Entrades

Les mesures sanitàries aplicades arran de la COVID-19 ens obliguen a mantenir un distanciament físic entre les persones però, en canvi, socialment necessitem sentir-nos més a prop que mai. Ha estat necessari buscar noves fórmules d’acostament social per mantenir-nos units i, les campanyes de sensibilització són un clar exemple de la importància de la proximitat entre persones per aconseguir els objectius desitjats.

L’essència de les campanyes de sensibilització ambiental és la relació que s’estableix amb la ciutadania per a comunicar el missatge. La majoria d’aquestes accions es realitzen a peu de carrer, interpel·lant directament a la ciutadania, aplicant estratègies i eines de la comunicació no verbal per generar empatia i aconseguir la complicitat dels interlocutors per sensibilitzar-los sobre una determinada temàtica.

És possible generar proximitat social en el nou context de distanciament físic? la campanya ‘Acierta con la orgánica’ de l’Ajuntament de Madrid ha transformat i adaptat a les noves circumstàncies per seguir amb els seus objectius essencials: la sensibilització i informació sobre la recollida d’aquest tipus de residus. L’equip d’Anthesis Lavola que gestiona el projecte juntament amb l’equip responsable de l’Ajuntament de Madrid, han reaccionat amb creativitat i eficiència, adaptant els objectius de la campanya a nous canals i creant nous recursos educatius i divulgatius.

Nova estratègia en xarxes socials

La campanya ja disposava d’un perfil de Twitter i, per adaptar-se a les noves circumstàncies s’han creat tres perfils més a Instagram, Facebook i un canal de YouTube. Aquests canals són eines fonamentals per mantenir i enfortir el contacte amb els públics als quals es dirigeix ​​la campanya ja que, a través d’ells, s’obren espais d’interacció i debat i s’ofereixen continguts informatius.

S’ha dissenyat una nova estratègia en xarxes socials consistent, d’una banda, en l’augment de la freqüència de publicacions tant en xarxes socials com en el blog de la campanya, i en publicacions municipals (Diari de Madrid). D’altra banda, s’han elaborat i produït de continguts específics per a cadascun dels canals, oferint a més una programació periòdica de trobades en línia. Des de l’inici del confinament s’han programat xats en directe per Instagram i Twitter, convocant cites virtuals setmanals a les xarxes per respondre preguntes en directe als seguidors i seguidores (dimarts de 17 a 18 h, a través de Twitter i de 18 ha 19 h, a través d’Instagram).

Ampliació de l’entorn web

La campanya ha elaborat un Google site com a repositori d’activitats i propostes educatives. S’ha organitzat segons els diferents tipus de públics (alumnat d’infantil, primària i secundària, i ciutadania en general), perquè els docents puguin compartir-los amb l’alumnat o bé perquè la ciutadania pugui consultar-los. Entre els continguts que es poden trobar en aquest entorn virtual hi ha guies de separació de residus, materials imprimibles, vídeo-tallers, vídeos animats, jocs interactius, passatemps, manualitats, etc. A més es pot fer una visita virtual a l’exposició “Canviem la mirada sobre els residus”, una proposta basada en l’exposició itinerant de la campanya per conèixer més de prop quin paper tenim els ciutadans en la producció de residus i la seva gestió.

A més, a petició de el client, s’ha creat una nova secció al web corporatiu per recopilar totes les recomanacions relacionades amb els residus.

Formació i recursos educatius online

Un dels eixos fonamentals de la campanya és el programa educatiu. Amb els centres educatius tancats s’han trobat noves maneres de generar continguts sobre educació ambiental consistents en la producció de vídeo-tallers o vídeos animats. L’equip d’educadors i d’informadors ambientals de la campanya exposen coneixements rellevants alhora que fan demostracions pràctiques per revelar informacions, per exemple generen contingut sobre l’economia circular o l’energia orgànica.

Aquestes produccions es publiquen al canal de YouTube i al web de recursos educatius, i estan a disposició dels docents i de la ciutadania en general.

A més, des d’aquesta setmana la campanya amplia el seu abast transformant el programa educatiu presencial en un programa a distància, oferint activitats d’aula per videoconferència, teatre a distància i taller de compostatge online.

Igualment, des de l’inici del confinament com a eina de formació a distància s’han programat webinars informatius setmanals (dijous de 18 h a 19 h).

Informació i atenció telefònica

En paral·lel a les accions digitals, la campanya se segueix amb la tasca de sensibilització i informació mitjançant trucades informatives i d’avaluació de el sistema de recollida de residus a la ciutadania. S’han realitzat accions telefòniques als aliats dels districtes participants de la campanya i també s’han realitzat enquestes per telèfon sobre el servei de recollida del residu orgànic.

L’adaptació i transformació de la campanya és un cas d’èxit que, d’una banda, posa en valor la importància d’establir relacions de confiança amb els nostres clients perquè, juntament amb els equips d’Anthesis Lavola, es puguin assolir els objectius dels projectes. I, d’altra banda, posa en relleu la capacitat d’innovació i la versatilitat de l’equip de campanyes demostrant un compromís amb la tasca de sensibilització ambiental.

La COVID-19 ha impactat en el nostre dia a dia, capgirant les nostres rutines i provocant canvis; molts dels quals probablement han arribat per quedar-se. El nostre present és nou i incert i, en aquest escenari, activar la sostenibilitat és clau per fer front al futur.

Durant la crisi sanitària s’ha fet encara més evident la vinculació entre el benestar humà i la salut planetària. Més que mai, necessitarem organitzacions, territoris i persones més sostenibles. Per això, des d’Anthesis Lavola impulsem un cicle de seminaris i workshops per compartir coneixements, experiències i reflexions que ens ajudin a activar la sostenibilitat en aquesta nova normalitat.

La programació inclou propostes de les diferents solucions d’Anthesis Lavola i, concretament, per part de l’equip d’educació s’oferiran quatre sessions. A través d’elles es vol posar èmfasi en la transformació que l’oferta educativa de temàtica científica i ambiental ha d’afrontar en el nou escenari condicionat pel distanciament físic. Aquesta nova normalitat demana iniciatives innovadores i ambicioses que apliquin noves metodologies i nous recursos digitals per oferir propostes engrescadores, com també integradores amb les diverses realitats socioculturals i econòmiques.

  • Processos participatius, presencials i/o online. Una sessió per conèixer com aplicar el disseny de processos participatius en qualsevol projecte o organització, per tal de generar un espai on les persones participants s’interconnectin, flueixin lliurement i es comprometin amb la tasca i amb l’obtenció de resultats. Sessió programada el 20 de maig a les 16 h. Inscripcions aquí.
  • Room escape i Escape Box: recursos en l’Educació per a la Sostenibilitat. Una sessió per conèixer les possibilitats d’aquest format per recrear entorns d’aprenentatge immersius i permeables al voltant de diferents temàtiques. Una proposta per potenciar la creativitat, el pensament crític i les intel·ligències múltiples, i aplicar les disciplines STEAM. Sessió programada el 25 de maig a les 16 h. Inscripcions aquí.
  • Tendències en museus i centres de ciència, a través de les últimes edicions de l’ECSITE. Una sessió per compartir què podem fer en els museus i centres de ciència en temps de confinament i post confinament, basada en l’experiència de les jornades a l’ECSITE. Sessió realitzada el 20 d’abril. Contacta amb el teu referent d’Anthesis Lavola per tenir el vídeo de la sessió.
  • Aprenentatge per Servei (ApS). De la teoria a la pràctica. Una sessió per descobrir una metodologia educativa amb un gran potencial com a eina de transformació social. Permet l’aprenentatge de continguts vinculats amb la realitat i un impacte en la comunitat i, al seu torn, presenta grans reptes en relació amb el seu desenvolupament i implantació. Sessió realitzada el 30 d’abril. Sol·licita els continguts aquí.

La mirada global sota la qual pivoten aquestes sessions és el paper crucial que l’educació pel desenvolupament sostenible (EDS) té i tindrà a l’hora de construir un model de societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de la ciutadania i amb el medi ambient.

En aquest context, tant l’EDS com també l’educació científica i ambiental seran fonamentals per a la capacitació de la ciutadania, per apoderar-la i donar-li eines per ser crítica davant les informacions (o fins i tot infoxicacions) que vivim sobre la pandèmia i entorn d’altres temes científics que estan a l’ordre del dia. Un nou context que genera tants reptes com oportunitats per a totes les persones que ens dediquem a l’educació i a la comunicació i sensibilització ambientals.

Per a tenir més informació del cicle consulteu aquí.

La crisi generada arran de la pandèmia del COVID-19 ha impactat en la nostra manera d’entendre i relacionar-nos amb el món, la ciutat i amb els nostres veïns i veïnes. Les administracions locals necessitaran la seva complicitat i compromís per fer front als reptes de la nova normalitat que s’entreveuen, i les campanyes d’informació i sensibilització són elements essencials en aquest procés. 

Les conseqüències socials, ambientals i econòmiques seran molt importants i caldrà que els municipis desenvolupin estratègies innovadores i ambicioses per donar resposta a les noves necessitats de comunicació i informació a la ciutadania. L’escenari post-confinament ens ofereix grans reptes i grans oportunitats.  

Els nous reptes dels municipis

En el molt curt termini els ajuntaments estan cridats a jugar un paper protagonista en la  comunicació i la sensibilització a la ciutadania, el comerç i els serveis, els visitants, etc., sobre les pautes de comportament i normes sanitàries o de distanciament social. Quines accions de comunicació i sensibilització convindrà emprendre?

  • Sensibilització sobre les noves pautes de conducta. La comunicació i sensibilització vers les pautes de distanciament social, d’ús i accés a l’espai i als equipaments públics i els protocols sanitaris, esdevindran cada cop més rellevants. Tot plegat implica interioritzar nous hàbits i normes que poden resultar incòmodes o de difícil comprensió per part de la ciutadania, però també perquè cap la possibilitat que minvi la percepció de perill i es produeixi un efecte de relaxació de la ciutadania.
  • Comunicació de la gestió de nous residus sanitaris. Es pot assegurar que els nous residus sanitaris (mascaretes, guants, pantalles, etc.) han vingut per quedar-se durant un període de temps encara incert i la ciutadania haurà de tenir clara quina és la seva correcta separació, i com tractar els residus en el cas de les persones malaltes. A més, caldrà conscienciar de la importància de no deixar aquests residus fora dels contenidors de rebuig o fins hi tot en papereres obertes com les que hi ha als carrers o als parcs. Aquesta informació és clau per protegir a la població, particularment als treballadors dels serveis de neteja, i assegurar la correcta gestió d’un nou tipus de residus.
  • Fer front al gran volum d’informació (i a la desinformació). Estem convivint amb un gran volum d’informació centrada en la COVID-19, fins i tot es podria parlar d’infoxicació. Des de les administracions, com a font fiable d’informació per a la ciutadania, caldrà un esforç important per generar seguretat informativa a la població, donant missatges concrets, directes i clars, i adaptats als diferents perfils de població.
  • Plans de contingència per a una potencial segona onada. Una segona onada de contagis o rebrots focalitzats abans que existeixi una vacuna per al coronavirus és una amenaça molt real. En aquest sentit, de la mateixa manera que les administracions hauran de disposar de plans de contenció per a garantir la continuïtat dels serveis públics, també hauran de tenir a punt estratègies de comunicació de crisi per a activar-les ràpidament i de manera àmplia.

Quin volem que sigui el nostre model de societat del futur? Com farem la transició cap a la nova normalitat? Tenim l’oportunitat i, per tant també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

Les administracions han d’acompanyar a la ciutadania en aquest procés i s’ha de tenir la mirada posada en les oportunitats de futur i el gran marge de millora i benestar que tenim la possibilitat d’aconseguir. Quines oportunitats val la pena aprofitar?

No desfer el camí que s’havia avançat en sensibilització ambiental

Els municipis tindran la necessitat de reorientar o reforçar les campanyes de caire ambiental habituals, però que prendran major rellevància arran de les conseqüències de la COVID-19 i davant el risc que es facin passes enrere en tot allò que s’havia avançat en sensibilització ambiental en els últims anys.

  • Evitar la caiguda de l’ús del transport públic i fomentar la mobilitat activa. Seguint les recomanacions del Govern i les restriccions derivades de l’estat d’alarma, l’ús del transport públic ha baixat significativament. Cal treballar en alternatives en la mobilitat activa no contaminant, com per exemple la bicicleta, i alhora vetllar per donar seguretat als usuaris del transport públic. Les accions de sensibilització seran clau per fer veure que, modificant els nostres hàbits de desplaçament, podem aconseguir objectius per millorar la nostra qualitat de vida.
  • Fer un ús racional dels plàstics. Amb la crisi de la COVID-19 hem vist que els plàstics tenen aplicacions indispensables per a la salut, però també hem vist com, degut a la por al contagi, s’ha tornat a disparar el consum de productes envasats o empaquetats i d’elements d’un sol ús. Aquest serà un dels reptes més profunds: com atendre a les comprensibles reticències i precaucions de la ciutadania i alhora, la necessitat de sensibilització per un ús racional dels plàstics.
  • Apostar pel consum responsable i sostenible. Un altre aspecte que s’està veient alterat i modificat significativament són els nostres patrons de consum. Els municipis hauran de realitzar accions per a retornar la tranquil·litat als consumidors i la confiança en el petit comerç local i de proximitat, per fomentar l’economia local que s’haurà vist molt perjudicada enfront del comerç electrònic. D’altra banda, amb aquesta crisi s’ha estès àmpliament el debat sobre la relació entre la pandèmia i les implicacions ambientals i socials de l’actual model global de fabricació, distribució i consum. Serà el moment de sensibilitzar a la població vers un model de consum diferent.

Els informadors i agents cívics, la clau per a una comunicació que perduri

Fruit de l’experiència d’Anthesis Lavola en el disseny, planificació i execució de campanyes de sensibilització ciutadanes, es pot afirmar que la interacció directa amb la població és clau per aconseguir els objectius marcats pels nostres clients. L’empatia amb la ciutadania, l’adaptació del discurs a cada interlocutor, la formació dels equips d’informadors en tècniques d’habilitat comunicatives i la sensibilització, són alguns dels elements més rellevants.

En l’escenari post-covid el repte que tenim per davant és majúscul, l’esforç que es demana a la societat serà important, però també ens pot aportar una oportunitat de millora única. Tenim l’oportunitat col·lectiva i per tant, també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

La clau de volta serà comptar amb el recolzament, implicació i suport de la ciutadania en cadascuna de les accions i necessitats que es vagin generant i, per a aquesta fi seran imprescindibles les campanyes de sensibilització dutes a terme amb informadors i recolzades per accions comunicatives imaginatives i intel·ligents.

Consulta l’article complet en el web d’Anthesis Lavola.

Laura Toset
Resposanble de campanyes

Des del tancament d’escoles i instituts arran de l’emergència sanitària causada per la COVID-19, són molts programes educatius que estan adaptant la seva oferta al nou context. EduCaixa ha llençat el projecte ‘Coronavirus Community Lab’ i Anthesis Lavola en gestionarà l’oficina tècnica. 

Es tracta d’un projecte impulsat conjuntament amb el Living Lab de Salut d’IrsiCaixa (Institut de Recerca de la Sida) i adreçat a famílies, adults, docents i alumnat de 2n Cicle d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. L’objectiu del programa és apoderar als participants per convertir-se en agents promotors de canvis i ajudar a la comunitat enfront de la situació excepcional que estem vivint.

La declaració de l’estat d’alarma ha comportat una reorganització en diferents àmbits de la societat, provocant diferents afectacions segons la realitat i context de cada persona o nucli familiar. És per això que totes aquelles persones que tinguin la inquietud de contribuir a millorar la gestió de la crisi del coronavirus del seu entorn més immediat, estan cridades a participar en aquest projecte. Els participants actuen com a investigadors, explorant la situació que vivim, i ajudant a generar propostes de canvi i millores basades en l’evidència en temes de la salut física i mental, la socialització, la nutrició, el descans, etc. Hi ha dues modalitats de participació; si ja s’ha identificat una solució per gestionar la crisi del coronavirus, s’anima als participants a enviar un vídeo explicatiu. Si, a més a més, es volen dissenyar solucions per ajudar a la comunitat, es demana l’elaboració d’un projecte de ciència ciutadana amb l’acompanyament i assessorament de l’oficina tècnica.

Anthesis Lavola gestiona l’oficina tècnica del projecte fent el registre de les inscripcions i l’atenció telefònica i telemàtica. També aporta la figura de l’EduCoach per acompanyar a les persones participants en l’elaboració de la proposta i el disseny d’un pla d’acció. Igualment es dinamitza un grup de Facebook del projecte on es publiquen continguts informatius i de rellevància educativa. Entre altres accions, per exemple, es realitzarà i s’enregistrarà una entrevista amb Rosina Malagrida, investigadora i responsable del Living Lab de Salut d’IrsiCaixa.

La gestió d’aquesta oficina tècnica se suma a les tasques que l’equip d’Anthesis Lavola ha estat portant a terme en el conjunt de l’oferta de programes educatius d’EduCaixa. Una oferta que s’ha transformat per adaptar-se al nou context social i educatiu; així doncs, els projectes presentats pels equips d’alumnes en el marc dels reptes dels programes d’EduCaixa estan sent igualment avaluats i, els 25 millors equips de cada repte participaran en un campus virtual de tres dies.

L’equip d’Anthesis Lavola segueix treballant de la mà d’Educaixa per potenciar l’impacte dels programes educatius i, alhora, per estar al costat dels docents i de l’alumnat participants dels programes d’EduCaixa i aportar-los recursos de qualitat.

Enmig de la crisi sanitària causada per la Covid-19, l’equip d’educació d’Anthesis Lavola estem treballant per seguir aportant valor als nostres clients. Compartim com s’han reorientat alguns dels projectes en els quals col·laborem gràcies a la capacitat d’adaptar-se i la innovació.

Les crisis defineixen moments en què l’ordre establert de les rutines canvia, provocant incerteses i desconcerts però també obrint un espai de temps entre la rutina anterior i la futura que ens permet certa llibertat per poder-nos adaptar a la realitat present. En aquest impàs,

el nostre equip ha respost amb proactivitat, creativitat i rapidesa, i ha comptat amb la bona predisposició i receptivitat dels clients per tirar endavant els projectes en curs, adaptant-los a les noves circumstàncies.

Per això, el nostre gran repte en les darreres setmanes i en les que vindran consisteix a reenfocar els projectes, programes o serveis que portem a terme pels nostres clients. Hem aconseguit seguir oferint propostes de qualitat en temes d’educació ambiental i sostenibilitat de manera no presencial per a les comunitats educatives i la ciutadania en general. Aquestes són algunes de les iniciatives:

Millores en profunditat

Són molts els programes educatius que estan aprofitant la cancel·lació de les activitats presencials per fer una revisió en profunditat de l’oferta. És un moment idoni per poder fer aquesta reflexió implicant a totes les parts integrants dels projectes (qui porta a terme l’activitat, qui la idea, qui la coordina i qui la impulsa) ja que sovint, el ritme del curs escolar no facilitar aturar-se i prendre perspectiva. Els equips educatius dels diferents programes estan fent una anàlisi exhaustiva del conjunt de les activitats per detectar millores i actualitzacions dels continguts o materials.

És el cas de MancoEduca, el programa d’educació ambiental de la MCP (Mancomunitat de la Comarca de Pamplona) on l’equip educatiu comparà amb la participació d’una tècnica de la MCP amb la finalitat de poder fer més operatives les millores que s’identifiquin. El programa ‘Compartim un futur’ de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) també realitzarà aquesta tasca de revisió aplicant la perspectiva de gènere i incorporant el nou pla de residus PREMET25 i el nou Pla clima i energia 2030 de l’AMB.

Docència virtual

De la mateixa manera que les activitats que dissenyem per programes educatius tenen com a objectiu facilitar la descoberta i l’aprenentatge significatiu de l’alumnat durant les visites o tallers, la nova oferta manté la qualitat dels continguts i s’adapta al format virtual, traient profit de les eines digitals.

Tant el programa MancoEduca com la campanya ‘Acierta con la orgánica’ de l’Ajuntament de Madrid han creat respectivament dos Google site com a repositori d’activitats i propostes educatives. Les han organitzades per diferents tipus de públics (alumnat d’infantil, primària i secundària i ciutadania en general), perquè els docents pugui compartir-los amb l’alumnat o bé perquè la ciutadania pugui consultar-los.  Igualment, en el marc de la campanya també s’han produït vídeo-tallers en els quals els equips d’educadores i d’informadores ambientals exposen coneixements rellevants alhora que fan demostracions pràctiques per revelar informacions. Un camí que també exploren els programes ‘Compartim un futur’ i ‘Com funciona Barcelona?’ per adaptar i transformar la seva oferta educativa.

Per una altra banda, el programa pedagògic ‘Coneguem els nostres parcs‘ ha apostat per llençar reptes setmanals a l’alumnat, vehiculat a través dels docents, en els quals els responsables dels diferents parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona demanen descobrir i investigar alguns aspectes dels espais naturals.

Presència a les xarxes

Els projectes aposten per produir continguts específics pels canals de Twitter, Instagram o Facebook, les quals esdevenen una eina fonamental per mantenir i enfortir el contacte amb els públics. S’estan utilitzant per trobar noves maneres d’adreçar-se a seguidors i seguidores i obrir espais d’interacció, generar debat, oferir càpsules informatives, etc. Els xats en directe per Instagram i Twitter són una de les propostes que ofereix la campanya ‘Acierta con la orgánica’, la qual ha convocat cites virtuals setmanals a les xarxes per respondre preguntes en directe als seguidors i seguidores (dimarts, de 17 h a 18 h, a través de Twitter i de 18 h a 19 h, a través d’Instagram). Igualment, la campanya es segueix amb la tasca de sensibilització i informació mitjançant trucades informatives i d’avaluació del sistema de recollida de residus a la ciutadania.

Formació dels equips

Aturar-se per aprendre nous recursos, conèixer noves metodologies educatives i crea sinergies entre equips de persones educadores, és una de les tasques que es portaran a terme en aquest període i que de ben segur seran de gran utilitat per la nostra pràctica diària com a educadores ambientals. El programa MancoEduca ha realitzat una sessió formativa sobre la metodologia aprenentatge per servei adaptada al context del servei comunitari de temàtica ambiental, que portarà a terme l’equip del programa educatiu ‘Com funciona Barcelona?’.

Aquestes són algunes de les accions que actualment s’estan portant a terme com a resposta a la situació de confinament que viu la població. A l’equip d’educació d’Anthesis Lavola se’ns presenten més i nous reptes en les pròximes setmanes per seguir aportant valorar als nostres clients i fer possible una evolució i transformació dels projectes en els que treballem. Malgrat la situació actual, l’educació científica i ambiental per a la sostenibilitat no s’atura i és, de fet, més necessària que mai.

Sovint les situacions de crisi treuen el millor de cadascú i, enfront l’emergència sanitària causada pel virus Covid-19, la comunitat ‘maker’ i els ateneus de fabricació s’han organitzat per revolucionar la producció industrial de material pel personal sanitari i altres col·lectius. A Anthesis Lavola estem orgullosos de posar-hi el nostre granet de sorra.

Des de la setmana passada els ateneus de fabricació de Barcelona han començat a funcionar com un servei essencial per ajudar a la confecció de suport per a viseres. L’acció va sorgir arran de la iniciativa de professionals de la salut, la ciència, el disseny i l’enginyeria de la comunitat ‘maker’ de fabricar amb les impressores en 3D equips de protecció individual i material sanitari per prevenir el contagi de la Covid-19 i contrarestar la manca d’abastament d’aquests recursos.

Sumant-se a la causa, la Xarxa d’Ateneus de Fabricació (XAF) de Barcelona ha posat a disposició de la comunitat ‘maker’ els equipaments, la maquinària i el personal municipal dels ateneus de fabricació per produir i distribuir dispositius indispensables per evitar el contagi i la propagació del virus. La XAF està formada per cinc equipaments: Ciutat Meridiana, Fàbrica del Sol, les Corts, Gràcia i el Parc Tecnològic. En aquest darrer equipament, Anthesis Lavola hi aporta un equip educatiu especialitzat  que treballa en la conceptualització, desenvolupament i implementació dels programes que s’hi impulsen.

Barcelona Activa, gestora del Parc Tecnològic, ha permès mantenir el servei que Anthesis Lavola porta a terme a l’ateneu del Parc Tecnològic i, ens complau sumar el nostre gra de sorra en aquesta causa solidària que ha posat el potencial de les noves tecnologies, la fabricació digital en 3D i l’esperit emprenedor al servei de l’emergència sanitària causada pel Covid-19.

Per ara s’han començat a fabricar pantalles protectores (es fa tant la visera com el muntatge de la pantalla), però s’està pendent de noves necessitats que vagin sorgint per valorar com es poden cobrir amb els recursos que la fabricació digital proporciona (tall làser, 3D, electrònica, etc.).

L’ateneu del Parc Tecnològic de Barcelona Activa actua com una seu logística i d’operacions per la distribució del material sanitari que es produeix als diferents ateneus de la XAF i, a més, rebrà peces i donacions de materials de particulars i empreses. En els propers dies s’organitzarà l’enviament del material fabricat als llocs que es requereixin. Actualment, el punt més actiu és l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja, implicada des d’un inici amb la iniciativa, i des d’on es procedeix a realitzar el muntatge de les peces, la desinfecció i la distribució cap a hospitals, així com la rebuda de donacions d’impressions d’empreses i particulars.

A més de la XAF i de La Llotja, s’han adherit dos espais addicionals habilitats per a la producción; el Punt Multimèdia – Fab Casa del Mig i el Servei de Prototipatge de Barcelona Activa. En total, s’han posat en marxa 23 impressores en 3D, i hi ha un equip de 20 persones que les gestionen, tant presencialment com telemàticament, i fan funcions de producció, emmagatzematge i distribució.

Més informació aquí.