Entrades

Amb la nova normalitat s’han reprès els projectes que impliquen contacte entre persones. La normativa sanitària s’ha integrat en el dia a dia dels projectes i des de la responsabilitat i la prevenció, els equips d’Anthesis Lavola treballem perquè les mesures de distanciament físic no vagin en detriment de l’apropament social; volem seguir generant situacions de complicitat amb els públics que motivin l’aprenentatge i l’adopció dels valors de la sostenibilitat.

Com encaren els reptes de la nova normalitat les diferents solucions de l’àmbit de persones Sostenibles d’Anthesis Lavola?

MUSEUS DE CIÈNCIA I CENTRES D’EDUCACIÓ AMBIENTAL

Els equips de persones que treballen en els diferents serveis que prestem a museus i centres estan en contacte directe amb els visitants, són la cara visible dels equipaments i les primeres persones a les quals es dirigeix el públic. Ara que els taulells i les persones que hi treballen han incorporat les mesures de seguretat i d’higiene pertinents, l’acollida i atenció als visitants necessita posar més accent en l’empatia i el tracte proper per naturalitzar les barreres físiques de distanciament. Així doncs, els equips han potenciat les bones pràctiques ja habituals en la rebuda i l’acollida dels visitants perquè les persones visitants puguin sentir-se ben ateses i traslladar les informacions clau de cada centre o equipament.

A l’hora de dinamitzar d’activitats o visites, els equips educatius han adaptat l’oferta i replantejat les dinàmiques per ajustar-les a la nova situació, com també s’han canviat alguns materials per fer-los més segurs. Igualment, en alguns projectes, els equips educatius han passat de tenir un paper de facilitadors en la descoberta del públic a partir de la interacció amb els recursos didàctics, a desenvolupar un rol de mediadors i sent les mans dels visitants per garantir les condicions d’higiene. Aquesta nova situació suposa un benefici pels nostres equips educatius, especialment en museus de ciència com el CosmoCaixa on s’aprofita la presència dels educadors especialitzats a les sales per divulgar coneixements científics amb una mediació personalitzada i on els visitants poden aprofundir en els continguts de la sala.

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ

L’equip Anthesis Lavola que dissenya i gestiona campanyes, sempre ha apostat per la sensibilització generant situacions de complicitat amb la ciutadania que facilitin la comunicació i transmissió dels missatges clau de cada campanya. Les persones informadores que treballen a peu de carrer afronten, per la tessitura de la seva feina, el repte d’interactuar amb la ciutadania procurant captar el seu interès i complicitat; amb la nova normalitat s’afegeix la dificultat de dirigir-se a elles procurant no violentar-les a causa de les mesures de distanciament físic recomanades. Per facilitar aquestes situacions, en la represa de la campanya residus i canvi climàtic de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, s’han reubicat els punts d’informació escollint carrers i places àmplies per garantir el distanciament físic, a més a més de facilitar a totes les persones informadores equips de protecció individuals. En aquesta represa, també s’han tingut en compte altres aspectes relacionats amb el discurs i l’argumentari, ampliant els continguts que relacionen el canvi climàtic amb la pandèmia i els nous residus que es generen arran de la Covid (mascaretes, guants, etc.). Alhora, el disseny de la campanya preveia la realització de dues accions de gran impacte i repercussió en la ciutat, les quals s’estan conceptualitzant de nou per combinar la part presencial i la digital.

Igualment, per evitar la distribució d’elements físics de difusió tant pel risc de contagi com per la generació de nous residus, es posa en pràctica el sistema innovador ZeroFlyers. Consisteix en la transmissió de continguts directament al mòbil de l’usuari amb la tecnologia NFC. És un sistema dissenyat per Anthesis Lavola que ja s’ha utilitzat en altres campanyes i que ha sorgit de la reflexió que les campanyes de comunicació sobre sostenibilitat han de ser sostenibles en si mateixes i servir d’exemple, és a dir, han de tendir al Residu Zero.

PROGRAMES EDUCATIUS

Els programes educatius adreçats a infants i joves estan reprenent les activitats presencials estan reprenent les activitats presencials a l’aire lliure. S’adrecen a infants i joves de grups d’entitats de lleure i casals, amb ràtios reduïdes i aplicant mesures de seguretat i d’higiene. Des del tancament dels centres educatius els programes que gestionem han dut a terme una transformació a través dels canals digitals i les plataformes online per tal de poder seguir oferint recursos eductius als centres i sessions dinamitzades online que convidin a descobrir espais físics amb estratègies de participació telemàtiques. Els programes d’educació ambiental ‘Com funciona Barcelona?’ i ‘Compartim un futur’ de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona respectivament, són un exemple de la renovació de l’oferta d’activitats. Tot i la realització de visites presencials durant l’estiu, encara s’han sol·licitats activitats dinamitzades en línia per part de grups de lleure. I és que la logística de l’organització dels grups d’infants pel que fa al compliment de les ràtios de seguretat i de garantir la traçabilitat, són forts condicionats per a la represa de la normalitat a l’hora de fer sortides fora dels centres educatius.

De cara al curs vinent, l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola afronta un repte complex i és que les incerteses de com serà la tornada a les aules fa que els programes treballin amb diversos escenaris: el d’una oferta presencial amb la dinamització dels equips educatius; una programació online complementària a les activitats de les aules sense la presència dels equips educatius, una oferta totalment telemàtica o bé, la combinació d’ambdues per donar una resposta permeable a les diferents situacions que puguin donar-se.

CONSULTORIA EDUCATIVA

Des del punt de vista del disseny d’activitats educatives, la conceptualització i la producció de materials i recursos didàctics, l’equip de consultoria educativa d’Anthesis Lavola sempre ha apostat per la innovació i les noves tendències en metodologies emergents. Ara, més que mai, cal anticipar les noves necessitats a l’hora de concebre projectes educatius per donar resposta a escenaris incerts. Així, en el disseny d’activitats noves ja estem treballant en propostes en format online i digital que permetin garantir l’accés als usuaris en cas d’una nova situació de confinament i que siguin un recurs permanent i de futur per al client. En la creació d’aquests projectes pren especial importància la comunicació dels continguts, i l’adaptació de formats i canals telemàtics a les diferents tipologies de públics.

Igualment, en relació amb activitats ja existents, serà necessari anticipar als nostres clients la necessitat de transformar o adaptar els recursos, com és el cas de l’actualització del recurs digital del ‘Laboratori de l’aigua’ portada a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquesta línia, convé pensar en la producció de materials i recursos didàctics digitals a través de plataformes que permetin la interacció i la creació de propostes innovadores i generar continguts educatius pensats per ser consultables en línia. Aquests recursos obren els reptes de garantir l’accés dels recursos a la diversitat de col·lectius als quals ens dirigim, tenint en compte aspectes com la “bretxa” digital i l’accessibilitat. 

Respecte a les produccions de materials físics, esdevé rellevant en el procés de disseny preveure la interacció amb els materials d’usuaris i persones educadores per tal que  puguin desinfectar-se amb facilitat, garantint el temps en l’execució de l’activitat per poder-ho fer amb garanties de seguretat.

Amb l’arribada de l’estiu i de la nova normalitat, les portes dels centres d’educació ambiental i dels  museus de ciència on prestem solucions educatives han tornat a obrir-se. Compartim com s’ha treballat durant els mesos de tancament i quins aprenentatges i noves maneres de relacionar-se amb els públics han sorgit arran del confinament.

Els equips d’Anthesis Lavola que treballen en museus de ciència i centres d’educació ambiental, durant els mesos de confinament, han seguit a prop de la ciutadania, donant a conèixer informacions i coneixements de temàtica ambiental, reorientant així els serveis com l’atenció i informació a les persones usuàries en els canals digitals, i impulsant una oferta d’activitats i propostes per engrescar a la ciutadania i al públic escolar a través de plataformes en línia.

SER UNA REFERÈNCIA DE SOSTENBILITAT, TAMBÉ ONLINE

Des del centre Andorra Sostenible, el punt d’informació i documentació sobre aspectes ambientals per la ciutadania del Departament de Medi Ambient del país, s’ha treballat amb l’objectiu de seguir acostant els valors de la sostenibilitat a la diversitat de públics que s’atenen. Pels centres educatius, per exemple, s’ha posat en marxa el butlletí ‘Recursos Sostenibles’ amb propostes de continguts per treballar des de la distància, i que ha tingut una gran acollida entre el professorat. També pel professorat, en aquest cas específicament pels delegats del projecte d’Escola Verda, s’ha realitzat un webinar sobre ‘Els ODS a l’escola’ i, precisament en el marc d’aquest projecte i per celebrar-ne el desè aniversari, s’ha coordinat la creació i l’edició de l’himne de l’Escola Verda amb una crida a la participació d’infants d’arreu del país. En la represa de la nova normalitat, des del centre s’ha acompanyat a la ciutadania proposant bones pràctiques ambientals per a oficines i pel sector turístic, com també s’ha treballat en una programació d’activitats d’estiu que combina la part presencial i la part online.

LA DESCOBERTA DEL PAISATGE EN UN ENTORN VIRTUAL

Un repte similar s’ha trobat l’equip d’El Centre de la Platja, un equipament ubicat a peu de la platja del Somorrostro de Barcelona que té com a objectiu donar a conèixer el litoral i l’entorn marí de la ciutat. El tancament es va declarar a poques setmanes de l’obertura del Centre coincidint amb la temporada de platges (entre abril i setembre) i l’equip va haver de reformular la programació d’activitats articulada a partir de diferents temàtiques mensuals. Així doncs, durant el maig es van programar conferències online per parlar de les migracions i la seva relació amb el mar mediterrani. En les xerrades es va comptar amb la col·laboració dels autors del projecte ‘Indestructibles’ sobre l’Àfrica jove i amb l’ONG Open Arms, amb una vuitantena de participants entre les dues sessions, alguns d’ells de països com Gàmbia, aprofitant la virtualització de les sessions. Igualment, per donar continuïtat a la línia de treball sobre biodiversitat marina es va participar en la Biomarató Virtual i en el webinar ‘Estratègies per a millorar la qualitat d’aigües litorals en un entorn urbà’. En paral·lel a aquestes trobades telemàtiques, s’han desenvolupat recursos digitals: dues exposicions virtuals (‘Mar de Fuga, Mar de Cura‘ i ‘Visita virtual al Centre de la Platja‘) que conjuntament apleguen més de tres-centes visites, i tres jocs interactius que faciliten la descoberta del litoral barceloní.

Des de finals de juny El Centre de la Platja, ja ha obert les seves portes seguint totes les mesures de seguretat.

Les noves maneres de relacionar-se amb els visitants han suposat un enfortiment dels projectes educatius que hi ha al darrera de cada equipament.

MOSTRAR EL PATRIMONI ONLINE

El gran repte dels centres i museus patrimonials, com l’Espai Far de Vilanova o el CRIP d’Hostalets de Pierola (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica), ha estat el de mantenir-se actius en la divulgació dels coneixements que s’expliquen a través dels elements que configuren el discurs museístics dels espais. Per fer-ho s’han llençat propostes engrescadores a través de les xarxes i de canals digitals.

En el cas de l’Espai Far s’ha apostat per incrementar la presència i la interacció a les xarxes socials, amb iniciatives com la del Dia Internacional del Museus en què es va demanar a través d’Instagram quantes persones haurien visitat l’Espai i, per cadascuna d’elles, es pintaven unes petjades en el recorregut del museu. En quant a propostes didàctiques, l’equip educatiu ha creat una visita virtual al Port de Vilanova que inclou vídeos explicatius, un joc de la subhasta del peix i un quiz final. Igualment l’Espai Far ha participat en el #Museumquizacasa, una de les iniciatives dels museus catalans més ben acollides a les xarxes socials, i en el #Museumquizenfamilia, en la versió local per Vilanova i la Geltrú.

El CRIP, per la seva banda, també ha llençat un quiz a través de les xarxes socials en el què, durant quatre setmanes es proposaven preguntes als usuaris d’Instagram. Per al públic escolar, l’equip educatiu del centre ha dissenyat una proposta d’activitat online basada en el format dels breakouts en els quals, mitjançant preguntes, pistes i enigmes, els participants van assolint proves i completant nivells. En aquest cas, les persones participants han de d’ajudar a l’equip tècnic del CRIP a desenterrar uns fòssils d’un jaciment i descobrir a quina espècie pertanyen.

EXPERIMENTACIONS CIENTÍFIQUES A DISTÀNCIA

CosmoCaixa és, per excel·lència, un museu interactiu basat en metodologies d’aprenentatge experiencials i experimentals. Amb el tancament de l’equipament, l’equip educatiu del museu ha posat en marxa un seguit de càpsules per tal de portar l’essència del museu a les llars. Els vídeos, difosos a través del Facebook, proposen i detallen les pautes per a la realització d’experiments, acompanyant-los de l’explicació científica que els fa comprensibles al públic. Actualment, amb l’obertura del museu i la reorganització dels mòduls d’experimentació de les exposicions ‘Sala Univers’ i ‘Sabres i mastodonts’, l’equip educatiu agafa el rol de mediador tenint major presència a les sales i oferint continguts científics personalitzats als visitants i activant els dispositius interactius i garantint així les mesures d’higiene.

En conjunt, la reorientació de les activitats per seguir facilitant la descoberta de continguts científics i ambientals i l’exploració de noves maneres de relacionar-se amb els visitants, ha suposat un enfortiment del projecte educatiu que hi ha al darrera de cada equipament. L’evolució de la nova normalitat guiarà els passos cap a noves estratègies i consolidarà altres maneres de relacionar-se amb els públics, respectant les normatives de seguretat però garantint l’essència de l’experiència de descobrir un museu de ciència o un centre d’educació ambiental.

La situació de confinament que viscuda ha obligat els centres educatius a adaptar la relació amb l’alumnat, el temari i el treball competencial a canals i formats en línia. Encara són moltes les incerteses sobre com serà la represa del nou curs però l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola ha treballat i treballa per donar resposta als clients i a la comunitat educativa.

Els programes d’educació ambiental són una eina fonamental per l’educació pel desenvolupament sostenible (EDS), ja que permeten la descoberta d’espais, entorns naturals o infraestructures relacionades amb la temàtica ambiental. Els programes actuen com a complement de la tasca docent oferint visites i activitats per l’alumnat de centres educatius, de formació no reglada o en el lleure i també per a la ciutadania en general.

Des d’Anthesis Lavola, hem seguit donant servei als clients amb els quals col·laborem en el disseny, gestió i dinamització de programes educatius per fer front a les noves necessitats dels diferents públics. Apostant com sempre per incorporar eines i metodologies innovadores, des de diferents programes educatius s’han elaborat materials i recursos online perquè el professorat pugui treballar de manera autònoma continguts relacionats amb l’educació ambiental i la sostenibilitat amb el seu alumnat. Tanmateix, el gran repte ha consistit a traslladar en els canals telemàtics les experiències presencials de descoberta de l’entorn i dels espais ambientals. S’ha aconseguit a través de plataformes de videotrucada grupals, possibilitant la realització de sessions dinamitzades per part d’una persona educadora. L’oferta per a cada programa educatiu s’ha dut a terme a partir de tres línies de treball: adaptant els continguts de les visites presencials als nous canals i als nivells educatius, prioritzant aquells coneixements que poden comprendre’s més fàcilment sense estar present en l’espai en qüestió; generant nous recursos didàctics que puguin ser compartits a través de plataformes de videotrucada i que suposin una eina interactiva per a l’alumnat connectat a la sessió; plantejant noves metodologies que busquin la implicació activa de l’alumnat, interpel·lant-los amb dinàmiques participatives a través del xat, fent-los moure físicament per l’espai de casa per generar proactivitat i situacions divertides. En aquestes sessions, s’ha reduït el temps de durada i el nombre de participants per sessió per tal de garantir major atenció, tant per part dels participants com per part de la persona educadora en relació l’alumnat.

Són varis els programes educatius que han començat a incorporar aquestes sessions en les seves ofertes. Un d’ells és el programa ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el qual ha transformat l’oferta habitual proposant un catàleg d’activitats alternatives online. Aquest es basa en cinc activitats telemàtiques, una per a cada eix del programa, que es realitzen en directe amb una persona de l’equip educatiu o bé, es poden veure gravades a posteriori. Fins al moment s’han realitzat sis activitats online tractant dos dels eixos; recursos i residus i el cicle de l’aigua. Aquests continguts s’aborden de manera generalista i adaptada als diferents nivells i, de cara al setembre, es preveu incorporar en l’oferta l’adaptació de visites a infraestructures al format online.

El futur dels programes educatius passa per apostar per propostes que combinin les activitats presencials i les noves activitats telemàtiques.

El segon exemple és el programa ‘Com funciona Barcelona?’ de l’Ajuntament de Barcelona, el qual ofereix tres modalitats de visites adaptades al context d’una sessió online dinamitzada. Les propostes actuals plantegen la descoberta de les clavegueres, La Fàbrica del Sol i el parc del Laberint d’Horta, tres dels espais clau de l’oferta estàndard del programa. Durant el mes de maig s’han realitzat quatre sessions dinamitzades amb centres educatius i el mes de juliol també es portaran a terme sessions diverses online amb grups de casals.

Altres exemples en el territori català són el programa del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, disposa d’un programa educatiu, ‘Un volt als residus’ en el qual es visiten les instal·lacions del Consorci. S’ha creat una visita virtual per a públic de primària, secundària i públic adult en el Centre Integral de Valorització de Residus (CIVRM) de la qual s’han realitzat dues proves pilot per poder-la oferir durant el curs vinent. El programa d’educació ambiental de l’Ajuntament de Viladecans, també inclourà les sessions virtuals en la seva oferta.

Fora de Catalunya, el programa educatiu Mancoeduca de la Mancomunitat de Pamplona en el qual s’ha creat expressament una activitat per poder-se realitzar en el context d’una plataforma de videotrucada, en aquest cas tracta sobre la temàtica del malbaratament alimentari i ha estat realitzada en dues sessions amb alumnat. L’equip del programa treballa per ampliar l’oferta amb deu activitats noves, adaptades als diferents nivells educatius i oferir-les a partir de setembre.

Aquestes experiències, han suposat un aprenentatge per part de l’equip de programes educatius i han posat sobre la taula les potencialitats i les millores necessàries a adoptar per portar a terme aquestes modalitats d’activitats. De cara a l’oferta educativa del curs vinent, amb totes les incerteses que l’acompanyen, de ben segur que caldrà apostar per propostes educatives que combinin les activitats presencials com les hem conegut fins ara, i les noves activitats telemàtiques.

Les mesures sanitàries aplicades arran de la COVID-19 ens obliguen a mantenir un distanciament físic entre les persones però, en canvi, socialment necessitem sentir-nos més a prop que mai. Ha estat necessari buscar noves fórmules d’acostament social per mantenir-nos units i, les campanyes de sensibilització són un clar exemple de la importància de la proximitat entre persones per aconseguir els objectius desitjats.

L’essència de les campanyes de sensibilització ambiental és la relació que s’estableix amb la ciutadania per a comunicar el missatge. La majoria d’aquestes accions es realitzen a peu de carrer, interpel·lant directament a la ciutadania, aplicant estratègies i eines de la comunicació no verbal per generar empatia i aconseguir la complicitat dels interlocutors per sensibilitzar-los sobre una determinada temàtica.

És possible generar proximitat social en el nou context de distanciament físic? la campanya ‘Acierta con la orgánica’ de l’Ajuntament de Madrid ha transformat i adaptat a les noves circumstàncies per seguir amb els seus objectius essencials: la sensibilització i informació sobre la recollida d’aquest tipus de residus. L’equip d’Anthesis Lavola que gestiona el projecte juntament amb l’equip responsable de l’Ajuntament de Madrid, han reaccionat amb creativitat i eficiència, adaptant els objectius de la campanya a nous canals i creant nous recursos educatius i divulgatius.

Nova estratègia en xarxes socials

La campanya ja disposava d’un perfil de Twitter i, per adaptar-se a les noves circumstàncies s’han creat tres perfils més a Instagram, Facebook i un canal de YouTube. Aquests canals són eines fonamentals per mantenir i enfortir el contacte amb els públics als quals es dirigeix ​​la campanya ja que, a través d’ells, s’obren espais d’interacció i debat i s’ofereixen continguts informatius.

S’ha dissenyat una nova estratègia en xarxes socials consistent, d’una banda, en l’augment de la freqüència de publicacions tant en xarxes socials com en el blog de la campanya, i en publicacions municipals (Diari de Madrid). D’altra banda, s’han elaborat i produït de continguts específics per a cadascun dels canals, oferint a més una programació periòdica de trobades en línia. Des de l’inici del confinament s’han programat xats en directe per Instagram i Twitter, convocant cites virtuals setmanals a les xarxes per respondre preguntes en directe als seguidors i seguidores (dimarts de 17 a 18 h, a través de Twitter i de 18 ha 19 h, a través d’Instagram).

Ampliació de l’entorn web

La campanya ha elaborat un Google site com a repositori d’activitats i propostes educatives. S’ha organitzat segons els diferents tipus de públics (alumnat d’infantil, primària i secundària, i ciutadania en general), perquè els docents puguin compartir-los amb l’alumnat o bé perquè la ciutadania pugui consultar-los. Entre els continguts que es poden trobar en aquest entorn virtual hi ha guies de separació de residus, materials imprimibles, vídeo-tallers, vídeos animats, jocs interactius, passatemps, manualitats, etc. A més es pot fer una visita virtual a l’exposició “Canviem la mirada sobre els residus”, una proposta basada en l’exposició itinerant de la campanya per conèixer més de prop quin paper tenim els ciutadans en la producció de residus i la seva gestió.

A més, a petició de el client, s’ha creat una nova secció al web corporatiu per recopilar totes les recomanacions relacionades amb els residus.

Formació i recursos educatius online

Un dels eixos fonamentals de la campanya és el programa educatiu. Amb els centres educatius tancats s’han trobat noves maneres de generar continguts sobre educació ambiental consistents en la producció de vídeo-tallers o vídeos animats. L’equip d’educadors i d’informadors ambientals de la campanya exposen coneixements rellevants alhora que fan demostracions pràctiques per revelar informacions, per exemple generen contingut sobre l’economia circular o l’energia orgànica.

Aquestes produccions es publiquen al canal de YouTube i al web de recursos educatius, i estan a disposició dels docents i de la ciutadania en general.

A més, des d’aquesta setmana la campanya amplia el seu abast transformant el programa educatiu presencial en un programa a distància, oferint activitats d’aula per videoconferència, teatre a distància i taller de compostatge online.

Igualment, des de l’inici del confinament com a eina de formació a distància s’han programat webinars informatius setmanals (dijous de 18 h a 19 h).

Informació i atenció telefònica

En paral·lel a les accions digitals, la campanya se segueix amb la tasca de sensibilització i informació mitjançant trucades informatives i d’avaluació de el sistema de recollida de residus a la ciutadania. S’han realitzat accions telefòniques als aliats dels districtes participants de la campanya i també s’han realitzat enquestes per telèfon sobre el servei de recollida del residu orgànic.

L’adaptació i transformació de la campanya és un cas d’èxit que, d’una banda, posa en valor la importància d’establir relacions de confiança amb els nostres clients perquè, juntament amb els equips d’Anthesis Lavola, es puguin assolir els objectius dels projectes. I, d’altra banda, posa en relleu la capacitat d’innovació i la versatilitat de l’equip de campanyes demostrant un compromís amb la tasca de sensibilització ambiental.

La COVID-19 ha impactat en el nostre dia a dia, capgirant les nostres rutines i provocant canvis; molts dels quals probablement han arribat per quedar-se. El nostre present és nou i incert i, en aquest escenari, activar la sostenibilitat és clau per fer front al futur.

Durant la crisi sanitària s’ha fet encara més evident la vinculació entre el benestar humà i la salut planetària. Més que mai, necessitarem organitzacions, territoris i persones més sostenibles. Per això, des d’Anthesis Lavola impulsem un cicle de seminaris i workshops per compartir coneixements, experiències i reflexions que ens ajudin a activar la sostenibilitat en aquesta nova normalitat.

La programació inclou propostes de les diferents solucions d’Anthesis Lavola i, concretament, per part de l’equip d’educació s’oferiran quatre sessions. A través d’elles es vol posar èmfasi en la transformació que l’oferta educativa de temàtica científica i ambiental ha d’afrontar en el nou escenari condicionat pel distanciament físic. Aquesta nova normalitat demana iniciatives innovadores i ambicioses que apliquin noves metodologies i nous recursos digitals per oferir propostes engrescadores, com també integradores amb les diverses realitats socioculturals i econòmiques.

  • Processos participatius, presencials i/o online. Una sessió per conèixer com aplicar el disseny de processos participatius en qualsevol projecte o organització, per tal de generar un espai on les persones participants s’interconnectin, flueixin lliurement i es comprometin amb la tasca i amb l’obtenció de resultats. Sessió programada el 20 de maig a les 16 h. Inscripcions aquí.
  • Room escape i Escape Box: recursos en l’Educació per a la Sostenibilitat. Una sessió per conèixer les possibilitats d’aquest format per recrear entorns d’aprenentatge immersius i permeables al voltant de diferents temàtiques. Una proposta per potenciar la creativitat, el pensament crític i les intel·ligències múltiples, i aplicar les disciplines STEAM. Sessió programada el 25 de maig a les 16 h. Inscripcions aquí.
  • Tendències en museus i centres de ciència, a través de les últimes edicions de l’ECSITE. Una sessió per compartir què podem fer en els museus i centres de ciència en temps de confinament i post confinament, basada en l’experiència de les jornades a l’ECSITE. Sessió realitzada el 20 d’abril. Contacta amb el teu referent d’Anthesis Lavola per tenir el vídeo de la sessió.
  • Aprenentatge per Servei (ApS). De la teoria a la pràctica. Una sessió per descobrir una metodologia educativa amb un gran potencial com a eina de transformació social. Permet l’aprenentatge de continguts vinculats amb la realitat i un impacte en la comunitat i, al seu torn, presenta grans reptes en relació amb el seu desenvolupament i implantació. Sessió realitzada el 30 d’abril. Sol·licita els continguts aquí.

La mirada global sota la qual pivoten aquestes sessions és el paper crucial que l’educació pel desenvolupament sostenible (EDS) té i tindrà a l’hora de construir un model de societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de la ciutadania i amb el medi ambient.

En aquest context, tant l’EDS com també l’educació científica i ambiental seran fonamentals per a la capacitació de la ciutadania, per apoderar-la i donar-li eines per ser crítica davant les informacions (o fins i tot infoxicacions) que vivim sobre la pandèmia i entorn d’altres temes científics que estan a l’ordre del dia. Un nou context que genera tants reptes com oportunitats per a totes les persones que ens dediquem a l’educació i a la comunicació i sensibilització ambientals.

Per a tenir més informació del cicle consulteu aquí.

La crisi generada arran de la pandèmia del COVID-19 ha impactat en la nostra manera d’entendre i relacionar-nos amb el món, la ciutat i amb els nostres veïns i veïnes. Les administracions locals necessitaran la seva complicitat i compromís per fer front als reptes de la nova normalitat que s’entreveuen, i les campanyes d’informació i sensibilització són elements essencials en aquest procés. 

Les conseqüències socials, ambientals i econòmiques seran molt importants i caldrà que els municipis desenvolupin estratègies innovadores i ambicioses per donar resposta a les noves necessitats de comunicació i informació a la ciutadania. L’escenari post-confinament ens ofereix grans reptes i grans oportunitats.  

Els nous reptes dels municipis

En el molt curt termini els ajuntaments estan cridats a jugar un paper protagonista en la  comunicació i la sensibilització a la ciutadania, el comerç i els serveis, els visitants, etc., sobre les pautes de comportament i normes sanitàries o de distanciament social. Quines accions de comunicació i sensibilització convindrà emprendre?

  • Sensibilització sobre les noves pautes de conducta. La comunicació i sensibilització vers les pautes de distanciament social, d’ús i accés a l’espai i als equipaments públics i els protocols sanitaris, esdevindran cada cop més rellevants. Tot plegat implica interioritzar nous hàbits i normes que poden resultar incòmodes o de difícil comprensió per part de la ciutadania, però també perquè cap la possibilitat que minvi la percepció de perill i es produeixi un efecte de relaxació de la ciutadania.
  • Comunicació de la gestió de nous residus sanitaris. Es pot assegurar que els nous residus sanitaris (mascaretes, guants, pantalles, etc.) han vingut per quedar-se durant un període de temps encara incert i la ciutadania haurà de tenir clara quina és la seva correcta separació, i com tractar els residus en el cas de les persones malaltes. A més, caldrà conscienciar de la importància de no deixar aquests residus fora dels contenidors de rebuig o fins hi tot en papereres obertes com les que hi ha als carrers o als parcs. Aquesta informació és clau per protegir a la població, particularment als treballadors dels serveis de neteja, i assegurar la correcta gestió d’un nou tipus de residus.
  • Fer front al gran volum d’informació (i a la desinformació). Estem convivint amb un gran volum d’informació centrada en la COVID-19, fins i tot es podria parlar d’infoxicació. Des de les administracions, com a font fiable d’informació per a la ciutadania, caldrà un esforç important per generar seguretat informativa a la població, donant missatges concrets, directes i clars, i adaptats als diferents perfils de població.
  • Plans de contingència per a una potencial segona onada. Una segona onada de contagis o rebrots focalitzats abans que existeixi una vacuna per al coronavirus és una amenaça molt real. En aquest sentit, de la mateixa manera que les administracions hauran de disposar de plans de contenció per a garantir la continuïtat dels serveis públics, també hauran de tenir a punt estratègies de comunicació de crisi per a activar-les ràpidament i de manera àmplia.

Quin volem que sigui el nostre model de societat del futur? Com farem la transició cap a la nova normalitat? Tenim l’oportunitat i, per tant també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

Les administracions han d’acompanyar a la ciutadania en aquest procés i s’ha de tenir la mirada posada en les oportunitats de futur i el gran marge de millora i benestar que tenim la possibilitat d’aconseguir. Quines oportunitats val la pena aprofitar?

No desfer el camí que s’havia avançat en sensibilització ambiental

Els municipis tindran la necessitat de reorientar o reforçar les campanyes de caire ambiental habituals, però que prendran major rellevància arran de les conseqüències de la COVID-19 i davant el risc que es facin passes enrere en tot allò que s’havia avançat en sensibilització ambiental en els últims anys.

  • Evitar la caiguda de l’ús del transport públic i fomentar la mobilitat activa. Seguint les recomanacions del Govern i les restriccions derivades de l’estat d’alarma, l’ús del transport públic ha baixat significativament. Cal treballar en alternatives en la mobilitat activa no contaminant, com per exemple la bicicleta, i alhora vetllar per donar seguretat als usuaris del transport públic. Les accions de sensibilització seran clau per fer veure que, modificant els nostres hàbits de desplaçament, podem aconseguir objectius per millorar la nostra qualitat de vida.
  • Fer un ús racional dels plàstics. Amb la crisi de la COVID-19 hem vist que els plàstics tenen aplicacions indispensables per a la salut, però també hem vist com, degut a la por al contagi, s’ha tornat a disparar el consum de productes envasats o empaquetats i d’elements d’un sol ús. Aquest serà un dels reptes més profunds: com atendre a les comprensibles reticències i precaucions de la ciutadania i alhora, la necessitat de sensibilització per un ús racional dels plàstics.
  • Apostar pel consum responsable i sostenible. Un altre aspecte que s’està veient alterat i modificat significativament són els nostres patrons de consum. Els municipis hauran de realitzar accions per a retornar la tranquil·litat als consumidors i la confiança en el petit comerç local i de proximitat, per fomentar l’economia local que s’haurà vist molt perjudicada enfront del comerç electrònic. D’altra banda, amb aquesta crisi s’ha estès àmpliament el debat sobre la relació entre la pandèmia i les implicacions ambientals i socials de l’actual model global de fabricació, distribució i consum. Serà el moment de sensibilitzar a la població vers un model de consum diferent.

Els informadors i agents cívics, la clau per a una comunicació que perduri

Fruit de l’experiència d’Anthesis Lavola en el disseny, planificació i execució de campanyes de sensibilització ciutadanes, es pot afirmar que la interacció directa amb la població és clau per aconseguir els objectius marcats pels nostres clients. L’empatia amb la ciutadania, l’adaptació del discurs a cada interlocutor, la formació dels equips d’informadors en tècniques d’habilitat comunicatives i la sensibilització, són alguns dels elements més rellevants.

En l’escenari post-covid el repte que tenim per davant és majúscul, l’esforç que es demana a la societat serà important, però també ens pot aportar una oportunitat de millora única. Tenim l’oportunitat col·lectiva i per tant, també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

La clau de volta serà comptar amb el recolzament, implicació i suport de la ciutadania en cadascuna de les accions i necessitats que es vagin generant i, per a aquesta fi seran imprescindibles les campanyes de sensibilització dutes a terme amb informadors i recolzades per accions comunicatives imaginatives i intel·ligents.

Consulta l’article complet en el web d’Anthesis Lavola.

Laura Toset
Resposanble de campanyes

Des del tancament d’escoles i instituts arran de l’emergència sanitària causada per la COVID-19, són molts programes educatius que estan adaptant la seva oferta al nou context. EduCaixa ha llençat el projecte ‘Coronavirus Community Lab’ i Anthesis Lavola en gestionarà l’oficina tècnica. 

Es tracta d’un projecte impulsat conjuntament amb el Living Lab de Salut d’IrsiCaixa (Institut de Recerca de la Sida) i adreçat a famílies, adults, docents i alumnat de 2n Cicle d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. L’objectiu del programa és apoderar als participants per convertir-se en agents promotors de canvis i ajudar a la comunitat enfront de la situació excepcional que estem vivint.

La declaració de l’estat d’alarma ha comportat una reorganització en diferents àmbits de la societat, provocant diferents afectacions segons la realitat i context de cada persona o nucli familiar. És per això que totes aquelles persones que tinguin la inquietud de contribuir a millorar la gestió de la crisi del coronavirus del seu entorn més immediat, estan cridades a participar en aquest projecte. Els participants actuen com a investigadors, explorant la situació que vivim, i ajudant a generar propostes de canvi i millores basades en l’evidència en temes de la salut física i mental, la socialització, la nutrició, el descans, etc. Hi ha dues modalitats de participació; si ja s’ha identificat una solució per gestionar la crisi del coronavirus, s’anima als participants a enviar un vídeo explicatiu. Si, a més a més, es volen dissenyar solucions per ajudar a la comunitat, es demana l’elaboració d’un projecte de ciència ciutadana amb l’acompanyament i assessorament de l’oficina tècnica.

Anthesis Lavola gestiona l’oficina tècnica del projecte fent el registre de les inscripcions i l’atenció telefònica i telemàtica. També aporta la figura de l’EduCoach per acompanyar a les persones participants en l’elaboració de la proposta i el disseny d’un pla d’acció. Igualment es dinamitza un grup de Facebook del projecte on es publiquen continguts informatius i de rellevància educativa. Entre altres accions, per exemple, es realitzarà i s’enregistrarà una entrevista amb Rosina Malagrida, investigadora i responsable del Living Lab de Salut d’IrsiCaixa.

La gestió d’aquesta oficina tècnica se suma a les tasques que l’equip d’Anthesis Lavola ha estat portant a terme en el conjunt de l’oferta de programes educatius d’EduCaixa. Una oferta que s’ha transformat per adaptar-se al nou context social i educatiu; així doncs, els projectes presentats pels equips d’alumnes en el marc dels reptes dels programes d’EduCaixa estan sent igualment avaluats i, els 25 millors equips de cada repte participaran en un campus virtual de tres dies.

L’equip d’Anthesis Lavola segueix treballant de la mà d’Educaixa per potenciar l’impacte dels programes educatius i, alhora, per estar al costat dels docents i de l’alumnat participants dels programes d’EduCaixa i aportar-los recursos de qualitat.

Enmig de la crisi sanitària causada per la Covid-19, l’equip d’educació d’Anthesis Lavola estem treballant per seguir aportant valor als nostres clients. Compartim com s’han reorientat alguns dels projectes en els quals col·laborem gràcies a la capacitat d’adaptar-se i la innovació.

Les crisis defineixen moments en què l’ordre establert de les rutines canvia, provocant incerteses i desconcerts però també obrint un espai de temps entre la rutina anterior i la futura que ens permet certa llibertat per poder-nos adaptar a la realitat present. En aquest impàs,

el nostre equip ha respost amb proactivitat, creativitat i rapidesa, i ha comptat amb la bona predisposició i receptivitat dels clients per tirar endavant els projectes en curs, adaptant-los a les noves circumstàncies.

Per això, el nostre gran repte en les darreres setmanes i en les que vindran consisteix a reenfocar els projectes, programes o serveis que portem a terme pels nostres clients. Hem aconseguit seguir oferint propostes de qualitat en temes d’educació ambiental i sostenibilitat de manera no presencial per a les comunitats educatives i la ciutadania en general. Aquestes són algunes de les iniciatives:

Millores en profunditat

Són molts els programes educatius que estan aprofitant la cancel·lació de les activitats presencials per fer una revisió en profunditat de l’oferta. És un moment idoni per poder fer aquesta reflexió implicant a totes les parts integrants dels projectes (qui porta a terme l’activitat, qui la idea, qui la coordina i qui la impulsa) ja que sovint, el ritme del curs escolar no facilitar aturar-se i prendre perspectiva. Els equips educatius dels diferents programes estan fent una anàlisi exhaustiva del conjunt de les activitats per detectar millores i actualitzacions dels continguts o materials.

És el cas de MancoEduca, el programa d’educació ambiental de la MCP (Mancomunitat de la Comarca de Pamplona) on l’equip educatiu comparà amb la participació d’una tècnica de la MCP amb la finalitat de poder fer més operatives les millores que s’identifiquin. El programa ‘Compartim un futur’ de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) també realitzarà aquesta tasca de revisió aplicant la perspectiva de gènere i incorporant el nou pla de residus PREMET25 i el nou Pla clima i energia 2030 de l’AMB.

Docència virtual

De la mateixa manera que les activitats que dissenyem per programes educatius tenen com a objectiu facilitar la descoberta i l’aprenentatge significatiu de l’alumnat durant les visites o tallers, la nova oferta manté la qualitat dels continguts i s’adapta al format virtual, traient profit de les eines digitals.

Tant el programa MancoEduca com la campanya ‘Acierta con la orgánica’ de l’Ajuntament de Madrid han creat respectivament dos Google site com a repositori d’activitats i propostes educatives. Les han organitzades per diferents tipus de públics (alumnat d’infantil, primària i secundària i ciutadania en general), perquè els docents pugui compartir-los amb l’alumnat o bé perquè la ciutadania pugui consultar-los.  Igualment, en el marc de la campanya també s’han produït vídeo-tallers en els quals els equips d’educadores i d’informadores ambientals exposen coneixements rellevants alhora que fan demostracions pràctiques per revelar informacions. Un camí que també exploren els programes ‘Compartim un futur’ i ‘Com funciona Barcelona?’ per adaptar i transformar la seva oferta educativa.

Per una altra banda, el programa pedagògic ‘Coneguem els nostres parcs‘ ha apostat per llençar reptes setmanals a l’alumnat, vehiculat a través dels docents, en els quals els responsables dels diferents parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona demanen descobrir i investigar alguns aspectes dels espais naturals.

Presència a les xarxes

Els projectes aposten per produir continguts específics pels canals de Twitter, Instagram o Facebook, les quals esdevenen una eina fonamental per mantenir i enfortir el contacte amb els públics. S’estan utilitzant per trobar noves maneres d’adreçar-se a seguidors i seguidores i obrir espais d’interacció, generar debat, oferir càpsules informatives, etc. Els xats en directe per Instagram i Twitter són una de les propostes que ofereix la campanya ‘Acierta con la orgánica’, la qual ha convocat cites virtuals setmanals a les xarxes per respondre preguntes en directe als seguidors i seguidores (dimarts, de 17 h a 18 h, a través de Twitter i de 18 h a 19 h, a través d’Instagram). Igualment, la campanya es segueix amb la tasca de sensibilització i informació mitjançant trucades informatives i d’avaluació del sistema de recollida de residus a la ciutadania.

Formació dels equips

Aturar-se per aprendre nous recursos, conèixer noves metodologies educatives i crea sinergies entre equips de persones educadores, és una de les tasques que es portaran a terme en aquest període i que de ben segur seran de gran utilitat per la nostra pràctica diària com a educadores ambientals. El programa MancoEduca ha realitzat una sessió formativa sobre la metodologia aprenentatge per servei adaptada al context del servei comunitari de temàtica ambiental, que portarà a terme l’equip del programa educatiu ‘Com funciona Barcelona?’.

Aquestes són algunes de les accions que actualment s’estan portant a terme com a resposta a la situació de confinament que viu la població. A l’equip d’educació d’Anthesis Lavola se’ns presenten més i nous reptes en les pròximes setmanes per seguir aportant valorar als nostres clients i fer possible una evolució i transformació dels projectes en els que treballem. Malgrat la situació actual, l’educació científica i ambiental per a la sostenibilitat no s’atura i és, de fet, més necessària que mai.

Sovint les situacions de crisi treuen el millor de cadascú i, enfront l’emergència sanitària causada pel virus Covid-19, la comunitat ‘maker’ i els ateneus de fabricació s’han organitzat per revolucionar la producció industrial de material pel personal sanitari i altres col·lectius. A Anthesis Lavola estem orgullosos de posar-hi el nostre granet de sorra.

Des de la setmana passada els ateneus de fabricació de Barcelona han començat a funcionar com un servei essencial per ajudar a la confecció de suport per a viseres. L’acció va sorgir arran de la iniciativa de professionals de la salut, la ciència, el disseny i l’enginyeria de la comunitat ‘maker’ de fabricar amb les impressores en 3D equips de protecció individual i material sanitari per prevenir el contagi de la Covid-19 i contrarestar la manca d’abastament d’aquests recursos.

Sumant-se a la causa, la Xarxa d’Ateneus de Fabricació (XAF) de Barcelona ha posat a disposició de la comunitat ‘maker’ els equipaments, la maquinària i el personal municipal dels ateneus de fabricació per produir i distribuir dispositius indispensables per evitar el contagi i la propagació del virus. La XAF està formada per cinc equipaments: Ciutat Meridiana, Fàbrica del Sol, les Corts, Gràcia i el Parc Tecnològic. En aquest darrer equipament, Anthesis Lavola hi aporta un equip educatiu especialitzat  que treballa en la conceptualització, desenvolupament i implementació dels programes que s’hi impulsen.

Barcelona Activa, gestora del Parc Tecnològic, ha permès mantenir el servei que Anthesis Lavola porta a terme a l’ateneu del Parc Tecnològic i, ens complau sumar el nostre gra de sorra en aquesta causa solidària que ha posat el potencial de les noves tecnologies, la fabricació digital en 3D i l’esperit emprenedor al servei de l’emergència sanitària causada pel Covid-19.

Per ara s’han començat a fabricar pantalles protectores (es fa tant la visera com el muntatge de la pantalla), però s’està pendent de noves necessitats que vagin sorgint per valorar com es poden cobrir amb els recursos que la fabricació digital proporciona (tall làser, 3D, electrònica, etc.).

L’ateneu del Parc Tecnològic de Barcelona Activa actua com una seu logística i d’operacions per la distribució del material sanitari que es produeix als diferents ateneus de la XAF i, a més, rebrà peces i donacions de materials de particulars i empreses. En els propers dies s’organitzarà l’enviament del material fabricat als llocs que es requereixin. Actualment, el punt més actiu és l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja, implicada des d’un inici amb la iniciativa, i des d’on es procedeix a realitzar el muntatge de les peces, la desinfecció i la distribució cap a hospitals, així com la rebuda de donacions d’impressions d’empreses i particulars.

A més de la XAF i de La Llotja, s’han adherit dos espais addicionals habilitats per a la producción; el Punt Multimèdia – Fab Casa del Mig i el Servei de Prototipatge de Barcelona Activa. En total, s’han posat en marxa 23 impressores en 3D, i hi ha un equip de 20 persones que les gestionen, tant presencialment com telemàticament, i fan funcions de producció, emmagatzematge i distribució.

Més informació aquí.