Entrades

Amb la nova normalitat s’han reprès els projectes que impliquen contacte entre persones. La normativa sanitària s’ha integrat en el dia a dia dels projectes i des de la responsabilitat i la prevenció, els equips d’Anthesis Lavola treballem perquè les mesures de distanciament físic no vagin en detriment de l’apropament social; volem seguir generant situacions de complicitat amb els públics que motivin l’aprenentatge i l’adopció dels valors de la sostenibilitat.

Com encaren els reptes de la nova normalitat les diferents solucions de l’àmbit de persones Sostenibles d’Anthesis Lavola?

MUSEUS DE CIÈNCIA I CENTRES D’EDUCACIÓ AMBIENTAL

Els equips de persones que treballen en els diferents serveis que prestem a museus i centres estan en contacte directe amb els visitants, són la cara visible dels equipaments i les primeres persones a les quals es dirigeix el públic. Ara que els taulells i les persones que hi treballen han incorporat les mesures de seguretat i d’higiene pertinents, l’acollida i atenció als visitants necessita posar més accent en l’empatia i el tracte proper per naturalitzar les barreres físiques de distanciament. Així doncs, els equips han potenciat les bones pràctiques ja habituals en la rebuda i l’acollida dels visitants perquè les persones visitants puguin sentir-se ben ateses i traslladar les informacions clau de cada centre o equipament.

A l’hora de dinamitzar d’activitats o visites, els equips educatius han adaptat l’oferta i replantejat les dinàmiques per ajustar-les a la nova situació, com també s’han canviat alguns materials per fer-los més segurs. Igualment, en alguns projectes, els equips educatius han passat de tenir un paper de facilitadors en la descoberta del públic a partir de la interacció amb els recursos didàctics, a desenvolupar un rol de mediadors i sent les mans dels visitants per garantir les condicions d’higiene. Aquesta nova situació suposa un benefici pels nostres equips educatius, especialment en museus de ciència com el CosmoCaixa on s’aprofita la presència dels educadors especialitzats a les sales per divulgar coneixements científics amb una mediació personalitzada i on els visitants poden aprofundir en els continguts de la sala.

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ

L’equip Anthesis Lavola que dissenya i gestiona campanyes, sempre ha apostat per la sensibilització generant situacions de complicitat amb la ciutadania que facilitin la comunicació i transmissió dels missatges clau de cada campanya. Les persones informadores que treballen a peu de carrer afronten, per la tessitura de la seva feina, el repte d’interactuar amb la ciutadania procurant captar el seu interès i complicitat; amb la nova normalitat s’afegeix la dificultat de dirigir-se a elles procurant no violentar-les a causa de les mesures de distanciament físic recomanades. Per facilitar aquestes situacions, en la represa de la campanya residus i canvi climàtic de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, s’han reubicat els punts d’informació escollint carrers i places àmplies per garantir el distanciament físic, a més a més de facilitar a totes les persones informadores equips de protecció individuals. En aquesta represa, també s’han tingut en compte altres aspectes relacionats amb el discurs i l’argumentari, ampliant els continguts que relacionen el canvi climàtic amb la pandèmia i els nous residus que es generen arran de la Covid (mascaretes, guants, etc.). Alhora, el disseny de la campanya preveia la realització de dues accions de gran impacte i repercussió en la ciutat, les quals s’estan conceptualitzant de nou per combinar la part presencial i la digital.

Igualment, per evitar la distribució d’elements físics de difusió tant pel risc de contagi com per la generació de nous residus, es posa en pràctica el sistema innovador ZeroFlyers. Consisteix en la transmissió de continguts directament al mòbil de l’usuari amb la tecnologia NFC. És un sistema dissenyat per Anthesis Lavola que ja s’ha utilitzat en altres campanyes i que ha sorgit de la reflexió que les campanyes de comunicació sobre sostenibilitat han de ser sostenibles en si mateixes i servir d’exemple, és a dir, han de tendir al Residu Zero.

PROGRAMES EDUCATIUS

Els programes educatius adreçats a infants i joves estan reprenent les activitats presencials estan reprenent les activitats presencials a l’aire lliure. S’adrecen a infants i joves de grups d’entitats de lleure i casals, amb ràtios reduïdes i aplicant mesures de seguretat i d’higiene. Des del tancament dels centres educatius els programes que gestionem han dut a terme una transformació a través dels canals digitals i les plataformes online per tal de poder seguir oferint recursos eductius als centres i sessions dinamitzades online que convidin a descobrir espais físics amb estratègies de participació telemàtiques. Els programes d’educació ambiental ‘Com funciona Barcelona?’ i ‘Compartim un futur’ de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona respectivament, són un exemple de la renovació de l’oferta d’activitats. Tot i la realització de visites presencials durant l’estiu, encara s’han sol·licitats activitats dinamitzades en línia per part de grups de lleure. I és que la logística de l’organització dels grups d’infants pel que fa al compliment de les ràtios de seguretat i de garantir la traçabilitat, són forts condicionats per a la represa de la normalitat a l’hora de fer sortides fora dels centres educatius.

De cara al curs vinent, l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola afronta un repte complex i és que les incerteses de com serà la tornada a les aules fa que els programes treballin amb diversos escenaris: el d’una oferta presencial amb la dinamització dels equips educatius; una programació online complementària a les activitats de les aules sense la presència dels equips educatius, una oferta totalment telemàtica o bé, la combinació d’ambdues per donar una resposta permeable a les diferents situacions que puguin donar-se.

CONSULTORIA EDUCATIVA

Des del punt de vista del disseny d’activitats educatives, la conceptualització i la producció de materials i recursos didàctics, l’equip de consultoria educativa d’Anthesis Lavola sempre ha apostat per la innovació i les noves tendències en metodologies emergents. Ara, més que mai, cal anticipar les noves necessitats a l’hora de concebre projectes educatius per donar resposta a escenaris incerts. Així, en el disseny d’activitats noves ja estem treballant en propostes en format online i digital que permetin garantir l’accés als usuaris en cas d’una nova situació de confinament i que siguin un recurs permanent i de futur per al client. En la creació d’aquests projectes pren especial importància la comunicació dels continguts, i l’adaptació de formats i canals telemàtics a les diferents tipologies de públics.

Igualment, en relació amb activitats ja existents, serà necessari anticipar als nostres clients la necessitat de transformar o adaptar els recursos, com és el cas de l’actualització del recurs digital del ‘Laboratori de l’aigua’ portada a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquesta línia, convé pensar en la producció de materials i recursos didàctics digitals a través de plataformes que permetin la interacció i la creació de propostes innovadores i generar continguts educatius pensats per ser consultables en línia. Aquests recursos obren els reptes de garantir l’accés dels recursos a la diversitat de col·lectius als quals ens dirigim, tenint en compte aspectes com la “bretxa” digital i l’accessibilitat. 

Respecte a les produccions de materials físics, esdevé rellevant en el procés de disseny preveure la interacció amb els materials d’usuaris i persones educadores per tal que  puguin desinfectar-se amb facilitat, garantint el temps en l’execució de l’activitat per poder-ho fer amb garanties de seguretat.

A Anthesis Lavola portem a terme processos de participació i d’activació social, en els quals es fomenta l’apoderament de les persones perquè puguin sentir-se corresponsables d’una transformació social envers a la sostenibilitat. La situació de pandèmia ha fet que s’hagin hagut de trobar canals i espais alternatius per seguir donant resposta a les necessitats dels projectes i clients.  

Entenem els processos participatius com eines que serveixen per abordar la complexitat, la diversitat i la transversalitat de qualsevol projecte. Tot procés participatiu assegura l’obtenció dels objectius d’un projecte d’una manera més eficient, amb major qualitat i millorant les relacions de les persones implicades, apoderant-les en relació a la feina feta.

La situació de confinament va irrompre en el transcurs de diversos projectes que incloïen, ja sigui en el seu objectiu final com en el procés per assolir-lo, la realització de processos de participació social. Per tirar endavant els projectes i seguir al costat dels clients, Anthesis Lavola ha adaptat i transformat aquests processos a través de canals i recursos digitals.

L’experiència i trajectòria de l’equip en aplicar la metodologia pròpia Meetfulness, consistent en un conjunt d’habilitats i instruments que permeten crear les condicions per a un desenvolupament satisfactori de processos grupals presencials, ha fet possible aquesta ràpida i innovadora transformació. El repte ha consistit en identificar les tècniques creatives usades presencialment que poden realitzar-se a través de les pantalles, adaptar metodològicament les fases de les sessions Meetfulness i trobar els recursos digitals que fessin possible portar-les a terme. Sempre, mantenint com a objectiu que les persones participants realitzin les seves aportacions, s’estimuli la relació entre els membres dels grups i s’afavoreixi la generació de nous comportaments i idees.

En els nous processos participatius en línia, el paper de la persona dinamitzadora segueix sent clau i manté trets en comú amb les sessions presencials, vetllant perquè la sessió flueixi, perquè els participants se sentin amb llibertat per expressar idees i s’estimuli la seva creativitat per tal d’assolir el resultat desitjat de cada procés.

En la posada en funcionament d’aquests nous processos, ha estat imprescindible poder comptar amb  l’equip TIC d’Anthesis Lavola, els quals han permès accelerar aquesta adaptació i garantir el bon funcionament de les sessions. Igualment, el rol de la secretaria tècnica o back office de l’empresa ha pogut garantir la bona gestió de l’enviament de les convocatòries, el seguiment de l’assistència i el suport en el desenvolupament de les sessions, fent el paper de moderació i vetllant per la fluïdesa del procés, alliberant així la persona dinamitzadora d’aspectes més operatius.

A continuació compartim alguns casos d’èxit d’adaptació i transformació de processos de participació presencial a canals digitals:

El Consell d’infants de Castelldefels consisteix en un òrgan dedicat a la participació activa dels nens i nenes d’entre 10 i 12 anys per recollir opinions i propostes per contribuir a millorar la seva ciutat. La col·laboració d’Anthesis Lavola en el projecte, entre d’altres accions pel seu bon desenvolupament, ha consistit en la preparació i dinamització de set trobades dinamitzades per una persona educadora. Durant les sessions, els participants poden reflexionar, expressar, debatre i prendre decisions que hauran d’elevar al Plenari Municipal en forma de propostes. Les sessions han tingut lloc al llarg del curs 2019-2020. Les primeres es van fer de manera presencial, però arran de la situació de confinament, les sessions restants es van adaptar i reformular per poder-les realitzar de manera telemàtica, garantint que tots els membres del Consell poguessin connectar-se des les seves cases. L’adaptació ha comportat reduir el temps de durada de les sessions, previst de 2 hores, a la meitat per tal d’ajustar-se a la tessitura del format online i a les necessitats dels infants. A canvi, s’han programat més sessions, un total de cinc, a través de canals digitals.

Per la dinamització de la Taula d’emergència climàtica de Sant Cugat del Vallès l’equip d’Anthesis Lavola ha portat a terme un procés participatiu en canals digitals amb la realització de cinc sessions productives on es recullen i es consensuen propostes per part de la ciutadania per incorporar-les al Pla d’Emergència Climàtica que la ciutat està elaborant.

La primera de les sessions es va realitzar presencialment però les restants ja es van veure condicionades per la pandèmia. Aquest fet, per una banda, va comportar un augment dels participants ja que resultava més senzill per a ells poder-se connectar telemàticament que haver-se de desplaçar expressament. Per altra banda, per dinamitzar la sessió i formular propostes d’accions, la persona dinamitzadora va fer ús de l’eina Padlet i els participants feien “agradaments” o likes  a les diferents propostes, comentant en plenari les més votades. La riquesa del procés ha sigut el fet de posar en valor totes les expressions particulars i facilitar que el conjunt dels participant es sentin escoltats i representats. A més, els participants rebien un vídeo resum de la temàtica a tractar en cada sessió i se’ls facilitava un formulari previ a la trobada que servia per crear context i introduir els àmbits de discussió de la sessió.

L’Ajuntament de Manresa impulsa un debat ciutadà sobre el document ‘El repte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a Manresa’, i des d’Anthesis Lavola es dissenya un procés participatiu adreçat a les persones d’entre 10 i 75 anys orientat a debatre i consensuar els arguments que planteja el document. Per implicar a la ciutadania en la implementació dels ODS a la ciutat, en un primer moment es va plantejar la creació i dinamització d’un taller presencial que permetia el coneixement sobre els ODS i, posteriorment, generava un debat tant als centres educatius com a la ciutadania organitzada. Aquesta proposta original s’ha reformulat amb l’elaboració d’un recurs digital autoguiat allotjat a la pàgina web de l’Ajuntament, en que les persones poden conèixer la situació de cada ODS a Manresa (a través d’un vídeo), prioritzar els seus reptes de futur (amb un formulari), i fer aportacions a través d’una pissarra online col·laborativa (amb l’eina Padlet, utilitzada també en la Taula d’emergència climàtica de Sant Cugat). Aquest recurs digital s’acompanyarà amb trobades digitals adreçades al professorat i a les persones responsables de les entitats i associacions del municipi, per explicar el material i resoldre possibles dubtes sobre el seu funcionament.  

Per conèixer més sobre els processos participatius en línia, podeu mirar el webinar que Anthesis Lavola va realitzar sobre aquest tema: aquí.

Amb l’arribada de l’estiu i de la nova normalitat, les portes dels centres d’educació ambiental i dels  museus de ciència on prestem solucions educatives han tornat a obrir-se. Compartim com s’ha treballat durant els mesos de tancament i quins aprenentatges i noves maneres de relacionar-se amb els públics han sorgit arran del confinament.

Els equips d’Anthesis Lavola que treballen en museus de ciència i centres d’educació ambiental, durant els mesos de confinament, han seguit a prop de la ciutadania, donant a conèixer informacions i coneixements de temàtica ambiental, reorientant així els serveis com l’atenció i informació a les persones usuàries en els canals digitals, i impulsant una oferta d’activitats i propostes per engrescar a la ciutadania i al públic escolar a través de plataformes en línia.

SER UNA REFERÈNCIA DE SOSTENBILITAT, TAMBÉ ONLINE

Des del centre Andorra Sostenible, el punt d’informació i documentació sobre aspectes ambientals per la ciutadania del Departament de Medi Ambient del país, s’ha treballat amb l’objectiu de seguir acostant els valors de la sostenibilitat a la diversitat de públics que s’atenen. Pels centres educatius, per exemple, s’ha posat en marxa el butlletí ‘Recursos Sostenibles’ amb propostes de continguts per treballar des de la distància, i que ha tingut una gran acollida entre el professorat. També pel professorat, en aquest cas específicament pels delegats del projecte d’Escola Verda, s’ha realitzat un webinar sobre ‘Els ODS a l’escola’ i, precisament en el marc d’aquest projecte i per celebrar-ne el desè aniversari, s’ha coordinat la creació i l’edició de l’himne de l’Escola Verda amb una crida a la participació d’infants d’arreu del país. En la represa de la nova normalitat, des del centre s’ha acompanyat a la ciutadania proposant bones pràctiques ambientals per a oficines i pel sector turístic, com també s’ha treballat en una programació d’activitats d’estiu que combina la part presencial i la part online.

LA DESCOBERTA DEL PAISATGE EN UN ENTORN VIRTUAL

Un repte similar s’ha trobat l’equip d’El Centre de la Platja, un equipament ubicat a peu de la platja del Somorrostro de Barcelona que té com a objectiu donar a conèixer el litoral i l’entorn marí de la ciutat. El tancament es va declarar a poques setmanes de l’obertura del Centre coincidint amb la temporada de platges (entre abril i setembre) i l’equip va haver de reformular la programació d’activitats articulada a partir de diferents temàtiques mensuals. Així doncs, durant el maig es van programar conferències online per parlar de les migracions i la seva relació amb el mar mediterrani. En les xerrades es va comptar amb la col·laboració dels autors del projecte ‘Indestructibles’ sobre l’Àfrica jove i amb l’ONG Open Arms, amb una vuitantena de participants entre les dues sessions, alguns d’ells de països com Gàmbia, aprofitant la virtualització de les sessions. Igualment, per donar continuïtat a la línia de treball sobre biodiversitat marina es va participar en la Biomarató Virtual i en el webinar ‘Estratègies per a millorar la qualitat d’aigües litorals en un entorn urbà’. En paral·lel a aquestes trobades telemàtiques, s’han desenvolupat recursos digitals: dues exposicions virtuals (‘Mar de Fuga, Mar de Cura‘ i ‘Visita virtual al Centre de la Platja‘) que conjuntament apleguen més de tres-centes visites, i tres jocs interactius que faciliten la descoberta del litoral barceloní.

Des de finals de juny El Centre de la Platja, ja ha obert les seves portes seguint totes les mesures de seguretat.

Les noves maneres de relacionar-se amb els visitants han suposat un enfortiment dels projectes educatius que hi ha al darrera de cada equipament.

MOSTRAR EL PATRIMONI ONLINE

El gran repte dels centres i museus patrimonials, com l’Espai Far de Vilanova o el CRIP d’Hostalets de Pierola (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica), ha estat el de mantenir-se actius en la divulgació dels coneixements que s’expliquen a través dels elements que configuren el discurs museístics dels espais. Per fer-ho s’han llençat propostes engrescadores a través de les xarxes i de canals digitals.

En el cas de l’Espai Far s’ha apostat per incrementar la presència i la interacció a les xarxes socials, amb iniciatives com la del Dia Internacional del Museus en què es va demanar a través d’Instagram quantes persones haurien visitat l’Espai i, per cadascuna d’elles, es pintaven unes petjades en el recorregut del museu. En quant a propostes didàctiques, l’equip educatiu ha creat una visita virtual al Port de Vilanova que inclou vídeos explicatius, un joc de la subhasta del peix i un quiz final. Igualment l’Espai Far ha participat en el #Museumquizacasa, una de les iniciatives dels museus catalans més ben acollides a les xarxes socials, i en el #Museumquizenfamilia, en la versió local per Vilanova i la Geltrú.

El CRIP, per la seva banda, també ha llençat un quiz a través de les xarxes socials en el què, durant quatre setmanes es proposaven preguntes als usuaris d’Instagram. Per al públic escolar, l’equip educatiu del centre ha dissenyat una proposta d’activitat online basada en el format dels breakouts en els quals, mitjançant preguntes, pistes i enigmes, els participants van assolint proves i completant nivells. En aquest cas, les persones participants han de d’ajudar a l’equip tècnic del CRIP a desenterrar uns fòssils d’un jaciment i descobrir a quina espècie pertanyen.

EXPERIMENTACIONS CIENTÍFIQUES A DISTÀNCIA

CosmoCaixa és, per excel·lència, un museu interactiu basat en metodologies d’aprenentatge experiencials i experimentals. Amb el tancament de l’equipament, l’equip educatiu del museu ha posat en marxa un seguit de càpsules per tal de portar l’essència del museu a les llars. Els vídeos, difosos a través del Facebook, proposen i detallen les pautes per a la realització d’experiments, acompanyant-los de l’explicació científica que els fa comprensibles al públic. Actualment, amb l’obertura del museu i la reorganització dels mòduls d’experimentació de les exposicions ‘Sala Univers’ i ‘Sabres i mastodonts’, l’equip educatiu agafa el rol de mediador tenint major presència a les sales i oferint continguts científics personalitzats als visitants i activant els dispositius interactius i garantint així les mesures d’higiene.

En conjunt, la reorientació de les activitats per seguir facilitant la descoberta de continguts científics i ambientals i l’exploració de noves maneres de relacionar-se amb els visitants, ha suposat un enfortiment del projecte educatiu que hi ha al darrera de cada equipament. L’evolució de la nova normalitat guiarà els passos cap a noves estratègies i consolidarà altres maneres de relacionar-se amb els públics, respectant les normatives de seguretat però garantint l’essència de l’experiència de descobrir un museu de ciència o un centre d’educació ambiental.

La situació de confinament que viscuda ha obligat els centres educatius a adaptar la relació amb l’alumnat, el temari i el treball competencial a canals i formats en línia. Encara són moltes les incerteses sobre com serà la represa del nou curs però l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola ha treballat i treballa per donar resposta als clients i a la comunitat educativa.

Els programes d’educació ambiental són una eina fonamental per l’educació pel desenvolupament sostenible (EDS), ja que permeten la descoberta d’espais, entorns naturals o infraestructures relacionades amb la temàtica ambiental. Els programes actuen com a complement de la tasca docent oferint visites i activitats per l’alumnat de centres educatius, de formació no reglada o en el lleure i també per a la ciutadania en general.

Des d’Anthesis Lavola, hem seguit donant servei als clients amb els quals col·laborem en el disseny, gestió i dinamització de programes educatius per fer front a les noves necessitats dels diferents públics. Apostant com sempre per incorporar eines i metodologies innovadores, des de diferents programes educatius s’han elaborat materials i recursos online perquè el professorat pugui treballar de manera autònoma continguts relacionats amb l’educació ambiental i la sostenibilitat amb el seu alumnat. Tanmateix, el gran repte ha consistit a traslladar en els canals telemàtics les experiències presencials de descoberta de l’entorn i dels espais ambientals. S’ha aconseguit a través de plataformes de videotrucada grupals, possibilitant la realització de sessions dinamitzades per part d’una persona educadora. L’oferta per a cada programa educatiu s’ha dut a terme a partir de tres línies de treball: adaptant els continguts de les visites presencials als nous canals i als nivells educatius, prioritzant aquells coneixements que poden comprendre’s més fàcilment sense estar present en l’espai en qüestió; generant nous recursos didàctics que puguin ser compartits a través de plataformes de videotrucada i que suposin una eina interactiva per a l’alumnat connectat a la sessió; plantejant noves metodologies que busquin la implicació activa de l’alumnat, interpel·lant-los amb dinàmiques participatives a través del xat, fent-los moure físicament per l’espai de casa per generar proactivitat i situacions divertides. En aquestes sessions, s’ha reduït el temps de durada i el nombre de participants per sessió per tal de garantir major atenció, tant per part dels participants com per part de la persona educadora en relació l’alumnat.

Són varis els programes educatius que han començat a incorporar aquestes sessions en les seves ofertes. Un d’ells és el programa ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el qual ha transformat l’oferta habitual proposant un catàleg d’activitats alternatives online. Aquest es basa en cinc activitats telemàtiques, una per a cada eix del programa, que es realitzen en directe amb una persona de l’equip educatiu o bé, es poden veure gravades a posteriori. Fins al moment s’han realitzat sis activitats online tractant dos dels eixos; recursos i residus i el cicle de l’aigua. Aquests continguts s’aborden de manera generalista i adaptada als diferents nivells i, de cara al setembre, es preveu incorporar en l’oferta l’adaptació de visites a infraestructures al format online.

El futur dels programes educatius passa per apostar per propostes que combinin les activitats presencials i les noves activitats telemàtiques.

El segon exemple és el programa ‘Com funciona Barcelona?’ de l’Ajuntament de Barcelona, el qual ofereix tres modalitats de visites adaptades al context d’una sessió online dinamitzada. Les propostes actuals plantegen la descoberta de les clavegueres, La Fàbrica del Sol i el parc del Laberint d’Horta, tres dels espais clau de l’oferta estàndard del programa. Durant el mes de maig s’han realitzat quatre sessions dinamitzades amb centres educatius i el mes de juliol també es portaran a terme sessions diverses online amb grups de casals.

Altres exemples en el territori català són el programa del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, disposa d’un programa educatiu, ‘Un volt als residus’ en el qual es visiten les instal·lacions del Consorci. S’ha creat una visita virtual per a públic de primària, secundària i públic adult en el Centre Integral de Valorització de Residus (CIVRM) de la qual s’han realitzat dues proves pilot per poder-la oferir durant el curs vinent. El programa d’educació ambiental de l’Ajuntament de Viladecans, també inclourà les sessions virtuals en la seva oferta.

Fora de Catalunya, el programa educatiu Mancoeduca de la Mancomunitat de Pamplona en el qual s’ha creat expressament una activitat per poder-se realitzar en el context d’una plataforma de videotrucada, en aquest cas tracta sobre la temàtica del malbaratament alimentari i ha estat realitzada en dues sessions amb alumnat. L’equip del programa treballa per ampliar l’oferta amb deu activitats noves, adaptades als diferents nivells educatius i oferir-les a partir de setembre.

Aquestes experiències, han suposat un aprenentatge per part de l’equip de programes educatius i han posat sobre la taula les potencialitats i les millores necessàries a adoptar per portar a terme aquestes modalitats d’activitats. De cara a l’oferta educativa del curs vinent, amb totes les incerteses que l’acompanyen, de ben segur que caldrà apostar per propostes educatives que combinin les activitats presencials com les hem conegut fins ara, i les noves activitats telemàtiques.