A Lavola dinamitzem diàriament desenes de visites guiades i altres activitats. En totes elles hi ha aspectes intangibles que cal tenir en compte perquè l’activitat flueixi de la millor manera possible. Des de la nostra experiència i professionalitat procurem evitar l’autocomplaença i treballem perquè l’equip educatiu en sigui conscient i els sàpiga aprofitar en favor de l’activitat.
Probablement durant aquest l’estiu tothom ha fet alguna visita guiada en un museu, exposició, jaciment, centre d’interpretació o espai visitable i, segurament coincidirem en dir que si la persona que condueix l’activitat és amable i els continguts són interessants i complets, ràpidament ens complaurà l’activitat i la valorarem positivament. També estarem d’acord que, per a la gran majoria de públic, és molt més enriquidora una visita dinamitzada que no pas visitar lliurement un espai: podem situar-nos en el recorregut, familiaritzar-nos millor amb el tema i interpel·lar directament a la persona que ens atén i comparteix els seus coneixements per ampliar informació, resoldre dubtes i intercanviar punts de vista. Com a visitant no som un agent passiu sinó un protagonista de l’activitat.
Posarem un exemple, aquest juliol passat el CosmoCaixa de Barcelona ha inaugurat la remodelació de l’exposició permanent titulada ‘Sala Univers’. L’equip d’educatiu de Lavola hi fa les visites guiades des de l’any 2006 i ha anat adaptant la tasca educativa a les novetats, canvis i propostes museogràfiques i metodològiques del museu. Val a dir que a la nova exposició, la interactivitat que presenten els nous mòduls, les reflexions i la sorpresa que generen, fan que l’equip educatiu ja tingui d’inici el públic a la butxaca en un 50% de la seva intervenció, i és a partir d’aquí on comença la feina de l’equip de professionals per aconseguir una visita excel·lent.
A Lavola tenim molts anys d’experiència desenvolupant activitats en museus, centres i programes on compartim coneixements de ciència, tecnologia i medi ambient. Segons això, hem anat especialitzant diversos rols dins de la figura genèrica de l’educador/a. Aquests rols responen a la tipologia d’activitat desenvolupada i són el rol d’educador/a, de facilitador/a, de mediador/a i d’informador/a. Cada rol té unes funcions específiques i algunes compartides; fins i tot un mateix educador/a pot fer les funcions d’un o dos rols al llarg de l’activitat. Però, sigui quin sigui el rol que s’adopti, fer una visita guiada excel·lent no és gens fàcil, hi ha tot un conjunt d’aspectes intangibles que cal tenir en compte i que van més enllà dels continguts, els recursos educatius o la museografia.
En primer lloc, cal informar-se del grup que es té davant, ja sigui de manera objectiva com subjectiva, explícitament o implícitament. Cal visualitzar el grup i identificar si hi ha diversos subgrups, veure quants infants hi ha, les edats orientatives, si hi ha persones amb diversitat funcional, identificar idiomes, etc. Amb aquesta informació ja es pot fer una primera adaptació a les necessitats del públic, de l’itinerari que se seguirà (en cas que hi hagi variants) i si s’hauran de fer més o menys parades segons les característiques del grup.
En segon lloc, és imprescindible presentar-se a un mateix i a la institució que ens acull, en definitiva, qui està mostrant aquell espai. Aquesta presentació persegueix diversos objectius, els principals són el fet d’establir un ambient de proximitat amb el públic, consolidar el context en el qual té lloc l’activitat i facilitar que qualsevol membre pugui dirigir-se a la persona que fa l’activitat pel seu nom quan ho necessiti.
Seguidament s’ha d’informar de l’idioma, la durada de la visita i d’altres aspectes rellevants, sovint de seguretat (la utilització de casc, el fet de manipular o tocar algunes peces, fer fotografies o descriure una part de l’itinerari a seguir) per atendre el grup de manera més àgil. És important no caure en el llistat de normes del que no es pot fer, sinó emfatitsar el que sí que podem fer. Aquí és clau anticipar possibles conflictes i donar resposta a les sol·licituds dels visitants, argumentant les raons per les quals s’adopta una normativa per tal de fer que el grup segueixi les pautes estipulades i aconseguir la seva satisfacció personal. És essencial en tot moment organitzar la posició del grup, cuidar la comunicació no verbal i parlar amb un to que no sigui monòton per captar l’atenció i garantir que tothom senti bé, o utilitzar micròfon (la veu és l’eina de treball).
Fetes la presentació i la introducció ja es pot iniciar la part interactiva i de continguts de l’activitat. Pel que fa a la interacció amb el grup, l’educador/a treballa per tal que la posada en escena capti l’atenció del grup, utilitza tota una bateria de preguntes mediadores, reflexions i dades comparatives que li serveixen per establir diàleg (tant amb els adults com amb els infants) en funció de com evoluciona la visita i segons el que es va comentant. Fins i tot a alguns participants se’ls interpel·la directament de forma no invasiva per fer-los partícips, se’ls hi formulen preguntes sense desvetllar la resposta de manera immediata… cal deixar-los pensar. En relació a la mediació dels continguts, cal fer aflorar les hores de feina necessàries per estructurar metodològicament les dinàmiques i preparar de manera extensiva la sessió. A més cal un treball personal d’estudi sobre els continguts a comunicar. Però de com es prepara la mediació dels continguts d’una activitat donaria lloc a diversos articles de reflexió.
Finalment són essencials la cloenda i el comiat del grup. Per la cloenda cal resumir la visita feta i les dades rellevants, així com incloure alguna nota d’humor que hagi estat present al llarg de la visita. També és el moment de demanar al públic si els ha agradat l’activitat, què ha estat el més interessant i què canviarien. Finalment cal verbalitzar l’agraïment pel temps compartit, si hi ha informació complementària que els pot ser d’utilitat (serveis, botiga, activitats futures, butlletí de distribució, etc.) i dir-los arreveure.
En resum, els equips d’educadors de Lavola tenim en compte tot aquest conjunt d’intangibles com ara empatitzar amb el públic, interaccionar constantment amb els diferents membres del grup establint nexes, paral·lelismes, metàfores o proposant símils entre el contingut tècnic i la vida real. Naturalment aquí cal sumar-hi tots els aspectes tangibles o evidents: continguts, metodologies, materials, recursos educatius, espais visitats, etc. Tots aquests ingredients són fonamentals perquè, tant l’educador/a com el públic s’ho passin bé aprenent plegats.
La pròxima vegada que participis en una visita guiada, ja aquesta tardor, si estàs amatent a aquests aspectes intangibles i observes que la persona que t’ha atès els ha tingut en compte, t’adonaràs que tu també hauràs gaudit molt més de l’experiència. Aleshores si que et demanem que la felicitis: us en podeu ben complaure!
