Entrades

El 5 de setembre té lloc el primer Simposi d’aprenentatge servei i servei comunitari ambiental adreçat a centres educatius, ens locals i entitats per reflexionar sobre aquests projectes. Des de Lavola hi participem acompanyant els programes educatius que gestionem.

El servei comunitari és una proposta educativa que facilita el desenvolupament personal de l’alumnat a través de l’adquisició i la pràctica de coneixements, competències i valors, participant de manera activa en la realitat que viu l’estudiant, el seu entorn immediat i la comunitat. En una entrevista amb la Laura Rubio, tècnica del Centre Promotor d’aprenentatge servei, vam compartir el valor educatiu d’aquests projectes.

A partir del curs vinent, el servei comunitari basat en la metodologia de l’aprenentatge servei (APS) serà un actiu en l’educació a tots els centres de secundària ja que, l’alumnat de tercer o quart de l’ESO haurà de desenvolupar-ne un en el marc del curs escolar. S’ha parlat a bastament d’aquesta metodologia i de com s’articularà en els instituts però aquest Simposi donarà peu, per primera vegada, a parlar concretament de projectes d’APS aplicats al camp de la sostenibilitat i de l’educació ambiental.

Els participants podran conèixer i posar en comú experiències i reflexions, així com informar-se de projectes ja realitzats. La jornada, que tindrà lloc al CosmoCaixa de Barcelona, proposen tres formats diferents de trobada i d’intercanvi: un diàleg a quatre veus sobre els agents que intervenen en projectes d’APS i servei comunitari ambiental, un espai d’aparador per donar a conèixer projectes, eines i recursos, i l’espai Àgora on es compartiran experiències de projectes APS agrupades en quatre àmbits temàtics diferents.

Des de Lavola participem en l’àmbit “Ciutats i biodiversitat” conjuntament amb la Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat-Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelonacom a part de l’equip de gestió del programa d’educació ambiental ‘Com funciona Barcelona?’. En la presentació exposarem com s’ha evolucionat el programa educatiu per oferir projectes d’APS sobre cultura de la sostenibilitat i educació ambiental en l’àmbit urbà. En el marc del programa educatiu el curs passat es va dissenyar un projecte pilot de servei comunitari amb l’Institut Verdaguer de Barcelona i, pel curs que ve es desenvoluparan i dinamitzaran nous projectes amb instituts de la ciutat.

Igualment assistim al Simposi en col·laboració amb el programa ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). amb eñ qual enguany col·laborem amb les tres propostes d’APS ambientals que s’ofereixen. Durant el curs 2019-2020, es farà el seguiment dels projectes que duran a terme 12 centres de secundària de diferents municipis de l’AMB. Com a novetat d’aquest any, l’assessorament no serà tan sols telemàtic, sinó que també es farà de forma presencial als centres. D’entre els centres seleccionats, un treballarà sobre la temàtica de la rehabilitació energètica d’edificis residencials. La resta de centres, han pogut triar entre dos temàtiques diferents: la reducció dels envasos i el control de la qualitat de l’aire.

El Simposi està organitzat per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Educació. També hi col·laboren en l’organització les entitats següents: La Societat Catalana d’Educació Ambiental, el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei i la Xarxa per a la Conservació de la Natura.

La neurociència aplicada al camp educatiu ens ajuda a la presa de decisions a l’hora de consolidar la memòria i, per tant, l’aprenentatge. La doctora en neurociència Marta Portero, va senyalar en la xerrada que va impartir pel programa ‘Coneguem els nostres parcs’ la importància d’incloure les evidències científiques quan es dissenyen activitats i recursos educatius.

El passat mes de juny els tècnics, coordinadors i responsables del programa pedagògic Coneguem els Nostres Parcs de la Diputació de Barcelona, van gaudir de la xerrada que la Marta Portero va fer sobre neurociència i aprenentatge. La conferència, proposada i organitzada per part de Lavola com a coordinadors del programa educatiu, va tenir lloc amb motiu de la cloenda del curs escolar durant la jornada de balanç del programa.

La neurocientífica i investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, va compartir les claus del funcionament del cervell, un òrgan plàstic que constitueix la base de l’aprenentatge a partir de les experiències que vivim. Conèixer les funcions mentals i la seva interdependència, ens ajuda a millorar la pràctica i la innovació educativa a l’hora de dissenyar activitats, enfocar la metodologia o plantejar-ne la dinamització.

Partint de la certesa que l’aprenentatge està totalment lligat a la memòria, els factors de consolidació de la memòria són fonamentals per formar memòries a llarg termini. El cervell però, evoluciona en les diferents etapes de la vida de la persona i va madurant progressivament. Per tant cal tenir en compte el desenvolupament d’aquest òrgan en les diferents edats de l’educació formal per adreçar-nos al públic escolar; els principals destinataris de les activitats educatives que s’ideen i es dinamitzen des de Lavola. 

Així doncs, per exemple, en els primers anys de vida el cervell de l’infant té molta activitat i es generen moltíssimes connexions sinàptiques entres neurones. En termes educatius l’estimulació és positiva perquè motiva el desenvolupament neuronal però cal tenir en compte que un excés d’estimulació podria comportar certs nivells d’estrès. Convé doncs que les activitats dirigides a la canalla d’educació infantil siguin estimulants però no excitants. Tal com evidencien diferents estudis, les activitats en contacte amb entorns naturals contribueixen a reduir l’estrès, milloren les relacions socials, fomenten la creativitat, la motricitat i l’autonomia, juntament amb altres aspectes emocionals i intel·lectuals.

En canvi, a partir l’etapa de l’educació primària, concretament entre els 6-7 anys i fins a l’adolescència, l’activitat neuronal es redueixen progressivament i té lloc el que es coneix com la poda neuronal. Afirmava Portero que aproximadament el 50% de les connexions sinàptiques s’eliminen prioritzant l’útil i significatiu per l’adaptació de la persona en el seu entorn. Per contribuir a la poda neuronal és positiu oferir activitats educatives que reforcin l’aprenentatge simbòlic (el llenguatge, la lectura, l’escriptura, la música, l’abstracció o el pensament lògic, deductiu i el raonament matemàtic) i altres funcions cognitives complexes com la presa de decisions, la planificació, l’autoavaluació, el diàleg, etc. La metodologia tinkering associada a coneixements científics, tecnològics i matemàtics pot ser una proposta interessant a tenir en compte en aquesta etapa. A Lavola s’aposta fermament per aquesta metodologia educativa a l’hora de dissenyar tallers i activitats per a infants de 6 a 12 anys a museus i centres de ciència, aquí podeu veure’n algun exemple.

En l’adolescència segueix tenint lloc la poda neuronal, però com explica la Marta Portero, hi entra en joc l’activitat socioemocional i el circuit de reforç i recompensa. El cervell adolescent gira entorn d’allò que li fa sentir plaer, és més impulsiu, busca la novetat i això actua com a un motor d’aprenentatge. És positiu reforçar l’autonomia de l’alumnat i implicar-lo en la presa de decisions a l’hora de plantejar-los propostes educatives. Explica Portero que per aprendre convé estar una mica estressats, tenir un cert nivell d’activació fisiològica (el que es coneix com a “arousal” en termes neuronals) que ens mantingui actius però no sobreestimulats. En aquest sentit, les activitats que incorporen la gamificació com a element innovador i motivacional són ben rebudes, tot i que afirma Portero que això no implica necessàriament la consolidació de l’aprenentatge; prèviament ha d’haver-hi una explicació o informació que hagi despertat la curiositat de l’alumnat. A Lavola tenim experiència en el disseny d’activitats que incorporen la innovació usant noves tecnologies de realitat virtual i de realitat augmentada, aplicades a metodologies basades en jocs d’escape room o bé en aplicacions digitals. També hem desenvolupat l’Itinerapp, una eina digital que afavoreix la interacció del visitant durant les visites a equipaments, espais i instal·lacions.

Tanmateix cal tenir en compte que la sobre estimulació pot anar en detriment de l’atenció, que és un factor fonamental perquè hi hagi aprenentatge. Per generar-la cal treballar la tasca que es porta a terme, la motivació per realitzar-la i l’activació de la persona que la fa. En aquest sentit, els espais naturals són indrets suficientment actius per estar estressat en termes positius i, alhora, són llocs tranquils en els quals el cervell té pocs estímuls que hagi d’inhibir per evitar distraccions, afavorint la concentració. Els estímuls sensorials lligats a l’experimentació motora també ajuden a consolidar el record de l’aprenentatge realitzat. Precisament en els espais naturals els sentits estan totalment exposats a nous estímuls, com pot ser la vista de nous paisatges i colors, olors diferents de les habituals, tactes i textures de la vegetació i del terreny, etc. El programa Coneguem els nostres parcs n’és un boníssim exemple.

L’activació de les emocions és també un factor remarcable per l’aprenentatge, tanmateix Portero senyala que no cal viure situacions emocionants per aprendre, mentre que sí que ajuda si prèviament s’ha tingut curiositat per allò que hem conegut o descobert, com també ho fa el fet de reconèixer l’aprenentatge que s’ha dut a terme. En aquest sentit, compartir l’aprenentatge (diferent de l’aprenentatge cooperatiu), exposar-lo en formats diversos, potencia el cervell social. També ho fa el fet d’integrar i relacionar els nous aprenentatges en aquells que ja sabem. Una manera de fer-ho és potenciant l’experiència prèvia de l’alumnat o bé connectar-la amb la realitat, com es fa amb els projectes de servei comunitari mitjançant la metodologia de l’aprenentatge servei. Precisament el curs vinent s’impulsa aquesta tipologia de projectes en el marc dels programes educatius Com funciona Barcelona? i Compartim un futur en els quals col·laborarem activament.

En definitiva, durant la seva xerrada la Marta Portero va activar tots i cadascun dels factors que ajuden a l’aprenentatge i els assistents vam aprendre molt, consolidant en la nostra memòria un seguit de bones pràctiques que són reveladores per la nostra tasca educativa. Així doncs, en el moment de plantejar el disseny d’una activitat o d’un taller i a l’hora de dinamitzar una visita, la neurociència ens aporta arguments i raons contrastades que milloren les solucions educatives i pedagògiques que aportem als nostres clients, fent que guanyin en efectivitat i implicació emocional, i tingui major impacte significatiu pel públic final que en gaudirà.

Per optar a gestionar el servei d’atenció al públic, visites i tallers educatius de l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú vam idear una proposta d’activitat que posa en valor les dones pescadores vilanovines a través del testimoni de la Trinitat Botifoll i l’Antonia Ruiz. Us expliquem els secrets de com vam imaginar l’activitat i de com vam conèixer a una de les protagonistes!

Llegeix més

El curs vinent s’implementa el Servei comunitari a l’ESO, un projecte educatiu basat en la metodologia d’Aprenentatge – Servei (APS) per desenvolupar la competència social i ciutadana. Conversem amb Laura Rubio, experta en la matèria, per reforçar el nostre coneixement sobre aquestes accions educatives per oferir-les als nostres clients.

Llegeix més

L’Agenda 2030 marcada per l’ONU estableix disset objectius que s’han de complir a escala global per caminar cap a un desenvolupament sostenible. Coneguts com els ODS, la quarta meta està dedicada a l’educació de qualitat. En aquest context, quin paper hi juguen les empreses, entitats i organitzacions que es dediquen a temàtiques ambientals? Llegeix més