Entrades

La crisi generada arran de la pandèmia del COVID-19 ha impactat en la nostra manera d’entendre i relacionar-nos amb el món, la ciutat i amb els nostres veïns i veïnes. Les administracions locals necessitaran la seva complicitat i compromís per fer front als reptes de la nova normalitat que s’entreveuen, i les campanyes d’informació i sensibilització són elements essencials en aquest procés. 

Les conseqüències socials, ambientals i econòmiques seran molt importants i caldrà que els municipis desenvolupin estratègies innovadores i ambicioses per donar resposta a les noves necessitats de comunicació i informació a la ciutadania. L’escenari post-confinament ens ofereix grans reptes i grans oportunitats.  

Els nous reptes dels municipis

En el molt curt termini els ajuntaments estan cridats a jugar un paper protagonista en la  comunicació i la sensibilització a la ciutadania, el comerç i els serveis, els visitants, etc., sobre les pautes de comportament i normes sanitàries o de distanciament social. Quines accions de comunicació i sensibilització convindrà emprendre?

  • Sensibilització sobre les noves pautes de conducta. La comunicació i sensibilització vers les pautes de distanciament social, d’ús i accés a l’espai i als equipaments públics i els protocols sanitaris, esdevindran cada cop més rellevants. Tot plegat implica interioritzar nous hàbits i normes que poden resultar incòmodes o de difícil comprensió per part de la ciutadania, però també perquè cap la possibilitat que minvi la percepció de perill i es produeixi un efecte de relaxació de la ciutadania.
  • Comunicació de la gestió de nous residus sanitaris. Es pot assegurar que els nous residus sanitaris (mascaretes, guants, pantalles, etc.) han vingut per quedar-se durant un període de temps encara incert i la ciutadania haurà de tenir clara quina és la seva correcta separació, i com tractar els residus en el cas de les persones malaltes. A més, caldrà conscienciar de la importància de no deixar aquests residus fora dels contenidors de rebuig o fins hi tot en papereres obertes com les que hi ha als carrers o als parcs. Aquesta informació és clau per protegir a la població, particularment als treballadors dels serveis de neteja, i assegurar la correcta gestió d’un nou tipus de residus.
  • Fer front al gran volum d’informació (i a la desinformació). Estem convivint amb un gran volum d’informació centrada en la COVID-19, fins i tot es podria parlar d’infoxicació. Des de les administracions, com a font fiable d’informació per a la ciutadania, caldrà un esforç important per generar seguretat informativa a la població, donant missatges concrets, directes i clars, i adaptats als diferents perfils de població.
  • Plans de contingència per a una potencial segona onada. Una segona onada de contagis o rebrots focalitzats abans que existeixi una vacuna per al coronavirus és una amenaça molt real. En aquest sentit, de la mateixa manera que les administracions hauran de disposar de plans de contenció per a garantir la continuïtat dels serveis públics, també hauran de tenir a punt estratègies de comunicació de crisi per a activar-les ràpidament i de manera àmplia.

Quin volem que sigui el nostre model de societat del futur? Com farem la transició cap a la nova normalitat? Tenim l’oportunitat i, per tant també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

Les administracions han d’acompanyar a la ciutadania en aquest procés i s’ha de tenir la mirada posada en les oportunitats de futur i el gran marge de millora i benestar que tenim la possibilitat d’aconseguir. Quines oportunitats val la pena aprofitar?

No desfer el camí que s’havia avançat en sensibilització ambiental

Els municipis tindran la necessitat de reorientar o reforçar les campanyes de caire ambiental habituals, però que prendran major rellevància arran de les conseqüències de la COVID-19 i davant el risc que es facin passes enrere en tot allò que s’havia avançat en sensibilització ambiental en els últims anys.

  • Evitar la caiguda de l’ús del transport públic i fomentar la mobilitat activa. Seguint les recomanacions del Govern i les restriccions derivades de l’estat d’alarma, l’ús del transport públic ha baixat significativament. Cal treballar en alternatives en la mobilitat activa no contaminant, com per exemple la bicicleta, i alhora vetllar per donar seguretat als usuaris del transport públic. Les accions de sensibilització seran clau per fer veure que, modificant els nostres hàbits de desplaçament, podem aconseguir objectius per millorar la nostra qualitat de vida.
  • Fer un ús racional dels plàstics. Amb la crisi de la COVID-19 hem vist que els plàstics tenen aplicacions indispensables per a la salut, però també hem vist com, degut a la por al contagi, s’ha tornat a disparar el consum de productes envasats o empaquetats i d’elements d’un sol ús. Aquest serà un dels reptes més profunds: com atendre a les comprensibles reticències i precaucions de la ciutadania i alhora, la necessitat de sensibilització per un ús racional dels plàstics.
  • Apostar pel consum responsable i sostenible. Un altre aspecte que s’està veient alterat i modificat significativament són els nostres patrons de consum. Els municipis hauran de realitzar accions per a retornar la tranquil·litat als consumidors i la confiança en el petit comerç local i de proximitat, per fomentar l’economia local que s’haurà vist molt perjudicada enfront del comerç electrònic. D’altra banda, amb aquesta crisi s’ha estès àmpliament el debat sobre la relació entre la pandèmia i les implicacions ambientals i socials de l’actual model global de fabricació, distribució i consum. Serà el moment de sensibilitzar a la població vers un model de consum diferent.

Els informadors i agents cívics, la clau per a una comunicació que perduri

Fruit de l’experiència d’Anthesis Lavola en el disseny, planificació i execució de campanyes de sensibilització ciutadanes, es pot afirmar que la interacció directa amb la població és clau per aconseguir els objectius marcats pels nostres clients. L’empatia amb la ciutadania, l’adaptació del discurs a cada interlocutor, la formació dels equips d’informadors en tècniques d’habilitat comunicatives i la sensibilització, són alguns dels elements més rellevants.

En l’escenari post-covid el repte que tenim per davant és majúscul, l’esforç que es demana a la societat serà important, però també ens pot aportar una oportunitat de millora única. Tenim l’oportunitat col·lectiva i per tant, també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

La clau de volta serà comptar amb el recolzament, implicació i suport de la ciutadania en cadascuna de les accions i necessitats que es vagin generant i, per a aquesta fi seran imprescindibles les campanyes de sensibilització dutes a terme amb informadors i recolzades per accions comunicatives imaginatives i intel·ligents.

Consulta l’article complet en el web d’Anthesis Lavola.

Laura Toset
Resposanble de campanyes

El programa educatiu Mancoeduca associat als canvis de gestió en el transport urbà és una de les línies estratègiques amb què Anthesis Lavola treballa per la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona (MCP). Un projecte que concep l’educació per a la sostenibilitat com un instrument de suport a la gestió de qualsevol repte ambiental.

L’educació pel desenvolupament sostenible (EDS) ha de ser una eina imprescindible de la gestió ambiental. Aquest és un principi orientador que apareix en pràcticament tots els documents internacionals i nacionals sobre el tema. Sembla clar i, no obstant això, no sempre funciona d’aquesta manera. En moltes ocasions es dissenyen programes, accions o activitats en paral·lel o sense encreuaments clars amb els objectius estratègics de la gestió ambiental. Una ciutat té problemes de mobilitat, però treballa amb major esforç temes de residus en els seus programes; o una regió s’enfronta a reptes de conservació de la biodiversitat i els programes segueixen treballant des del coneixement de les espècies botàniques i zoològiques. O quan es treballen temàtiques més potents i transformadores com el canvi climàtic, es plantegen de forma general sense reconèixer i integrar la realitat de l’entorn immediat.

… Però quan es té l’oportunitat de treballar amb equips de persones tècniques de l’administració amb una poderosa visió estratègica, les mirades que integren l’EDS i la gestió s’alien per imaginar projectes viables i d’una meravellosa senzillesa que permeten apropar-se a la ciutadania des de i amb la seva realitat.

Això passa en el programa Mancoeduca de la MCP en què Anthesis Lavola està participant en la ideació i disseny d’un projecte educatiu associat als canvis de gestió en el transport urbà. L’equip partia d’un context molt clar, sent conscient que quan s’aborda la mobilitat de les persones, s’estan tocant temes molt sensibles. Canviar les freqüències o el recorregut de les “villavesas” (els autobusos urbans i interurbans de la MCP) per diverses necessitats de gestió (mobilitat més sostenible, adequació a noves zones residencials, millora de l’eficiència del servei, etc.) té conseqüències i resposta social. Anticipant aquest escenari, des de la Gestió del Transport a la MCP treballen amb campanyes de comunicació, sensibilització i proximitat per apropar els canvis als ajuntaments dels municipis que conformen la comarca, en primer lloc, i després a la ciutadania. I des de setembre de 2019 s’han unit a aquestes accions a un projecte educatiu integrat en l’oferta del programa Mancoeduca que treballa en 3 eixos fonamentals de la mobilitat sostenible:

  • la salut i el transport,
  • la gestió del transport,
  • i el bon ús i convivència a l’autobús com a espai compartit.

D’aquesta manera el projecte tindrà activitats lligades a cada un d’aquests eixos. Així quan es produeixen canvis en la gestió del servei, l’equip educatiu de Mancoeduca treballa amb les comunitats escolars afectades de forma diferencial i propera. En primer lloc, s’ofereixen les activitats de gestió del transport per contextualitzar i explicar els canvis, però també la resta de l’oferta educativa que els permeti integrar el transport amb una mirada més global a l’aula i al centre educatiu.

Des de l’equip de consultoria s’ha dissenyat l’activitat “Canvis en el transport i mobilitat” adreçada a secundària i batxillerat, que ja ha estat pilotada en diversos centres escolars. Es tracta d’una activitat que treballa la relació del transport amb la petjada de carboni i, per tant, amb el canvi climàtic, i que a més permet introduir a l’aula els canvis de les línies de transport i incentivar el seu ús real i immediat per arribar al centre educatiu.

Durant l’activitat es treballen els diferents mitjans de transport amb els que ens movem per la comarca i es planteja als escolars que calculin sobre la seva realitat les emissions de CO₂ que produeixen en els seus desplaçaments al centre educatiu. A la llum d’aquests resultats, se’ls planteja que imaginin altres escenaris viables que introdueixin altres formes de transport com el transport públic, la bicicleta, a peu i totes les combinacions possibles. I recalculem les emissions de CO₂. La reflexió conjunta, amb els resultats individuals i grupals de l’aula, ajuda a prospectar el seu futur immediat (en mesos, anys, etc.) i afavoreix que, en la part final de l’activitat, es puguin proposar compromisos concrets des del pla individual al col·lectiu.

A Anthesis Lavola ens encanten aquests projectes on educació i gestió s’alien i caminen junts. Reforcem que l’EDS és un suport amb un enorme potencial que serveix per apropar la complexitat ambiental de l’entorn o simplement l’entesa entre la gestió ambiental i les persones. L’EDS no només entesa com una eina per a la transformació social sinó també com una excel·lent manera de recollir informació, d’entendre les preocupacions o les dificultats que les persones tenim en temes complexos i globals. Ens ajuda a desenvolupar l’esperit crític davant els reptes ambientals, té potència per capacitar per a l’acció en el camí cap a una millora activa del nostre entorn i, finalment, és mètode i estratègia per donar poder a la ciutadania i construir, entre totes i tots, el camí de la sostenibilitat.

Reunim a Josep Melero, cap de Secció de Divulgació i Comunicació de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, i a Pere Pous, President de Lavola, al Parc Natural del Montseny per gaudir i conversar sobre allò que ens apassiona; el medi ambient i l’educació ambiental, amb motiu del 36è aniversari del programa “Coneguem els nostres parcs”.

Llegeix més

Hem gaudit del Dia Mundial de les Dones i les Nenes en la Ciència participant en la iniciativa ‘100tífiques’, que reuneix tres pilars fonamentals de la nostra missió educativa: les vocacions científiques per a una transformació cultural i sostenible, els centres d’ensenyament com a agents primordials de l’educació, i els joves com a protagonistes de l’aprenentatge i promotors d’un món més sostenible.

Llegeix més

Aquest espai municipal innovador, anomenat Vilawatt, neix amb l’objectiu de generar un lloc d’intercanvi d’idees entre les empreses de Viladecans del sector de la construcció i aquelles que es dediquen a l’eficiència energètica i la sostenibilitat. D’aquesta manera es vol contribuir a la transformació cap a un sector de la construcció més conscient amb el seu entorn.

Llegeix més