Aquesta tardor Lavola ha impulsat una formació ben singular per a les persones que formen part dels nostres equips educatius. Ens hem reunit amb professionals de quatre entitats representants de quatre tipus de discapacitat diferents, amb l’objectiu de compartir la realitat de les persones a les quals representen i buscar les millors tècniques per atendre’ls.

La inquietud d’organitzar aquesta jornada formativa va sorgir arran de les motivacions de l’equip d’educadores i educadors de Lavola que treballen a CosmoCaixa, i es va fer extensiva als responsables i coordinadors d’altres equipaments i programes educatius que gestiona Lavola. En la nostra pràctica diària realitzant activitats i visites guiades, fàcilment es dona la situació d’atendre a persones o col·lectius que presenten alguna necessitat específica a causa de la seva discapacitat o diversitat funcional. Davant d’això, als equips d’educadors i educadores se’ls poden generar dubtes i incerteses sobre com actuar per ser el màxim de respectuosos i inclusius possibles amb la realitat de l’altre. I com a professionals de l’educació hem de disposar d’eines i recursos per poder realitzar qualsevol tipus d’activitat i d’adaptar-la a les necessitats dels diferents participants.

Per programar i dinamitzar la jornada es va comptar amb l’assessorament i la col·laboració de Gemma Gálvez, responsable del Servei de Promoció i Suport de l’Institut Municipal de persones amb discapacitats (IMPD) de l’Ajuntament de Barcelona, un organisme que treballa per garantir els drets socials de les persones amb diversitat funcional. Conjuntament amb l’IMPD es va plantejar una sessió per conèixer de primera mà diferents tipus de discapacitats (intel·lectual, relacional/social, auditiva i visual) i a partir d’aquí, reflexionar sobre com millorar l’acollida i l’atenció a les persones usuàries de museus i activitats. Dividits en grups reduïts i organitzats per torns consecutius, es va conversar amb les quatre persones representants de les diferents discapacitats. Durant aquesta estona s’intercanviaven impressions, dubtes, incerteses i actituds que es van posar en comú en la cloenda. Sobre la dinàmica, el Roger Cardellach, coordinador de projectes de Lavola creu que “el fet de treballar de manera separada les diferents discapacitats va permetre evitar les generalitzacions i entendre que les necessitats són diferents”.

El conjunt d’experiències, informacions i recursos per millorar l’atenció a la diversitat es faran extensius a tots els equips d’educadors i educadores en el marc dels plans de formació que Lavola desenvolupa en els projectes que gestiona.

Llegeix més
Actualment es viu un procés de transformació educativa que busca el desenvolupament competencial de l’alumnat i el situa en el centre de l’aprenentatge. Això fa que els programes educatius revisin la seva oferta per alinear-la a les noves necessitats i reptes. En aquest escenari, les oficines tècniques que gestionen els programes prenen un paper fonamental per assegurar-ne el desplegament i oferir un acompanyament pedagògic de qualitat als participants.

Un dels models pels quals aposten cada vegada més entitats i institucions és el d’oferir propostes educatives a desenvolupar de manera autònoma  per part dels docents, a través de programes educatius en format digital o kits de recursos didàctics. Aquests programes faciliten una àmplia varietat de materials de suport tant per al docent com per a l’alumnat, d’aquesta manera els mateixos docents poden adaptar-los al seu context i necessitats particulars. Aquests programes tenen diversos avantatges:

  • Aporten propostes educatives flexibles i de qualitat.
  • Fomenten l’ús de noves metodologies a l’aula (com el treball per projectes, l’aprenentatge per servei…).
  • Enriqueixen la programació curricular amb temàtiques actuals que fomenten les competències per la vida de l’alumnat (com el fenomen del big data, la identitat digital, el consum responsable, l’emprenedoria…).
  • Apoderen al docent com a element transformador de la pràctica educativa dels centres.
  • Permeten universalitzar l’accés a aquests programes a una gran diversitat de centres i territoris, sense dependre de recursos físics ni de la presència d’educadors externs i optimitzant al màxim els recursos.

Lavola té experiència en la creació d’aquest tipus de programes educatius, ja sigui realitzant el disseny d’activitats en format kit, com el projecte Saneápolis, o a través de l’elaboració de guies didàctiques en format digital, com les que s’han desenvolupat pel projecte ‘Vidreamers’ d’Ecovidrio. Aquest tipus de programes educatius requereix comptar amb una oficina tècnica que garanteixi la seva implementació, ofereixi orientació pedagògica als docents en l’aplicació de la proposta educativa i reforci el model de gestió de manera eficaç i resolutiva.

A través de la llarga experiència de Lavola en la gestió de programes educatius constatem que una bona oficina tècnica es fonamenta sobretot en aconseguir maximitzar l’impacte d’un programa, tant qualitatiu com quantitatiu:

  • Impacte en el nombre d’usuaris. A través d’estratègies de difusió i comunicació, i de la fidelització dels usuaris, l’oficina tècnica vetlla per aconseguir que el programa arribi al màxim nombre de participants, tant l’alumnat com els docents. A més, l’oficina tècnica s’encarrega de fer-ne un seguiment, de monitorar i mesurar de manera rigorosa el perfil i volum d’usuaris del programa.  
  • Impacte del programa educatiu en el desenvolupament competencial de l’alumnat. Les oficines tècniques tenen un paper cabdal, donat que són les responsables d’acompanyar al docent en el desplegament del programa, vetllar per la seva aplicació, potenciar el seu aprofitament… En aquest sentit, l’oficina tècnica actua de Coach educatiu, oferint un suport constant durant les diferents fases de participació en el programa.

Des de consultoria educativa oferim solucions integrals en la creació i gestió 360º de programes educatius, enfocades a potenciar el seu impacte i procurant que cada ésser humà adquireixi els coneixements, actituds i valors necessaris per a forjar un futur sostenible a tots els nivells.

La figura del Coach educatiu permet ajudar als docents a conèixer millor el programa, adaptar-lo a les seves necessitats i donar suport en el desenvolupament d’activitats o eines concretes. L’acompanyament pedagògic permet a la vegada conèixer la implementació dels programes a l’aula, i tenir un feedback constructiu que ajuda a millorar el programa i a construir una relació de confiança i intercanvi amb el docent. A més aquest acompanyament ha de ser flexible i modulable a les necessitats dels docents. D’aquesta manera, l’acompanyament es pot limitar a ser-hi present per resoldre qualsevol dubte, en establir comunicacions de valor i interès que mantinguin viva l’aplicació del programa, o en realitzar un acompanyament molt més personalitzat a les necessitats individuals de cada docent o cada aula. L’escolta activa de les necessitats dels docents permetrà que l’oficina tècnica pugui ser proactiva en la creació de recursos i generació de solucions que facilitin l’aplicació dels programes i fomentin una construcció col·lectiva de comunitat. Aquest coaching també ha de promoure el treball en xarxa entre docents (peer to peer), o entre diferents centres educatius, per facilitar l’intercanvi d’experiències entre participants generant evidències concretes que transformin les pràctiques educatives i augmentin l’impacte dels programes. En resum, l’oficina tècnica ha d’apoderar al docent perquè aquest apliqui la millor versió del programa i aconsegueixi millorar el desenvolupament competencial de l’alumnat.

En la qüestió operativa, els equips que treballen en la gestió diària de l’oficina tècnica són coneixedors de primera mà de l’oferta educativa i són uns prescriptors fiables per als docents. Alhora són també les persones que millor palpen la realitat diària del programa, mantenen contacte constant amb els públics finals i els usuaris, informen de l’acollida o interès que suscita, detecten els punts forts i els aspectes a millorar, i gestionen eficientment el dia a dia del programa.

Lavola desenvolupa aquest servei d’oficina tècnica en diversos programes educatius a diferents nivells, des de la gestió de les reserves, passant per la difusió o l’acompanyament pedagògic als docents. Un bon exemple de gestió integral d’aquest servei el trobem en l’oficina tècnica dels programes educatius d’EduCaixa, que engloben 7 programes educatius diferents enfocats al desenvolupament competencial de l’alumnat.

Llegeix més
Recentment s’ha sabut que Barcelona acollirà la cinquena versió del supercomputador Mare Nostrum, una notícia que em retorna a la ment notes de la magistral conferència que Margaret Wertheim va pronunciar a l’ECSITE 2019. La científica, escriptora i artista ha desenvolupat un projecte artístic de paisatges subaquàtics que uneix art i matemàtiques.

Llegeix més

El passat mes de juny, del 6 al 8, va tenir lloc a Dinamarca el congrés europeu de museus i centres de ciència (ECSITE 19) sota el lema “Empenyent els límits”. Enguany ha estat una data assenyalada, ja que l’ECSITE ha celebrat els 30 anys i a Lavola no ens hem perdut aquesta cita tan inspiradora.

Llegeix més

Reunim a Josep Melero, cap de Secció de Divulgació i Comunicació de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, i a Pere Pous, President de Lavola, al Parc Natural del Montseny per gaudir i conversar sobre allò que ens apassiona; el medi ambient i l’educació ambiental, amb motiu del 36è aniversari del programa “Coneguem els nostres parcs”.

Llegeix més

Les campanyes de sensibilització són una gran eina per comunicar a la ciutadania els canvis i les transformacions que s’impulsen des de les ciutats en matèria de sostenibilitat. A Lavola som experts en executar aquestes accions i així ho demostrem a les campanyes que executem en col·laboració amb els ajuntaments de Barcelona i de Madrid.

Llegeix més

Hem gaudit del Dia Mundial de les Dones i les Nenes en la Ciència participant en la iniciativa ‘100tífiques’, que reuneix tres pilars fonamentals de la nostra missió educativa: les vocacions científiques per a una transformació cultural i sostenible, els centres d’ensenyament com a agents primordials de l’educació, i els joves com a protagonistes de l’aprenentatge i promotors d’un món més sostenible.

Llegeix més

Assistim a la formació dins el programa Tinkering EU “Building Science Capital for All”, coordinat pel National Museum of Science and Technology Leonardo da Vinci i que engloba 6 institucions d’àmbit europeu, entre les quals Fundació Bancària “laCaixa” – CosmoCaixa, de la mà del qual hem participat en aquesta formació.

Llegeix més

Et fa pensar a través dels materials”, “fomenta la creativitat”, “fa protagonistes als participants”, “obre la porta a la gestió del fracàs”,  “sense límits”,  “t’atrapa!”.

Aquestes són algunes de les reaccions dels prop de vint-i-cinc participants, tots ells professionals del sector educatiu, després d’assistir als tallers formatius que Ryan Jenking va oferir sobre un tema apassionant: la metodologia Tinkering en el marc de l’STEAMConf 2018 que organitza cada any la Fundació “la Caixa” a CosmoCaixa. Ryan Jenking és cofundador de Wonderfullidea, ex membre de l’Exploratorium (museu de la ciència, l’art i la percepció humana de San Francisco) i actualment dedica gran part del seu temps a difondre aquesta metodologia desenvolupant tallers i xerrades arreu del món.

La metodologia Tinkering va néixer a l’Exploratorium com una branca dels moviments “maker” i “do it yourself” i ràpidament s’ha obert pas com una eina educativa molt eficaç en l’apoderament d’infants i joves a l’hora d’intervenir en el seu entorn amb propostes STEAM, és a dir, que combinen la ciència, la tecnologia i l’art .

Gran varietat de materials i fenòmens, feedback immediat, interacció entre els participants i un ambient lúdic són, segons Cristina Simarro, investigadora del Centre de Recerca per l’Educació Científica i Matemàtica de la UAB (CRECIM), els quatre pilars bàsics per garantir un marc de treball basat en aquesta metodologia. Per fer-nos una idea, aquestes quatre característiques delimiten un gran camp de joc on els participants es mouen lliurement i desenvolupen les seves creacions en un ambient que promou el treball en equip, l’assaig – error,  la reflexió, etc. Aquesta llibertat d’acció permet que la creativitat sigui màxima i el ventall de resultats obtinguts molt ampli.

En poc temps, aquesta metodologia s’ha estès en centres educatius i museus arreu d’Europa teixint una xarxa de professionals que busquen diferents formes d’aplicar i innovar en aquest àmbit. A casa nostra, el Tinkering ha arribat per diferents camins i amb diferents formats i un dels seus màxims exponents el podem trobar a l’espai Creactivity de CosmoCaixa. Aquest espai, promogut per Fundació “la Caixa” i amb l’assessorament tècnic de les investigadores Cristina Simarro i Digna Couso del CRECIM, ha permès fer arribar la metodologia Tinkering a un gran nombre de persones de diferents perfils i procedències. Públic familiar, joves i, sobretot, escoles i instituts d’arreu del país posen en pràctica a diari les seves habilitats i creativitat en aquest espai innovador.

Chain reaction (imatge 2)

Cal destacar que el paper del facilitador és clau en els tallers Tinkering ja que la seva tasca és acompanyar als participants per aquest gran ventall de possibilitats garantint el seu procés d’aprenentatge. Els facilitadors donen suport als participants en l’exploració dels materials, en el plantejament dels objectius, l’assoliment d’aquests i, sobretot, en la reflexió sobre els processos i experiències que cada participants ha viscut. Al Creactivity de CosmoCaixa, aquesta tasca recau en l’equip educatiu de Lavola tutoritzats pels tècnics de l’àrea de ciència de CosmoCaixa.

 

Tots aquests aspectes de la metodologia Tinkering van ser tractats i es van debatre durant les dues jornades de formació a través dels tallers proposats per Ryan Jenking. Scribbling machines (imatge 3), paper circuits & computation (imatge 4) i chain reaction (imatge 2) van ser les activitats proposades per submergir-se en aquesta metodologia. Aquests tres tallers, tot i tenir unes tasques força definides, són un bon exponent de la metodologia Tinkering. La varietat de materials i la llibertat en el desenvolupament permeten observar un gran ventall de resultats finals molt diferents els uns dels altres.

Scribbling machines (imatge 3)

paper circuits & computation (imatge 4)

 

A més del treball pràctic, les jornades van servir també per debatre i expressar els punts forts i les preocupacions relacionades amb la forma d’aplicar el Tinkering en els diferents entorns de treball. Com es pot fer encaixar el Tinkering en els processos d’aprenentatge de l’educació formal? És necessari el canvi de model actual per tal d’implementar satisfactòriament aquest tipus de metodologies en l’educació? És l’aprenentatge per competències un marc ideal per utilitzar una eina com aquesta?

En el debat sobre aquestes qüestions es va fer èmfasi en que un dels punts forts de la metodologia Tinkering, en el marc de les competències, està en treballar els processos i les actituds més enllà de treballar el component dels continguts, ja que sovint passen més desapercebudes però tenen una importància cabdal per afrontar els reptes que ens depara el segle XXI.

Així doncs, es va convergir força en la idea que, en aquest moment de canvi i evolució de l’educació al nostre país, la metodologia Tinkering pot ser una bona eina per avançar cap als nous escenaris pedagògics que es plantegen pels propers anys.

En aquest sentit, també volem destacar que l’equip de l’àrea d’educació de Lavola, amb l’expertesa adquirida en aquest àmbit, ha dissenyat, juntament amb la Fundació Agbar, “La Factoria de l’Aigua”, un nou espai Tinkering al Museu Agbar de les Aigües de Cornellà on es treballa amb aquesta metodologia per tractar els aspectes relacionats amb la gestió de l’aigua.

Enguany, la Nit dels Museus ha celebrat la seva 41 edició, i el Consell Internacional dels Museus (ICOM) ha proposat, com a lema del dia internacional dels museus (DIM);  “Museus híper-connectats, nous enfocaments, nous públics”, en relació a les connexions que els museus estableixen amb la comunitat, el seu paisatge cultural o el seu entorn natural.

Llegeix més