La situació de confinament que viscuda ha obligat els centres educatius a adaptar la relació amb l’alumnat, el temari i el treball competencial a canals i formats en línia. Encara són moltes les incerteses sobre com serà la represa del nou curs però l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola ha treballat i treballa per donar resposta als clients i a la comunitat educativa.

Els programes d’educació ambiental són una eina fonamental per l’educació pel desenvolupament sostenible (EDS), ja que permeten la descoberta d’espais, entorns naturals o infraestructures relacionades amb la temàtica ambiental. Els programes actuen com a complement de la tasca docent oferint visites i activitats per l’alumnat de centres educatius, de formació no reglada o en el lleure i també per a la ciutadania en general.

Des d’Anthesis Lavola, hem seguit donant servei als clients amb els quals col·laborem en el disseny, gestió i dinamització de programes educatius per fer front a les noves necessitats dels diferents públics. Apostant com sempre per incorporar eines i metodologies innovadores, des de diferents programes educatius s’han elaborat materials i recursos online perquè el professorat pugui treballar de manera autònoma continguts relacionats amb l’educació ambiental i la sostenibilitat amb el seu alumnat. Tanmateix, el gran repte ha consistit a traslladar en els canals telemàtics les experiències presencials de descoberta de l’entorn i dels espais ambientals. S’ha aconseguit a través de plataformes de videotrucada grupals, possibilitant la realització de sessions dinamitzades per part d’una persona educadora. L’oferta per a cada programa educatiu s’ha dut a terme a partir de tres línies de treball: adaptant els continguts de les visites presencials als nous canals i als nivells educatius, prioritzant aquells coneixements que poden comprendre’s més fàcilment sense estar present en l’espai en qüestió; generant nous recursos didàctics que puguin ser compartits a través de plataformes de videotrucada i que suposin una eina interactiva per a l’alumnat connectat a la sessió; plantejant noves metodologies que busquin la implicació activa de l’alumnat, interpel·lant-los amb dinàmiques participatives a través del xat, fent-los moure físicament per l’espai de casa per generar proactivitat i situacions divertides. En aquestes sessions, s’ha reduït el temps de durada i el nombre de participants per sessió per tal de garantir major atenció, tant per part dels participants com per part de la persona educadora en relació l’alumnat.

Són varis els programes educatius que han començat a incorporar aquestes sessions en les seves ofertes. Un d’ells és el programa ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el qual ha transformat l’oferta habitual proposant un catàleg d’activitats alternatives online. Aquest es basa en cinc activitats telemàtiques, una per a cada eix del programa, que es realitzen en directe amb una persona de l’equip educatiu o bé, es poden veure gravades a posteriori. Fins al moment s’han realitzat sis activitats online tractant dos dels eixos; recursos i residus i el cicle de l’aigua. Aquests continguts s’aborden de manera generalista i adaptada als diferents nivells i, de cara al setembre, es preveu incorporar en l’oferta l’adaptació de visites a infraestructures al format online.

El futur dels programes educatius passa per apostar per propostes que combinin les activitats presencials i les noves activitats telemàtiques.

El segon exemple és el programa ‘Com funciona Barcelona?’ de l’Ajuntament de Barcelona, el qual ofereix tres modalitats de visites adaptades al context d’una sessió online dinamitzada. Les propostes actuals plantegen la descoberta de les clavegueres, La Fàbrica del Sol i el parc del Laberint d’Horta, tres dels espais clau de l’oferta estàndard del programa. Durant el mes de maig s’han realitzat quatre sessions dinamitzades amb centres educatius i el mes de juliol també es portaran a terme sessions diverses online amb grups de casals.

Altres exemples en el territori català són el programa del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, disposa d’un programa educatiu, ‘Un volt als residus’ en el qual es visiten les instal·lacions del Consorci. S’ha creat una visita virtual per a públic de primària, secundària i públic adult en el Centre Integral de Valorització de Residus (CIVRM) de la qual s’han realitzat dues proves pilot per poder-la oferir durant el curs vinent. El programa d’educació ambiental de l’Ajuntament de Viladecans, també inclourà les sessions virtuals en la seva oferta.

Fora de Catalunya, el programa educatiu Mancoeduca de la Mancomunitat de Pamplona en el qual s’ha creat expressament una activitat per poder-se realitzar en el context d’una plataforma de videotrucada, en aquest cas tracta sobre la temàtica del malbaratament alimentari i ha estat realitzada en dues sessions amb alumnat. L’equip del programa treballa per ampliar l’oferta amb deu activitats noves, adaptades als diferents nivells educatius i oferir-les a partir de setembre.

Aquestes experiències, han suposat un aprenentatge per part de l’equip de programes educatius i han posat sobre la taula les potencialitats i les millores necessàries a adoptar per portar a terme aquestes modalitats d’activitats. De cara a l’oferta educativa del curs vinent, amb totes les incerteses que l’acompanyen, de ben segur que caldrà apostar per propostes educatives que combinin les activitats presencials com les hem conegut fins ara, i les noves activitats telemàtiques.

Les mesures sanitàries aplicades arran de la COVID-19 ens obliguen a mantenir un distanciament físic entre les persones però, en canvi, socialment necessitem sentir-nos més a prop que mai. Ha estat necessari buscar noves fórmules d’acostament social per mantenir-nos units i, les campanyes de sensibilització són un clar exemple de la importància de la proximitat entre persones per aconseguir els objectius desitjats.

L’essència de les campanyes de sensibilització ambiental és la relació que s’estableix amb la ciutadania per a comunicar el missatge. La majoria d’aquestes accions es realitzen a peu de carrer, interpel·lant directament a la ciutadania, aplicant estratègies i eines de la comunicació no verbal per generar empatia i aconseguir la complicitat dels interlocutors per sensibilitzar-los sobre una determinada temàtica.

És possible generar proximitat social en el nou context de distanciament físic? la campanya ‘Acierta con la orgánica’ de l’Ajuntament de Madrid ha transformat i adaptat a les noves circumstàncies per seguir amb els seus objectius essencials: la sensibilització i informació sobre la recollida d’aquest tipus de residus. L’equip d’Anthesis Lavola que gestiona el projecte juntament amb l’equip responsable de l’Ajuntament de Madrid, han reaccionat amb creativitat i eficiència, adaptant els objectius de la campanya a nous canals i creant nous recursos educatius i divulgatius.

Nova estratègia en xarxes socials

La campanya ja disposava d’un perfil de Twitter i, per adaptar-se a les noves circumstàncies s’han creat tres perfils més a Instagram, Facebook i un canal de YouTube. Aquests canals són eines fonamentals per mantenir i enfortir el contacte amb els públics als quals es dirigeix ​​la campanya ja que, a través d’ells, s’obren espais d’interacció i debat i s’ofereixen continguts informatius.

S’ha dissenyat una nova estratègia en xarxes socials consistent, d’una banda, en l’augment de la freqüència de publicacions tant en xarxes socials com en el blog de la campanya, i en publicacions municipals (Diari de Madrid). D’altra banda, s’han elaborat i produït de continguts específics per a cadascun dels canals, oferint a més una programació periòdica de trobades en línia. Des de l’inici del confinament s’han programat xats en directe per Instagram i Twitter, convocant cites virtuals setmanals a les xarxes per respondre preguntes en directe als seguidors i seguidores (dimarts de 17 a 18 h, a través de Twitter i de 18 ha 19 h, a través d’Instagram).

Ampliació de l’entorn web

La campanya ha elaborat un Google site com a repositori d’activitats i propostes educatives. S’ha organitzat segons els diferents tipus de públics (alumnat d’infantil, primària i secundària, i ciutadania en general), perquè els docents puguin compartir-los amb l’alumnat o bé perquè la ciutadania pugui consultar-los. Entre els continguts que es poden trobar en aquest entorn virtual hi ha guies de separació de residus, materials imprimibles, vídeo-tallers, vídeos animats, jocs interactius, passatemps, manualitats, etc. A més es pot fer una visita virtual a l’exposició “Canviem la mirada sobre els residus”, una proposta basada en l’exposició itinerant de la campanya per conèixer més de prop quin paper tenim els ciutadans en la producció de residus i la seva gestió.

A més, a petició de el client, s’ha creat una nova secció al web corporatiu per recopilar totes les recomanacions relacionades amb els residus.

Formació i recursos educatius online

Un dels eixos fonamentals de la campanya és el programa educatiu. Amb els centres educatius tancats s’han trobat noves maneres de generar continguts sobre educació ambiental consistents en la producció de vídeo-tallers o vídeos animats. L’equip d’educadors i d’informadors ambientals de la campanya exposen coneixements rellevants alhora que fan demostracions pràctiques per revelar informacions, per exemple generen contingut sobre l’economia circular o l’energia orgànica.

Aquestes produccions es publiquen al canal de YouTube i al web de recursos educatius, i estan a disposició dels docents i de la ciutadania en general.

A més, des d’aquesta setmana la campanya amplia el seu abast transformant el programa educatiu presencial en un programa a distància, oferint activitats d’aula per videoconferència, teatre a distància i taller de compostatge online.

Igualment, des de l’inici del confinament com a eina de formació a distància s’han programat webinars informatius setmanals (dijous de 18 h a 19 h).

Informació i atenció telefònica

En paral·lel a les accions digitals, la campanya se segueix amb la tasca de sensibilització i informació mitjançant trucades informatives i d’avaluació de el sistema de recollida de residus a la ciutadania. S’han realitzat accions telefòniques als aliats dels districtes participants de la campanya i també s’han realitzat enquestes per telèfon sobre el servei de recollida del residu orgànic.

L’adaptació i transformació de la campanya és un cas d’èxit que, d’una banda, posa en valor la importància d’establir relacions de confiança amb els nostres clients perquè, juntament amb els equips d’Anthesis Lavola, es puguin assolir els objectius dels projectes. I, d’altra banda, posa en relleu la capacitat d’innovació i la versatilitat de l’equip de campanyes demostrant un compromís amb la tasca de sensibilització ambiental.

La commemoració del Dia Mundial de les persones consumidores i del consum responsable se celebra el 15 de març des de l’any 1983 com a reivindicació dels drets de la ciutadania. Tanmateix, la realitat ambiental del planeta ens hauria de fer posar èmfasi en els nostres deures com a persones consumidores i no només en els nostres drets a l’hora de consumir.

Les persones cal que reivindiquem els nostres drets com a consumidores però també hem de prendre consciència dels deures que tenim, també en matèria de consum, per contribuir a un model econòmic, social i productiu més sostenible. I és que el consum responsable és una peça essencial per a garantir un model de desenvolupament sostenible; en aquest sentit, dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que promou l’Organització de Nacional Unides en el marc de l’Agenda 2030, l’objectiu 12 se centra en la producció i el consum responsable per assolir un model de creixement on es té en compte l’impacte econòmic, social i ambiental. Per caminar cap a aquest model de consum, és imprescindible sensibilitzar la ciutadania, educant i facilitant la informació adequada per coresponsabilitzar-la a l’hora de consumir. Una manera de fer-ho és impulsant programes d’educació per la sostenibilitat a través dels quals es donin a conèixer els valors del consum responsable i es promoguin nous hàbits entre les persones per evitar, entre d’altres, problemàtiques com el malbaratament alimentari.

En aquest context, cada vegada són més les administracions implicades en la causa; la Generalitat de Catalunya ha aprovat el 4 de març de 2020 la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya. I també des d’organitzacions i empreses es promouen accions, iniciatives i recursos de consum entesos des del compromís social i ambiental, amb l’objectiu de transformar el model econòmic i de societat. D’aquesta manera, es facilita al conjunt de la ciutadania l’opció d’un producte o servei on es tenen en compte els criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Acompanyar aquestes iniciatives amb programes educatius que facilitin el compromís de la ciutadania amb nous productes i serveis basats en models de consum sostenible és fonamental per normalitzar-ne el seu ús.

L’equip de programes per l’educació per la sostenibilitat d’Anthesis Lavola gestiona projectes que giren a l’entorn el consum responsable:

El taller escolar ‘Som gent de profit’ s’ofereix als centres d’ensenyament de Catalunya dins de la campanya “Som Gent de Profit” de l’Agència de Residus de Catalunya contra el malbaratament alimentari, amb l’objectiu de crear consciència per fer un bon aprofitament dels aliments i promoure els hàbits de consum responsable entre l’alumnat d’educació primària i secundària. El programa pedagògicEl comerç i les escoles’ de l’Ajuntament de Barcelona ofereix als centres educatius l’oportunitat de conèixer i repensar el comerç de proximitat de Barcelona, afavorint el coneixement de l’entorn cultural, social i històric de la ciutat alhora que es tracten els valors relacionats amb el compromís social, apostant per l’economia local. També des del programa eductiu ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ofereixen activitats sobre la temàtica per a centres de formació reglada i no reglada, i per a la ciutadania. En elles es genera un aprenentatge entorn els valors de consum actiu, crític i responsable i en favor de la sostenibilitat social i ambiental. Anteriorment a aquestes propostes, Anthesis Lavola va dissenyar i conceptualitzar de l’interactiu ‘La compra en joc’ pel Govern d’Andorra. Es tracta d’un joc interactiu en el qual l’alumnat ha de realitzar una compra virtual de productes de diferent tipologia. Durant la compra s’analitzarà el cicle de vida dels productes triats per tal de fomentar la reflexió sobre el seu cost econòmic i ambiental, alhora que s’aporten criteris per fer una compra més responsable i sostenible.

Anthesis Lavola també disposa del taller propi ‘El consumidor responsable’, una activitat de sensibilització per aprendre i valorar els productes tenint en compte criteris ambientals i socials, reflexionant també sobre la problemàtica dels residus i els criteris de comerç just. Aquest taller s’ha portat a terme en diferents ocasions, recentment s’ha realitzat als Mercats del barri de Gràcia de Barcelona.

Des d’Anthesis Lavola es tenen en compte criteris de sostenibilitat a l’hora de dissenyar i produir els materials i recursos educatius que ideem.

Es procura la utilització de materials naturals, ecològics, certificats i/o de proximitat, sempre que sigui possible. Se seleccionen materials fàcilment reciclables i/o reutilitzables en usos posteriors per reduir els residus. També s’eviten els usos innecessaris de recursos, tant a nivell material com de volum i versatilitat i es conceptualitza l’espai pensant en la seva facilitat de transport, muntatge, desmuntatge i posterior emmagatzematge; el que permet una reducció de la seva petjada de carboni. En són exemples el disseny de l’activitat tinkering pel centre Bee Happy. Casa de les abelles, les exposicions sobre canvi climàtic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els materials de l’activitat itinerant del programa educatiu Fungastic o els materials del taller propi Lluc el Samaruc, entre d’altres.

El dissabte 22 de febrer, un mes després que la borrasca Glòria arribés a les costes catalanes, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat una acció de conscienciació i recollida de residus a les Platges de Nova Icària, Somorrostro, Sant Miquel i Barceloneta. En tan sols 1 h 30 min es van recollir 110Kg de residus.

El Centre de la Platja ha estat estratègic per la coordinació de totes les entitats que realitzen accions de conscienciació i recollides de residus al nostre litoral i que s’han implicat un cop més per a fer palès la importància de gestionar correctament els nostres residus i reduir el consum.  Entitats com Surfrider, No más colillas, Pure clean Earth, Blue salt School, Foundation for the best world, WWF, Plastic attack i El peix al plat, han estat presents al llarg de la jornada.

El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona, Eloi Badia, ha participat en aquesta acció i ha quedat sorprès per la gran quantitat de residus trobats, “Cal posar fi als plàstics d’un sol ús i reciclar molt més!” deia en una piulada a Twitter.

Després de l’acció s’ha fet una reflexió sobre el destí final dels productes recollits: els envasos aniran a l’Ecoparc 2 de Montcada i el rebuig a l’Ecoparc 4 d’Hostalets de Pierola, on es farà un altre triatge per separar productes que es puguin reciclar, la resta anirà a un abocador controlat (no se’n pot fer valorització energètica perquè contenen sorra).

Anthesis Lavola fa catorze anys que treballa en la coordinació del Centre de la Platja, un equipament que ha esdevingut un centre referent en l’educació ambiental relacionada amb el litoral. A més de la coordinació de la xarxa d’entitats que realitzen accions de conscienciació i recollides de residus al litoral, El Centre de la Platja ofereix en el seu programa d’activitats diferents eixos temàtics relacionats amb el mar i el litoral com; les migracions humanes a través del mar, la biodiversitat, el residu zero, el canvi climàtic i la maritimitat. Així doncs El Centre de la Platja esdevé una aula de mar que permet treballar de manera transversal diferents àmbits amb l’objectiu de fomentar la cultura de la sostenibilitat.

Ressò en els mitjans de comunicació:

Aquesta tardor Lavola ha impulsat una formació ben singular per a les persones que formen part dels nostres equips educatius. Ens hem reunit amb professionals de quatre entitats representants de quatre tipus de discapacitat diferents, amb l’objectiu de compartir la realitat de les persones a les quals representen i buscar les millors tècniques per atendre’ls.

La inquietud d’organitzar aquesta jornada formativa va sorgir arran de les motivacions de l’equip d’educadores i educadors de Lavola que treballen a CosmoCaixa, i es va fer extensiva als responsables i coordinadors d’altres equipaments i programes educatius que gestiona Lavola. En la nostra pràctica diària realitzant activitats i visites guiades, fàcilment es dona la situació d’atendre a persones o col·lectius que presenten alguna necessitat específica a causa de la seva discapacitat o diversitat funcional. Davant d’això, als equips d’educadors i educadores se’ls poden generar dubtes i incerteses sobre com actuar per ser el màxim de respectuosos i inclusius possibles amb la realitat de l’altre. I com a professionals de l’educació hem de disposar d’eines i recursos per poder realitzar qualsevol tipus d’activitat i d’adaptar-la a les necessitats dels diferents participants.

Per programar i dinamitzar la jornada es va comptar amb l’assessorament i la col·laboració de Gemma Gálvez, responsable del Servei de Promoció i Suport de l’Institut Municipal de persones amb discapacitats (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona, un organisme que treballa per garantir els drets socials de les persones amb diversitat funcional. Conjuntament amb l’IMPD es va plantejar una sessió per conèixer de primera mà diferents tipus de discapacitats (intel·lectual, relacional/social, auditiva i visual) i a partir d’aquí, reflexionar sobre com millorar l’acollida i l’atenció a les persones usuàries de museus i activitats. Dividits en grups reduïts i organitzats per torns consecutius, es va conversar amb les quatre persones representants de les diferents discapacitats. Durant aquesta estona s’intercanviaven impressions, dubtes, incerteses i actituds que es van posar en comú en la cloenda. Sobre la dinàmica, el Roger Cardellach, coordinador de projectes de Lavola creu que “el fet de treballar de manera separada les diferents discapacitats va permetre evitar les generalitzacions i entendre que les necessitats són diferents”.

El conjunt d’experiències, informacions i recursos per millorar l’atenció a la diversitat es faran extensius a tots els equips d’educadors i educadores en el marc dels plans de formació que Lavola desenvolupa en els projectes que gestiona.

Llegeix més
Actualment es viu un procés de transformació educativa que busca el desenvolupament competencial de l’alumnat i el situa en el centre de l’aprenentatge. Això fa que els programes educatius revisin la seva oferta per alinear-la a les noves necessitats i reptes. En aquest escenari, les oficines tècniques que gestionen els programes prenen un paper fonamental per assegurar-ne el desplegament i oferir un acompanyament pedagògic de qualitat als participants.

Un dels models pels quals aposten cada vegada més entitats i institucions és el d’oferir propostes educatives a desenvolupar de manera autònoma  per part dels docents, a través de programes educatius en format digital o kits de recursos didàctics. Aquests programes faciliten una àmplia varietat de materials de suport tant per al docent com per a l’alumnat, d’aquesta manera els mateixos docents poden adaptar-los al seu context i necessitats particulars. Aquests programes tenen diversos avantatges:

  • Aporten propostes educatives flexibles i de qualitat.
  • Fomenten l’ús de noves metodologies a l’aula (com el treball per projectes, l’aprenentatge per servei…).
  • Enriqueixen la programació curricular amb temàtiques actuals que fomenten les competències per la vida de l’alumnat (com el fenomen del big data, la identitat digital, el consum responsable, l’emprenedoria…).
  • Apoderen al docent com a element transformador de la pràctica educativa dels centres.
  • Permeten universalitzar l’accés a aquests programes a una gran diversitat de centres i territoris, sense dependre de recursos físics ni de la presència d’educadors externs i optimitzant al màxim els recursos.

Lavola té experiència en la creació d’aquest tipus de programes educatius, ja sigui realitzant el disseny d’activitats en format kit, com el projecte Saneápolis, o a través de l’elaboració de guies didàctiques en format digital, com les que s’han desenvolupat pel projecte ‘Vidreamers’ d’Ecovidrio. Aquest tipus de programes educatius requereix comptar amb una oficina tècnica que garanteixi la seva implementació, ofereixi orientació pedagògica als docents en l’aplicació de la proposta educativa i reforci el model de gestió de manera eficaç i resolutiva.

A través de la llarga experiència de Lavola en la gestió de programes educatius constatem que una bona oficina tècnica es fonamenta sobretot en aconseguir maximitzar l’impacte d’un programa, tant qualitatiu com quantitatiu:

  • Impacte en el nombre d’usuaris. A través d’estratègies de difusió i comunicació, i de la fidelització dels usuaris, l’oficina tècnica vetlla per aconseguir que el programa arribi al màxim nombre de participants, tant l’alumnat com els docents. A més, l’oficina tècnica s’encarrega de fer-ne un seguiment, de monitorar i mesurar de manera rigorosa el perfil i volum d’usuaris del programa.  
  • Impacte del programa educatiu en el desenvolupament competencial de l’alumnat. Les oficines tècniques tenen un paper cabdal, donat que són les responsables d’acompanyar al docent en el desplegament del programa, vetllar per la seva aplicació, potenciar el seu aprofitament… En aquest sentit, l’oficina tècnica actua de Coach educatiu, oferint un suport constant durant les diferents fases de participació en el programa.

Des de consultoria educativa oferim solucions integrals en la creació i gestió 360º de programes educatius, enfocades a potenciar el seu impacte i procurant que cada ésser humà adquireixi els coneixements, actituds i valors necessaris per a forjar un futur sostenible a tots els nivells.

La figura del Coach educatiu permet ajudar als docents a conèixer millor el programa, adaptar-lo a les seves necessitats i donar suport en el desenvolupament d’activitats o eines concretes. L’acompanyament pedagògic permet a la vegada conèixer la implementació dels programes a l’aula, i tenir un feedback constructiu que ajuda a millorar el programa i a construir una relació de confiança i intercanvi amb el docent. A més aquest acompanyament ha de ser flexible i modulable a les necessitats dels docents. D’aquesta manera, l’acompanyament es pot limitar a ser-hi present per resoldre qualsevol dubte, en establir comunicacions de valor i interès que mantinguin viva l’aplicació del programa, o en realitzar un acompanyament molt més personalitzat a les necessitats individuals de cada docent o cada aula. L’escolta activa de les necessitats dels docents permetrà que l’oficina tècnica pugui ser proactiva en la creació de recursos i generació de solucions que facilitin l’aplicació dels programes i fomentin una construcció col·lectiva de comunitat. Aquest coaching també ha de promoure el treball en xarxa entre docents (peer to peer), o entre diferents centres educatius, per facilitar l’intercanvi d’experiències entre participants generant evidències concretes que transformin les pràctiques educatives i augmentin l’impacte dels programes. En resum, l’oficina tècnica ha d’apoderar al docent perquè aquest apliqui la millor versió del programa i aconsegueixi millorar el desenvolupament competencial de l’alumnat.

En la qüestió operativa, els equips que treballen en la gestió diària de l’oficina tècnica són coneixedors de primera mà de l’oferta educativa i són uns prescriptors fiables per als docents. Alhora són també les persones que millor palpen la realitat diària del programa, mantenen contacte constant amb els públics finals i els usuaris, informen de l’acollida o interès que suscita, detecten els punts forts i els aspectes a millorar, i gestionen eficientment el dia a dia del programa.

Lavola desenvolupa aquest servei d’oficina tècnica en diversos programes educatius a diferents nivells, des de la gestió de les reserves, passant per la difusió o l’acompanyament pedagògic als docents. Un bon exemple de gestió integral d’aquest servei el trobem en l’oficina tècnica dels programes educatius d’EduCaixa, que engloben 7 programes educatius diferents enfocats al desenvolupament competencial de l’alumnat.

Llegeix més
Recentment s’ha sabut que Barcelona acollirà la cinquena versió del supercomputador Mare Nostrum, una notícia que em retorna a la ment notes de la magistral conferència que Margaret Wertheim va pronunciar a l’ECSITE 2019. La científica, escriptora i artista ha desenvolupat un projecte artístic de paisatges subaquàtics que uneix art i matemàtiques.

Llegeix més

El passat mes de juny, del 6 al 8, va tenir lloc a Dinamarca el congrés europeu de museus i centres de ciència (ECSITE 19) sota el lema “Empenyent els límits”. Enguany ha estat una data assenyalada, ja que l’ECSITE ha celebrat els 30 anys i a Lavola no ens hem perdut aquesta cita tan inspiradora.

Llegeix més

Reunim a Josep Melero, cap de Secció de Divulgació i Comunicació de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, i a Pere Pous, President de Lavola, al Parc Natural del Montseny per gaudir i conversar sobre allò que ens apassiona; el medi ambient i l’educació ambiental, amb motiu del 36è aniversari del programa “Coneguem els nostres parcs”.

Llegeix més

Les campanyes de sensibilització són una gran eina per comunicar a la ciutadania els canvis i les transformacions que s’impulsen des de les ciutats en matèria de sostenibilitat. A Lavola som experts en executar aquestes accions i així ho demostrem a les campanyes que executem en col·laboració amb els ajuntaments de Barcelona i de Madrid.

Llegeix més