Som a les portes d’acabar un any inèdit en el qual, per portar a terme la nostra tasca educativa no hem pogut estar físicament a prop dels públics als quals ens dirigim. Això ens ha obligat i motivat a transformar i adaptar les solucions, recursos i serveis que oferim als clients per seguir aportant-los valor. Què ens emportem, d’aquest any?

Les paraules ‘resiliència’ i ‘innovació’ han format part del dia a dia de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola. Si bé la nostra pràctica educativa sempre ha apostat per aportar solucions creatives que estiguin alineades amb les tendències pedagògiques més punteres, en temps de pandèmia ‘hem evolucionat de manera estrepitosa per donar resposta a les noves necessitats dels clients i dels públics. Fins ara, utilitzàvem la tecnologia tímidament, perquè els usuaris finals no estaven preparats; ara hi estem abocats’, com reflexiona la Núria Solé, responsable de la solució de programes educatius. I afegeix que s’han obert noves maneres d’apropar-se i de treballar amb la comunitat educativa la qual ha integrat, finalment, el món digital en el seu ADN; ‘La digitalització pot oferir moltes possibilitats per seguir educant i és molt interessant per tot el que ens ofereix. La hibridació del món presencial i el digital podem arribar molt més enllà; podem ampliar, complementar i millorar la tasca que fèiem presencialment’.

Cal incorporar els avantatges que aporta la digitalització a la nostra tasca educativa i la normalització i acceptació de les propostes en línia entre la comunitat educativa i el públic general per aportar més valorar a l’aprenentatge.

En la taula rodona virtual ‘Com ajudar a l’escola des de fora de l’escola?’ que el passat juny vam organitzar des d’Anthesis Lavola, les interversions de Coral Regí, directora de l’escola Virolai de Barcelona, ja van apuntar la reflexió sobre com totes les activitats interactives i gamificades en línia que es van crear per acompanyar als centres educatius com a recurs d’aprenentatge i a la ciutadania com a propostes d’oci quan no es podia sortir del domicili, podrien conviure. I és que l’escenari que ha anat perfilant-se en el desconfinament i les noves onades de la COVID-19 és que la presencialitat i el distanciament físic forçosament han de coexistir i que fluctuen segons les necessitats sanitàries de cada moment.

En aquest sentit, la Berta Segura, com a educadora ambiental remarca la promoció de les eines digitals entre els equips a partir de formacions internes per desenvolupar nous recursos en línia i conèixer noves eines digitals de participació. El seu ús ha suposat una manera d’apropar entorns naturals a persones que no poden viure’ls en primera persona, ja sigui pel seu lloc de residència, les seves circumstàncies personals, etc. En aquest sentit, moltes de les activitats i xerrades que s’han promocionat en format digital durant el confiament, han pogut arribar a moltes més persones usuàries que, d’altra manera, no haurien pogut gaudir-ne.

Destaquem el compromís dels clients per seguir apostant per l’educació ambiental en temps de pandèmia, tant per la vocació de servei a la ciutadania com per l’acompanyament als docents en temps d’incertesa.

Cal doncs aprofitar i incorporar els avantatges que aporta la digitalització a la nostra tasca educativa i la normalització i acceptació de les propostes en línia entre la comunitat educativa i el públic general, per enriquir, ampliar i aportar més valorar a l’aprenentatge. Un aprenentatge que, fonamentalment i en essència, totes les persones de l’equip remarquen que ha de poder seguir sent presencial per viure el gaudi i l’experiència que aporta la participació en un taller manipulatiu o en una visita de descoberta de l’entorn natural.

En aquest sentit, l’Anna Giraldés i el Roger Cardellach, que coordinen programes d’educació ambiental, apunten la importància de recuperar el material didàctic i pedagògic que es posa a l’abast dels infants de manera sensorial i manipulativa. Si bé hi ha recursos digitals que propicien la interacció i la motivació per part de l’alumnat, l’aprenentatge vivencial i sensorial basat en l’observació, l’escolta i la manipulació d’objectes i recursos, és més perdurable a llarg termini. Com també ho és el fet que una persona educadora ambiental experta pugui compartir els seus coneixements en el context d’una activitat presencial, creant un vincle afectiu i empàtic amb el públic.

Així ho reafirma l’Alba Bonàs, responsable de la solució de consultoria educativa al dir que ‘l’essència de l’educació són les persones, i les persones ens relacionem millor amb tots els sentits’. I, en aquesta mateixa línia, la Tais Vidal a partir de la seva experiència com coordinadora de campanyes de sensibilització té clar que per aconseguir una millor sensibilització en les campanyes ‘cal mantenir el contacte presencial entre els equips de persones informadores del carrer i la ciutadania, ja que en aquest cas, a més, representen un fil de comunicació entre la població i l’administració o els clients que les impulsen’.

I, precisament en referència als clients, cal destacar el seu compromís per seguir apostant per l’educació ambiental en temps de pandèmia, tant per la vocació de servei a la ciutadania com per l’acompanyament als docents en temps d’incertesa. Gran part de la transformació de programes educatius i activitats de museus i centres ha sigut possible gràcies l’aposta que els clients han fet per dissenyar noves activitats en línia. En aquest sentit, l’equip d’educació es complau de l’empatia i la confiança dels clients amb els quals s’ha treballat de la mà, un fet que ha reforçat els vincles. Una mostra és la bona acollida que va tenir el cicle de webinars especialitzats que va impulsar Anthesis Lavola per seguir teixint complicitats amb les relacions amb els clients.

Per aprofundir en les reflexions de la pràctica educativa durant la pandèmia, en aquest podcast (en anglès) podeu escoltar a Marta Lacruz, Directora de Desenvolupament i responsable d’Educació d’Anthesis Lavola.