Entrades

El 28 de setembre té lloc a Ordino, Andorra, una conferència en el marc del projecte PLASTICØPYR per explicar la implementació de la iniciativa i els resultats obtinguts fins el moment. L’equip d’educació d’Anthesis Lavola que forma part de l’equip impulsor, participa en la jornada per explicar el projecte de ciència ciutadana PLASTICØPYR SWITCH i farà, el 29 de setembre, un taller pràctic amb el professorat dels centres educatius del país.  

Sota el títol ‘Estratègies per reduir la contaminació als ecosistemes de muntanya’ la jornada del dimarts 28 de setembre està adreçada als partners que formen part del projecte i a actors interessats en la temàtica. L’objectiu és compartir la implementació del projecte i els resultats que se n’han obtingut a data d’avui.  

PLASTICØPYR és un projecte de recerca a nivell europeu que té com a objectiu prevenir de manera sostenible l’acumulació de plàstics en els ecosistemes de muntanya i evitar el seu transport cap al mar, concretament dels espais naturals situats en els Pirineus de Catalunya, Andorra i França. Des de la seva implementació, el 2020, s’ha pogut arribar a un seguit de conclusions que es compartiran amb les persones que formen part de l’equip de recerca del projecte. Les presentacions tracten, entre d’altres temàtiques; el cicle de vida dels plàstics més comuns que s’utilitzen en el turisme de muntanya; la retenció, el transport i la transferència de les partícules de plàstics als rius de muntanya; els efectes de la contaminació per plàstics sobre els ecosistemes. 

A la jornada, hi participa l’equip de sostenibilitat corporativa d’Anthesis Lavola en un workshop sobre l’economia circular dels plàstics i la identificació de potencials rutes de negoci. També hi participa l’Arantxa Arnaiz, de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola, juntament amb la científica del CEAB Delfina Cornejo, per presentar l’activitat PLASTICØPYR SWITCH, en la qual s’ha donat suport en la conceptualització i disseny.

El dimecres 29, l’equip d’educació portarà a terme un taller amb professorat al voltant de l’activitat PLASTICØPYR SWITCH per presentar-ne la proposta educativa. Aquesta es destina als centres educatius i grups d’ensenyament no formal de Catalunya, Andorra i França, va arrancar el passat mes de maig i ofereix guies didàctiques i un quadern de camp per a la ciutadania i els escolars. Les guies, desenvolupades per afavorir el treball autònom, comparteixen el procés científic amb la població: des de la presa de mostres fins a la proposta solucions locals, passant per l’anàlisi de dades i l’elaboració de conclusions.  

S’han inscrit al taller una vintena de persones, essencialment professorat de secundària dels centres educatius d’Andorra, ja que tots ells treballen la contaminació per plàstics. De ben segur PLASTICØPYR SWITCH els és d’utilitat.  

El projecte de recerca PLASTICØPYR involucra a la població en la recollida i anàlisi de residus plàstics als rius de muntanya a través d’accions de ciència ciutadana. Anthesis Lavola i altres entitats, centres de recerca i organitzacions lideren aquest projecte europeu per prevenir de manera sostenible l’acumulació de plàstics als ecosistemes de muntanya.  

El projecte PLASTICØPYR té com a objectiu prevenir de manera sostenible l’acumulació de plàstics en els ecosistemes de muntanya i evitar el seu transport cap al mar, concretament dels espais naturals situats en els Pirineus de Catalunya, Andorra i França. Està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i liderat per set partners, planteja cinc accions per portar-lo a terme; el desenvolupament d’eines per avaluar i divulgar l’impacte ambiental dels plàstics sobre els ecosistemes fluvial, l’elaboració de protocols comuns als països implicats per ajudar a reduir la producció de residus i millorar-ne la seva gestió i la posada en marxa d’un sistema de participació de la ciutadania a través d’accions de ciència ciutadana.

L’activitat de ciència ciutadana és un eix fonamental del projecte PLASTICØPYR i, a través d’ella, es vol conscienciar la ciutadania del problema que suposa la contaminació per residus plàstics a l’entorn natural, fent-la partícip del procés científic que l’analitza. Amb la realització d’aquest estudi de camp les persones participants podran observar de primera mà l’impacte humà sobre el medi ambient.

L’equip d’educació d’Anthesis Lavola hem aportat la nostra experiència en conceptualització i disseny d’activitats que permeten l’adquisició de coneixements i la capacitació ciutadana de manera rigorosa i didàctica.

El 26 de maig s’ha llençat l’activitat de ciència ciutadana PLASTICØPYR Switch, destinada inicialment als centres educatius i grups d’ensenyament no formal de Catalunya, Andorra i França, i més endavant estarà oberta també al públic general. Per dissenyar l’activitat, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), Anthesis Lavola, la Universitat de Girona (UdG), el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i la Université Clermont Auvergne (UCA) han adaptat els protocols científics que es fan servir en les sortides de camp i s’han elaborat unes guies didàctiques i un quadern de camp per a la ciutadania i els escolars. Les guies, desenvolupades per afavorir el treball autònom, comparteixen el procés científic amb la població: des de la presa de mostres fins a la proposta solucions locals, passant per l’anàlisi de dades i l’elaboració de conclusions. L’equip d’educació d’Anthesis Lavola hem aportat la nostra experiència en conceptualització i disseny d’activitats que permeten l’adquisició de coneixements i la capacitació ciutadana de manera rigorosa i didàctica.

La recollida de dades es realitzarà amb l’aplicació Marine Debris Tracker, una plataforma internacional que ja ha identificat i caracteritzat més de 3,5 milions de residus a nivell mundial gràcies a la ciència ciutadana, i que ha estat adaptada a PLASTICØPYR per la UB. Les persones participants recolliran els residus que es trobin a les zones de mostreig i introduiran les seves característiques a l’app, que inclourà les coordenades on es troba cada ítem mitjançant la geolocalització. Els resultats es pujaran automàticament al web de la plataforma i seran visibles per qualsevol persona arreu del món. L’equip científic del projecte també els rebrà per tal de poder-los analitzar. Per altra banda, s’ha creat un correu de comunicació directa amb l’equip científic per tal que usuaris i usuàries de l’activitat comparteixin les seves conclusions i propostes de solucions.

El projecte ha estat finançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el lideren el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Girona (UdG), el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), la Universitat de Barcelona (UB) i la Université Clermont Auvergne (UCA), amb la col·laboració de Cicloplast i Anthesis Lavola.

El Consorci per al tractament de residus sòlids urbans del Maresme renova la confiança posada en Anthesis Lavola des del 2013 per continuar desenvolupant el programa d’educació ambiental. Aquest té la voluntat de sensibilitzar i formar a la ciutadania en la gestió sostenible dels residus municipals i donar a conèixer la tasca duta a terme des del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme (CIVRM).

Arran de la posada en marxa del nou CIVRM l’any 2011, a més d’aconseguir el màxim rendiment en la recuperació de material i la valorització energètica dels residus, l’espai s’ha convertit en un lloc pioner per la sensibilització i l’aprenentatge gràcies a les diferents activitats educatives que s’hi porten a terme. Fruit d’aquesta nova etapa es crea el programa d’educació ambiental Un volt als residus que emmarca les activitats del Consorci. L’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola el gestiona des de l’any 2013 i enguany, s’ha renovat la licitació per desenvolupar el projecte durant quatre anys més, en el quals s’ampliarà l’oferta amb la posada en funcionament del Parc Circular Mataró Maresme l’any 2023.

Durant els gairebé 10 anys que Anthesis Lavola és present en el dia a dia del programa, s’han portat a terme diferents tasques i s’ha treballat per fer-lo créixer amb visió de futur.

S’han integrat els valors del Consorci, incorporant les tendències educatives i les novetats en el sector de la gestió dels residus. Així, s’ha desplegat una metodologia de treball i una proposta organitzativa fonamentades en la coordinació entre les diferents parts implicades en el projecte que incorporen mecanismes i procediments eficients, rigorosos i contrastats que garanteixen el bon desenvolupament del programa.

En relació amb l’oferta d’activitats, l’expertesa en educació pel desenvolupament sostenible de l’equip de programes educatius ha permès consolidar una proposta atractiva i adaptada als diferents públics que ajuda a difondre l’aposta del Consorci en la redefinició estratègica cap a un model que promou la millora ambiental i socioeconòmica del Maresme, així com a sensibilitzar la ciutadania i fer-la partícip d’aquest canvi.

Des d’una perspectiva eductiva, a més a més de portar a terme la dinamització de les visites al CIVRM i de coordinar l’equip educatiu, es treballa per garantir la qualitat permanent de l’oferta, fent el replantejament dels tallers i activitats, revisant les existents i creant-ne de noves amb l’objectiu de conscienciar a la població de la problemàtica de la generació massiva de residus i d’introduir el concepte d’economia circular com a model alternatiu i de futur. Mantenir l’oferta en constant revisió i evolució ha facilitat l’adaptació de propostes de visites virtuals adaptades als diferents públics on el joc, el repte i la curiositat siguin els elements motivadors per a conèixer la instal·lació.

El plantejament de treball que es vol portar a terme en els propers any parteix de la base de l’experiència adquirida i el compromís de l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola per seguir fent créixer el programa del Consorci, per això, es desplegarà un pla de difusió pensat de manera integral per potenciar les diferents activitats, incrementar la participació i augmentar el seu ressò i visibilitat del programa.

La crisi generada arran de la pandèmia del COVID-19 ha impactat en la nostra manera d’entendre i relacionar-nos amb el món, la ciutat i amb els nostres veïns i veïnes. Les administracions locals necessitaran la seva complicitat i compromís per fer front als reptes de la nova normalitat que s’entreveuen, i les campanyes d’informació i sensibilització són elements essencials en aquest procés. 

Les conseqüències socials, ambientals i econòmiques seran molt importants i caldrà que els municipis desenvolupin estratègies innovadores i ambicioses per donar resposta a les noves necessitats de comunicació i informació a la ciutadania. L’escenari post-confinament ens ofereix grans reptes i grans oportunitats.  

Els nous reptes dels municipis

En el molt curt termini els ajuntaments estan cridats a jugar un paper protagonista en la  comunicació i la sensibilització a la ciutadania, el comerç i els serveis, els visitants, etc., sobre les pautes de comportament i normes sanitàries o de distanciament social. Quines accions de comunicació i sensibilització convindrà emprendre?

  • Sensibilització sobre les noves pautes de conducta. La comunicació i sensibilització vers les pautes de distanciament social, d’ús i accés a l’espai i als equipaments públics i els protocols sanitaris, esdevindran cada cop més rellevants. Tot plegat implica interioritzar nous hàbits i normes que poden resultar incòmodes o de difícil comprensió per part de la ciutadania, però també perquè cap la possibilitat que minvi la percepció de perill i es produeixi un efecte de relaxació de la ciutadania.
  • Comunicació de la gestió de nous residus sanitaris. Es pot assegurar que els nous residus sanitaris (mascaretes, guants, pantalles, etc.) han vingut per quedar-se durant un període de temps encara incert i la ciutadania haurà de tenir clara quina és la seva correcta separació, i com tractar els residus en el cas de les persones malaltes. A més, caldrà conscienciar de la importància de no deixar aquests residus fora dels contenidors de rebuig o fins hi tot en papereres obertes com les que hi ha als carrers o als parcs. Aquesta informació és clau per protegir a la població, particularment als treballadors dels serveis de neteja, i assegurar la correcta gestió d’un nou tipus de residus.
  • Fer front al gran volum d’informació (i a la desinformació). Estem convivint amb un gran volum d’informació centrada en la COVID-19, fins i tot es podria parlar d’infoxicació. Des de les administracions, com a font fiable d’informació per a la ciutadania, caldrà un esforç important per generar seguretat informativa a la població, donant missatges concrets, directes i clars, i adaptats als diferents perfils de població.
  • Plans de contingència per a una potencial segona onada. Una segona onada de contagis o rebrots focalitzats abans que existeixi una vacuna per al coronavirus és una amenaça molt real. En aquest sentit, de la mateixa manera que les administracions hauran de disposar de plans de contenció per a garantir la continuïtat dels serveis públics, també hauran de tenir a punt estratègies de comunicació de crisi per a activar-les ràpidament i de manera àmplia.

Quin volem que sigui el nostre model de societat del futur? Com farem la transició cap a la nova normalitat? Tenim l’oportunitat i, per tant també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

Les administracions han d’acompanyar a la ciutadania en aquest procés i s’ha de tenir la mirada posada en les oportunitats de futur i el gran marge de millora i benestar que tenim la possibilitat d’aconseguir. Quines oportunitats val la pena aprofitar?

No desfer el camí que s’havia avançat en sensibilització ambiental

Els municipis tindran la necessitat de reorientar o reforçar les campanyes de caire ambiental habituals, però que prendran major rellevància arran de les conseqüències de la COVID-19 i davant el risc que es facin passes enrere en tot allò que s’havia avançat en sensibilització ambiental en els últims anys.

  • Evitar la caiguda de l’ús del transport públic i fomentar la mobilitat activa. Seguint les recomanacions del Govern i les restriccions derivades de l’estat d’alarma, l’ús del transport públic ha baixat significativament. Cal treballar en alternatives en la mobilitat activa no contaminant, com per exemple la bicicleta, i alhora vetllar per donar seguretat als usuaris del transport públic. Les accions de sensibilització seran clau per fer veure que, modificant els nostres hàbits de desplaçament, podem aconseguir objectius per millorar la nostra qualitat de vida.
  • Fer un ús racional dels plàstics. Amb la crisi de la COVID-19 hem vist que els plàstics tenen aplicacions indispensables per a la salut, però també hem vist com, degut a la por al contagi, s’ha tornat a disparar el consum de productes envasats o empaquetats i d’elements d’un sol ús. Aquest serà un dels reptes més profunds: com atendre a les comprensibles reticències i precaucions de la ciutadania i alhora, la necessitat de sensibilització per un ús racional dels plàstics.
  • Apostar pel consum responsable i sostenible. Un altre aspecte que s’està veient alterat i modificat significativament són els nostres patrons de consum. Els municipis hauran de realitzar accions per a retornar la tranquil·litat als consumidors i la confiança en el petit comerç local i de proximitat, per fomentar l’economia local que s’haurà vist molt perjudicada enfront del comerç electrònic. D’altra banda, amb aquesta crisi s’ha estès àmpliament el debat sobre la relació entre la pandèmia i les implicacions ambientals i socials de l’actual model global de fabricació, distribució i consum. Serà el moment de sensibilitzar a la població vers un model de consum diferent.

Els informadors i agents cívics, la clau per a una comunicació que perduri

Fruit de l’experiència d’Anthesis Lavola en el disseny, planificació i execució de campanyes de sensibilització ciutadanes, es pot afirmar que la interacció directa amb la població és clau per aconseguir els objectius marcats pels nostres clients. L’empatia amb la ciutadania, l’adaptació del discurs a cada interlocutor, la formació dels equips d’informadors en tècniques d’habilitat comunicatives i la sensibilització, són alguns dels elements més rellevants.

En l’escenari post-covid el repte que tenim per davant és majúscul, l’esforç que es demana a la societat serà important, però també ens pot aportar una oportunitat de millora única. Tenim l’oportunitat col·lectiva i per tant, també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

La clau de volta serà comptar amb el recolzament, implicació i suport de la ciutadania en cadascuna de les accions i necessitats que es vagin generant i, per a aquesta fi seran imprescindibles les campanyes de sensibilització dutes a terme amb informadors i recolzades per accions comunicatives imaginatives i intel·ligents.

Consulta l’article complet en el web d’Anthesis Lavola.

Laura Toset
Resposanble de campanyes

Barcelona ha començat el dilluns 17 de febrer la nova campanya de sensibilització i conscienciació ciutadana sobre la recollida i el reciclatge de residus, que aquest any es focalitza en el context d’Emergència Climàtica, que l’Ajuntament va declarar el 15 de gener del 2020.

Per quart any consecutiu l’Ajuntament ha confiat en Anthesis Lavola per portar a terme aquesta campanya sobre l’Emergència Climàtica i la salut de les persones en relació amb la neteja i la correcta gestió dels residus. Fins al 31 de desembre de 2020 un equip de persones informadores ambientals recorreran els 73 barris de la ciutat amb l’objectiu de sensibilitzar sobre l’impacte ambiental dels residus i les seves implicacions econòmiques i en la salut, com també els seus efectes en el canvi climàtic; i és que la generació i el tractament dels residus municipals emet aproximadament un 10 % de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle.

Per això la campanya busca promoure un canvi d’hàbits per avançar cap al Residu Zero i corresponsabilitzar a la ciutadania per tal que s’impliqui tant en la reducció dels residus com en la correcta separació dels residus domèstics i els recicli. Tot plegat en el marc dels reptes que suposa la Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona, dels quals també s’informarà la ciutadania.

L’equip de campanyes de Anthesis Lavola conjuntament amb l’Ajuntament han proposat un seguit d’accions de proximitat per reforçar els missatges clau de la campanya i per assolir els objectius de sensibilització i corresponsabilitat plantejats. Les accions abordaran diverses temàtiques com els diferents sistemes de recollida de la ciutat, la recollida selectiva, l’orgànica i els punts verds, entre d’altres.

També es portaran a terme dinamitzacions que comptaran amb la participació de la ciutadania per sensibilitzar-los sobre la importància d’avançar cap al Residu Zero, a més de xerrades i tallers en els diversos districtes de la ciutat. Les accions han estat conceptualitzades i dissenyades adequant-se a les diferents problemàtiques detectades en cada barri.

Com en les campanyes anteriors, l’equip de Anthesis Lavola aporta el seguiment i avaluació permanent de les accions que es realitzen i de les dades que es recullen a través de l’aplicatiu propi LV Sinappsis. Igualment, per tal de preparar l’excussió de la campanya, s’ha realitzat una formació especialitzada a l’equip de persones informadores, potenciant la importància de l’empatia i la comunicació propera com aspectes fonamentals per tal que la campanya de sensibilització pugui desenvolupar-se amb èxit.

El dissabte 22 de febrer, un mes després que la borrasca Glòria arribés a les costes catalanes, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat una acció de conscienciació i recollida de residus a les Platges de Nova Icària, Somorrostro, Sant Miquel i Barceloneta. En tan sols 1 h 30 min es van recollir 110Kg de residus.

El Centre de la Platja ha estat estratègic per la coordinació de totes les entitats que realitzen accions de conscienciació i recollides de residus al nostre litoral i que s’han implicat un cop més per a fer palès la importància de gestionar correctament els nostres residus i reduir el consum.  Entitats com Surfrider, No más colillas, Pure clean Earth, Blue salt School, Foundation for the best world, WWF, Plastic attack i El peix al plat, han estat presents al llarg de la jornada.

El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona, Eloi Badia, ha participat en aquesta acció i ha quedat sorprès per la gran quantitat de residus trobats, “Cal posar fi als plàstics d’un sol ús i reciclar molt més!” deia en una piulada a Twitter.

Després de l’acció s’ha fet una reflexió sobre el destí final dels productes recollits: els envasos aniran a l’Ecoparc 2 de Montcada i el rebuig a l’Ecoparc 4 d’Hostalets de Pierola, on es farà un altre triatge per separar productes que es puguin reciclar, la resta anirà a un abocador controlat (no se’n pot fer valorització energètica perquè contenen sorra).

Anthesis Lavola fa catorze anys que treballa en la coordinació del Centre de la Platja, un equipament que ha esdevingut un centre referent en l’educació ambiental relacionada amb el litoral. A més de la coordinació de la xarxa d’entitats que realitzen accions de conscienciació i recollides de residus al litoral, El Centre de la Platja ofereix en el seu programa d’activitats diferents eixos temàtics relacionats amb el mar i el litoral com; les migracions humanes a través del mar, la biodiversitat, el residu zero, el canvi climàtic i la maritimitat. Així doncs El Centre de la Platja esdevé una aula de mar que permet treballar de manera transversal diferents àmbits amb l’objectiu de fomentar la cultura de la sostenibilitat.

Ressò en els mitjans de comunicació:

Les campanyes de sensibilització són una gran eina per comunicar a la ciutadania els canvis i les transformacions que s’impulsen des de les ciutats en matèria de sostenibilitat. A Lavola som experts en executar aquestes accions i així ho demostrem a les campanyes que executem en col·laboració amb els ajuntaments de Barcelona i de Madrid.

Llegeix més