Entrades

Amb la nova normalitat s’han reprès els projectes que impliquen contacte entre persones. La normativa sanitària s’ha integrat en el dia a dia dels projectes i des de la responsabilitat i la prevenció, els equips d’Anthesis Lavola treballem perquè les mesures de distanciament físic no vagin en detriment de l’apropament social; volem seguir generant situacions de complicitat amb els públics que motivin l’aprenentatge i l’adopció dels valors de la sostenibilitat.

Com encaren els reptes de la nova normalitat les diferents solucions de l’àmbit de persones Sostenibles d’Anthesis Lavola?

MUSEUS DE CIÈNCIA I CENTRES D’EDUCACIÓ AMBIENTAL

Els equips de persones que treballen en els diferents serveis que prestem a museus i centres estan en contacte directe amb els visitants, són la cara visible dels equipaments i les primeres persones a les quals es dirigeix el públic. Ara que els taulells i les persones que hi treballen han incorporat les mesures de seguretat i d’higiene pertinents, l’acollida i atenció als visitants necessita posar més accent en l’empatia i el tracte proper per naturalitzar les barreres físiques de distanciament. Així doncs, els equips han potenciat les bones pràctiques ja habituals en la rebuda i l’acollida dels visitants perquè les persones visitants puguin sentir-se ben ateses i traslladar les informacions clau de cada centre o equipament.

A l’hora de dinamitzar d’activitats o visites, els equips educatius han adaptat l’oferta i replantejat les dinàmiques per ajustar-les a la nova situació, com també s’han canviat alguns materials per fer-los més segurs. Igualment, en alguns projectes, els equips educatius han passat de tenir un paper de facilitadors en la descoberta del públic a partir de la interacció amb els recursos didàctics, a desenvolupar un rol de mediadors i sent les mans dels visitants per garantir les condicions d’higiene. Aquesta nova situació suposa un benefici pels nostres equips educatius, especialment en museus de ciència com el CosmoCaixa on s’aprofita la presència dels educadors especialitzats a les sales per divulgar coneixements científics amb una mediació personalitzada i on els visitants poden aprofundir en els continguts de la sala.

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ

L’equip Anthesis Lavola que dissenya i gestiona campanyes, sempre ha apostat per la sensibilització generant situacions de complicitat amb la ciutadania que facilitin la comunicació i transmissió dels missatges clau de cada campanya. Les persones informadores que treballen a peu de carrer afronten, per la tessitura de la seva feina, el repte d’interactuar amb la ciutadania procurant captar el seu interès i complicitat; amb la nova normalitat s’afegeix la dificultat de dirigir-se a elles procurant no violentar-les a causa de les mesures de distanciament físic recomanades. Per facilitar aquestes situacions, en la represa de la campanya residus i canvi climàtic de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, s’han reubicat els punts d’informació escollint carrers i places àmplies per garantir el distanciament físic, a més a més de facilitar a totes les persones informadores equips de protecció individuals. En aquesta represa, també s’han tingut en compte altres aspectes relacionats amb el discurs i l’argumentari, ampliant els continguts que relacionen el canvi climàtic amb la pandèmia i els nous residus que es generen arran de la Covid (mascaretes, guants, etc.). Alhora, el disseny de la campanya preveia la realització de dues accions de gran impacte i repercussió en la ciutat, les quals s’estan conceptualitzant de nou per combinar la part presencial i la digital.

Igualment, per evitar la distribució d’elements físics de difusió tant pel risc de contagi com per la generació de nous residus, es posa en pràctica el sistema innovador ZeroFlyers. Consisteix en la transmissió de continguts directament al mòbil de l’usuari amb la tecnologia NFC. És un sistema dissenyat per Anthesis Lavola que ja s’ha utilitzat en altres campanyes i que ha sorgit de la reflexió que les campanyes de comunicació sobre sostenibilitat han de ser sostenibles en si mateixes i servir d’exemple, és a dir, han de tendir al Residu Zero.

PROGRAMES EDUCATIUS

Els programes educatius adreçats a infants i joves estan reprenent les activitats presencials estan reprenent les activitats presencials a l’aire lliure. S’adrecen a infants i joves de grups d’entitats de lleure i casals, amb ràtios reduïdes i aplicant mesures de seguretat i d’higiene. Des del tancament dels centres educatius els programes que gestionem han dut a terme una transformació a través dels canals digitals i les plataformes online per tal de poder seguir oferint recursos eductius als centres i sessions dinamitzades online que convidin a descobrir espais físics amb estratègies de participació telemàtiques. Els programes d’educació ambiental ‘Com funciona Barcelona?’ i ‘Compartim un futur’ de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona respectivament, són un exemple de la renovació de l’oferta d’activitats. Tot i la realització de visites presencials durant l’estiu, encara s’han sol·licitats activitats dinamitzades en línia per part de grups de lleure. I és que la logística de l’organització dels grups d’infants pel que fa al compliment de les ràtios de seguretat i de garantir la traçabilitat, són forts condicionats per a la represa de la normalitat a l’hora de fer sortides fora dels centres educatius.

De cara al curs vinent, l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola afronta un repte complex i és que les incerteses de com serà la tornada a les aules fa que els programes treballin amb diversos escenaris: el d’una oferta presencial amb la dinamització dels equips educatius; una programació online complementària a les activitats de les aules sense la presència dels equips educatius, una oferta totalment telemàtica o bé, la combinació d’ambdues per donar una resposta permeable a les diferents situacions que puguin donar-se.

CONSULTORIA EDUCATIVA

Des del punt de vista del disseny d’activitats educatives, la conceptualització i la producció de materials i recursos didàctics, l’equip de consultoria educativa d’Anthesis Lavola sempre ha apostat per la innovació i les noves tendències en metodologies emergents. Ara, més que mai, cal anticipar les noves necessitats a l’hora de concebre projectes educatius per donar resposta a escenaris incerts. Així, en el disseny d’activitats noves ja estem treballant en propostes en format online i digital que permetin garantir l’accés als usuaris en cas d’una nova situació de confinament i que siguin un recurs permanent i de futur per al client. En la creació d’aquests projectes pren especial importància la comunicació dels continguts, i l’adaptació de formats i canals telemàtics a les diferents tipologies de públics.

Igualment, en relació amb activitats ja existents, serà necessari anticipar als nostres clients la necessitat de transformar o adaptar els recursos, com és el cas de l’actualització del recurs digital del ‘Laboratori de l’aigua’ portada a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquesta línia, convé pensar en la producció de materials i recursos didàctics digitals a través de plataformes que permetin la interacció i la creació de propostes innovadores i generar continguts educatius pensats per ser consultables en línia. Aquests recursos obren els reptes de garantir l’accés dels recursos a la diversitat de col·lectius als quals ens dirigim, tenint en compte aspectes com la “bretxa” digital i l’accessibilitat. 

Respecte a les produccions de materials físics, esdevé rellevant en el procés de disseny preveure la interacció amb els materials d’usuaris i persones educadores per tal que  puguin desinfectar-se amb facilitat, garantint el temps en l’execució de l’activitat per poder-ho fer amb garanties de seguretat.

Amb l’arribada de l’estiu i de la nova normalitat, les portes dels centres d’educació ambiental i dels  museus de ciència on prestem solucions educatives han tornat a obrir-se. Compartim com s’ha treballat durant els mesos de tancament i quins aprenentatges i noves maneres de relacionar-se amb els públics han sorgit arran del confinament.

Els equips d’Anthesis Lavola que treballen en museus de ciència i centres d’educació ambiental, durant els mesos de confinament, han seguit a prop de la ciutadania, donant a conèixer informacions i coneixements de temàtica ambiental, reorientant així els serveis com l’atenció i informació a les persones usuàries en els canals digitals, i impulsant una oferta d’activitats i propostes per engrescar a la ciutadania i al públic escolar a través de plataformes en línia.

SER UNA REFERÈNCIA DE SOSTENBILITAT, TAMBÉ ONLINE

Des del centre Andorra Sostenible, el punt d’informació i documentació sobre aspectes ambientals per la ciutadania del Departament de Medi Ambient del país, s’ha treballat amb l’objectiu de seguir acostant els valors de la sostenibilitat a la diversitat de públics que s’atenen. Pels centres educatius, per exemple, s’ha posat en marxa el butlletí ‘Recursos Sostenibles’ amb propostes de continguts per treballar des de la distància, i que ha tingut una gran acollida entre el professorat. També pel professorat, en aquest cas específicament pels delegats del projecte d’Escola Verda, s’ha realitzat un webinar sobre ‘Els ODS a l’escola’ i, precisament en el marc d’aquest projecte i per celebrar-ne el desè aniversari, s’ha coordinat la creació i l’edició de l’himne de l’Escola Verda amb una crida a la participació d’infants d’arreu del país. En la represa de la nova normalitat, des del centre s’ha acompanyat a la ciutadania proposant bones pràctiques ambientals per a oficines i pel sector turístic, com també s’ha treballat en una programació d’activitats d’estiu que combina la part presencial i la part online.

LA DESCOBERTA DEL PAISATGE EN UN ENTORN VIRTUAL

Un repte similar s’ha trobat l’equip d’El Centre de la Platja, un equipament ubicat a peu de la platja del Somorrostro de Barcelona que té com a objectiu donar a conèixer el litoral i l’entorn marí de la ciutat. El tancament es va declarar a poques setmanes de l’obertura del Centre coincidint amb la temporada de platges (entre abril i setembre) i l’equip va haver de reformular la programació d’activitats articulada a partir de diferents temàtiques mensuals. Així doncs, durant el maig es van programar conferències online per parlar de les migracions i la seva relació amb el mar mediterrani. En les xerrades es va comptar amb la col·laboració dels autors del projecte ‘Indestructibles’ sobre l’Àfrica jove i amb l’ONG Open Arms, amb una vuitantena de participants entre les dues sessions, alguns d’ells de països com Gàmbia, aprofitant la virtualització de les sessions. Igualment, per donar continuïtat a la línia de treball sobre biodiversitat marina es va participar en la Biomarató Virtual i en el webinar ‘Estratègies per a millorar la qualitat d’aigües litorals en un entorn urbà’. En paral·lel a aquestes trobades telemàtiques, s’han desenvolupat recursos digitals: dues exposicions virtuals (‘Mar de Fuga, Mar de Cura‘ i ‘Visita virtual al Centre de la Platja‘) que conjuntament apleguen més de tres-centes visites, i tres jocs interactius que faciliten la descoberta del litoral barceloní.

Des de finals de juny El Centre de la Platja, ja ha obert les seves portes seguint totes les mesures de seguretat.

Les noves maneres de relacionar-se amb els visitants han suposat un enfortiment dels projectes educatius que hi ha al darrera de cada equipament.

MOSTRAR EL PATRIMONI ONLINE

El gran repte dels centres i museus patrimonials, com l’Espai Far de Vilanova o el CRIP d’Hostalets de Pierola (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica), ha estat el de mantenir-se actius en la divulgació dels coneixements que s’expliquen a través dels elements que configuren el discurs museístics dels espais. Per fer-ho s’han llençat propostes engrescadores a través de les xarxes i de canals digitals.

En el cas de l’Espai Far s’ha apostat per incrementar la presència i la interacció a les xarxes socials, amb iniciatives com la del Dia Internacional del Museus en què es va demanar a través d’Instagram quantes persones haurien visitat l’Espai i, per cadascuna d’elles, es pintaven unes petjades en el recorregut del museu. En quant a propostes didàctiques, l’equip educatiu ha creat una visita virtual al Port de Vilanova que inclou vídeos explicatius, un joc de la subhasta del peix i un quiz final. Igualment l’Espai Far ha participat en el #Museumquizacasa, una de les iniciatives dels museus catalans més ben acollides a les xarxes socials, i en el #Museumquizenfamilia, en la versió local per Vilanova i la Geltrú.

El CRIP, per la seva banda, també ha llençat un quiz a través de les xarxes socials en el què, durant quatre setmanes es proposaven preguntes als usuaris d’Instagram. Per al públic escolar, l’equip educatiu del centre ha dissenyat una proposta d’activitat online basada en el format dels breakouts en els quals, mitjançant preguntes, pistes i enigmes, els participants van assolint proves i completant nivells. En aquest cas, les persones participants han de d’ajudar a l’equip tècnic del CRIP a desenterrar uns fòssils d’un jaciment i descobrir a quina espècie pertanyen.

EXPERIMENTACIONS CIENTÍFIQUES A DISTÀNCIA

CosmoCaixa és, per excel·lència, un museu interactiu basat en metodologies d’aprenentatge experiencials i experimentals. Amb el tancament de l’equipament, l’equip educatiu del museu ha posat en marxa un seguit de càpsules per tal de portar l’essència del museu a les llars. Els vídeos, difosos a través del Facebook, proposen i detallen les pautes per a la realització d’experiments, acompanyant-los de l’explicació científica que els fa comprensibles al públic. Actualment, amb l’obertura del museu i la reorganització dels mòduls d’experimentació de les exposicions ‘Sala Univers’ i ‘Sabres i mastodonts’, l’equip educatiu agafa el rol de mediador tenint major presència a les sales i oferint continguts científics personalitzats als visitants i activant els dispositius interactius i garantint així les mesures d’higiene.

En conjunt, la reorientació de les activitats per seguir facilitant la descoberta de continguts científics i ambientals i l’exploració de noves maneres de relacionar-se amb els visitants, ha suposat un enfortiment del projecte educatiu que hi ha al darrera de cada equipament. L’evolució de la nova normalitat guiarà els passos cap a noves estratègies i consolidarà altres maneres de relacionar-se amb els públics, respectant les normatives de seguretat però garantint l’essència de l’experiència de descobrir un museu de ciència o un centre d’educació ambiental.