La ciència ciutadana ha esdevingut un moviment global però, a què responen aquestes pràctiques? Avui, Dia de la ciència ciutadana, posem sobre la taula algunes qüestions entorn d’aquestes iniciatives que han significat l’apoderament de la societat com a part del procés de compilació d’informació i de generació de coneixement.

I és que la principal característica d’aquestes pràctiques és que les duen a terme conjuntament persones ciutadanes no especialitzades en matèria científica amb el suport i guiatge de persones professionals de la ciència.

En el llibre CITIZEN SCIENCE Innovation in Open Science, Society and Policy  (2018) s’apunta que, malgrat que sempre ha existit una cooperació entre la societat i les persones professionals de la ciència, avui en dia gràcies dels mitjans i recursos en xarxa, la ciència ciutadana s’ha convertit en un moviment global. La col·laboració de la ciutadania propicia als investigadors la possibilitat de compilar gran quantitat d’informació (el que es coneix com a data) per a recerques de tot tipus. I alhora, les iniciatives de ciència ciutadana són una manera d’implicar a la ciutadania en processos científics, per tal de comprendre’ls, compartir-ne dificultats, descobrir resultats i, en definitiva, capacitar la societat i apoderar-la per poder prendre decisions sobre temàtiques, a vegades allunyades de la quotidianitat de les persones, però claus per al nostre desenvolupament com espècie en el planeta que vivim.

Els beneficis de la implicació ciutadana en els processos científics són evidents però, tot i això, val a dir que les metodologies emprades en aquest tipus de projectes poden generar interrogants com: la ciutadania participant té eines suficients per prendre les dades tal com correspon científicament?, cal validar aquestes dades per algú més?, on i com es recullen aquestes dades?, existirà un sistema comú on les dades (metadades) es puguin compartir entre zones, comunitats i països?, la ciutadania realment fa un procés d’aprenentatge que el capacita per prendre decisions o en alguns casos són ciutadans-sensors que no participen del context global del projecte?, es fa l’exercici d’empatia d’entendre què necessita la persona investigadora i què necessita la ciutadania en aquests projectes?

A Catalunya hi ha tot un conjunt de projectes de ciència ciutadana que realment contemplen la majoria d’aquestes premisses i que han esdevingut referents en què fan i com ho fan. Segur que n’hi ha d’altres que els queda camí al endavant.

Des de Lavola hem tingut l’oportunitat de participar en el projecte Observadors del Mar impulsat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC; que conjuntament amb el Centre de la platja, apropem a la ciutadania l’anàlisi dels plàstics i la seva problemàtica al medi marí.

Per saber-ne més, compartim els 10 principis de la ciència ciutadana desenvolupats pel grup de treball de l’Associació Europea de Ciència Ciutadana (ECSA) l’any 2015:

  1. Els projectes de ciència ciutadana involucren activament als ciutadans i ciutadanes en tasques científiques que generen un nou coneixement o una millor comprensió.
  2. Els projectes de ciència ciutadana produeixen un resultat científic novell
  3. Tant els i les científiques professionals com els i les científiques ciutadanes es beneficien de la participació.
  4. Els i les científiques ciutadanes poden, si ho desitgen, participar en múltiples etapes del procés científic.
  5. Els i les científiques ciutadanes han de rebre informació del projecte en tot moment.
  6. La ciència ciutadana representa un tipus d’investigació com qualsevol altre, amb les seves limitacions i biaixos que cal considerar i controlar.
  7. Les dades i meta-dades de projectes de ciència ciutadana haurien de ser públiques i a ser possible, els resultats s’haurien de publicar en un format d’accés obert.
  8. Els i les científiques ciutadanes han d’estar reconeguts en els resultats i publicacions del projecte.
  9. Els programes de ciència ciutadana han de tenir en compte tant els aspectes legals i ètics com els drets d’autor, la propietat intel·lectual, els acords d’intercanvi de dades, la confidencialitat, l’atribució i l’impacte ambiental de llurs activitats.
  10. Els líders de projectes de ciència ciutadana han de tenir en compte tant els aspectes legals i ètics com els drets d’autor, la propietat intel·lectual, els acords d’intercanvi de dades, la confidencialitat, l’atribució i l’impacte ambiental de llurs activitats.