Amb la nova normalitat s’han reprès els projectes que impliquen contacte entre persones. La normativa sanitària s’ha integrat en el dia a dia dels projectes i des de la responsabilitat i la prevenció, els equips d’Anthesis Lavola treballem perquè les mesures de distanciament físic no vagin en detriment de l’apropament social; volem seguir generant situacions de complicitat amb els públics que motivin l’aprenentatge i l’adopció dels valors de la sostenibilitat.

Com encaren els reptes de la nova normalitat les diferents solucions de l’àmbit de persones Sostenibles d’Anthesis Lavola?

MUSEUS DE CIÈNCIA I CENTRES D’EDUCACIÓ AMBIENTAL

Els equips de persones que treballen en els diferents serveis que prestem a museus i centres estan en contacte directe amb els visitants, són la cara visible dels equipaments i les primeres persones a les quals es dirigeix el públic. Ara que els taulells i les persones que hi treballen han incorporat les mesures de seguretat i d’higiene pertinents, l’acollida i atenció als visitants necessita posar més accent en l’empatia i el tracte proper per naturalitzar les barreres físiques de distanciament. Així doncs, els equips han potenciat les bones pràctiques ja habituals en la rebuda i l’acollida dels visitants perquè les persones visitants puguin sentir-se ben ateses i traslladar les informacions clau de cada centre o equipament.

A l’hora de dinamitzar d’activitats o visites, els equips educatius han adaptat l’oferta i replantejat les dinàmiques per ajustar-les a la nova situació, com també s’han canviat alguns materials per fer-los més segurs. Igualment, en alguns projectes, els equips educatius han passat de tenir un paper de facilitadors en la descoberta del públic a partir de la interacció amb els recursos didàctics, a desenvolupar un rol de mediadors i sent les mans dels visitants per garantir les condicions d’higiene. Aquesta nova situació suposa un benefici pels nostres equips educatius, especialment en museus de ciència com el CosmoCaixa on s’aprofita la presència dels educadors especialitzats a les sales per divulgar coneixements científics amb una mediació personalitzada i on els visitants poden aprofundir en els continguts de la sala.

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ

L’equip Anthesis Lavola que dissenya i gestiona campanyes, sempre ha apostat per la sensibilització generant situacions de complicitat amb la ciutadania que facilitin la comunicació i transmissió dels missatges clau de cada campanya. Les persones informadores que treballen a peu de carrer afronten, per la tessitura de la seva feina, el repte d’interactuar amb la ciutadania procurant captar el seu interès i complicitat; amb la nova normalitat s’afegeix la dificultat de dirigir-se a elles procurant no violentar-les a causa de les mesures de distanciament físic recomanades. Per facilitar aquestes situacions, en la represa de la campanya residus i canvi climàtic de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, s’han reubicat els punts d’informació escollint carrers i places àmplies per garantir el distanciament físic, a més a més de facilitar a totes les persones informadores equips de protecció individuals. En aquesta represa, també s’han tingut en compte altres aspectes relacionats amb el discurs i l’argumentari, ampliant els continguts que relacionen el canvi climàtic amb la pandèmia i els nous residus que es generen arran de la Covid (mascaretes, guants, etc.). Alhora, el disseny de la campanya preveia la realització de dues accions de gran impacte i repercussió en la ciutat, les quals s’estan conceptualitzant de nou per combinar la part presencial i la digital.

Igualment, per evitar la distribució d’elements físics de difusió tant pel risc de contagi com per la generació de nous residus, es posa en pràctica el sistema innovador ZeroFlyers. Consisteix en la transmissió de continguts directament al mòbil de l’usuari amb la tecnologia NFC. És un sistema dissenyat per Anthesis Lavola que ja s’ha utilitzat en altres campanyes i que ha sorgit de la reflexió que les campanyes de comunicació sobre sostenibilitat han de ser sostenibles en si mateixes i servir d’exemple, és a dir, han de tendir al Residu Zero.

PROGRAMES EDUCATIUS

Els programes educatius adreçats a infants i joves estan reprenent les activitats presencials estan reprenent les activitats presencials a l’aire lliure. S’adrecen a infants i joves de grups d’entitats de lleure i casals, amb ràtios reduïdes i aplicant mesures de seguretat i d’higiene. Des del tancament dels centres educatius els programes que gestionem han dut a terme una transformació a través dels canals digitals i les plataformes online per tal de poder seguir oferint recursos eductius als centres i sessions dinamitzades online que convidin a descobrir espais físics amb estratègies de participació telemàtiques. Els programes d’educació ambiental ‘Com funciona Barcelona?’ i ‘Compartim un futur’ de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona respectivament, són un exemple de la renovació de l’oferta d’activitats. Tot i la realització de visites presencials durant l’estiu, encara s’han sol·licitats activitats dinamitzades en línia per part de grups de lleure. I és que la logística de l’organització dels grups d’infants pel que fa al compliment de les ràtios de seguretat i de garantir la traçabilitat, són forts condicionats per a la represa de la normalitat a l’hora de fer sortides fora dels centres educatius.

De cara al curs vinent, l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola afronta un repte complex i és que les incerteses de com serà la tornada a les aules fa que els programes treballin amb diversos escenaris: el d’una oferta presencial amb la dinamització dels equips educatius; una programació online complementària a les activitats de les aules sense la presència dels equips educatius, una oferta totalment telemàtica o bé, la combinació d’ambdues per donar una resposta permeable a les diferents situacions que puguin donar-se.

CONSULTORIA EDUCATIVA

Des del punt de vista del disseny d’activitats educatives, la conceptualització i la producció de materials i recursos didàctics, l’equip de consultoria educativa d’Anthesis Lavola sempre ha apostat per la innovació i les noves tendències en metodologies emergents. Ara, més que mai, cal anticipar les noves necessitats a l’hora de concebre projectes educatius per donar resposta a escenaris incerts. Així, en el disseny d’activitats noves ja estem treballant en propostes en format online i digital que permetin garantir l’accés als usuaris en cas d’una nova situació de confinament i que siguin un recurs permanent i de futur per al client. En la creació d’aquests projectes pren especial importància la comunicació dels continguts, i l’adaptació de formats i canals telemàtics a les diferents tipologies de públics.

Igualment, en relació amb activitats ja existents, serà necessari anticipar als nostres clients la necessitat de transformar o adaptar els recursos, com és el cas de l’actualització del recurs digital del ‘Laboratori de l’aigua’ portada a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquesta línia, convé pensar en la producció de materials i recursos didàctics digitals a través de plataformes que permetin la interacció i la creació de propostes innovadores i generar continguts educatius pensats per ser consultables en línia. Aquests recursos obren els reptes de garantir l’accés dels recursos a la diversitat de col·lectius als quals ens dirigim, tenint en compte aspectes com la “bretxa” digital i l’accessibilitat. 

Respecte a les produccions de materials físics, esdevé rellevant en el procés de disseny preveure la interacció amb els materials d’usuaris i persones educadores per tal que  puguin desinfectar-se amb facilitat, garantint el temps en l’execució de l’activitat per poder-ho fer amb garanties de seguretat.

A Anthesis Lavola portem a terme processos de participació i d’activació social, en els quals es fomenta l’apoderament de les persones perquè puguin sentir-se corresponsables d’una transformació social envers a la sostenibilitat. La situació de pandèmia ha fet que s’hagin hagut de trobar canals i espais alternatius per seguir donant resposta a les necessitats dels projectes i clients.  

Entenem els processos participatius com eines que serveixen per abordar la complexitat, la diversitat i la transversalitat de qualsevol projecte. Tot procés participatiu assegura l’obtenció dels objectius d’un projecte d’una manera més eficient, amb major qualitat i millorant les relacions de les persones implicades, apoderant-les en relació a la feina feta.

La situació de confinament va irrompre en el transcurs de diversos projectes que incloïen, ja sigui en el seu objectiu final com en el procés per assolir-lo, la realització de processos de participació social. Per tirar endavant els projectes i seguir al costat dels clients, Anthesis Lavola ha adaptat i transformat aquests processos a través de canals i recursos digitals.

L’experiència i trajectòria de l’equip en aplicar la metodologia pròpia Meetfulness, consistent en un conjunt d’habilitats i instruments que permeten crear les condicions per a un desenvolupament satisfactori de processos grupals presencials, ha fet possible aquesta ràpida i innovadora transformació. El repte ha consistit en identificar les tècniques creatives usades presencialment que poden realitzar-se a través de les pantalles, adaptar metodològicament les fases de les sessions Meetfulness i trobar els recursos digitals que fessin possible portar-les a terme. Sempre, mantenint com a objectiu que les persones participants realitzin les seves aportacions, s’estimuli la relació entre els membres dels grups i s’afavoreixi la generació de nous comportaments i idees.

En els nous processos participatius en línia, el paper de la persona dinamitzadora segueix sent clau i manté trets en comú amb les sessions presencials, vetllant perquè la sessió flueixi, perquè els participants se sentin amb llibertat per expressar idees i s’estimuli la seva creativitat per tal d’assolir el resultat desitjat de cada procés.

En la posada en funcionament d’aquests nous processos, ha estat imprescindible poder comptar amb  l’equip TIC d’Anthesis Lavola, els quals han permès accelerar aquesta adaptació i garantir el bon funcionament de les sessions. Igualment, el rol de la secretaria tècnica o back office de l’empresa ha pogut garantir la bona gestió de l’enviament de les convocatòries, el seguiment de l’assistència i el suport en el desenvolupament de les sessions, fent el paper de moderació i vetllant per la fluïdesa del procés, alliberant així la persona dinamitzadora d’aspectes més operatius.

A continuació compartim alguns casos d’èxit d’adaptació i transformació de processos de participació presencial a canals digitals:

El Consell d’infants de Castelldefels consisteix en un òrgan dedicat a la participació activa dels nens i nenes d’entre 10 i 12 anys per recollir opinions i propostes per contribuir a millorar la seva ciutat. La col·laboració d’Anthesis Lavola en el projecte, entre d’altres accions pel seu bon desenvolupament, ha consistit en la preparació i dinamització de set trobades dinamitzades per una persona educadora. Durant les sessions, els participants poden reflexionar, expressar, debatre i prendre decisions que hauran d’elevar al Plenari Municipal en forma de propostes. Les sessions han tingut lloc al llarg del curs 2019-2020. Les primeres es van fer de manera presencial, però arran de la situació de confinament, les sessions restants es van adaptar i reformular per poder-les realitzar de manera telemàtica, garantint que tots els membres del Consell poguessin connectar-se des les seves cases. L’adaptació ha comportat reduir el temps de durada de les sessions, previst de 2 hores, a la meitat per tal d’ajustar-se a la tessitura del format online i a les necessitats dels infants. A canvi, s’han programat més sessions, un total de cinc, a través de canals digitals.

Per la dinamització de la Taula d’emergència climàtica de Sant Cugat del Vallès l’equip d’Anthesis Lavola ha portat a terme un procés participatiu en canals digitals amb la realització de cinc sessions productives on es recullen i es consensuen propostes per part de la ciutadania per incorporar-les al Pla d’Emergència Climàtica que la ciutat està elaborant.

La primera de les sessions es va realitzar presencialment però les restants ja es van veure condicionades per la pandèmia. Aquest fet, per una banda, va comportar un augment dels participants ja que resultava més senzill per a ells poder-se connectar telemàticament que haver-se de desplaçar expressament. Per altra banda, per dinamitzar la sessió i formular propostes d’accions, la persona dinamitzadora va fer ús de l’eina Padlet i els participants feien “agradaments” o likes  a les diferents propostes, comentant en plenari les més votades. La riquesa del procés ha sigut el fet de posar en valor totes les expressions particulars i facilitar que el conjunt dels participant es sentin escoltats i representats. A més, els participants rebien un vídeo resum de la temàtica a tractar en cada sessió i se’ls facilitava un formulari previ a la trobada que servia per crear context i introduir els àmbits de discussió de la sessió.

L’Ajuntament de Manresa impulsa un debat ciutadà sobre el document ‘El repte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a Manresa’, i des d’Anthesis Lavola es dissenya un procés participatiu adreçat a les persones d’entre 10 i 75 anys orientat a debatre i consensuar els arguments que planteja el document. Per implicar a la ciutadania en la implementació dels ODS a la ciutat, en un primer moment es va plantejar la creació i dinamització d’un taller presencial que permetia el coneixement sobre els ODS i, posteriorment, generava un debat tant als centres educatius com a la ciutadania organitzada. Aquesta proposta original s’ha reformulat amb l’elaboració d’un recurs digital autoguiat allotjat a la pàgina web de l’Ajuntament, en que les persones poden conèixer la situació de cada ODS a Manresa (a través d’un vídeo), prioritzar els seus reptes de futur (amb un formulari), i fer aportacions a través d’una pissarra online col·laborativa (amb l’eina Padlet, utilitzada també en la Taula d’emergència climàtica de Sant Cugat). Aquest recurs digital s’acompanyarà amb trobades digitals adreçades al professorat i a les persones responsables de les entitats i associacions del municipi, per explicar el material i resoldre possibles dubtes sobre el seu funcionament.  

Per conèixer més sobre els processos participatius en línia, podeu mirar el webinar que Anthesis Lavola va realitzar sobre aquest tema: aquí.

Amb l’arribada de l’estiu i de la nova normalitat, les portes dels centres d’educació ambiental i dels  museus de ciència on prestem solucions educatives han tornat a obrir-se. Compartim com s’ha treballat durant els mesos de tancament i quins aprenentatges i noves maneres de relacionar-se amb els públics han sorgit arran del confinament.

Els equips d’Anthesis Lavola que treballen en museus de ciència i centres d’educació ambiental, durant els mesos de confinament, han seguit a prop de la ciutadania, donant a conèixer informacions i coneixements de temàtica ambiental, reorientant així els serveis com l’atenció i informació a les persones usuàries en els canals digitals, i impulsant una oferta d’activitats i propostes per engrescar a la ciutadania i al públic escolar a través de plataformes en línia.

SER UNA REFERÈNCIA DE SOSTENBILITAT, TAMBÉ ONLINE

Des del centre Andorra Sostenible, el punt d’informació i documentació sobre aspectes ambientals per la ciutadania del Departament de Medi Ambient del país, s’ha treballat amb l’objectiu de seguir acostant els valors de la sostenibilitat a la diversitat de públics que s’atenen. Pels centres educatius, per exemple, s’ha posat en marxa el butlletí ‘Recursos Sostenibles’ amb propostes de continguts per treballar des de la distància, i que ha tingut una gran acollida entre el professorat. També pel professorat, en aquest cas específicament pels delegats del projecte d’Escola Verda, s’ha realitzat un webinar sobre ‘Els ODS a l’escola’ i, precisament en el marc d’aquest projecte i per celebrar-ne el desè aniversari, s’ha coordinat la creació i l’edició de l’himne de l’Escola Verda amb una crida a la participació d’infants d’arreu del país. En la represa de la nova normalitat, des del centre s’ha acompanyat a la ciutadania proposant bones pràctiques ambientals per a oficines i pel sector turístic, com també s’ha treballat en una programació d’activitats d’estiu que combina la part presencial i la part online.

LA DESCOBERTA DEL PAISATGE EN UN ENTORN VIRTUAL

Un repte similar s’ha trobat l’equip d’El Centre de la Platja, un equipament ubicat a peu de la platja del Somorrostro de Barcelona que té com a objectiu donar a conèixer el litoral i l’entorn marí de la ciutat. El tancament es va declarar a poques setmanes de l’obertura del Centre coincidint amb la temporada de platges (entre abril i setembre) i l’equip va haver de reformular la programació d’activitats articulada a partir de diferents temàtiques mensuals. Així doncs, durant el maig es van programar conferències online per parlar de les migracions i la seva relació amb el mar mediterrani. En les xerrades es va comptar amb la col·laboració dels autors del projecte ‘Indestructibles’ sobre l’Àfrica jove i amb l’ONG Open Arms, amb una vuitantena de participants entre les dues sessions, alguns d’ells de països com Gàmbia, aprofitant la virtualització de les sessions. Igualment, per donar continuïtat a la línia de treball sobre biodiversitat marina es va participar en la Biomarató Virtual i en el webinar ‘Estratègies per a millorar la qualitat d’aigües litorals en un entorn urbà’. En paral·lel a aquestes trobades telemàtiques, s’han desenvolupat recursos digitals: dues exposicions virtuals (‘Mar de Fuga, Mar de Cura‘ i ‘Visita virtual al Centre de la Platja‘) que conjuntament apleguen més de tres-centes visites, i tres jocs interactius que faciliten la descoberta del litoral barceloní.

Des de finals de juny El Centre de la Platja, ja ha obert les seves portes seguint totes les mesures de seguretat.

Les noves maneres de relacionar-se amb els visitants han suposat un enfortiment dels projectes educatius que hi ha al darrera de cada equipament.

MOSTRAR EL PATRIMONI ONLINE

El gran repte dels centres i museus patrimonials, com l’Espai Far de Vilanova o el CRIP d’Hostalets de Pierola (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica), ha estat el de mantenir-se actius en la divulgació dels coneixements que s’expliquen a través dels elements que configuren el discurs museístics dels espais. Per fer-ho s’han llençat propostes engrescadores a través de les xarxes i de canals digitals.

En el cas de l’Espai Far s’ha apostat per incrementar la presència i la interacció a les xarxes socials, amb iniciatives com la del Dia Internacional del Museus en què es va demanar a través d’Instagram quantes persones haurien visitat l’Espai i, per cadascuna d’elles, es pintaven unes petjades en el recorregut del museu. En quant a propostes didàctiques, l’equip educatiu ha creat una visita virtual al Port de Vilanova que inclou vídeos explicatius, un joc de la subhasta del peix i un quiz final. Igualment l’Espai Far ha participat en el #Museumquizacasa, una de les iniciatives dels museus catalans més ben acollides a les xarxes socials, i en el #Museumquizenfamilia, en la versió local per Vilanova i la Geltrú.

El CRIP, per la seva banda, també ha llençat un quiz a través de les xarxes socials en el què, durant quatre setmanes es proposaven preguntes als usuaris d’Instagram. Per al públic escolar, l’equip educatiu del centre ha dissenyat una proposta d’activitat online basada en el format dels breakouts en els quals, mitjançant preguntes, pistes i enigmes, els participants van assolint proves i completant nivells. En aquest cas, les persones participants han de d’ajudar a l’equip tècnic del CRIP a desenterrar uns fòssils d’un jaciment i descobrir a quina espècie pertanyen.

EXPERIMENTACIONS CIENTÍFIQUES A DISTÀNCIA

CosmoCaixa és, per excel·lència, un museu interactiu basat en metodologies d’aprenentatge experiencials i experimentals. Amb el tancament de l’equipament, l’equip educatiu del museu ha posat en marxa un seguit de càpsules per tal de portar l’essència del museu a les llars. Els vídeos, difosos a través del Facebook, proposen i detallen les pautes per a la realització d’experiments, acompanyant-los de l’explicació científica que els fa comprensibles al públic. Actualment, amb l’obertura del museu i la reorganització dels mòduls d’experimentació de les exposicions ‘Sala Univers’ i ‘Sabres i mastodonts’, l’equip educatiu agafa el rol de mediador tenint major presència a les sales i oferint continguts científics personalitzats als visitants i activant els dispositius interactius i garantint així les mesures d’higiene.

En conjunt, la reorientació de les activitats per seguir facilitant la descoberta de continguts científics i ambientals i l’exploració de noves maneres de relacionar-se amb els visitants, ha suposat un enfortiment del projecte educatiu que hi ha al darrera de cada equipament. L’evolució de la nova normalitat guiarà els passos cap a noves estratègies i consolidarà altres maneres de relacionar-se amb els públics, respectant les normatives de seguretat però garantint l’essència de l’experiència de descobrir un museu de ciència o un centre d’educació ambiental.

La situació de confinament que viscuda ha obligat els centres educatius a adaptar la relació amb l’alumnat, el temari i el treball competencial a canals i formats en línia. Encara són moltes les incerteses sobre com serà la represa del nou curs però l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola ha treballat i treballa per donar resposta als clients i a la comunitat educativa.

Els programes d’educació ambiental són una eina fonamental per l’educació pel desenvolupament sostenible (EDS), ja que permeten la descoberta d’espais, entorns naturals o infraestructures relacionades amb la temàtica ambiental. Els programes actuen com a complement de la tasca docent oferint visites i activitats per l’alumnat de centres educatius, de formació no reglada o en el lleure i també per a la ciutadania en general.

Des d’Anthesis Lavola, hem seguit donant servei als clients amb els quals col·laborem en el disseny, gestió i dinamització de programes educatius per fer front a les noves necessitats dels diferents públics. Apostant com sempre per incorporar eines i metodologies innovadores, des de diferents programes educatius s’han elaborat materials i recursos online perquè el professorat pugui treballar de manera autònoma continguts relacionats amb l’educació ambiental i la sostenibilitat amb el seu alumnat. Tanmateix, el gran repte ha consistit a traslladar en els canals telemàtics les experiències presencials de descoberta de l’entorn i dels espais ambientals. S’ha aconseguit a través de plataformes de videotrucada grupals, possibilitant la realització de sessions dinamitzades per part d’una persona educadora. L’oferta per a cada programa educatiu s’ha dut a terme a partir de tres línies de treball: adaptant els continguts de les visites presencials als nous canals i als nivells educatius, prioritzant aquells coneixements que poden comprendre’s més fàcilment sense estar present en l’espai en qüestió; generant nous recursos didàctics que puguin ser compartits a través de plataformes de videotrucada i que suposin una eina interactiva per a l’alumnat connectat a la sessió; plantejant noves metodologies que busquin la implicació activa de l’alumnat, interpel·lant-los amb dinàmiques participatives a través del xat, fent-los moure físicament per l’espai de casa per generar proactivitat i situacions divertides. En aquestes sessions, s’ha reduït el temps de durada i el nombre de participants per sessió per tal de garantir major atenció, tant per part dels participants com per part de la persona educadora en relació l’alumnat.

Són varis els programes educatius que han començat a incorporar aquestes sessions en les seves ofertes. Un d’ells és el programa ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el qual ha transformat l’oferta habitual proposant un catàleg d’activitats alternatives online. Aquest es basa en cinc activitats telemàtiques, una per a cada eix del programa, que es realitzen en directe amb una persona de l’equip educatiu o bé, es poden veure gravades a posteriori. Fins al moment s’han realitzat sis activitats online tractant dos dels eixos; recursos i residus i el cicle de l’aigua. Aquests continguts s’aborden de manera generalista i adaptada als diferents nivells i, de cara al setembre, es preveu incorporar en l’oferta l’adaptació de visites a infraestructures al format online.

El futur dels programes educatius passa per apostar per propostes que combinin les activitats presencials i les noves activitats telemàtiques.

El segon exemple és el programa ‘Com funciona Barcelona?’ de l’Ajuntament de Barcelona, el qual ofereix tres modalitats de visites adaptades al context d’una sessió online dinamitzada. Les propostes actuals plantegen la descoberta de les clavegueres, La Fàbrica del Sol i el parc del Laberint d’Horta, tres dels espais clau de l’oferta estàndard del programa. Durant el mes de maig s’han realitzat quatre sessions dinamitzades amb centres educatius i el mes de juliol també es portaran a terme sessions diverses online amb grups de casals.

Altres exemples en el territori català són el programa del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, disposa d’un programa educatiu, ‘Un volt als residus’ en el qual es visiten les instal·lacions del Consorci. S’ha creat una visita virtual per a públic de primària, secundària i públic adult en el Centre Integral de Valorització de Residus (CIVRM) de la qual s’han realitzat dues proves pilot per poder-la oferir durant el curs vinent. El programa d’educació ambiental de l’Ajuntament de Viladecans, també inclourà les sessions virtuals en la seva oferta.

Fora de Catalunya, el programa educatiu Mancoeduca de la Mancomunitat de Pamplona en el qual s’ha creat expressament una activitat per poder-se realitzar en el context d’una plataforma de videotrucada, en aquest cas tracta sobre la temàtica del malbaratament alimentari i ha estat realitzada en dues sessions amb alumnat. L’equip del programa treballa per ampliar l’oferta amb deu activitats noves, adaptades als diferents nivells educatius i oferir-les a partir de setembre.

Aquestes experiències, han suposat un aprenentatge per part de l’equip de programes educatius i han posat sobre la taula les potencialitats i les millores necessàries a adoptar per portar a terme aquestes modalitats d’activitats. De cara a l’oferta educativa del curs vinent, amb totes les incerteses que l’acompanyen, de ben segur que caldrà apostar per propostes educatives que combinin les activitats presencials com les hem conegut fins ara, i les noves activitats telemàtiques.

La crisi generada arran de la pandèmia del COVID-19 ha impactat en la nostra manera d’entendre i relacionar-nos amb el món, la ciutat i amb els nostres veïns i veïnes. Les administracions locals necessitaran la seva complicitat i compromís per fer front als reptes de la nova normalitat que s’entreveuen, i les campanyes d’informació i sensibilització són elements essencials en aquest procés. 

Les conseqüències socials, ambientals i econòmiques seran molt importants i caldrà que els municipis desenvolupin estratègies innovadores i ambicioses per donar resposta a les noves necessitats de comunicació i informació a la ciutadania. L’escenari post-confinament ens ofereix grans reptes i grans oportunitats.  

Els nous reptes dels municipis

En el molt curt termini els ajuntaments estan cridats a jugar un paper protagonista en la  comunicació i la sensibilització a la ciutadania, el comerç i els serveis, els visitants, etc., sobre les pautes de comportament i normes sanitàries o de distanciament social. Quines accions de comunicació i sensibilització convindrà emprendre?

  • Sensibilització sobre les noves pautes de conducta. La comunicació i sensibilització vers les pautes de distanciament social, d’ús i accés a l’espai i als equipaments públics i els protocols sanitaris, esdevindran cada cop més rellevants. Tot plegat implica interioritzar nous hàbits i normes que poden resultar incòmodes o de difícil comprensió per part de la ciutadania, però també perquè cap la possibilitat que minvi la percepció de perill i es produeixi un efecte de relaxació de la ciutadania.
  • Comunicació de la gestió de nous residus sanitaris. Es pot assegurar que els nous residus sanitaris (mascaretes, guants, pantalles, etc.) han vingut per quedar-se durant un període de temps encara incert i la ciutadania haurà de tenir clara quina és la seva correcta separació, i com tractar els residus en el cas de les persones malaltes. A més, caldrà conscienciar de la importància de no deixar aquests residus fora dels contenidors de rebuig o fins hi tot en papereres obertes com les que hi ha als carrers o als parcs. Aquesta informació és clau per protegir a la població, particularment als treballadors dels serveis de neteja, i assegurar la correcta gestió d’un nou tipus de residus.
  • Fer front al gran volum d’informació (i a la desinformació). Estem convivint amb un gran volum d’informació centrada en la COVID-19, fins i tot es podria parlar d’infoxicació. Des de les administracions, com a font fiable d’informació per a la ciutadania, caldrà un esforç important per generar seguretat informativa a la població, donant missatges concrets, directes i clars, i adaptats als diferents perfils de població.
  • Plans de contingència per a una potencial segona onada. Una segona onada de contagis o rebrots focalitzats abans que existeixi una vacuna per al coronavirus és una amenaça molt real. En aquest sentit, de la mateixa manera que les administracions hauran de disposar de plans de contenció per a garantir la continuïtat dels serveis públics, també hauran de tenir a punt estratègies de comunicació de crisi per a activar-les ràpidament i de manera àmplia.

Quin volem que sigui el nostre model de societat del futur? Com farem la transició cap a la nova normalitat? Tenim l’oportunitat i, per tant també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

Les administracions han d’acompanyar a la ciutadania en aquest procés i s’ha de tenir la mirada posada en les oportunitats de futur i el gran marge de millora i benestar que tenim la possibilitat d’aconseguir. Quines oportunitats val la pena aprofitar?

No desfer el camí que s’havia avançat en sensibilització ambiental

Els municipis tindran la necessitat de reorientar o reforçar les campanyes de caire ambiental habituals, però que prendran major rellevància arran de les conseqüències de la COVID-19 i davant el risc que es facin passes enrere en tot allò que s’havia avançat en sensibilització ambiental en els últims anys.

  • Evitar la caiguda de l’ús del transport públic i fomentar la mobilitat activa. Seguint les recomanacions del Govern i les restriccions derivades de l’estat d’alarma, l’ús del transport públic ha baixat significativament. Cal treballar en alternatives en la mobilitat activa no contaminant, com per exemple la bicicleta, i alhora vetllar per donar seguretat als usuaris del transport públic. Les accions de sensibilització seran clau per fer veure que, modificant els nostres hàbits de desplaçament, podem aconseguir objectius per millorar la nostra qualitat de vida.
  • Fer un ús racional dels plàstics. Amb la crisi de la COVID-19 hem vist que els plàstics tenen aplicacions indispensables per a la salut, però també hem vist com, degut a la por al contagi, s’ha tornat a disparar el consum de productes envasats o empaquetats i d’elements d’un sol ús. Aquest serà un dels reptes més profunds: com atendre a les comprensibles reticències i precaucions de la ciutadania i alhora, la necessitat de sensibilització per un ús racional dels plàstics.
  • Apostar pel consum responsable i sostenible. Un altre aspecte que s’està veient alterat i modificat significativament són els nostres patrons de consum. Els municipis hauran de realitzar accions per a retornar la tranquil·litat als consumidors i la confiança en el petit comerç local i de proximitat, per fomentar l’economia local que s’haurà vist molt perjudicada enfront del comerç electrònic. D’altra banda, amb aquesta crisi s’ha estès àmpliament el debat sobre la relació entre la pandèmia i les implicacions ambientals i socials de l’actual model global de fabricació, distribució i consum. Serà el moment de sensibilitzar a la població vers un model de consum diferent.

Els informadors i agents cívics, la clau per a una comunicació que perduri

Fruit de l’experiència d’Anthesis Lavola en el disseny, planificació i execució de campanyes de sensibilització ciutadanes, es pot afirmar que la interacció directa amb la població és clau per aconseguir els objectius marcats pels nostres clients. L’empatia amb la ciutadania, l’adaptació del discurs a cada interlocutor, la formació dels equips d’informadors en tècniques d’habilitat comunicatives i la sensibilització, són alguns dels elements més rellevants.

En l’escenari post-covid el repte que tenim per davant és majúscul, l’esforç que es demana a la societat serà important, però també ens pot aportar una oportunitat de millora única. Tenim l’oportunitat col·lectiva i per tant, també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

La clau de volta serà comptar amb el recolzament, implicació i suport de la ciutadania en cadascuna de les accions i necessitats que es vagin generant i, per a aquesta fi seran imprescindibles les campanyes de sensibilització dutes a terme amb informadors i recolzades per accions comunicatives imaginatives i intel·ligents.

Consulta l’article complet en el web d’Anthesis Lavola.

Laura Toset
Resposanble de campanyes

En els darrers anys la commemoració del Dia Internacional de la Dona ha agafat un pes social i polític rellevant, posant la problemàtica de la discriminació del gènere femení en primera línia de l’actualitat. Això ha fet que els agents culturals i educatius de la societat facin autocrítica i revisin com contribueixen a revertir la situació des de les seves institucions.

El 2016 CosmoCaixa de Barcelona va incorporar la representació de la científica Marie Curie al vestíbul d’entrada del museu, sumant-la així a les figures de Charles Darwin i Albert Einstein per donar la benvinguda al públic. És un exemple de la visualització de les dones i de com incorporar un relat inclusiu i en perspectiva de gènere en els museus i ens mostra com, progressivament, s’ha fet necessari canviar el discurs normalitzat de museus i centres. Aquests, en tant que agents educadors, formen part de la construcció cultural i social, i tenen el deure d’incloure missatges que rebatin, amplifiquin, contradiguin o qüestionin el llenguatge i la normalitat dominant que, per defecte, afavoreix la presència i visualització de l’home en l’esfera pública. Un deure que es recull en els Objectius de Desenvolupament Sostenible; concretament el número 5 aposta per la igualtat de gènere i l’apoderament de dones i nenes en les diferents esferes de la societat.

Des d’Anthesis Lavola col·laborem amb diferents agents a portar a terme els seus projectes educatius i, per tant, som una part activa a l’hora de contribuir a la inclusió i visualització de la dona en els discursos dels projectes en què participem. En aquest context, el passat 22 de gener en representació dels programes educatius Com funciona Barcelona? i El comerç i les escoles els quals gestionem, vam participar en la jornada ‘La Normalitat discrimina?’ organitzada pel Consell d’Innovació Pedagògica.

En alguns dels projectes en els quals Anthesis Lavola col·labora ja es treballa en aquesta perspectiva: el programa ‘Som investigadores’ del computador Mare Nostrum del Barcelona Super Computing Centre – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) es posa èmfasi en els referents femenins per tal de motivar les vocacions STEM (acrònim en anglès de les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) entre nenes i joves. A l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú s’ha treballat en el disseny d’una activitat que visualitza el paper de les dones en el mar fent protagonistes a les primeres pescadores de la localitat.

A Anthesis Lavola tenim la sensibilitat, els coneixements i la visió integradora per impulsar projectes i crear activitats educatives que visualitzin i posin en valor el paper de la dona, contribuint a l’equitat, la no discriminació i la divulgació de referents femenines per a futures generacions.

Un projecte de referència per a museus i centres de ciència i tecnologia és l’HYPATIA, dut a terme entre els anys 2015 i 2018 amb finançament de la Comissió Europea. Es tracta d’un projecte per comunicar i divulgar la ciència incloent la perspectiva de gènere en les disciplines STEM per potenciar l’interès entre les nenes i noies d’entre 13 i 18 anys. La hipòtesi d’HYPATIA és que com més diverses són les activitats, també ho són en clau de gènere i d’atenció a totes les diversitats, defugint els rols estereotipats i estereotipant. En el projecte hi han format part catorze centres europeus de ciència i tecnologia de diferents països i han elaborat recursos i toolkits per afavorir la inclusió i les vocacions STEM que s’han difós en esdeveniments internacionals com l’ECSITE. En el cas d’Espanya hi ha participat el CosmoCaixa de l’Obra Social “la Caixa”, centre on Anthesis Lavola treballa coordinant l’equip educatiu.

Més enllà de projectes com aquest, cal incloure la perspectiva de gènere en el si dels programes, museus, exposicions i centres com a part del coneixement a comunicar. Des d’Anthesis Lavola apliquem als projectes que gestionem o que dissenyem una mirada integradora fent servir un llenguatge inclusiu i no discriminatori, donant a conèixer dones com a referents na l’hora de comunicar o explicar coneixements científics i tecnològics, fent servir personatges femenins quan es dissenyen dinàmiques de grup o activitats pedagògiques i, especialment, posant l’èmfasi en què les nenes i noies puguin ser protagonistes de l’aprenentatge de coneixements sobre les disciplines STEM quan dinamitzem activitats educatives a museus i centres.

Com a professionals de l’educació celebrem i participem en el camí que s’està recorrent per la inclusió de gènere. A través de les solucions que aporta Anthesis Lavola es fa valer el potencial transformador de l’educació per la sostenibilitat per afavorir a un món millor en termes d’inclusió, equitat i cultura sostenible.

El programa educatiu Mancoeduca associat als canvis de gestió en el transport urbà és una de les línies estratègiques amb què Anthesis Lavola treballa per la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona (MCP). Un projecte que concep l’educació per a la sostenibilitat com un instrument de suport a la gestió de qualsevol repte ambiental.

L’educació pel desenvolupament sostenible (EDS) ha de ser una eina imprescindible de la gestió ambiental. Aquest és un principi orientador que apareix en pràcticament tots els documents internacionals i nacionals sobre el tema. Sembla clar i, no obstant això, no sempre funciona d’aquesta manera. En moltes ocasions es dissenyen programes, accions o activitats en paral·lel o sense encreuaments clars amb els objectius estratègics de la gestió ambiental. Una ciutat té problemes de mobilitat, però treballa amb major esforç temes de residus en els seus programes; o una regió s’enfronta a reptes de conservació de la biodiversitat i els programes segueixen treballant des del coneixement de les espècies botàniques i zoològiques. O quan es treballen temàtiques més potents i transformadores com el canvi climàtic, es plantegen de forma general sense reconèixer i integrar la realitat de l’entorn immediat.

… Però quan es té l’oportunitat de treballar amb equips de persones tècniques de l’administració amb una poderosa visió estratègica, les mirades que integren l’EDS i la gestió s’alien per imaginar projectes viables i d’una meravellosa senzillesa que permeten apropar-se a la ciutadania des de i amb la seva realitat.

Això passa en el programa Mancoeduca de la MCP en què Anthesis Lavola està participant en la ideació i disseny d’un projecte educatiu associat als canvis de gestió en el transport urbà. L’equip partia d’un context molt clar, sent conscient que quan s’aborda la mobilitat de les persones, s’estan tocant temes molt sensibles. Canviar les freqüències o el recorregut de les “villavesas” (els autobusos urbans i interurbans de la MCP) per diverses necessitats de gestió (mobilitat més sostenible, adequació a noves zones residencials, millora de l’eficiència del servei, etc.) té conseqüències i resposta social. Anticipant aquest escenari, des de la Gestió del Transport a la MCP treballen amb campanyes de comunicació, sensibilització i proximitat per apropar els canvis als ajuntaments dels municipis que conformen la comarca, en primer lloc, i després a la ciutadania. I des de setembre de 2019 s’han unit a aquestes accions a un projecte educatiu integrat en l’oferta del programa Mancoeduca que treballa en 3 eixos fonamentals de la mobilitat sostenible:

  • la salut i el transport,
  • la gestió del transport,
  • i el bon ús i convivència a l’autobús com a espai compartit.

D’aquesta manera el projecte tindrà activitats lligades a cada un d’aquests eixos. Així quan es produeixen canvis en la gestió del servei, l’equip educatiu de Mancoeduca treballa amb les comunitats escolars afectades de forma diferencial i propera. En primer lloc, s’ofereixen les activitats de gestió del transport per contextualitzar i explicar els canvis, però també la resta de l’oferta educativa que els permeti integrar el transport amb una mirada més global a l’aula i al centre educatiu.

Des de l’equip de consultoria s’ha dissenyat l’activitat “Canvis en el transport i mobilitat” adreçada a secundària i batxillerat, que ja ha estat pilotada en diversos centres escolars. Es tracta d’una activitat que treballa la relació del transport amb la petjada de carboni i, per tant, amb el canvi climàtic, i que a més permet introduir a l’aula els canvis de les línies de transport i incentivar el seu ús real i immediat per arribar al centre educatiu.

Durant l’activitat es treballen els diferents mitjans de transport amb els que ens movem per la comarca i es planteja als escolars que calculin sobre la seva realitat les emissions de CO₂ que produeixen en els seus desplaçaments al centre educatiu. A la llum d’aquests resultats, se’ls planteja que imaginin altres escenaris viables que introdueixin altres formes de transport com el transport públic, la bicicleta, a peu i totes les combinacions possibles. I recalculem les emissions de CO₂. La reflexió conjunta, amb els resultats individuals i grupals de l’aula, ajuda a prospectar el seu futur immediat (en mesos, anys, etc.) i afavoreix que, en la part final de l’activitat, es puguin proposar compromisos concrets des del pla individual al col·lectiu.

A Anthesis Lavola ens encanten aquests projectes on educació i gestió s’alien i caminen junts. Reforcem que l’EDS és un suport amb un enorme potencial que serveix per apropar la complexitat ambiental de l’entorn o simplement l’entesa entre la gestió ambiental i les persones. L’EDS no només entesa com una eina per a la transformació social sinó també com una excel·lent manera de recollir informació, d’entendre les preocupacions o les dificultats que les persones tenim en temes complexos i globals. Ens ajuda a desenvolupar l’esperit crític davant els reptes ambientals, té potència per capacitar per a l’acció en el camí cap a una millora activa del nostre entorn i, finalment, és mètode i estratègia per donar poder a la ciutadania i construir, entre totes i tots, el camí de la sostenibilitat.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Coincidint amb l’efemèride convidem a reflexionar sobre la inclusió i la visualització de les nenes, les noies i les dones en projectes científics i tecnològics en els que col·laborem.

La contribució que la ciència i la tecnologia han tingut en el progrés econòmic i en l’avenç social i ambiental del planeta és inqüestionable i, els darrers anys, s’ha posat encara més de manifest la seva importància per com es potencien de les disciplines STEM (l’acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) en l’àmbit educatiu.

L’aprenentatge de les STEM propicia l’alfabetització científica de la ciutadania en un món cada vegada més complex de comprendre i, alhora contribueix a l’adquisició de competències i habilitats aplicables en diferents àmbits del sector de la recerca científica i el desenvolupament tecnològic. És coherent doncs que es vulguin fomentar les vocacions científiques per atreure i reclutar joves per augmentar tant el nombre com la diversitat de persones professionals formades i actives en l’àmbit científic i tecnològic. No obstant això, la poca participació de les dones en aquests estudis segueix sent preocupant; continua vigent un discurs construït i normalitzat que perpetua la discriminació de gènere entre les nenes i les noies que potencialment poden manifestar interès per carreres STEM i també entre les professionals que ja treballen en aquests sectors.

Les vocacions solen manifestar-se abans dels catorze anys, un moment en què les noies ja han desenvolupat una identitat clara de gènere, és per això que esdevé fonamental reforçar tant a les aules, a través del currículum escolar, com fora d’elles, per mitjà d’activitats i programes educatius; missatges, informacions i llenguatges que contrarestin estereotips de gènere i idees preconcebudes, i que encoratgin i apoderin a les nenes i les adolescents a desenvolupar les seves vocacions.

Des d’Anthesis Lavola, com a professionals compromesos amb l’Educació pel Desenvolupament Sostenible, considerem imprescindible treballar la perspectiva de gènere i la visualització del paper de la dona en la ciència i la tecnologia, aportant referents femenins i mirades que ajudin a construir un imaginari social i cultural més inclusiu.

Expliquem alguns projectes que posen el focus en l’equitat i la inclusió del gènere femení en els quals Anthesis Lavola col·labora:

  • El programa “Som investigadores” del Barcelona SuperComputing Center

El BSC-CNS, el centre nacional de supercomputació a Espanya i gestor del MareNostrum, va impulsar el programa “Som investigadores” amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona per tal d’augmentar l’interès per les matèries STEM i despertar vocacions científiques entre les nenes. Les activitats es dirigeixen a l’alumnat de cicle mitjà i superior d’educació primària, etapa en la qual es considera que comencen a formar-se majoritàriament les vocacions, per donar una visió més equitativa, oferint referents femenins en el camp científic i tecnològic per tal de minimitzar la bretxa existent en les vocacions científiques. Des del curs 2019-20 Anthesis Lavola s’encarrega del servei de promoció, organització i realització de visites del programa, realitzant la captació de públic escolar i la gestió de les inscripcions, i coordinant l’equip educatiu format exclusivament per noies científiques, en coherència amb la filosofia del projecte.

  • El programa de foment de les vocacions cientificotecnològiques del Parc Tecnològic de Barcelona 

El Parc Tecnològic de Barcelona conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona ha treballat en el disseny del programa de foment de les vocacions cientificotecnològiques per als alumnes de darrer cicle d’Ensenyament Primari així com d’Ensenyament Secundari del Districte de Nou Barris. El programa té com a objectiu que els alumnes coneguin la missió i els espais del Parc Tecnològic, les seves empreses i projectes, així com les sortides professionals dels estudis cientificotècnics, des de diferents òptiques: perspectiva de gènere, medi ambient i futur professional. En el marc del programa es plantegen tres activitats, una de les quals és el Docufòrum de Tecnologia i Innovació en igualtat en el qual es realitza una visita al Parc Tecnològic i es visualitzen documentals que evidencien el paper de la dona a la ciència al llarg de la història, amb l’objectiu de reflexionar sobre les desigualtats existents avui en dia i com es pot contribuir a canviar-les en el present i el futur. Anthesis Lavola col·labora en aquest projecte en l’organització i l’execució del programa així com en el disseny, dinamització, seguiment i avaluació de les activitats amb els centres educatius participants.

  • ​Les activitats de divulgació científica de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya

La Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) aposta pel foment de les STEM i de les vocacions científiques entre infants i ofereix a la ciutadania una col·lecció de contes de narrativa infantil que tenen la recerca com a element principal de la seva trama. Es treballa des d’una perspectiva d’equitat, fomentant la inclusió dels gèneres per tal que tot l’alumnat pugui sentir-se interpel·lat i motivat pels estudis científics i tecnològics. La col·lecció de contes s’ofereix a tots els centres de primària, biblioteques públiques i aules hospitalàries de Catalunya. A més, existeix la possibilitat de realitzar sessions presencials per alumnat de 4t i 5è de primària per a les temàtiques de: nanorecerca, fotònica, lingüística, arqueologia, astronomia i tecnologia dels aliments. En les activitats presencials els representants dels protagonistes dels contes (la Laura i en Joan) visiten les escoles, expliquen les seves històries i fan partícips als infants per tal que experimentin en torn la temàtica que narra el conte. Anthesis Lavola porta a terme la realització i gestió de les activitats de divulgació científica als centres eductius que ho sol·liciten des del curs 2017.

Les campanyes de sensibilització que incorporen equips d’informadors, aconsegueixen un resultat veritablement transformador a l’hora que la ciutadania es corresponsabilitzi en la gestió dels residus de forma més sostenible. A Lavola som experts en executar campanyes, tant de llarga com de curta durada, en col·laboració amb els ajuntaments.

Per a les administracions públiques la gestió de residus és un aspecte fonamental per assolir, per una banda, un major compromís amb la sostenibilitat i, per altra, per complir amb la normativa comunitària de la Unió Europea que fixa uns barems límit i obliga a prendre mesures per a millorar les taxes de reciclatge dels municipis, tenint com a horitzó que l’any 2035 de manera gradual s’hauran de reciclar el 65% dels residus urbans.

En aquest context són diverses les accions que s’impulsen des dels municipis, com ara ampliar la recollida selectiva, aplicar el sistema de recollida porta a porta, realitzar una identificació d’usuaris amb targetes cada vegada que s’utilitza un contenidor o inclús iniciar proves pilot de recollida de fraccions de residus per dies diferenciats. En qualsevol dels casos l’èxit de les accions depèn de com els usuaris les apliquen, ja que sense la implicació de la ciutadania i dels comerços, les mesures preses no aconsegueixen tenir l’impacte desitjat. I és aquí on les campanyes de sensibilització entren en joc per a garantir l’èxit de les mesures i per contribuir que siguin enteses i ben rebudes per part de la ciutadania i que s’efectuïn correctament.

A Lavola es té una contrastada experiència en el disseny i l’execució de campanyes de sensibilització, aportant una diferenciació substancial i pràctica respecte a les accions d’informació. L’equip de campanyes parteix del convenciment que sensibilitzar té un efecte més potent i transformador que informar.

A priori una campanya d’informació i una de sensibilització poden semblar el mateix, però si bé els fins poden ser compartits, la manera d’aconseguir-los és essencialment diferent. L’acció informativa es caracteritza per transmetre un missatge de manera unidireccional; l’emissor pot adaptar el canal, el llenguatge o el format envers el receptor però no té en compte altres variables de la persona a la qual ens dirigim. Per contra, en les accions de sensibilització el receptor i el seu context personal són el punt de partida de l’emissor per adaptar l’actitud comunicativa i exposar el missatge. L’atenció personalitzada esdevé determinant i a Lavola som experts en la selecció, formació i fidelització d’equips de persones informadores ambientals que amb professionalitat, assertivitat i empatia tenen l’habilitat de dirigir-se a la ciutadania per sensibilitzar i promoure un canvi real en les seves creences i actituds.

Una de les estratègies emprades per part dels equips de persones informadores parteix de la teoria de les quatre esferes del catedràtic de psicologia social i ambiental Enric Pol. La seva tesi identifica que el comportament humà està subjecte a quatre dimensions diferenciades  a l’hora d’adquirir nous hàbits: les persones que reaccionen a partir de dades i informacions racionals contrastades; les que posen per davant les emocions i sentiments a l’hora d’actuar; les que prioritzen aspectes funcionals i pràctics per incorporar canvis i; finalment, les que actuen perseguint l’acceptació social.  Si la persona informadora ambiental, gràcies a les aptituds personals i la formació rebuda, és capaç d’identificar l’esfera principal que opera en qui està parlant, podrà adequar el discurs per tenir el màxim impacte en l’interlocutor.

Al treball entorn els factors psicològics i socials s’hi suma una planificació acurada i consensuada del missatge o missatges claus que es vol comunicar amb cada campanya, així com la identificació d’arguments o informacions preconcebudes que l’equip de persones informadores ha de ser capaç de rebatre per convèncer a la ciutadania. En paral·lel, es recullen demandes i opinions de la ciutadania mitjançant l’aplicació de creació pròpia Lv-Sinappsis per traslladar-les als clients i poder determinar l’impacte de la campanya i donar informació interessant que faciliti la presa de decisions de futures accions a realitzar.

D’aquesta manera, les campanyes de sensibilització ambientals que idea i executa Lavola es dissenyen perquè l’impacte que provoquin en públic sigui el més efectiu i transformador possible, potenciant l’atenció personalitzada a la ciutadania a través de l’equip de persones informadores ambientals.

Les festes de Nadal són un dels períodes de l’any on es generen més residus de vidre; per sensibilitzar i fomentar el reciclatge d’aquest material, Ecovidrio impulsa una campanya d’impacte en diferents ciutats d’Espanya. Lavola ha col·laborat amb Ecovidrio participant en aquesta campanya a l’Hospitalet de Llobregat.

L’acció ha tingut lloc en un espai cèntric de la ciutat on, durant un cap de setmana, s’ha instal·lat un avet creat a partir de miniglús en els quals es podia llegir que el reciclatge de vidre contribueix a la lluita contra el canvi climàtic. La instal·lació ha servit per captar l’atenció de les persones vianants i per facilitar que s’apropessin a l’espai on dues informadores ambientals dinamitzaven l’activitat. Amb el suport d’una tablet les persones que volien participar realitzaven un joc interactiu que tenia com a premi un dels miniglús de l’arbre nadalenc.

Aquest tipus de campanyes són molt efectives pel reclam visual i atractiu que s’instal·la a l’espai públic i serveixen per aconseguir un alt impacte recordant a la ciutadania missatges sobre bons hàbits de reciclatge. L’equip de campanyes ha col·laborat en el disseny i producció de l’espai expositiu i amb el servei d’informació ambiental.