En els darrers anys la commemoració del Dia Internacional de la Dona ha agafat un pes social i polític rellevant, posant la problemàtica de la discriminació del gènere femení en primera línia de l’actualitat. Això ha fet que els agents culturals i educatius de la societat facin autocrítica i revisin com contribueixen a revertir la situació des de les seves institucions.
El 2016 CosmoCaixa de Barcelona va incorporar la representació de la científica Marie Curie al vestíbul d’entrada del museu, sumant-la així a les figures de Charles Darwin i Albert Einstein per donar la benvinguda al públic. És un exemple de la visualització de les dones i de com incorporar un relat inclusiu i en perspectiva de gènere en els museus i ens mostra com, progressivament, s’ha fet necessari canviar el discurs normalitzat de museus i centres. Aquests, en tant que agents educadors, formen part de la construcció cultural i social, i tenen el deure d’incloure missatges que rebatin, amplifiquin, contradiguin o qüestionin el llenguatge i la normalitat dominant que, per defecte, afavoreix la presència i visualització de l’home en l’esfera pública. Un deure que es recull en els Objectius de Desenvolupament Sostenible; concretament el número 5 aposta per la igualtat de gènere i l’apoderament de dones i nenes en les diferents esferes de la societat.
Des d’Anthesis Lavola col·laborem amb diferents agents a portar a terme els seus projectes educatius i, per tant, som una part activa a l’hora de contribuir a la inclusió i visualització de la dona en els discursos dels projectes en què participem. En aquest context, el passat 22 de gener en representació dels programes educatius Com funciona Barcelona? i El comerç i les escoles els quals gestionem, vam participar en la jornada ‘La Normalitat discrimina?’ organitzada pel Consell d’Innovació Pedagògica.
En alguns dels projectes en els quals Anthesis Lavola col·labora ja es treballa en aquesta perspectiva: el programa ‘Som investigadores’ del computador Mare Nostrum del Barcelona Super Computing Centre – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) es posa èmfasi en els referents femenins per tal de motivar les vocacions STEM (acrònim en anglès de les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) entre nenes i joves. A l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú s’ha treballat en el disseny d’una activitat que visualitza el paper de les dones en el mar fent protagonistes a les primeres pescadores de la localitat.
A Anthesis Lavola tenim la sensibilitat, els coneixements i la visió integradora per impulsar projectes i crear activitats educatives que visualitzin i posin en valor el paper de la dona, contribuint a l’equitat, la no discriminació i la divulgació de referents femenines per a futures generacions.
Un projecte de referència per a museus i centres de ciència i tecnologia és l’HYPATIA, dut a terme entre els anys 2015 i 2018 amb finançament de la Comissió Europea. Es tracta d’un projecte per comunicar i divulgar la ciència incloent la perspectiva de gènere en les disciplines STEM per potenciar l’interès entre les nenes i noies d’entre 13 i 18 anys. La hipòtesi d’HYPATIA és que com més diverses són les activitats, també ho són en clau de gènere i d’atenció a totes les diversitats, defugint els rols estereotipats i estereotipant. En el projecte hi han format part catorze centres europeus de ciència i tecnologia de diferents països i han elaborat recursos i toolkits per afavorir la inclusió i les vocacions STEM que s’han difós en esdeveniments internacionals com l’ECSITE. En el cas d’Espanya hi ha participat el CosmoCaixa de l’Obra Social “la Caixa”, centre on Anthesis Lavola treballa coordinant l’equip educatiu.
Més enllà de projectes com aquest, cal incloure la perspectiva de gènere en el si dels programes, museus, exposicions i centres com a part del coneixement a comunicar. Des d’Anthesis Lavola apliquem als projectes que gestionem o que dissenyem una mirada integradora fent servir un llenguatge inclusiu i no discriminatori, donant a conèixer dones com a referents na l’hora de comunicar o explicar coneixements científics i tecnològics, fent servir personatges femenins quan es dissenyen dinàmiques de grup o activitats pedagògiques i, especialment, posant l’èmfasi en què les nenes i noies puguin ser protagonistes de l’aprenentatge de coneixements sobre les disciplines STEM quan dinamitzem activitats educatives a museus i centres.
Com a professionals de l’educació celebrem i participem en el camí que s’està recorrent per la inclusió de gènere. A través de les solucions que aporta Anthesis Lavola es fa valer el potencial transformador de l’educació per la sostenibilitat per afavorir a un món millor en termes d’inclusió, equitat i cultura sostenible.