El diumenge 17 de novembre se celebren els primers cinc anys d’obertura d’aquest emblemàtic espai del districte de Nou Barris, situat a les faldes de Collserola. El Castell és un consolidat equipament municipal d’educació ambiental i un punt de trobada cultural per a la ciutadania. Per a la festa s’han programat activitats que combinen la seva rellevància com a espai ambiental i sociocultural de Barcelona.

La celebració compta amb la col·laboració d’entitats del districte i ofereix activitats que ja són una tradició per aquesta festa anual, com ara; una caminada popular, una xocolatada, tallers familiars, un sorteig de premis i la celebració d’un concert de blues a càrrec de l’associació Capibola Blues. També es realitzarà una recollida d’anècdotes sobre el Castell dels veïns i veïnes del barri i els Gegants de Torre Baró vindran a ballar per festejar l’aniversari.

Com a novetat, l’acte se celebrarà en els dos equipaments ambiental referents del Districte de Nou Barris. S’iniciarà la caminada popular al Mirador de Torre Baró (10 h) i s’acabarà a la Casa de l’aigua de la Trinitat Nova (a partir de les 11:30 h), un edifici modernista on es gaudiran de la resta dels esdeveniments de la jornada.

A més a més, durant la celebració s’explicarà als usuaris que des de l’11 de novembre el Castell roman tancat a causa de les tasques de reforma de la façana de l’edifici, esperant reobrir a la primavera. Tot i això, el servei educatiu de l’equipament es manté actiu i està ubicat al Casal de Barri de la Trinitat Nova. Així doncs, segueixen funcionant els programes educatius impulsats des del Castell, incorporant com a novetat un projecte de Servei Comunitari amb metodologia d’aprenentatge servei (ApS) anomenat “El Parc natural i el castell com a espais de trobada” per a l’alumnat de secundària. A través d’aquest, els joves podran conèixer el territori en profunditat alhora que realitzen un servei per a la comunitat.

Des de Lavola, l’equip que gestiona l’equipament ha portat a terme l’organització, la dinamització i la difusió de la festa del cinquè aniversari. Més enllà de la jornada, la ciutadania pot participar en les activitats del programa trimestral, el programa per a entitats i, finalment, el programa per a centres educatius. Per tal de participar-hi, només cal fer inscripció prèvia a través del correu electrònic del centre (castell_torrebaro@bcn.cat).

El programa ‘Som investigadores’ és la proposta educativa del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) per conèixer el Superordinador MareNostrum i fomentar les vocacions científiques, especialment entre les nenes. Des d’aquest curs Lavola gestiona i dinamitza les activitats del programa en aquest espai punter.

La Capella Torre Girona pertany actualment al recinte del Rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i alberga des del 2005 el Superordinador MareNostrum, un dels superordinadors més potents d’Europa. L’encaix entre la capella i el superordinador és harmònic, amb una proporcionalitat en perfecte equilibri entre les diferents parts que el converteixen en un indret únic. Que el destí del MareNostrum sigui al bell mig d’una capella avui dia dessacralitzada però alhora carregada de significat i de transcendència, sembla poc casual. L’antiga litúrgia de l’edifici ha donat pas la supercomputació per obtenir dades que transcendeixen les parets i ajuden a desenvolupar investigacions de diferents disciplines a escala internacional.

El BSC-CNS, el centre nacional de supercomputació a Espanya i gestor del MareNostrum, va impulsar el programa “Som investigadores” amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona per tal d’augmentar l’interès per les matèries STEM i despertar vocacions científiques entre les nenes. Les activitats es dirigeixen a l’alumnat de cicle mitjà i superior d’educació primària, etapa en la qual es considera que comencen a formar-se majoritàriament les vocacions. El programa vol apropar la computació i la tecnologia a aquesta franja d’edat i donar una visió més equitativa en quant a qüestions de gènere, oferint referents femenins en el camp científic i tecnològic per tal de minimitzar la bretxa existent en les vocacions científiques.

El naixement de Lavola està indissolublement vinculat amb l’educació científica i la capacitació de les persones en favor de la millora del medi.

Des d’aquest curs 2019-20 l’equip de gestió de museus i centres de ciència s’encarrega del servei de promoció, organització i realització de visites del programa ‘Som investigadores’, realitzant la captació de públic escolar i la gestió de les inscripcions, i coordinant l’equip educatiu format exclusivament per noies científiques, en coherència amb la filosofia del projecte. Durant l’activitat es visita el superordinador MareNostrum i els seus entorns i es mostra com funciona a través dinàmiques i jocs que simulen les funcions del superordinador. A la llarga, Lavola vol aportar la seva experiència en educació científica i en disciplines STEM contribuint a la millora de les activitats aportant noves dinàmiques.

Lavola entoma aquest nou projecte amb la il·lusió i la responsabilitat d’estar present en un centre punter d’Europa per a la seva contribució científica i tecnològica en l’avenç social i ambiental del planeta. El MareNostrum, que des de l’estiu del 2017 té en funcionament la seva quarta versió amb pics de rendiment de fins a 13,7 Petaflops, que ja treballa en una cinquena versió híbrida i més potent.

Enguany la Festa de la Ciència de Barcelona i la commemoració del Dia Mundial de les Ciutats comparteixen data i espai: els dies 26 i 27 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona acull una àmplia programació d’activitats i tallers per a la ciutadania. Lavola és present en aquesta doble celebració de ciència i resiliència urbana.

L’equip de consultoria educativa i de gestió de museus i centres de ciència i tecnologia de Lavola estan involucrats en l’esdeveniment conjunt de la Festa de la Ciència i de la celebració del Dia Mundial de les ciutats. Aquesta commemoració, celebrada anualment el 31 d’octubre, en aquesta edició s’ha englobat en els actes del dissabte 26 al matí de la Festa de la Ciència de Barcelona. La participació de Lavola és múltiple i diversa, per una banda els nostres equips educatius dinamitzen tallers de producció pròpia i activitats programades tant per part d’entitats i equipaments que gestionem com per d’altres que participen en l’ocasió. A més, l’oficina d’UN-Habitat a Barcelona que impulsa la celebració del Dia Mundial de les ciutats, ha comptat un any més amb Lavola per col·laborar en la coordinació dels tallers i activitats que es programen per l’ocasió.

Taller propi de Lavola ‘On destines la teva energia?’

La celebració del Dia Mundial de les Ciutats té com a objectiu reflexionar sobre el futur dels espais urbans sostenibles, tant des del punt de vista social com ambiental, posant especial interès en la resiliència urbana i els serveis d’aigua i sanejament. Lavola ha fet la proposta d’activitats i tallers que s’oferiran, conceptualitzant i identificant activitats de temes afins a la celebració, i coordinant les entitats que les duran terme. Entre elles hi participa la Diputació de Barcelona amb el taller ‘Bicicletes generadores d’energia’ per descobrir el potencial de les energies renovables i de l’autoproducció d’energia, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb l’activitat ‘Atrapant l’aire’ per prendre consciència de la contaminació ambiental i reflexionar sobre bones pràctiques que afavoreixen a millorar-ne la qualitat. També hi seran presents dos equipaments municipals d’educació ambiental que gestiona Lavola: el Castell de Torre Baró amb la proposta ‘El verd urbà’ i el Centre de la Platja que hi desplaçarà el ‘Laboratori de la platja’. Finalment se sumen a la Festa de les ciutats dos tallers propis de Lavola: ‘Lluc, el samaruc’ i ‘On destines la teva energia?’. El primer està destinat als infants de 2 a 5 anys i permet valorar la importància dels espais verds a les ciutats a través de les aventures d’un samaruc, una espècie en perill d’extinció i endèmica del nostre territori. El segon, proposa una reflexió per a tota la família sobre l’estalvi energètic a partir d’un taller de tinta conductora que ajuda a visibilitzar allà on decidim millorar l’eficiència energètica de la nostra llar.

Lavola dinamitza tallers propis per a esdeveniments que posen en joc totes les disciplines STEAM i fomenten l’educació pels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Taller propi de Lavola ‘Et sumes a l’economia circular?’

Les activitats de la celebració del Dia Mundial de les ciutats conviuen amb el taller propi ‘Et sumes a l’economia circular?’, la proposta que Lavola ha dissenyat i produït amb motiu de la Festa de la Ciència. Aquest esdeveniment anual el coordina el programa Barcelona Ciència de l’Institut de Cultura de Barcelona i contribueix a acostar el coneixement científic i tecnològic a la societat. El taller permet que la ciutadania comparteixi i aprengui el concepte d’economia circular posant èmfasi en la reutilització dels teixits. Els participants de l’activitat posen en pràctica l’economia circular elaborant un porta-entrepans que dóna nova vida als teixits usats i, alhora minimitza l’ús dels plàstics. Es tracta d’una activitat adreçada al públic familiar de totes les edats i basada en la metodologia tinkering que posa en joc totes les disciplines STEAM.

Precisament tots els tallers propis que Lavola ha creat i que produeix i dinamitza per a esdeveniments com aquests, són propostes que inclouen totes les disciplines STEAM (ciència, tecnologia, art i matemàtiques). Les activitats potencien el treball interdisciplinari i el component maker propi de la metodologia tinkering. A més, tenen en l’horitzó l’educació pels Objectius de Desenvolupament Sostenible, fent divulgació de diferents ODS segons la temàtica de cada taller.

A part de les entitats citades també participarà en la Festa de la Ciència el Museu de les Aigües amb l’activitat ‘Tast d’aigües’ i el taller ‘La factoria de l’aigua’, dues propostes que dinamitza Lavola a través de l’equip educatiu que diàriament treballa en la gestió del servei educatiu del museu.

Amb l’inici de la nova etapa de MANCOEDUCA al juliol 2019, des de Programes Educatius es torna a un entorn conegut i apreciat. Per aquest retorn se sumen l’experiència dels membres de l’equip educatiu que ja formen part del projecte, la nova mirada sobre el programa i la il·lusió d’aportar el coneixement adquirit a Lavola amb el creixement d’aquests últims anys.

MANCOEDUCA és el programa educatiu de la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona. Amb una trajectòria de més de 35 anys ofereix visites, activitats i tallers a centres escolars, col·lectius i particulars dels 50 municipis que integren la Mancomunitat. Entre 2012 i 2015 Lavola va gestionar aquest Programa educatiu i guarda molt bons records d’una intensa i estimulant etapa. Quatre anys després, l’equip de programes educatius torna a paisatges i paisanatges de Navarra per desenvolupar un ambiciós programa que vol avançar cap a l’excel·lència educativa.

La Mancomunitat presta serveis a la ciutadania gestionant el cicle integral de l’aigua, el transport urbà comarcal, els residus i el parc fluvial. El Programa educatiu segueix aquests 4 eixos temàtics que són el cor de la gestió ambiental de la mancomunitat. Lavola s’incorpora com a eina de suport a aquesta gestió amb l’encàrrec de treballar amb més accent en la renovació i el disseny d’activitats educatives centrades en el transport i la mobilitat sostenible, i al parc fluvial com a patrimoni i escenari d’oci saludable i educativa.

Són molts els reptes que s’emprendran durant els cinc anys que es preveuen de durada del nou contracte. Juntament amb la part d’innovació i renovació d’activitats, Lavola ajudarà a consolidar els projectes del programa escolar amb aliats, on, des del treball col·laboratiu, s’avanci cap a processos més profunds de treball en xarxa: una xarxa sòlida i forta que permeti intercanvis i millores en benefici de la sostenibilitat. En aquesta línia destaca el treball amb Drapaires d’Emaús, amb els quals es treballa conjuntament en matèria de reciclatge tèxtil i economia circular.

Lavola fa una aposta decidida per Navarra i ‘obre oficina a Pamplona! Un espai de treball, tant per a l’equip del Programa educatiu MANCOEDUCA com per ampliar horitzons des de les solucions de Territori i Organitzacions.

Entre el 3 i el 5 d’octubre té lloc a Barcelona la tercera edició del Mercat 360º de Realitat Virtual i de Realitat Augmentada. L’esdeveniment és un punt de trobada entre professionals del sector i persones interessades en les tecnologies immersives. Labster, del qual Lavola és partner en la comercialització de Labs Virtuals a Espanya i a Llatinoamèrica presenta com els espais interactius afavoreixen l’aprenentatge.

Labster és una companyia danesa que desenvolupa simulacions de laboratori per millorar les experiències d’aprenentatge de l’alumnat en les disciplines STEM. Des del 2018 Lavola és partner en la comercialització a la península Ibèrica i Amèrica Llatina d’aquestes simulacions de laboratoris científics. Per acompanyar les reflexions que s’exposaran en el Mercat 360º ens fem ressò d’un article publicat per Labster que aporta dades sobre els beneficis de les tecnologies immersives aplicats a l’educació científica i tecnològica.


La realitat virtual millorarà l’educació? Amb una estimació d’ingressos de 700 dòlars provinents de la realitat virtual en l’educació el 2025, pensareu que la resposta a la pregunta anterior és unànime. De fet, es preveu que la realitat virtual canviarà el paradigma essencial de l’educació, però, sent honestos, hem de dir que no hi ha gaires proves que en confirmin el valor educatiu. Com amb totes les noves tecnologies, aquestes proves potser no existiran fins que dediquem temps a investigar, revisar i analitzar els efectes de la realitat virtual. Per algun lloc s’ha de començar, i Labster ha decidit posar fil a l’agulla.

Amb una estimació d’ingressos de 700 dòlars provinents de la realitat virtual en l’educació el 2025, pensareu que la resposta a la pregunta anterior és unànime. De fet, es preveu que la realitat virtual canviarà el paradigma essencial de l’educació, però, sent honestos, hem de dir que no hi ha gaires proves que en confirmin el valor educatiu. Com amb totes les noves tecnologies, aquestes proves potser no existiran fins que dediquem temps a investigar, revisar i analitzar els efectes de la realitat virtual. Per algun lloc s’ha de començar, i Labster ha decidit posar fil a l’agulla.

Realitat virtual a Labster: en aquest camp, tots estem explorant el mateix camí. Labster ha decidit posar la recerca al centre del desenvolupament del producte, i ja n’ha obtingut resultats ben interessants. Alguns estudis indiquen que la realitat virtual en si mateixa no millora l’aprenentatge. D’altra banda, també hi ha estudis que demostren que la realitat virtual pot augmentar el plaer i l’interès per les matèries, factors molt importants en l’educació. Abans d’aprofundir en aquesta qüestió, convé aclarir què és la realitat virtual.

Dos tipus de realitat virtual: quan pensem en realitat virtual, sovint ens imaginem unes ulleres que creen un entorn virtual immersiu i interactiu. Però no és així com es defineix la realitat virtual. La realitat virtual és l’entorn generat per ordinador que simula una experiència realista per a l’usuari. Així doncs, aquest entorn també es pot crear en un ordinador de sobretaula, però l’experiència no és tan immersiva com la que s’obté amb les ulleres o els cascos.

Baixa immersió i alta immersió: la major part de la recerca que s’ha dut a terme en el camp de la realitat virtual ha estat en la versió de sobretaula. Hi ha estudis empírics i metaanàlisis que han demostrat que amb la versió de sobretaula, que és la de baixa immersió, s’obtenen més bons resultats cognitius i actituds envers l’aprenentatge que amb els mètodes tradicionals d’ensenyament. El que sentim habitualment sobre la realitat virtual es refereix, però, al tipus d’alta immersió, en què l’usuari porta un casc o unes ulleres. Aquesta és la versió de realitat virtual que no s’ha estudiat tant, ja que és molt més nou en l’àmbit de l’educació. Ara que tenim més clars aquests conceptes, fem una ullada a la recerca que s’ha dut a terme concretament amb les simulacions de realitat virtual de Labster.

Estudi 1: Més presència però menys aprenentatge, resultats de la realitat virtual Com a companyia que desenvolupa tecnologia didàctica, és natural que Labster inverteixi una gran quantitat de recursos a la recerca. És la millor manera de guiar el desenvolupament continu i de comprendre plenament les simulacions de realitat virtual. Labster col·labora amb investigadors externs per conèixer més a fons les seves simulacions i els seus efectes.

El primer estudi es proposava descobrir els efectes de la realitat virtual de baixa immersió enfront de l’alta immersió. Van dirigir la recerca Guido Markransky i Thomas Terkildsen, del Departament de Psicologia de la Universitat de Copenhaguen, amb Ricard Mayer, il·lustre professor de psicologia a la Universitat de Santa Barbara, a Califòrnia. El seu article «Adding immersive virtual reality to a science lab simulation causes more presence but less learning» (‘Introduir la realitat virtual immersiva a la simulació d’un laboratori científic provoca més presència però menys aprenentatge’) es va publicar a la revista Learning and Intruction. Labster s’enorgulleix de presentar un estudi amb aquestes credencials. A l’estudi, 52 alumnes universitaris van aprendre a partir d’una simulació científica en un dispositiu de sobretaula (de baixa immersió) o bé amb unes ulleres (d’alta immersió). Els alumnes van mostrar més presència en la realitat virtual d’alta immersió. La presència és un factor important i positiu, i un índex psicològic que, per dir-ho ràpid, fa que la simulació sigui més creïble i real per a l’usuari. Això pot influir en la forma com es construeix la memòria de l’aprenentatge i dona a l’usuari una sensació més positiva sobre l’aprenentatge en general. La presència pot ser especialment important en l’educació a distància, i també a l’hora d’animar els alumnes a continuar estudiant per mitjà d’experiències positives. De tota manera, aquest estudi també va descobrir que, malgrat que la presència i la motivació dels alumnes creixia, els resultats de l’aprenentatge no augmentaven pas. De fet, els alumnes aprenien menys. Tenint en compte que l’objectiu de la tecnologia és millorar els resultats de l’aprenentatge, aquesta dada resultava molt preocupant. Per què els estudiants no aprenien?

Podem trobar-hi una possible resposta en el resultat de l’electroencefalograma dels alumnes participants. Aquesta prova per mesurar l’activitat cerebral dels alumnes va demostrar que els alumnes que utilitzaven realitat virtual d’alta immersió tenien càrregues cognitives força més elevades. Té sentit: la realitat virtual d’alta immersió és d’allò més estimulant per al cervell i, per tant, l’usuari està molt més actiu mentalment. Aquesta era una bona notícia en molts sentits, però era un avís clar que calia tenir en compte per millorar els resultats de l’aprenentatge. Si el cervell està massa ocupat, hi ha sobrecàrrega cognitiva. Quan això passa, deixem d’aprendre amb la mateixa eficàcia, perquè mentalment estem massa ocupats processant l’entorn i dirigint les nostres respostes i accions físiques. Així, doncs, què vam fer amb aquests descobriments? En comptes de posar el crit al cel, ens vam adonar que podíem fer servir aquesta informació per modificar les simulacions i disminuir la càrrega cognitiva fins a trobar un punt òptim per a l’aprenentatge.

Les conclusions del que hem descobert: una cosa va resultar ben clara: agafar les simulacions de realitat virtual de baixa immersió existents i adaptar-les a l’alta immersió no augmenta els resultats de l’aprenentatge. Això seria similar a penjar un discurs magistral a YouTube, que tampoc no incrementa els resultats de l’aprenentatge per si mateix. Dit d’una altra manera, no podem passar el contingut d’un mitjà a un altre i prou, sense tenir en compte els trets i les característiques de cadascun. El que hem de fer és copsar el potencial complet d’una nova tecnologia, en aquest cas, la realitat virtual d’alta immersió. Per fer-ho, cal que ens fem algunes preguntes. Què fa que la realitat virtual sigui única? Com podem utilitzar aquests trets únics per millorar els resultats de l’aprenentatge? Per trobar resposta a aquestes preguntes, Labster ha estat dos anys treballant per saber com podem aprofitar les característiques específiques de la realitat virtual i si aquestes poden millorar els resultats de l’aprenentatge. Així doncs, un altre estudi va prendre el relleu per continuar explorant en aquest camp.

Estudi 2: L’última investigació en realitat virtual mostra un gran potencial: en l’estudi més recent sobre els efectes de la simulació de realitat virtual de Labster, es van tornar a analitzar les diferències entre l’alta immersió i la baixa immersió, amb una atenció especial a l’impacte del nivell d’immersió en els resultats de l’aprenentatge. L’estudi va ser de nou a càrrec de Guido Makranksy, de la Universitat de Copenhaguen, i Lau Lilleholt, de la Universitat de la Dinamarca Meridional. L’article «A structural equation modeling investigation of the emotional value of immersive virtual reality in education» (‘Una equació estructural modela la investigació del valor emocional de la realitat virtual immersiva en l’educació’) es va publicar a la revista Education, Technology Research and Development per contribuir a la recerca de diverses maneres. En primer lloc, es va descobrir que els alumnes preferien utilitzar la versió d’alta immersió, més aviat que la versió de baixa immersió, de la simulació d’aprenentatge virtual. Igual que abans, els alumnes mostraven nivells més alts de presència i motivació. L’augment de la motivació dels alumnes per aprendre les ciències destaca com un dels principals beneficis potencials d’aplicar les simulacions a l’educació. De fet, estudis previs han demostrat que els alumnes amb tendència general a la motivació també tendeixen a motivar-se més en l’aprenentatge i a obtenir més bons resultats acadèmics. En aquest sentit, la realitat virtual d’alta immersió sembla una eina prometedora que podria millorar els resultats de l’aprenentatge gràcies als alts nivells de motivació. Un altre descobriment important en aquest segon estudi és que, quan els alumnes utilitzaven les simulacions de Labster que s’havien modificat tenint en compte la càrrega cognitiva, hi havia un impacte positiu en els resultats cognitius de l’aprenentatge. Però quina és la millor notícia? Quan utilitzaven realitat virtual d’alta immersió, els alumnes s’ho passaven millor, i això és fonamental des de la perspectiva educativa. No es tracta només que els alumnes tinguin una bona experiència, però el nivell de divertiment té un efecte positiu en la motivació i la satisfacció dels alumnes, i els proporciona un millor sentit de l’aprenentatge. Gaudir d’una experiència educativa també vol dir que els alumnes en voldran més, una cosa ben necessària per solucionar els problemes actuals i futurs de l’educació en ciències.

I ara què? Sobre si la realitat virtual millorarà l’educació o no, és massa d’hora per prendre conclusions definitives. De tota manera, a mesura que continuem provant, aprenent i desenvolupant, no hi ha motius per pensar que no serà així. La clau per assegurar que la realitat virtual tindrà l’efecte positiu promès rau en la recerca. Encara hi ha molta feina per fer en recerca sobre els usos de la realitat virtual, i el camí és ben emocionant. Aquests estudis dels quals hem parlat encara tenen limitacions, però tenim al davant un repte engrescador i una oportunitat per descobrir i aprendre.

Maria Homann  –Gestora de màrqueting de continguts a Labster

Consulta l’article original aquí.

La setmana del 20 al 27 de setembre de 2019 ve dominada per les mobilitzacions a favor de la lluita contra el canvi climàtic. El nostre compromís per l’educació ambiental fa que estiguem decididament compromesos a fer front a aquesta emergència i així ho treballem en els nostres projectes; el ‘Fem pinya contra el canvi climàtic’ n’és un clar exemple.

El projecte es tracta d’un programa de formació  per a agents de l’àmbit sociocultural en el qual es faciliten eines, recursos i consells per poder involucrar a la ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic, amb l’objectiu final d’integrar la variable climàtica a les propostes educatives de Barcelona. El resultat és una guia pràctica i una formació específica perquè els equipaments socioculturals -per la quantitat i diversitat de persones que els freqüenten-, puguin tenir un rol actiu per revertir aquesta situació. La guia aporta bones pràctiques adreçades a quatre tipus de públics que es troben en els equipaments: les persones programadores, les persones talleristes, les entitats i les persones usuàries dels centres, amb l’objectiu que traslladin els bons hàbits a la seva pràctica formativa i al seu dia a dia.

La guia ‘Fem pinya contra el canvi climàtic’ neix en el marc del procés participatiu organitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb els signants del Compromís ciutadà per a la Sostenibilitat l’estiu del 2016, i s’emmarca en el Compromís Barcelona pel Clima (CBC). L’Ajuntament i la ciutadania es van comprometre a sumar les iniciatives necessàries per assolir els objectius del CBC; des de l’Ajuntament es van aportar 5 mesures estratègiques i 7 projectes prioritaris, mentre que la xarxa de ciutadania va definir 9 projectes que s’havien de desplegar en dos anys; la guia n’és un d’ells.

Lavola ha col·laborat en el projecte elaborant els continguts i el disseny de la guia, i dinamitzant sessions de capacitació. Participant en projectes com aquest es té l’oportunitat de promoure una transformació cultural cap a la sostenibilitat, conjuntament amb la ciutadania i els agents estretament vinculats amb els barris.

En l’etapa inicial el projecte va ser coordinat per un equip motor format per persones vinculades a la xarxa de Barcelona+Sostenible, i portat a terme per les organitzacions Twentic i Lavola. Lavola es va centrar en l’elaboració dels continguts divulgatius i en el disseny de la imatge, creant una eina interactiva, senzilla i gràfica per què els i les agents de l’àmbit sociocultural de casals, centres cívics, etc. poguessin aprendre de manera amena i entenedora criteris i consells de sostenibilitat, i aplicar-los a l’hora de gestionar tallers als equipaments socioculturals. Per tal de potenciar l’ús i la utilitat de la guia, durant aquesta etapa Lavola va dur a terme un seguit de capacitacions dinamitzades per una persona experta en canvi climàtic i dirigides als agents de l’àmbit sociocultural, en 8 equipaments de Barcelona i de l’àrea metropolitana.

En la segona etapa del projecte, iniciada el gener de 2019,  Lavola ha fet la diagnosi i valoració de la guia i de les sessions de capacitació realitzades, tot incorporant millores en ambdós casos. Per fer-ho, s’ha inclòs en el grup d’execució del projecte a Trànsit (organització gestora d’equipaments culturals) per tal de tenir un enllaç més directe amb els equipaments i involucrant als diferents públics objectius de forma més activa. Aviat es publicarà una nova versió de la guia i s’iniciaran novament les capacitacions, amb l’afegit que els equipaments i les persones que ja han rebut la formació en l’etapa inicial es converteixen en formadores amb els altres equipaments culturals.

Aquest projecte ha tingut una molt bona acollida i l’àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona pretén que sigui un referent per tal d’impulsar l’acció ciutadana per fer front al canvi climàtic (un dels 4 aspectes en el que treballa el Pla Clima). Per aquest motiu, el dilluns 30 de setembre, s’ha convidat a Lavola, Trànsit i Twentic a presentar la guia i el projecte en general a les aules ambientals i referents territorials en sostenibilitat de Barcelona en una jornada organitzada per l’Ajuntament en el marc dels projectes que es desenvoluparan en els pròxims mesos per fer front al canvi climàtic. El Pla Clima de la ciutat ha concretat les línies estratègiques i les accions que cal dur a terme del 2018 al 2030, amb  l’horitzó de ser una ciutat totalment neutra en carboni el 2050.

El 5 de setembre té lloc el primer Simposi d’aprenentatge servei i servei comunitari ambiental adreçat a centres educatius, ens locals i entitats per reflexionar sobre aquests projectes. Des de Lavola hi participem acompanyant els programes educatius que gestionem.

El servei comunitari és una proposta educativa que facilita el desenvolupament personal de l’alumnat a través de l’adquisició i la pràctica de coneixements, competències i valors, participant de manera activa en la realitat que viu l’estudiant, el seu entorn immediat i la comunitat. En una entrevista amb la Laura Rubio, tècnica del Centre Promotor d’aprenentatge servei, vam compartir el valor educatiu d’aquests projectes.

A partir del curs vinent, el servei comunitari basat en la metodologia de l’aprenentatge servei (APS) serà un actiu en l’educació a tots els centres de secundària ja que, l’alumnat de tercer o quart de l’ESO haurà de desenvolupar-ne un en el marc del curs escolar. S’ha parlat a bastament d’aquesta metodologia i de com s’articularà en els instituts però aquest Simposi donarà peu, per primera vegada, a parlar concretament de projectes d’APS aplicats al camp de la sostenibilitat i de l’educació ambiental.

Els participants podran conèixer i posar en comú experiències i reflexions, així com informar-se de projectes ja realitzats. La jornada, que tindrà lloc al CosmoCaixa de Barcelona, proposen tres formats diferents de trobada i d’intercanvi: un diàleg a quatre veus sobre els agents que intervenen en projectes d’APS i servei comunitari ambiental, un espai d’aparador per donar a conèixer projectes, eines i recursos, i l’espai Àgora on es compartiran experiències de projectes APS agrupades en quatre àmbits temàtics diferents.

Des de Lavola participem en l’àmbit “Ciutats i biodiversitat” conjuntament amb la Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat-Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelonacom a part de l’equip de gestió del programa d’educació ambiental ‘Com funciona Barcelona?’. En la presentació exposarem com s’ha evolucionat el programa educatiu per oferir projectes d’APS sobre cultura de la sostenibilitat i educació ambiental en l’àmbit urbà. En el marc del programa educatiu el curs passat es va dissenyar un projecte pilot de servei comunitari amb l’Institut Verdaguer de Barcelona i, pel curs que ve es desenvoluparan i dinamitzaran nous projectes amb instituts de la ciutat.

Igualment assistim al Simposi en col·laboració amb el programa ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). amb eñ qual enguany col·laborem amb les tres propostes d’APS ambientals que s’ofereixen. Durant el curs 2019-2020, es farà el seguiment dels projectes que duran a terme 12 centres de secundària de diferents municipis de l’AMB. Com a novetat d’aquest any, l’assessorament no serà tan sols telemàtic, sinó que també es farà de forma presencial als centres. D’entre els centres seleccionats, un treballarà sobre la temàtica de la rehabilitació energètica d’edificis residencials. La resta de centres, han pogut triar entre dos temàtiques diferents: la reducció dels envasos i el control de la qualitat de l’aire.

El Simposi està organitzat per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Educació. També hi col·laboren en l’organització les entitats següents: La Societat Catalana d’Educació Ambiental, el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei i la Xarxa per a la Conservació de la Natura.

El Programa d’Activitats Ambientals de l’Ajuntament de Madrid, dins el programa Hàbitat Madrid, amb una trajectòria de més de 20 anys, ofereix activitats d’educació ambiental a la ciutadania madrilenya.

Les activitats del Programa treballen la sostenibilitat de la ciutat, recolzant-se en equipaments i instal·lacions ambientals municipals i tocant diversos eixos com a espais verds, consum responsable, hort urbà, biodiversitat urbana, mobilitat sostenible, qualitat de l’aire, etc. Dirigit fonamentalment a ciutadania adulta, ofereix itineraris guiats, visites, cursos i tallers, i participar en diferents esdeveniments ambientals organitzats a la ciutat. Un ampli ventall d’una seixantena de activitats diferents, a més de les activitats pensades per a cada esdeveniment orientades a fomentar la responsabilitat individual i social de les i els madrilenys amb el medi ambient que ens envolta.

Lavola té una experiència contrastada en la gestió de programes d’educació ambiental que difonen la cultura de la sostenibilitat urbana.

Entre els reptes que Lavola vol abordar en aquesta nova etapa hi ha les prioritats estratègiques de gestió ambiental de l’Ajuntament de Madrid, convertint el programa en altaveu i eina de sensibilització sobre les mesures, accions en els àmbits de residus (objectius 2020 i Agenda 2030), aire (pla A) i mobilitat sostenible (PMU i mesures de pacificació zona centre).

A més, en l’oferta presentada Lavola va proposar generar activitats especialment dissenyades per a les i els joves, amb el convenciment que són la generació que no només ha de lluitar avui dia amb les conseqüències del desenvolupament no sostenible, sinó que a més es veurà més afectada demà per aquest. Un altre aspecte per destacar és el compromís de dissenyar aplicacions mòbils modulars que permetran la incorporació dels itineraris a parcs i jardins històrics del programa. Un recurs obert a la ciutadania que millora l’acostament afectiu al valuós patrimoni natural i cultural de la ciutat.

Amb il·lusió i ganes d’aportar la nostra experiència i innovació en l’àmbit educatiu, vam iniciar la nostra gestió amb un equip de cinc persones entre coordinació i educadors / es ambientals.

El programa educatiu de la campanya ” Acierta con la orgánica ” de l’Ajuntament de Madrid ha estat un èxit, com va passar en el curs anterior. En el curs 2018-19 hi han participat més de 50.000 persones pertanyents a 130 centres educatius, tots ells situats en els 12 districtes en què s’està implementant la separació d’aquesta fracció.

L’oferta educativa s’emmarca en la campanya d’informació i sensibilització a la ciutadania associada a la implantació del nou sistema de recollida del residu orgànic, que des del 2017 impulsa el Àrea de Medi Ambient i Mobilitat del Ajuntament de Madrid i es desenvolupa amb la col·laboració de Lavola.

Aquest programa educatiu, format per tres tipus d’activitats -totes elles gratuïtes-, està dissenyat perquè participi tota la comunitat educativa, no només a l’alumnat. En totes les activitats es treballen valors ambientals, al mateix temps que es dóna a conèixer la nova recollida de residus orgànics perquè la comunitat educativa s’impliqui de forma activa en la correcta gestió, transmetent els beneficis de l’acció per aplicar-los tant al centre educatiu com a casa.

Les escoles i els instituts són espais molt rellevants on comunicar i sensibilitzar per aconseguir una transformació real cap a la cultura de la sostenibilitat.

A Lavola sabem com és de crucial la tasca educativa entre els més joves per aconseguir una transformació real cap a la cultura de la sostenibilitat. Per això, les escoles i els instituts són espais molt rellevants on comunicar i sensibilitzar. En aquest sentit, les xifres de participació del programa educatiu de la campanya ” Acierta con la orgánica ” són una motivació per seguir la nostra tasca.

Què aporten les activitats educatives a la campanya de sensibilització?

A les ‘Activitats d’aula’ l’alumnat adquireix coneixements i posa en pràctica de forma amena i divertida la separació del residu orgànic al centre, un aprenentatge que poden traslladar a les seves llars. Més de 33.000 escolars d’educació infantil, primària i secundària han participat en aquesta modalitat d’activitats.

Aquestes propostes es complementen amb l’activitat de ‘Compostatge a l’escola’, dirigida principalment al personal docent i no docent del centre educatiu disposi d’hort. També s’han realitzat amb l’alumnat encarregat de gestionar l’hort escolar dels seus centres i amb usuaris de centres d’educació especial. En total, més de 1.200 persones han après combinant la teoria i la pràctica com funciona una compostadora (n’hem facilitat 43) i com els residus orgànics que es generen al centre educatiu es converteixen en adob. D’aquesta manera, amb el compost generat poden abonar l’hort de l’escola i es pren consciència dels beneficis de la correcta separació la fracció orgànica i s’aprèn el cicle de la matèria orgànica.

L’activitat que completa l’oferta del programa és “L’espectacle educatiu’. Es realitza en menjadors de centre educatius i més de 15.000 comensals d’educació infantil i primària han pogut gaudir d’aquesta proposta original i divertida. Consisteix en un espectacle en què l’alumnat participa amb cançons, jocs, gestos i rimes mentre aprenen quins residus van al contenidor de tapa marró i quina és la importància de no malbaratar el menjar.

L’equip de campanyes és expert en la ideació, gestió i implementació de campanyes de sensibilització per a la ciutadania, en les quals aportem recursos creatius i propostes educatives de qualitat per reforçar la comunicació de la sostenibilitat. Amb aquest tipus de programes educatius, associats a campanyes d’informació i sensibilització, s’aconsegueix implicar activament l’alumnat, així com involucrar tota la comunitat educativa i fer extensible el missatge a les llars.

Per optar a gestionar el servei d’atenció al públic, visites i tallers educatius de l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú vam idear una proposta d’activitat que posa en valor les dones pescadores vilanovines a través del testimoni de la Trinitat Botifoll i l’Antonia Ruiz. Us expliquem els secrets de com vam imaginar l’activitat i de com vam conèixer a una de les protagonistes!

Llegeix més