La crisi generada arran de la pandèmia del COVID-19 ha impactat en la nostra manera d’entendre i relacionar-nos amb el món, la ciutat i amb els nostres veïns i veïnes. Les administracions locals necessitaran la seva complicitat i compromís per fer front als reptes de la nova normalitat que s’entreveuen, i les campanyes d’informació i sensibilització són elements essencials en aquest procés. 

Les conseqüències socials, ambientals i econòmiques seran molt importants i caldrà que els municipis desenvolupin estratègies innovadores i ambicioses per donar resposta a les noves necessitats de comunicació i informació a la ciutadania. L’escenari post-confinament ens ofereix grans reptes i grans oportunitats.  

Els nous reptes dels municipis

En el molt curt termini els ajuntaments estan cridats a jugar un paper protagonista en la  comunicació i la sensibilització a la ciutadania, el comerç i els serveis, els visitants, etc., sobre les pautes de comportament i normes sanitàries o de distanciament social. Quines accions de comunicació i sensibilització convindrà emprendre?

  • Sensibilització sobre les noves pautes de conducta. La comunicació i sensibilització vers les pautes de distanciament social, d’ús i accés a l’espai i als equipaments públics i els protocols sanitaris, esdevindran cada cop més rellevants. Tot plegat implica interioritzar nous hàbits i normes que poden resultar incòmodes o de difícil comprensió per part de la ciutadania, però també perquè cap la possibilitat que minvi la percepció de perill i es produeixi un efecte de relaxació de la ciutadania.
  • Comunicació de la gestió de nous residus sanitaris. Es pot assegurar que els nous residus sanitaris (mascaretes, guants, pantalles, etc.) han vingut per quedar-se durant un període de temps encara incert i la ciutadania haurà de tenir clara quina és la seva correcta separació, i com tractar els residus en el cas de les persones malaltes. A més, caldrà conscienciar de la importància de no deixar aquests residus fora dels contenidors de rebuig o fins hi tot en papereres obertes com les que hi ha als carrers o als parcs. Aquesta informació és clau per protegir a la població, particularment als treballadors dels serveis de neteja, i assegurar la correcta gestió d’un nou tipus de residus.
  • Fer front al gran volum d’informació (i a la desinformació). Estem convivint amb un gran volum d’informació centrada en la COVID-19, fins i tot es podria parlar d’infoxicació. Des de les administracions, com a font fiable d’informació per a la ciutadania, caldrà un esforç important per generar seguretat informativa a la població, donant missatges concrets, directes i clars, i adaptats als diferents perfils de població.
  • Plans de contingència per a una potencial segona onada. Una segona onada de contagis o rebrots focalitzats abans que existeixi una vacuna per al coronavirus és una amenaça molt real. En aquest sentit, de la mateixa manera que les administracions hauran de disposar de plans de contenció per a garantir la continuïtat dels serveis públics, també hauran de tenir a punt estratègies de comunicació de crisi per a activar-les ràpidament i de manera àmplia.

Quin volem que sigui el nostre model de societat del futur? Com farem la transició cap a la nova normalitat? Tenim l’oportunitat i, per tant també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

Les administracions han d’acompanyar a la ciutadania en aquest procés i s’ha de tenir la mirada posada en les oportunitats de futur i el gran marge de millora i benestar que tenim la possibilitat d’aconseguir. Quines oportunitats val la pena aprofitar?

No desfer el camí que s’havia avançat en sensibilització ambiental

Els municipis tindran la necessitat de reorientar o reforçar les campanyes de caire ambiental habituals, però que prendran major rellevància arran de les conseqüències de la COVID-19 i davant el risc que es facin passes enrere en tot allò que s’havia avançat en sensibilització ambiental en els últims anys.

  • Evitar la caiguda de l’ús del transport públic i fomentar la mobilitat activa. Seguint les recomanacions del Govern i les restriccions derivades de l’estat d’alarma, l’ús del transport públic ha baixat significativament. Cal treballar en alternatives en la mobilitat activa no contaminant, com per exemple la bicicleta, i alhora vetllar per donar seguretat als usuaris del transport públic. Les accions de sensibilització seran clau per fer veure que, modificant els nostres hàbits de desplaçament, podem aconseguir objectius per millorar la nostra qualitat de vida.
  • Fer un ús racional dels plàstics. Amb la crisi de la COVID-19 hem vist que els plàstics tenen aplicacions indispensables per a la salut, però també hem vist com, degut a la por al contagi, s’ha tornat a disparar el consum de productes envasats o empaquetats i d’elements d’un sol ús. Aquest serà un dels reptes més profunds: com atendre a les comprensibles reticències i precaucions de la ciutadania i alhora, la necessitat de sensibilització per un ús racional dels plàstics.
  • Apostar pel consum responsable i sostenible. Un altre aspecte que s’està veient alterat i modificat significativament són els nostres patrons de consum. Els municipis hauran de realitzar accions per a retornar la tranquil·litat als consumidors i la confiança en el petit comerç local i de proximitat, per fomentar l’economia local que s’haurà vist molt perjudicada enfront del comerç electrònic. D’altra banda, amb aquesta crisi s’ha estès àmpliament el debat sobre la relació entre la pandèmia i les implicacions ambientals i socials de l’actual model global de fabricació, distribució i consum. Serà el moment de sensibilitzar a la població vers un model de consum diferent.

Els informadors i agents cívics, la clau per a una comunicació que perduri

Fruit de l’experiència d’Anthesis Lavola en el disseny, planificació i execució de campanyes de sensibilització ciutadanes, es pot afirmar que la interacció directa amb la població és clau per aconseguir els objectius marcats pels nostres clients. L’empatia amb la ciutadania, l’adaptació del discurs a cada interlocutor, la formació dels equips d’informadors en tècniques d’habilitat comunicatives i la sensibilització, són alguns dels elements més rellevants.

En l’escenari post-covid el repte que tenim per davant és majúscul, l’esforç que es demana a la societat serà important, però també ens pot aportar una oportunitat de millora única. Tenim l’oportunitat col·lectiva i per tant, també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

La clau de volta serà comptar amb el recolzament, implicació i suport de la ciutadania en cadascuna de les accions i necessitats que es vagin generant i, per a aquesta fi seran imprescindibles les campanyes de sensibilització dutes a terme amb informadors i recolzades per accions comunicatives imaginatives i intel·ligents.

Consulta l’article complet en el web d’Anthesis Lavola.

Laura Toset
Resposanble de campanyes

En els darrers anys la commemoració del Dia Internacional de la Dona ha agafat un pes social i polític rellevant, posant la problemàtica de la discriminació del gènere femení en primera línia de l’actualitat. Això ha fet que els agents culturals i educatius de la societat facin autocrítica i revisin com contribueixen a revertir la situació des de les seves institucions.

El 2016 CosmoCaixa de Barcelona va incorporar la representació de la científica Marie Curie al vestíbul d’entrada del museu, sumant-la així a les figures de Charles Darwin i Albert Einstein per donar la benvinguda al públic. És un exemple de la visualització de les dones i de com incorporar un relat inclusiu i en perspectiva de gènere en els museus i ens mostra com, progressivament, s’ha fet necessari canviar el discurs normalitzat de museus i centres. Aquests, en tant que agents educadors, formen part de la construcció cultural i social, i tenen el deure d’incloure missatges que rebatin, amplifiquin, contradiguin o qüestionin el llenguatge i la normalitat dominant que, per defecte, afavoreix la presència i visualització de l’home en l’esfera pública. Un deure que es recull en els Objectius de Desenvolupament Sostenible; concretament el número 5 aposta per la igualtat de gènere i l’apoderament de dones i nenes en les diferents esferes de la societat.

Des d’Anthesis Lavola col·laborem amb diferents agents a portar a terme els seus projectes educatius i, per tant, som una part activa a l’hora de contribuir a la inclusió i visualització de la dona en els discursos dels projectes en què participem. En aquest context, el passat 22 de gener en representació dels programes educatius Com funciona Barcelona? i El comerç i les escoles els quals gestionem, vam participar en la jornada ‘La Normalitat discrimina?’ organitzada pel Consell d’Innovació Pedagògica.

En alguns dels projectes en els quals Anthesis Lavola col·labora ja es treballa en aquesta perspectiva: el programa ‘Som investigadores’ del computador Mare Nostrum del Barcelona Super Computing Centre – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) es posa èmfasi en els referents femenins per tal de motivar les vocacions STEM (acrònim en anglès de les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) entre nenes i joves. A l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú s’ha treballat en el disseny d’una activitat que visualitza el paper de les dones en el mar fent protagonistes a les primeres pescadores de la localitat.

A Anthesis Lavola tenim la sensibilitat, els coneixements i la visió integradora per impulsar projectes i crear activitats educatives que visualitzin i posin en valor el paper de la dona, contribuint a l’equitat, la no discriminació i la divulgació de referents femenines per a futures generacions.

Un projecte de referència per a museus i centres de ciència i tecnologia és l’HYPATIA, dut a terme entre els anys 2015 i 2018 amb finançament de la Comissió Europea. Es tracta d’un projecte per comunicar i divulgar la ciència incloent la perspectiva de gènere en les disciplines STEM per potenciar l’interès entre les nenes i noies d’entre 13 i 18 anys. La hipòtesi d’HYPATIA és que com més diverses són les activitats, també ho són en clau de gènere i d’atenció a totes les diversitats, defugint els rols estereotipats i estereotipant. En el projecte hi han format part catorze centres europeus de ciència i tecnologia de diferents països i han elaborat recursos i toolkits per afavorir la inclusió i les vocacions STEM que s’han difós en esdeveniments internacionals com l’ECSITE. En el cas d’Espanya hi ha participat el CosmoCaixa de l’Obra Social “la Caixa”, centre on Anthesis Lavola treballa coordinant l’equip educatiu.

Més enllà de projectes com aquest, cal incloure la perspectiva de gènere en el si dels programes, museus, exposicions i centres com a part del coneixement a comunicar. Des d’Anthesis Lavola apliquem als projectes que gestionem o que dissenyem una mirada integradora fent servir un llenguatge inclusiu i no discriminatori, donant a conèixer dones com a referents na l’hora de comunicar o explicar coneixements científics i tecnològics, fent servir personatges femenins quan es dissenyen dinàmiques de grup o activitats pedagògiques i, especialment, posant l’èmfasi en què les nenes i noies puguin ser protagonistes de l’aprenentatge de coneixements sobre les disciplines STEM quan dinamitzem activitats educatives a museus i centres.

Com a professionals de l’educació celebrem i participem en el camí que s’està recorrent per la inclusió de gènere. A través de les solucions que aporta Anthesis Lavola es fa valer el potencial transformador de l’educació per la sostenibilitat per afavorir a un món millor en termes d’inclusió, equitat i cultura sostenible.

El programa educatiu Mancoeduca associat als canvis de gestió en el transport urbà és una de les línies estratègiques amb què Anthesis Lavola treballa per la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona (MCP). Un projecte que concep l’educació per a la sostenibilitat com un instrument de suport a la gestió de qualsevol repte ambiental.

L’educació pel desenvolupament sostenible (EDS) ha de ser una eina imprescindible de la gestió ambiental. Aquest és un principi orientador que apareix en pràcticament tots els documents internacionals i nacionals sobre el tema. Sembla clar i, no obstant això, no sempre funciona d’aquesta manera. En moltes ocasions es dissenyen programes, accions o activitats en paral·lel o sense encreuaments clars amb els objectius estratègics de la gestió ambiental. Una ciutat té problemes de mobilitat, però treballa amb major esforç temes de residus en els seus programes; o una regió s’enfronta a reptes de conservació de la biodiversitat i els programes segueixen treballant des del coneixement de les espècies botàniques i zoològiques. O quan es treballen temàtiques més potents i transformadores com el canvi climàtic, es plantegen de forma general sense reconèixer i integrar la realitat de l’entorn immediat.

… Però quan es té l’oportunitat de treballar amb equips de persones tècniques de l’administració amb una poderosa visió estratègica, les mirades que integren l’EDS i la gestió s’alien per imaginar projectes viables i d’una meravellosa senzillesa que permeten apropar-se a la ciutadania des de i amb la seva realitat.

Això passa en el programa Mancoeduca de la MCP en què Anthesis Lavola està participant en la ideació i disseny d’un projecte educatiu associat als canvis de gestió en el transport urbà. L’equip partia d’un context molt clar, sent conscient que quan s’aborda la mobilitat de les persones, s’estan tocant temes molt sensibles. Canviar les freqüències o el recorregut de les “villavesas” (els autobusos urbans i interurbans de la MCP) per diverses necessitats de gestió (mobilitat més sostenible, adequació a noves zones residencials, millora de l’eficiència del servei, etc.) té conseqüències i resposta social. Anticipant aquest escenari, des de la Gestió del Transport a la MCP treballen amb campanyes de comunicació, sensibilització i proximitat per apropar els canvis als ajuntaments dels municipis que conformen la comarca, en primer lloc, i després a la ciutadania. I des de setembre de 2019 s’han unit a aquestes accions a un projecte educatiu integrat en l’oferta del programa Mancoeduca que treballa en 3 eixos fonamentals de la mobilitat sostenible:

  • la salut i el transport,
  • la gestió del transport,
  • i el bon ús i convivència a l’autobús com a espai compartit.

D’aquesta manera el projecte tindrà activitats lligades a cada un d’aquests eixos. Així quan es produeixen canvis en la gestió del servei, l’equip educatiu de Mancoeduca treballa amb les comunitats escolars afectades de forma diferencial i propera. En primer lloc, s’ofereixen les activitats de gestió del transport per contextualitzar i explicar els canvis, però també la resta de l’oferta educativa que els permeti integrar el transport amb una mirada més global a l’aula i al centre educatiu.

Des de l’equip de consultoria s’ha dissenyat l’activitat “Canvis en el transport i mobilitat” adreçada a secundària i batxillerat, que ja ha estat pilotada en diversos centres escolars. Es tracta d’una activitat que treballa la relació del transport amb la petjada de carboni i, per tant, amb el canvi climàtic, i que a més permet introduir a l’aula els canvis de les línies de transport i incentivar el seu ús real i immediat per arribar al centre educatiu.

Durant l’activitat es treballen els diferents mitjans de transport amb els que ens movem per la comarca i es planteja als escolars que calculin sobre la seva realitat les emissions de CO₂ que produeixen en els seus desplaçaments al centre educatiu. A la llum d’aquests resultats, se’ls planteja que imaginin altres escenaris viables que introdueixin altres formes de transport com el transport públic, la bicicleta, a peu i totes les combinacions possibles. I recalculem les emissions de CO₂. La reflexió conjunta, amb els resultats individuals i grupals de l’aula, ajuda a prospectar el seu futur immediat (en mesos, anys, etc.) i afavoreix que, en la part final de l’activitat, es puguin proposar compromisos concrets des del pla individual al col·lectiu.

A Anthesis Lavola ens encanten aquests projectes on educació i gestió s’alien i caminen junts. Reforcem que l’EDS és un suport amb un enorme potencial que serveix per apropar la complexitat ambiental de l’entorn o simplement l’entesa entre la gestió ambiental i les persones. L’EDS no només entesa com una eina per a la transformació social sinó també com una excel·lent manera de recollir informació, d’entendre les preocupacions o les dificultats que les persones tenim en temes complexos i globals. Ens ajuda a desenvolupar l’esperit crític davant els reptes ambientals, té potència per capacitar per a l’acció en el camí cap a una millora activa del nostre entorn i, finalment, és mètode i estratègia per donar poder a la ciutadania i construir, entre totes i tots, el camí de la sostenibilitat.

L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Coincidint amb l’efemèride convidem a reflexionar sobre la inclusió i la visualització de les nenes, les noies i les dones en projectes científics i tecnològics en els que col·laborem.

La contribució que la ciència i la tecnologia han tingut en el progrés econòmic i en l’avenç social i ambiental del planeta és inqüestionable i, els darrers anys, s’ha posat encara més de manifest la seva importància per com es potencien de les disciplines STEM (l’acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) en l’àmbit educatiu.

L’aprenentatge de les STEM propicia l’alfabetització científica de la ciutadania en un món cada vegada més complex de comprendre i, alhora contribueix a l’adquisició de competències i habilitats aplicables en diferents àmbits del sector de la recerca científica i el desenvolupament tecnològic. És coherent doncs que es vulguin fomentar les vocacions científiques per atreure i reclutar joves per augmentar tant el nombre com la diversitat de persones professionals formades i actives en l’àmbit científic i tecnològic. No obstant això, la poca participació de les dones en aquests estudis segueix sent preocupant; continua vigent un discurs construït i normalitzat que perpetua la discriminació de gènere entre les nenes i les noies que potencialment poden manifestar interès per carreres STEM i també entre les professionals que ja treballen en aquests sectors.

Les vocacions solen manifestar-se abans dels catorze anys, un moment en què les noies ja han desenvolupat una identitat clara de gènere, és per això que esdevé fonamental reforçar tant a les aules, a través del currículum escolar, com fora d’elles, per mitjà d’activitats i programes educatius; missatges, informacions i llenguatges que contrarestin estereotips de gènere i idees preconcebudes, i que encoratgin i apoderin a les nenes i les adolescents a desenvolupar les seves vocacions.

Des d’Anthesis Lavola, com a professionals compromesos amb l’Educació pel Desenvolupament Sostenible, considerem imprescindible treballar la perspectiva de gènere i la visualització del paper de la dona en la ciència i la tecnologia, aportant referents femenins i mirades que ajudin a construir un imaginari social i cultural més inclusiu.

Expliquem alguns projectes que posen el focus en l’equitat i la inclusió del gènere femení en els quals Anthesis Lavola col·labora:

  • El programa “Som investigadores” del Barcelona SuperComputing Center

El BSC-CNS, el centre nacional de supercomputació a Espanya i gestor del MareNostrum, va impulsar el programa “Som investigadores” amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona per tal d’augmentar l’interès per les matèries STEM i despertar vocacions científiques entre les nenes. Les activitats es dirigeixen a l’alumnat de cicle mitjà i superior d’educació primària, etapa en la qual es considera que comencen a formar-se majoritàriament les vocacions, per donar una visió més equitativa, oferint referents femenins en el camp científic i tecnològic per tal de minimitzar la bretxa existent en les vocacions científiques. Des del curs 2019-20 Anthesis Lavola s’encarrega del servei de promoció, organització i realització de visites del programa, realitzant la captació de públic escolar i la gestió de les inscripcions, i coordinant l’equip educatiu format exclusivament per noies científiques, en coherència amb la filosofia del projecte.

  • El programa de foment de les vocacions cientificotecnològiques del Parc Tecnològic de Barcelona 

El Parc Tecnològic de Barcelona conjuntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona ha treballat en el disseny del programa de foment de les vocacions cientificotecnològiques per als alumnes de darrer cicle d’Ensenyament Primari així com d’Ensenyament Secundari del Districte de Nou Barris. El programa té com a objectiu que els alumnes coneguin la missió i els espais del Parc Tecnològic, les seves empreses i projectes, així com les sortides professionals dels estudis cientificotècnics, des de diferents òptiques: perspectiva de gènere, medi ambient i futur professional. En el marc del programa es plantegen tres activitats, una de les quals és el Docufòrum de Tecnologia i Innovació en igualtat en el qual es realitza una visita al Parc Tecnològic i es visualitzen documentals que evidencien el paper de la dona a la ciència al llarg de la història, amb l’objectiu de reflexionar sobre les desigualtats existents avui en dia i com es pot contribuir a canviar-les en el present i el futur. Anthesis Lavola col·labora en aquest projecte en l’organització i l’execució del programa així com en el disseny, dinamització, seguiment i avaluació de les activitats amb els centres educatius participants.

  • ​Les activitats de divulgació científica de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya

La Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) aposta pel foment de les STEM i de les vocacions científiques entre infants i ofereix a la ciutadania una col·lecció de contes de narrativa infantil que tenen la recerca com a element principal de la seva trama. Es treballa des d’una perspectiva d’equitat, fomentant la inclusió dels gèneres per tal que tot l’alumnat pugui sentir-se interpel·lat i motivat pels estudis científics i tecnològics. La col·lecció de contes s’ofereix a tots els centres de primària, biblioteques públiques i aules hospitalàries de Catalunya. A més, existeix la possibilitat de realitzar sessions presencials per alumnat de 4t i 5è de primària per a les temàtiques de: nanorecerca, fotònica, lingüística, arqueologia, astronomia i tecnologia dels aliments. En les activitats presencials els representants dels protagonistes dels contes (la Laura i en Joan) visiten les escoles, expliquen les seves històries i fan partícips als infants per tal que experimentin en torn la temàtica que narra el conte. Anthesis Lavola porta a terme la realització i gestió de les activitats de divulgació científica als centres eductius que ho sol·liciten des del curs 2017.

Les campanyes de sensibilització que incorporen equips d’informadors, aconsegueixen un resultat veritablement transformador a l’hora que la ciutadania es corresponsabilitzi en la gestió dels residus de forma més sostenible. A Lavola som experts en executar campanyes, tant de llarga com de curta durada, en col·laboració amb els ajuntaments.

Per a les administracions públiques la gestió de residus és un aspecte fonamental per assolir, per una banda, un major compromís amb la sostenibilitat i, per altra, per complir amb la normativa comunitària de la Unió Europea que fixa uns barems límit i obliga a prendre mesures per a millorar les taxes de reciclatge dels municipis, tenint com a horitzó que l’any 2035 de manera gradual s’hauran de reciclar el 65% dels residus urbans.

En aquest context són diverses les accions que s’impulsen des dels municipis, com ara ampliar la recollida selectiva, aplicar el sistema de recollida porta a porta, realitzar una identificació d’usuaris amb targetes cada vegada que s’utilitza un contenidor o inclús iniciar proves pilot de recollida de fraccions de residus per dies diferenciats. En qualsevol dels casos l’èxit de les accions depèn de com els usuaris les apliquen, ja que sense la implicació de la ciutadania i dels comerços, les mesures preses no aconsegueixen tenir l’impacte desitjat. I és aquí on les campanyes de sensibilització entren en joc per a garantir l’èxit de les mesures i per contribuir que siguin enteses i ben rebudes per part de la ciutadania i que s’efectuïn correctament.

A Lavola es té una contrastada experiència en el disseny i l’execució de campanyes de sensibilització, aportant una diferenciació substancial i pràctica respecte a les accions d’informació. L’equip de campanyes parteix del convenciment que sensibilitzar té un efecte més potent i transformador que informar.

A priori una campanya d’informació i una de sensibilització poden semblar el mateix, però si bé els fins poden ser compartits, la manera d’aconseguir-los és essencialment diferent. L’acció informativa es caracteritza per transmetre un missatge de manera unidireccional; l’emissor pot adaptar el canal, el llenguatge o el format envers el receptor però no té en compte altres variables de la persona a la qual ens dirigim. Per contra, en les accions de sensibilització el receptor i el seu context personal són el punt de partida de l’emissor per adaptar l’actitud comunicativa i exposar el missatge. L’atenció personalitzada esdevé determinant i a Lavola som experts en la selecció, formació i fidelització d’equips de persones informadores ambientals que amb professionalitat, assertivitat i empatia tenen l’habilitat de dirigir-se a la ciutadania per sensibilitzar i promoure un canvi real en les seves creences i actituds.

Una de les estratègies emprades per part dels equips de persones informadores parteix de la teoria de les quatre esferes del catedràtic de psicologia social i ambiental Enric Pol. La seva tesi identifica que el comportament humà està subjecte a quatre dimensions diferenciades  a l’hora d’adquirir nous hàbits: les persones que reaccionen a partir de dades i informacions racionals contrastades; les que posen per davant les emocions i sentiments a l’hora d’actuar; les que prioritzen aspectes funcionals i pràctics per incorporar canvis i; finalment, les que actuen perseguint l’acceptació social.  Si la persona informadora ambiental, gràcies a les aptituds personals i la formació rebuda, és capaç d’identificar l’esfera principal que opera en qui està parlant, podrà adequar el discurs per tenir el màxim impacte en l’interlocutor.

Al treball entorn els factors psicològics i socials s’hi suma una planificació acurada i consensuada del missatge o missatges claus que es vol comunicar amb cada campanya, així com la identificació d’arguments o informacions preconcebudes que l’equip de persones informadores ha de ser capaç de rebatre per convèncer a la ciutadania. En paral·lel, es recullen demandes i opinions de la ciutadania mitjançant l’aplicació de creació pròpia Lv-Sinappsis per traslladar-les als clients i poder determinar l’impacte de la campanya i donar informació interessant que faciliti la presa de decisions de futures accions a realitzar.

D’aquesta manera, les campanyes de sensibilització ambientals que idea i executa Lavola es dissenyen perquè l’impacte que provoquin en públic sigui el més efectiu i transformador possible, potenciant l’atenció personalitzada a la ciutadania a través de l’equip de persones informadores ambientals.

Les festes de Nadal són un dels períodes de l’any on es generen més residus de vidre; per sensibilitzar i fomentar el reciclatge d’aquest material, Ecovidrio impulsa una campanya d’impacte en diferents ciutats d’Espanya. Lavola ha col·laborat amb Ecovidrio participant en aquesta campanya a l’Hospitalet de Llobregat.

L’acció ha tingut lloc en un espai cèntric de la ciutat on, durant un cap de setmana, s’ha instal·lat un avet creat a partir de miniglús en els quals es podia llegir que el reciclatge de vidre contribueix a la lluita contra el canvi climàtic. La instal·lació ha servit per captar l’atenció de les persones vianants i per facilitar que s’apropessin a l’espai on dues informadores ambientals dinamitzaven l’activitat. Amb el suport d’una tablet les persones que volien participar realitzaven un joc interactiu que tenia com a premi un dels miniglús de l’arbre nadalenc.

Aquest tipus de campanyes són molt efectives pel reclam visual i atractiu que s’instal·la a l’espai públic i serveixen per aconseguir un alt impacte recordant a la ciutadania missatges sobre bons hàbits de reciclatge. L’equip de campanyes ha col·laborat en el disseny i producció de l’espai expositiu i amb el servei d’informació ambiental.

El dimarts 8 d’octubre participem en la 29a edició de l’ISWA, el Congrés Mundial de residus que enguany té lloc a Bilbao i que preveu reunir a més de 1.200 delegats d’arreu del món. La Caterina Navarro, coordinadora de la Campanya de Millora de neteja dels carrers i places a Barcelona de l’Ajuntament serà una de les ponents de la taula rodona sobre el repte dels nous comportaments dels consumidors.

El Congrés Mundial organitzat per l’ISWA (International Solid Waste Association) és considerat el principal esdeveniment de gestió de residus sòlids de la indústria. És una reunió global que inclou ponències i sessions plenàries d’alt nivell, així com visites a llocs tècnics i un programa cultural i social. S’hi apleguen professionals de gestió de residus, funcionaris governamentals, líders de la indústria, responsables polítics, científics i joves professionals per intercanviar opinions i compartir coneixements científics i tècnics per a la gestió sostenible de residus del sòlid.

La Caterina Navarro, coordinadora de l’equip de campanyes formarà part de la taula rodona titulada “New consumer behaviour are nedeed: are we ready?” (Es necessiten nous comportaments dels consumidors: estem preparats?) on explicarà els resultats de la Campanya de Millora de neteja dels carrers i places a Barcelona impulsada per l’àrea d’Ecologia Urbana i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Un projecte del qual Lavola ha realitzat les seves tres edicions, desenvolupant-ne el disseny, la gestió i la implementació amb un equip d’informadors.

En aquesta taula rodona, on participaran altres cinc ponents, es reflexionarà sobre el paper clau que té tothom, ciutadania i persones consumidores, en la minimització dels residus i es debatrà sobre com la comunicació i l’educació són crucials per a la sensibilització de les persones. Sota el títol “Promoció de la corresponsabilitat ciutadana: resultats d’una campanya de sensibilització de dos anys a la ciutat de Barcelona”, durant la seva presentació la Caterina posarà de manifest com les campanyes permeten obtenir bons resultats en els canvis d’hàbits de diferents públics i com, gràcies a aquestes, es poden aconseguir ciutats més sostenibles. A més, es compartirà el valor que Lavola aporta a les campanyes que desenvolupa conjuntament amb els clients, centrant-se especialment en la comunicació; la ideació, la producció i la realització d’accions creatives que, amb el suport de diferents materials, la persona informadora utilitza per interpel·lar al públic, adaptant el missatge a cada moment i interlocutor. També es posarà èmfasi en el seguit d’accions de control i seguiment de l’impacte que es genera, ja que Lavola desenvolupat una metodologia per a recollir dades i obtenir uns indicadors per a controlar l’impacte de les nostres accions.

La participació en aquest Congrés suposa un reconeixement a la feina de comunicació i sensibilització que desenvolupament a Lavola i ens permetrà sumar coneixement i millorar la nostra pràctica en el disseny i excussió de campanyes.

Entre el 3 i el 5 d’octubre té lloc a Barcelona la tercera edició del Mercat 360º de Realitat Virtual i de Realitat Augmentada. L’esdeveniment és un punt de trobada entre professionals del sector i persones interessades en les tecnologies immersives. Labster, del qual Lavola és partner en la comercialització de Labs Virtuals a Espanya i a Llatinoamèrica presenta com els espais interactius afavoreixen l’aprenentatge.

Labster és una companyia danesa que desenvolupa simulacions de laboratori per millorar les experiències d’aprenentatge de l’alumnat en les disciplines STEM. Des del 2018 Lavola és partner en la comercialització a la península Ibèrica i Amèrica Llatina d’aquestes simulacions de laboratoris científics. Per acompanyar les reflexions que s’exposaran en el Mercat 360º ens fem ressò d’un article publicat per Labster que aporta dades sobre els beneficis de les tecnologies immersives aplicats a l’educació científica i tecnològica.


La realitat virtual millorarà l’educació? Amb una estimació d’ingressos de 700 dòlars provinents de la realitat virtual en l’educació el 2025, pensareu que la resposta a la pregunta anterior és unànime. De fet, es preveu que la realitat virtual canviarà el paradigma essencial de l’educació, però, sent honestos, hem de dir que no hi ha gaires proves que en confirmin el valor educatiu. Com amb totes les noves tecnologies, aquestes proves potser no existiran fins que dediquem temps a investigar, revisar i analitzar els efectes de la realitat virtual. Per algun lloc s’ha de començar, i Labster ha decidit posar fil a l’agulla.

Amb una estimació d’ingressos de 700 dòlars provinents de la realitat virtual en l’educació el 2025, pensareu que la resposta a la pregunta anterior és unànime. De fet, es preveu que la realitat virtual canviarà el paradigma essencial de l’educació, però, sent honestos, hem de dir que no hi ha gaires proves que en confirmin el valor educatiu. Com amb totes les noves tecnologies, aquestes proves potser no existiran fins que dediquem temps a investigar, revisar i analitzar els efectes de la realitat virtual. Per algun lloc s’ha de començar, i Labster ha decidit posar fil a l’agulla.

Realitat virtual a Labster: en aquest camp, tots estem explorant el mateix camí. Labster ha decidit posar la recerca al centre del desenvolupament del producte, i ja n’ha obtingut resultats ben interessants. Alguns estudis indiquen que la realitat virtual en si mateixa no millora l’aprenentatge. D’altra banda, també hi ha estudis que demostren que la realitat virtual pot augmentar el plaer i l’interès per les matèries, factors molt importants en l’educació. Abans d’aprofundir en aquesta qüestió, convé aclarir què és la realitat virtual.

Dos tipus de realitat virtual: quan pensem en realitat virtual, sovint ens imaginem unes ulleres que creen un entorn virtual immersiu i interactiu. Però no és així com es defineix la realitat virtual. La realitat virtual és l’entorn generat per ordinador que simula una experiència realista per a l’usuari. Així doncs, aquest entorn també es pot crear en un ordinador de sobretaula, però l’experiència no és tan immersiva com la que s’obté amb les ulleres o els cascos.

Baixa immersió i alta immersió: la major part de la recerca que s’ha dut a terme en el camp de la realitat virtual ha estat en la versió de sobretaula. Hi ha estudis empírics i metaanàlisis que han demostrat que amb la versió de sobretaula, que és la de baixa immersió, s’obtenen més bons resultats cognitius i actituds envers l’aprenentatge que amb els mètodes tradicionals d’ensenyament. El que sentim habitualment sobre la realitat virtual es refereix, però, al tipus d’alta immersió, en què l’usuari porta un casc o unes ulleres. Aquesta és la versió de realitat virtual que no s’ha estudiat tant, ja que és molt més nou en l’àmbit de l’educació. Ara que tenim més clars aquests conceptes, fem una ullada a la recerca que s’ha dut a terme concretament amb les simulacions de realitat virtual de Labster.

Estudi 1: Més presència però menys aprenentatge, resultats de la realitat virtual Com a companyia que desenvolupa tecnologia didàctica, és natural que Labster inverteixi una gran quantitat de recursos a la recerca. És la millor manera de guiar el desenvolupament continu i de comprendre plenament les simulacions de realitat virtual. Labster col·labora amb investigadors externs per conèixer més a fons les seves simulacions i els seus efectes.

El primer estudi es proposava descobrir els efectes de la realitat virtual de baixa immersió enfront de l’alta immersió. Van dirigir la recerca Guido Markransky i Thomas Terkildsen, del Departament de Psicologia de la Universitat de Copenhaguen, amb Ricard Mayer, il·lustre professor de psicologia a la Universitat de Santa Barbara, a Califòrnia. El seu article «Adding immersive virtual reality to a science lab simulation causes more presence but less learning» (‘Introduir la realitat virtual immersiva a la simulació d’un laboratori científic provoca més presència però menys aprenentatge’) es va publicar a la revista Learning and Intruction. Labster s’enorgulleix de presentar un estudi amb aquestes credencials. A l’estudi, 52 alumnes universitaris van aprendre a partir d’una simulació científica en un dispositiu de sobretaula (de baixa immersió) o bé amb unes ulleres (d’alta immersió). Els alumnes van mostrar més presència en la realitat virtual d’alta immersió. La presència és un factor important i positiu, i un índex psicològic que, per dir-ho ràpid, fa que la simulació sigui més creïble i real per a l’usuari. Això pot influir en la forma com es construeix la memòria de l’aprenentatge i dona a l’usuari una sensació més positiva sobre l’aprenentatge en general. La presència pot ser especialment important en l’educació a distància, i també a l’hora d’animar els alumnes a continuar estudiant per mitjà d’experiències positives. De tota manera, aquest estudi també va descobrir que, malgrat que la presència i la motivació dels alumnes creixia, els resultats de l’aprenentatge no augmentaven pas. De fet, els alumnes aprenien menys. Tenint en compte que l’objectiu de la tecnologia és millorar els resultats de l’aprenentatge, aquesta dada resultava molt preocupant. Per què els estudiants no aprenien?

Podem trobar-hi una possible resposta en el resultat de l’electroencefalograma dels alumnes participants. Aquesta prova per mesurar l’activitat cerebral dels alumnes va demostrar que els alumnes que utilitzaven realitat virtual d’alta immersió tenien càrregues cognitives força més elevades. Té sentit: la realitat virtual d’alta immersió és d’allò més estimulant per al cervell i, per tant, l’usuari està molt més actiu mentalment. Aquesta era una bona notícia en molts sentits, però era un avís clar que calia tenir en compte per millorar els resultats de l’aprenentatge. Si el cervell està massa ocupat, hi ha sobrecàrrega cognitiva. Quan això passa, deixem d’aprendre amb la mateixa eficàcia, perquè mentalment estem massa ocupats processant l’entorn i dirigint les nostres respostes i accions físiques. Així, doncs, què vam fer amb aquests descobriments? En comptes de posar el crit al cel, ens vam adonar que podíem fer servir aquesta informació per modificar les simulacions i disminuir la càrrega cognitiva fins a trobar un punt òptim per a l’aprenentatge.

Les conclusions del que hem descobert: una cosa va resultar ben clara: agafar les simulacions de realitat virtual de baixa immersió existents i adaptar-les a l’alta immersió no augmenta els resultats de l’aprenentatge. Això seria similar a penjar un discurs magistral a YouTube, que tampoc no incrementa els resultats de l’aprenentatge per si mateix. Dit d’una altra manera, no podem passar el contingut d’un mitjà a un altre i prou, sense tenir en compte els trets i les característiques de cadascun. El que hem de fer és copsar el potencial complet d’una nova tecnologia, en aquest cas, la realitat virtual d’alta immersió. Per fer-ho, cal que ens fem algunes preguntes. Què fa que la realitat virtual sigui única? Com podem utilitzar aquests trets únics per millorar els resultats de l’aprenentatge? Per trobar resposta a aquestes preguntes, Labster ha estat dos anys treballant per saber com podem aprofitar les característiques específiques de la realitat virtual i si aquestes poden millorar els resultats de l’aprenentatge. Així doncs, un altre estudi va prendre el relleu per continuar explorant en aquest camp.

Estudi 2: L’última investigació en realitat virtual mostra un gran potencial: en l’estudi més recent sobre els efectes de la simulació de realitat virtual de Labster, es van tornar a analitzar les diferències entre l’alta immersió i la baixa immersió, amb una atenció especial a l’impacte del nivell d’immersió en els resultats de l’aprenentatge. L’estudi va ser de nou a càrrec de Guido Makranksy, de la Universitat de Copenhaguen, i Lau Lilleholt, de la Universitat de la Dinamarca Meridional. L’article «A structural equation modeling investigation of the emotional value of immersive virtual reality in education» (‘Una equació estructural modela la investigació del valor emocional de la realitat virtual immersiva en l’educació’) es va publicar a la revista Education, Technology Research and Development per contribuir a la recerca de diverses maneres. En primer lloc, es va descobrir que els alumnes preferien utilitzar la versió d’alta immersió, més aviat que la versió de baixa immersió, de la simulació d’aprenentatge virtual. Igual que abans, els alumnes mostraven nivells més alts de presència i motivació. L’augment de la motivació dels alumnes per aprendre les ciències destaca com un dels principals beneficis potencials d’aplicar les simulacions a l’educació. De fet, estudis previs han demostrat que els alumnes amb tendència general a la motivació també tendeixen a motivar-se més en l’aprenentatge i a obtenir més bons resultats acadèmics. En aquest sentit, la realitat virtual d’alta immersió sembla una eina prometedora que podria millorar els resultats de l’aprenentatge gràcies als alts nivells de motivació. Un altre descobriment important en aquest segon estudi és que, quan els alumnes utilitzaven les simulacions de Labster que s’havien modificat tenint en compte la càrrega cognitiva, hi havia un impacte positiu en els resultats cognitius de l’aprenentatge. Però quina és la millor notícia? Quan utilitzaven realitat virtual d’alta immersió, els alumnes s’ho passaven millor, i això és fonamental des de la perspectiva educativa. No es tracta només que els alumnes tinguin una bona experiència, però el nivell de divertiment té un efecte positiu en la motivació i la satisfacció dels alumnes, i els proporciona un millor sentit de l’aprenentatge. Gaudir d’una experiència educativa també vol dir que els alumnes en voldran més, una cosa ben necessària per solucionar els problemes actuals i futurs de l’educació en ciències.

I ara què? Sobre si la realitat virtual millorarà l’educació o no, és massa d’hora per prendre conclusions definitives. De tota manera, a mesura que continuem provant, aprenent i desenvolupant, no hi ha motius per pensar que no serà així. La clau per assegurar que la realitat virtual tindrà l’efecte positiu promès rau en la recerca. Encara hi ha molta feina per fer en recerca sobre els usos de la realitat virtual, i el camí és ben emocionant. Aquests estudis dels quals hem parlat encara tenen limitacions, però tenim al davant un repte engrescador i una oportunitat per descobrir i aprendre.

Maria Homann  –Gestora de màrqueting de continguts a Labster

Consulta l’article original aquí.

A Lavola dinamitzem diàriament desenes de visites guiades i altres activitats. En totes elles hi ha aspectes intangibles que cal tenir en compte perquè l’activitat flueixi de la millor manera possible. Des de la nostra experiència i professionalitat procurem evitar l’autocomplaença i treballem perquè l’equip educatiu en sigui conscient i els sàpiga aprofitar en favor de l’activitat.

Probablement durant aquest l’estiu tothom ha fet alguna visita guiada en un museu, exposició, jaciment, centre d’interpretació o espai visitable i, segurament coincidirem en dir que si la persona que condueix l’activitat és amable i els continguts són interessants i complets, ràpidament ens complaurà l’activitat i la valorarem positivament. També estarem d’acord que, per a la gran majoria de públic, és molt més enriquidora una visita dinamitzada que no pas visitar lliurement un espai: podem situar-nos en el recorregut, familiaritzar-nos millor amb el tema i interpel·lar directament a la persona que ens atén i comparteix els seus coneixements per ampliar informació, resoldre dubtes i intercanviar punts de vista. Com a visitant no som un agent passiu sinó un protagonista de l’activitat.

Posarem un exemple, aquest juliol passat el CosmoCaixa de Barcelona ha inaugurat la remodelació de l’exposició permanent titulada ‘Sala Univers’. L’equip d’educatiu de Lavola hi fa les visites guiades des de l’any 2006 i ha anat adaptant la tasca educativa a les novetats, canvis i propostes museogràfiques i metodològiques del museu. Val a dir que a la nova exposició, la interactivitat que presenten els nous mòduls, les reflexions i la sorpresa que generen, fan que l’equip educatiu ja tingui d’inici el públic a la butxaca en un 50% de la seva intervenció, i és a partir d’aquí on comença la feina de l’equip de professionals per aconseguir una visita excel·lent.

A Lavola tenim molts anys d’experiència desenvolupant activitats en museus, centres i programes on compartim coneixements de ciència, tecnologia i medi ambient. Segons això, hem anat especialitzant diversos rols dins de la figura genèrica de l’educador/a. Aquests rols responen a la tipologia d’activitat desenvolupada i són el rol d’educador/a, de facilitador/a, de mediador/a i d’informador/a. Cada rol té unes funcions específiques i algunes compartides; fins i tot un mateix educador/a pot fer les funcions d’un o dos rols al llarg de l’activitat. Però, sigui quin sigui el rol que s’adopti, fer una visita guiada excel·lent no és gens fàcil, hi ha tot un conjunt d’aspectes intangibles que cal tenir en compte i que van més enllà dels continguts, els recursos educatius o la museografia.

En primer lloc, cal informar-se del grup que es té davant, ja sigui de manera objectiva com subjectiva, explícitament o implícitament. Cal visualitzar el grup i identificar si hi ha diversos subgrups, veure quants infants hi ha, les edats orientatives, si hi ha persones amb diversitat funcional, identificar idiomes, etc. Amb aquesta informació ja es pot fer una primera adaptació a les necessitats del públic, de l’itinerari que se seguirà (en cas que hi hagi variants) i si s’hauran de fer més o menys parades segons les característiques del grup.

En segon lloc, és imprescindible presentar-se a un mateix i a la institució que ens acull, en definitiva, qui està mostrant aquell espai. Aquesta presentació persegueix diversos objectius, els principals són el fet d’establir un ambient de proximitat amb el públic, consolidar el context en el qual té lloc l’activitat i facilitar que qualsevol membre pugui dirigir-se a la persona que fa l’activitat pel seu nom quan ho necessiti.

Seguidament s’ha d’informar de l’idioma, la durada de la visita i d’altres aspectes rellevants, sovint de seguretat (la utilització de casc, el fet de manipular o tocar algunes peces, fer fotografies o descriure una part de l’itinerari a seguir) per atendre el grup de manera més àgil. És important no caure en el llistat de normes del que no es pot fer, sinó emfatitsar el que sí que podem fer. Aquí és clau anticipar possibles conflictes i donar resposta a les sol·licituds dels visitants, argumentant les raons per les quals s’adopta una normativa per tal de fer que el grup segueixi les pautes estipulades i aconseguir la seva satisfacció personal. És essencial en tot moment organitzar la posició del grup, cuidar la comunicació no verbal i parlar amb un to que no sigui monòton per captar l’atenció i garantir que tothom senti bé, o utilitzar micròfon (la veu és l’eina de treball).

Fetes la presentació i la introducció ja es pot iniciar la part interactiva i de continguts de l’activitat. Pel que fa a la interacció amb el grup, l’educador/a treballa per tal que la posada en escena capti l’atenció del grup, utilitza tota una bateria de preguntes mediadores, reflexions i dades comparatives que li serveixen per establir diàleg (tant amb els adults com amb els infants) en funció de com evoluciona la visita i segons el que es va comentant. Fins i tot a alguns participants se’ls interpel·la directament de forma no invasiva per fer-los partícips, se’ls hi formulen preguntes sense desvetllar la resposta de manera immediata… cal deixar-los pensar. En relació a la mediació dels continguts, cal fer aflorar les hores de feina necessàries per estructurar metodològicament les dinàmiques i preparar de manera extensiva la sessió. A més cal un treball personal d’estudi sobre els continguts a comunicar. Però de com es prepara la mediació dels continguts d’una activitat donaria lloc a diversos articles de reflexió.

Finalment són  essencials la cloenda i el comiat del grup. Per la cloenda cal resumir la visita feta i les dades rellevants, així com incloure alguna nota d’humor que hagi estat present al llarg de la visita. També és el moment de demanar al públic si els ha agradat l’activitat, què ha estat el més interessant i què canviarien. Finalment cal verbalitzar l’agraïment pel temps compartit, si hi ha informació complementària que els pot ser d’utilitat (serveis, botiga, activitats futures, butlletí de distribució, etc.) i dir-los arreveure.

En resum, els equips d’educadors de Lavola tenim en compte tot aquest conjunt d’intangibles com ara empatitzar amb el públic, interaccionar constantment amb els diferents membres del grup establint nexes, paral·lelismes, metàfores o proposant símils entre el contingut tècnic i la vida real. Naturalment aquí cal sumar-hi tots els aspectes tangibles o evidents: continguts, metodologies, materials, recursos educatius, espais visitats, etc. Tots aquests ingredients són  fonamentals perquè, tant l’educador/a com el públic s’ho passin bé aprenent plegats.

La pròxima vegada que participis en una visita guiada, ja aquesta tardor, si estàs amatent a aquests aspectes intangibles i observes que la persona que t’ha atès els ha tingut en compte, t’adonaràs que tu també hauràs gaudit molt més de l’experiència. Aleshores si que et demanem que la felicitis: us en podeu ben complaure!

La neurociència aplicada al camp educatiu ens ajuda a la presa de decisions a l’hora de consolidar la memòria i, per tant, l’aprenentatge. La doctora en neurociència Marta Portero, va senyalar en la xerrada que va impartir pel programa ‘Coneguem els nostres parcs’ la importància d’incloure les evidències científiques quan es dissenyen activitats i recursos educatius.

El passat mes de juny els tècnics, coordinadors i responsables del programa pedagògic Coneguem els Nostres Parcs de la Diputació de Barcelona, van gaudir de la xerrada que la Marta Portero va fer sobre neurociència i aprenentatge. La conferència, proposada i organitzada per part de Lavola com a coordinadors del programa educatiu, va tenir lloc amb motiu de la cloenda del curs escolar durant la jornada de balanç del programa.

La neurocientífica i investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, va compartir les claus del funcionament del cervell, un òrgan plàstic que constitueix la base de l’aprenentatge a partir de les experiències que vivim. Conèixer les funcions mentals i la seva interdependència, ens ajuda a millorar la pràctica i la innovació educativa a l’hora de dissenyar activitats, enfocar la metodologia o plantejar-ne la dinamització.

Partint de la certesa que l’aprenentatge està totalment lligat a la memòria, els factors de consolidació de la memòria són fonamentals per formar memòries a llarg termini. El cervell però, evoluciona en les diferents etapes de la vida de la persona i va madurant progressivament. Per tant cal tenir en compte el desenvolupament d’aquest òrgan en les diferents edats de l’educació formal per adreçar-nos al públic escolar; els principals destinataris de les activitats educatives que s’ideen i es dinamitzen des de Lavola. 

Així doncs, per exemple, en els primers anys de vida el cervell de l’infant té molta activitat i es generen moltíssimes connexions sinàptiques entres neurones. En termes educatius l’estimulació és positiva perquè motiva el desenvolupament neuronal però cal tenir en compte que un excés d’estimulació podria comportar certs nivells d’estrès. Convé doncs que les activitats dirigides a la canalla d’educació infantil siguin estimulants però no excitants. Tal com evidencien diferents estudis, les activitats en contacte amb entorns naturals contribueixen a reduir l’estrès, milloren les relacions socials, fomenten la creativitat, la motricitat i l’autonomia, juntament amb altres aspectes emocionals i intel·lectuals.

En canvi, a partir l’etapa de l’educació primària, concretament entre els 6-7 anys i fins a l’adolescència, l’activitat neuronal es redueixen progressivament i té lloc el que es coneix com la poda neuronal. Afirmava Portero que aproximadament el 50% de les connexions sinàptiques s’eliminen prioritzant l’útil i significatiu per l’adaptació de la persona en el seu entorn. Per contribuir a la poda neuronal és positiu oferir activitats educatives que reforcin l’aprenentatge simbòlic (el llenguatge, la lectura, l’escriptura, la música, l’abstracció o el pensament lògic, deductiu i el raonament matemàtic) i altres funcions cognitives complexes com la presa de decisions, la planificació, l’autoavaluació, el diàleg, etc. La metodologia tinkering associada a coneixements científics, tecnològics i matemàtics pot ser una proposta interessant a tenir en compte en aquesta etapa. A Lavola s’aposta fermament per aquesta metodologia educativa a l’hora de dissenyar tallers i activitats per a infants de 6 a 12 anys a museus i centres de ciència, aquí podeu veure’n algun exemple.

En l’adolescència segueix tenint lloc la poda neuronal, però com explica la Marta Portero, hi entra en joc l’activitat socioemocional i el circuit de reforç i recompensa. El cervell adolescent gira entorn d’allò que li fa sentir plaer, és més impulsiu, busca la novetat i això actua com a un motor d’aprenentatge. És positiu reforçar l’autonomia de l’alumnat i implicar-lo en la presa de decisions a l’hora de plantejar-los propostes educatives. Explica Portero que per aprendre convé estar una mica estressats, tenir un cert nivell d’activació fisiològica (el que es coneix com a “arousal” en termes neuronals) que ens mantingui actius però no sobreestimulats. En aquest sentit, les activitats que incorporen la gamificació com a element innovador i motivacional són ben rebudes, tot i que afirma Portero que això no implica necessàriament la consolidació de l’aprenentatge; prèviament ha d’haver-hi una explicació o informació que hagi despertat la curiositat de l’alumnat. A Lavola tenim experiència en el disseny d’activitats que incorporen la innovació usant noves tecnologies de realitat virtual i de realitat augmentada, aplicades a metodologies basades en jocs d’escape room o bé en aplicacions digitals. També hem desenvolupat l’Itinerapp, una eina digital que afavoreix la interacció del visitant durant les visites a equipaments, espais i instal·lacions.

Tanmateix cal tenir en compte que la sobre estimulació pot anar en detriment de l’atenció, que és un factor fonamental perquè hi hagi aprenentatge. Per generar-la cal treballar la tasca que es porta a terme, la motivació per realitzar-la i l’activació de la persona que la fa. En aquest sentit, els espais naturals són indrets suficientment actius per estar estressat en termes positius i, alhora, són llocs tranquils en els quals el cervell té pocs estímuls que hagi d’inhibir per evitar distraccions, afavorint la concentració. Els estímuls sensorials lligats a l’experimentació motora també ajuden a consolidar el record de l’aprenentatge realitzat. Precisament en els espais naturals els sentits estan totalment exposats a nous estímuls, com pot ser la vista de nous paisatges i colors, olors diferents de les habituals, tactes i textures de la vegetació i del terreny, etc. El programa Coneguem els nostres parcs n’és un boníssim exemple.

L’activació de les emocions és també un factor remarcable per l’aprenentatge, tanmateix Portero senyala que no cal viure situacions emocionants per aprendre, mentre que sí que ajuda si prèviament s’ha tingut curiositat per allò que hem conegut o descobert, com també ho fa el fet de reconèixer l’aprenentatge que s’ha dut a terme. En aquest sentit, compartir l’aprenentatge (diferent de l’aprenentatge cooperatiu), exposar-lo en formats diversos, potencia el cervell social. També ho fa el fet d’integrar i relacionar els nous aprenentatges en aquells que ja sabem. Una manera de fer-ho és potenciant l’experiència prèvia de l’alumnat o bé connectar-la amb la realitat, com es fa amb els projectes de servei comunitari mitjançant la metodologia de l’aprenentatge servei. Precisament el curs vinent s’impulsa aquesta tipologia de projectes en el marc dels programes educatius Com funciona Barcelona? i Compartim un futur en els quals col·laborarem activament.

En definitiva, durant la seva xerrada la Marta Portero va activar tots i cadascun dels factors que ajuden a l’aprenentatge i els assistents vam aprendre molt, consolidant en la nostra memòria un seguit de bones pràctiques que són reveladores per la nostra tasca educativa. Així doncs, en el moment de plantejar el disseny d’una activitat o d’un taller i a l’hora de dinamitzar una visita, la neurociència ens aporta arguments i raons contrastades que milloren les solucions educatives i pedagògiques que aportem als nostres clients, fent que guanyin en efectivitat i implicació emocional, i tingui major impacte significatiu pel públic final que en gaudirà.