Entrades

El Consorci per al tractament de residus sòlids urbans del Maresme renova la confiança posada en Anthesis Lavola des del 2013 per continuar desenvolupant el programa d’educació ambiental. Aquest té la voluntat de sensibilitzar i formar a la ciutadania en la gestió sostenible dels residus municipals i donar a conèixer la tasca duta a terme des del Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme (CIVRM).

Arran de la posada en marxa del nou CIVRM l’any 2011, a més d’aconseguir el màxim rendiment en la recuperació de material i la valorització energètica dels residus, l’espai s’ha convertit en un lloc pioner per la sensibilització i l’aprenentatge gràcies a les diferents activitats educatives que s’hi porten a terme. Fruit d’aquesta nova etapa es crea el programa d’educació ambiental Un volt als residus que emmarca les activitats del Consorci. L’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola el gestiona des de l’any 2013 i enguany, s’ha renovat la licitació per desenvolupar el projecte durant quatre anys més, en el quals s’ampliarà l’oferta amb la posada en funcionament del Parc Circular Mataró Maresme l’any 2023.

Durant els gairebé 10 anys que Anthesis Lavola és present en el dia a dia del programa, s’han portat a terme diferents tasques i s’ha treballat per fer-lo créixer amb visió de futur.

S’han integrat els valors del Consorci, incorporant les tendències educatives i les novetats en el sector de la gestió dels residus. Així, s’ha desplegat una metodologia de treball i una proposta organitzativa fonamentades en la coordinació entre les diferents parts implicades en el projecte que incorporen mecanismes i procediments eficients, rigorosos i contrastats que garanteixen el bon desenvolupament del programa.

En relació amb l’oferta d’activitats, l’expertesa en educació pel desenvolupament sostenible de l’equip de programes educatius ha permès consolidar una proposta atractiva i adaptada als diferents públics que ajuda a difondre l’aposta del Consorci en la redefinició estratègica cap a un model que promou la millora ambiental i socioeconòmica del Maresme, així com a sensibilitzar la ciutadania i fer-la partícip d’aquest canvi.

Des d’una perspectiva eductiva, a més a més de portar a terme la dinamització de les visites al CIVRM i de coordinar l’equip educatiu, es treballa per garantir la qualitat permanent de l’oferta, fent el replantejament dels tallers i activitats, revisant les existents i creant-ne de noves amb l’objectiu de conscienciar a la població de la problemàtica de la generació massiva de residus i d’introduir el concepte d’economia circular com a model alternatiu i de futur. Mantenir l’oferta en constant revisió i evolució ha facilitat l’adaptació de propostes de visites virtuals adaptades als diferents públics on el joc, el repte i la curiositat siguin els elements motivadors per a conèixer la instal·lació.

El plantejament de treball que es vol portar a terme en els propers any parteix de la base de l’experiència adquirida i el compromís de l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola per seguir fent créixer el programa del Consorci, per això, es desplegarà un pla de difusió pensat de manera integral per potenciar les diferents activitats, incrementar la participació i augmentar el seu ressò i visibilitat del programa.

Amb la nova normalitat s’han reprès els projectes que impliquen contacte entre persones. La normativa sanitària s’ha integrat en el dia a dia dels projectes i des de la responsabilitat i la prevenció, els equips d’Anthesis Lavola treballem perquè les mesures de distanciament físic no vagin en detriment de l’apropament social; volem seguir generant situacions de complicitat amb els públics que motivin l’aprenentatge i l’adopció dels valors de la sostenibilitat.

Com encaren els reptes de la nova normalitat les diferents solucions de l’àmbit de persones Sostenibles d’Anthesis Lavola?

MUSEUS DE CIÈNCIA I CENTRES D’EDUCACIÓ AMBIENTAL

Els equips de persones que treballen en els diferents serveis que prestem a museus i centres estan en contacte directe amb els visitants, són la cara visible dels equipaments i les primeres persones a les quals es dirigeix el públic. Ara que els taulells i les persones que hi treballen han incorporat les mesures de seguretat i d’higiene pertinents, l’acollida i atenció als visitants necessita posar més accent en l’empatia i el tracte proper per naturalitzar les barreres físiques de distanciament. Així doncs, els equips han potenciat les bones pràctiques ja habituals en la rebuda i l’acollida dels visitants perquè les persones visitants puguin sentir-se ben ateses i traslladar les informacions clau de cada centre o equipament.

A l’hora de dinamitzar d’activitats o visites, els equips educatius han adaptat l’oferta i replantejat les dinàmiques per ajustar-les a la nova situació, com també s’han canviat alguns materials per fer-los més segurs. Igualment, en alguns projectes, els equips educatius han passat de tenir un paper de facilitadors en la descoberta del públic a partir de la interacció amb els recursos didàctics, a desenvolupar un rol de mediadors i sent les mans dels visitants per garantir les condicions d’higiene. Aquesta nova situació suposa un benefici pels nostres equips educatius, especialment en museus de ciència com el CosmoCaixa on s’aprofita la presència dels educadors especialitzats a les sales per divulgar coneixements científics amb una mediació personalitzada i on els visitants poden aprofundir en els continguts de la sala.

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ

L’equip Anthesis Lavola que dissenya i gestiona campanyes, sempre ha apostat per la sensibilització generant situacions de complicitat amb la ciutadania que facilitin la comunicació i transmissió dels missatges clau de cada campanya. Les persones informadores que treballen a peu de carrer afronten, per la tessitura de la seva feina, el repte d’interactuar amb la ciutadania procurant captar el seu interès i complicitat; amb la nova normalitat s’afegeix la dificultat de dirigir-se a elles procurant no violentar-les a causa de les mesures de distanciament físic recomanades. Per facilitar aquestes situacions, en la represa de la campanya residus i canvi climàtic de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, s’han reubicat els punts d’informació escollint carrers i places àmplies per garantir el distanciament físic, a més a més de facilitar a totes les persones informadores equips de protecció individuals. En aquesta represa, també s’han tingut en compte altres aspectes relacionats amb el discurs i l’argumentari, ampliant els continguts que relacionen el canvi climàtic amb la pandèmia i els nous residus que es generen arran de la Covid (mascaretes, guants, etc.). Alhora, el disseny de la campanya preveia la realització de dues accions de gran impacte i repercussió en la ciutat, les quals s’estan conceptualitzant de nou per combinar la part presencial i la digital.

Igualment, per evitar la distribució d’elements físics de difusió tant pel risc de contagi com per la generació de nous residus, es posa en pràctica el sistema innovador ZeroFlyers. Consisteix en la transmissió de continguts directament al mòbil de l’usuari amb la tecnologia NFC. És un sistema dissenyat per Anthesis Lavola que ja s’ha utilitzat en altres campanyes i que ha sorgit de la reflexió que les campanyes de comunicació sobre sostenibilitat han de ser sostenibles en si mateixes i servir d’exemple, és a dir, han de tendir al Residu Zero.

PROGRAMES EDUCATIUS

Els programes educatius adreçats a infants i joves estan reprenent les activitats presencials estan reprenent les activitats presencials a l’aire lliure. S’adrecen a infants i joves de grups d’entitats de lleure i casals, amb ràtios reduïdes i aplicant mesures de seguretat i d’higiene. Des del tancament dels centres educatius els programes que gestionem han dut a terme una transformació a través dels canals digitals i les plataformes online per tal de poder seguir oferint recursos eductius als centres i sessions dinamitzades online que convidin a descobrir espais físics amb estratègies de participació telemàtiques. Els programes d’educació ambiental ‘Com funciona Barcelona?’ i ‘Compartim un futur’ de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona respectivament, són un exemple de la renovació de l’oferta d’activitats. Tot i la realització de visites presencials durant l’estiu, encara s’han sol·licitats activitats dinamitzades en línia per part de grups de lleure. I és que la logística de l’organització dels grups d’infants pel que fa al compliment de les ràtios de seguretat i de garantir la traçabilitat, són forts condicionats per a la represa de la normalitat a l’hora de fer sortides fora dels centres educatius.

De cara al curs vinent, l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola afronta un repte complex i és que les incerteses de com serà la tornada a les aules fa que els programes treballin amb diversos escenaris: el d’una oferta presencial amb la dinamització dels equips educatius; una programació online complementària a les activitats de les aules sense la presència dels equips educatius, una oferta totalment telemàtica o bé, la combinació d’ambdues per donar una resposta permeable a les diferents situacions que puguin donar-se.

CONSULTORIA EDUCATIVA

Des del punt de vista del disseny d’activitats educatives, la conceptualització i la producció de materials i recursos didàctics, l’equip de consultoria educativa d’Anthesis Lavola sempre ha apostat per la innovació i les noves tendències en metodologies emergents. Ara, més que mai, cal anticipar les noves necessitats a l’hora de concebre projectes educatius per donar resposta a escenaris incerts. Així, en el disseny d’activitats noves ja estem treballant en propostes en format online i digital que permetin garantir l’accés als usuaris en cas d’una nova situació de confinament i que siguin un recurs permanent i de futur per al client. En la creació d’aquests projectes pren especial importància la comunicació dels continguts, i l’adaptació de formats i canals telemàtics a les diferents tipologies de públics.

Igualment, en relació amb activitats ja existents, serà necessari anticipar als nostres clients la necessitat de transformar o adaptar els recursos, com és el cas de l’actualització del recurs digital del ‘Laboratori de l’aigua’ portada a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquesta línia, convé pensar en la producció de materials i recursos didàctics digitals a través de plataformes que permetin la interacció i la creació de propostes innovadores i generar continguts educatius pensats per ser consultables en línia. Aquests recursos obren els reptes de garantir l’accés dels recursos a la diversitat de col·lectius als quals ens dirigim, tenint en compte aspectes com la “bretxa” digital i l’accessibilitat. 

Respecte a les produccions de materials físics, esdevé rellevant en el procés de disseny preveure la interacció amb els materials d’usuaris i persones educadores per tal que  puguin desinfectar-se amb facilitat, garantint el temps en l’execució de l’activitat per poder-ho fer amb garanties de seguretat.

La situació de confinament que viscuda ha obligat els centres educatius a adaptar la relació amb l’alumnat, el temari i el treball competencial a canals i formats en línia. Encara són moltes les incerteses sobre com serà la represa del nou curs però l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola ha treballat i treballa per donar resposta als clients i a la comunitat educativa.

Els programes d’educació ambiental són una eina fonamental per l’educació pel desenvolupament sostenible (EDS), ja que permeten la descoberta d’espais, entorns naturals o infraestructures relacionades amb la temàtica ambiental. Els programes actuen com a complement de la tasca docent oferint visites i activitats per l’alumnat de centres educatius, de formació no reglada o en el lleure i també per a la ciutadania en general.

Des d’Anthesis Lavola, hem seguit donant servei als clients amb els quals col·laborem en el disseny, gestió i dinamització de programes educatius per fer front a les noves necessitats dels diferents públics. Apostant com sempre per incorporar eines i metodologies innovadores, des de diferents programes educatius s’han elaborat materials i recursos online perquè el professorat pugui treballar de manera autònoma continguts relacionats amb l’educació ambiental i la sostenibilitat amb el seu alumnat. Tanmateix, el gran repte ha consistit a traslladar en els canals telemàtics les experiències presencials de descoberta de l’entorn i dels espais ambientals. S’ha aconseguit a través de plataformes de videotrucada grupals, possibilitant la realització de sessions dinamitzades per part d’una persona educadora. L’oferta per a cada programa educatiu s’ha dut a terme a partir de tres línies de treball: adaptant els continguts de les visites presencials als nous canals i als nivells educatius, prioritzant aquells coneixements que poden comprendre’s més fàcilment sense estar present en l’espai en qüestió; generant nous recursos didàctics que puguin ser compartits a través de plataformes de videotrucada i que suposin una eina interactiva per a l’alumnat connectat a la sessió; plantejant noves metodologies que busquin la implicació activa de l’alumnat, interpel·lant-los amb dinàmiques participatives a través del xat, fent-los moure físicament per l’espai de casa per generar proactivitat i situacions divertides. En aquestes sessions, s’ha reduït el temps de durada i el nombre de participants per sessió per tal de garantir major atenció, tant per part dels participants com per part de la persona educadora en relació l’alumnat.

Són varis els programes educatius que han començat a incorporar aquestes sessions en les seves ofertes. Un d’ells és el programa ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el qual ha transformat l’oferta habitual proposant un catàleg d’activitats alternatives online. Aquest es basa en cinc activitats telemàtiques, una per a cada eix del programa, que es realitzen en directe amb una persona de l’equip educatiu o bé, es poden veure gravades a posteriori. Fins al moment s’han realitzat sis activitats online tractant dos dels eixos; recursos i residus i el cicle de l’aigua. Aquests continguts s’aborden de manera generalista i adaptada als diferents nivells i, de cara al setembre, es preveu incorporar en l’oferta l’adaptació de visites a infraestructures al format online.

El futur dels programes educatius passa per apostar per propostes que combinin les activitats presencials i les noves activitats telemàtiques.

El segon exemple és el programa ‘Com funciona Barcelona?’ de l’Ajuntament de Barcelona, el qual ofereix tres modalitats de visites adaptades al context d’una sessió online dinamitzada. Les propostes actuals plantegen la descoberta de les clavegueres, La Fàbrica del Sol i el parc del Laberint d’Horta, tres dels espais clau de l’oferta estàndard del programa. Durant el mes de maig s’han realitzat quatre sessions dinamitzades amb centres educatius i el mes de juliol també es portaran a terme sessions diverses online amb grups de casals.

Altres exemples en el territori català són el programa del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, disposa d’un programa educatiu, ‘Un volt als residus’ en el qual es visiten les instal·lacions del Consorci. S’ha creat una visita virtual per a públic de primària, secundària i públic adult en el Centre Integral de Valorització de Residus (CIVRM) de la qual s’han realitzat dues proves pilot per poder-la oferir durant el curs vinent. El programa d’educació ambiental de l’Ajuntament de Viladecans, també inclourà les sessions virtuals en la seva oferta.

Fora de Catalunya, el programa educatiu Mancoeduca de la Mancomunitat de Pamplona en el qual s’ha creat expressament una activitat per poder-se realitzar en el context d’una plataforma de videotrucada, en aquest cas tracta sobre la temàtica del malbaratament alimentari i ha estat realitzada en dues sessions amb alumnat. L’equip del programa treballa per ampliar l’oferta amb deu activitats noves, adaptades als diferents nivells educatius i oferir-les a partir de setembre.

Aquestes experiències, han suposat un aprenentatge per part de l’equip de programes educatius i han posat sobre la taula les potencialitats i les millores necessàries a adoptar per portar a terme aquestes modalitats d’activitats. De cara a l’oferta educativa del curs vinent, amb totes les incerteses que l’acompanyen, de ben segur que caldrà apostar per propostes educatives que combinin les activitats presencials com les hem conegut fins ara, i les noves activitats telemàtiques.

La commemoració del Dia Mundial de les persones consumidores i del consum responsable se celebra el 15 de març des de l’any 1983 com a reivindicació dels drets de la ciutadania. Tanmateix, la realitat ambiental del planeta ens hauria de fer posar èmfasi en els nostres deures com a persones consumidores i no només en els nostres drets a l’hora de consumir.

Les persones cal que reivindiquem els nostres drets com a consumidores però també hem de prendre consciència dels deures que tenim, també en matèria de consum, per contribuir a un model econòmic, social i productiu més sostenible. I és que el consum responsable és una peça essencial per a garantir un model de desenvolupament sostenible; en aquest sentit, dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que promou l’Organització de Nacional Unides en el marc de l’Agenda 2030, l’objectiu 12 se centra en la producció i el consum responsable per assolir un model de creixement on es té en compte l’impacte econòmic, social i ambiental. Per caminar cap a aquest model de consum, és imprescindible sensibilitzar la ciutadania, educant i facilitant la informació adequada per coresponsabilitzar-la a l’hora de consumir. Una manera de fer-ho és impulsant programes d’educació per la sostenibilitat a través dels quals es donin a conèixer els valors del consum responsable i es promoguin nous hàbits entre les persones per evitar, entre d’altres, problemàtiques com el malbaratament alimentari.

En aquest context, cada vegada són més les administracions implicades en la causa; la Generalitat de Catalunya ha aprovat el 4 de març de 2020 la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya. I també des d’organitzacions i empreses es promouen accions, iniciatives i recursos de consum entesos des del compromís social i ambiental, amb l’objectiu de transformar el model econòmic i de societat. D’aquesta manera, es facilita al conjunt de la ciutadania l’opció d’un producte o servei on es tenen en compte els criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Acompanyar aquestes iniciatives amb programes educatius que facilitin el compromís de la ciutadania amb nous productes i serveis basats en models de consum sostenible és fonamental per normalitzar-ne el seu ús.

L’equip de programes per l’educació per la sostenibilitat d’Anthesis Lavola gestiona projectes que giren a l’entorn el consum responsable:

El taller escolar ‘Som gent de profit’ s’ofereix als centres d’ensenyament de Catalunya dins de la campanya “Som Gent de Profit” de l’Agència de Residus de Catalunya contra el malbaratament alimentari, amb l’objectiu de crear consciència per fer un bon aprofitament dels aliments i promoure els hàbits de consum responsable entre l’alumnat d’educació primària i secundària. El programa pedagògicEl comerç i les escoles’ de l’Ajuntament de Barcelona ofereix als centres educatius l’oportunitat de conèixer i repensar el comerç de proximitat de Barcelona, afavorint el coneixement de l’entorn cultural, social i històric de la ciutat alhora que es tracten els valors relacionats amb el compromís social, apostant per l’economia local. També des del programa eductiu ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ofereixen activitats sobre la temàtica per a centres de formació reglada i no reglada, i per a la ciutadania. En elles es genera un aprenentatge entorn els valors de consum actiu, crític i responsable i en favor de la sostenibilitat social i ambiental. Anteriorment a aquestes propostes, Anthesis Lavola va dissenyar i conceptualitzar de l’interactiu ‘La compra en joc’ pel Govern d’Andorra. Es tracta d’un joc interactiu en el qual l’alumnat ha de realitzar una compra virtual de productes de diferent tipologia. Durant la compra s’analitzarà el cicle de vida dels productes triats per tal de fomentar la reflexió sobre el seu cost econòmic i ambiental, alhora que s’aporten criteris per fer una compra més responsable i sostenible.

Anthesis Lavola també disposa del taller propi ‘El consumidor responsable’, una activitat de sensibilització per aprendre i valorar els productes tenint en compte criteris ambientals i socials, reflexionant també sobre la problemàtica dels residus i els criteris de comerç just. Aquest taller s’ha portat a terme en diferents ocasions, recentment s’ha realitzat als Mercats del barri de Gràcia de Barcelona.

Des d’Anthesis Lavola es tenen en compte criteris de sostenibilitat a l’hora de dissenyar i produir els materials i recursos educatius que ideem.

Es procura la utilització de materials naturals, ecològics, certificats i/o de proximitat, sempre que sigui possible. Se seleccionen materials fàcilment reciclables i/o reutilitzables en usos posteriors per reduir els residus. També s’eviten els usos innecessaris de recursos, tant a nivell material com de volum i versatilitat i es conceptualitza l’espai pensant en la seva facilitat de transport, muntatge, desmuntatge i posterior emmagatzematge; el que permet una reducció de la seva petjada de carboni. En són exemples el disseny de l’activitat tinkering pel centre Bee Happy. Casa de les abelles, les exposicions sobre canvi climàtic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els materials de l’activitat itinerant del programa educatiu Fungastic o els materials del taller propi Lluc el Samaruc, entre d’altres.