És la realitat virtual un recurs a tenir en compte en l’educació? És realment útil la seva aplicació o només és un divertiment? Per reflexionar sobre aquestes qüestions ens fem ressò d’un article publicat per Labster, una companyia danesa que desenvolupa simulacions de laboratori per millorar les experiències d’aprenentatge de l’alumnat en les disciplines STEM.
Recentment, Labster i Lavola han signat un acord per a la comercialització a la península Ibèrica i Amèrica Llatina d’aquestes simulacions de laboratoris científics.
La realitat virtual en l’educació superior no és parafernàlia. És aquí per ajudar
Un article recentment publicat a la revista Forbes afirmava que la moda de la realitat virtual a l’educació superior era més aviat parafernàlia que no pas una ajuda, i suggeria que la realitat virtual no tindrà l’impacte que es preveu. Però s’equivoca.
L’educació té un problema i les solucions actuals no el resolen. Les taxes d’abandonament escolar són descoratjadores. Sobretot a les ciències, hi ha una demanda massiva de persones formades, però el nombre de graduats és cada cop menor. No podem negar que tenim un problema, i que no n’hi ha prou amb el que fem per solucionar-lo.
Fins i tot els alumnes que es graduen es troben un buit entre el que els ensenyen i les destreses que s’espera que tinguin a la vida professional. El principal motiu rau en la dificultat d’accedir al context pràctic que els permeti desenvolupar aquestes destreses.
Els experiments de laboratori són cars, requereixen força temps i de vegades es veuen limitats per qüestions de seguretat. Per això, les classes de laboratori sovint són les primeres a desaparèixer dels cursos, malgrat que proporcionen als alumnes un complement pràctic d’allò més valuós.
La recerca confirma l’eficàcia de la realitat virtual en l’educació
Potser us pregunteu quina diferència hi ha entre observar la interacció i la recombinació de les molècules en un vídeo de YouTube i en realitat virtual. La resposta és ben senzilla: l’una requereix atenció passiva i l’altra demana participació activa.
La realitat virtual no només consisteix a crear una experiència divertida i immersiva en 3D, sinó que es tracta d’una eina d’aprenentatge molt potent que, combinada amb tasques teòriques i pràctiques (experiments, presentació teòrica multimèdia, valoracions instantànies, ús de la teoria de la bastida), pot millorar els resultats de l’aprenentatge i fer que sigui significatiu per als alumnes.
Hi ha un bon nombre d’estudis que confirmen l’eficàcia de les eines d’aprenentatge virtuals. De fet, ja el 2011, un informe del Consell de Recerca Nacional dels Estats Units concloïa que «les simulacions i els jocs tenen un gran potencial per millorar l’aprenentatge de les ciències en l’educació primària, secundària i universitària».
Alguns estudis sobre aprenentatge basat en simulació apunten que les simulacions poden ajudar les futures generacions de metges a transferir el que han après en el context d’un laboratori virtual a la pràctica clínica diària. Els resultats també suggereixen que les simulacions són una bona manera d’entrenar habilitats que són difícils d’adquirir en l’ensenyament tradicional de la medicina, a causa de la manca de pacients i laboratoris reals.
A banda de l’objectiu obvi de millorar els resultats del coneixement i l’aprenentatge, les simulacions tenen un propòsit poc habitual entre les eines pedagògiques. Parlem d’augmentar l’autoeficiència i l’interès general dels alumnes, la qual cosa els influeix en la vida acadèmica i, a la llarga, en la vida professional.
A més a més, un estudi del 2018 sobre realitat virtual ha demostrat que els alumnes presenten un nivell més alt de presència, motivació i divertiment quan se’ls ensenya mitjançant la realitat virtual. De fet, aquests deuen ser els ingredients necessaris perquè els alumnes que comencen a estudiar ciències completin la formació i es graduïn.
La realitat virtual no és un altre MOOC
Els cursos en línia massius i oberts (MOOC) s’enfronten a la pròpia i justa manca d’esperit crític. En part perquè en aquests cursos no hi ha gaire innovació, són en essència una versió en línia d’una classe i prou. Ofereixen, per tant, el mateix contingut i en el mateix format, però a través d’una pantalla.
El que no podem deixar d’apreciar és que proporcionen a més persones la possibilitat d’estudiar, perquè permeten que cadascú triï quan, on i a quin ritme té lloc la classe.
A partir d’aquí, cap món virtual no pot substituir una comunitat universitària. Però ningú no ha dit que es tracti d’això.
Les simulacions de laboratori virtual poden complementar l’educació habitual amb eficàcia, però no substituir-la. Poden complir funcions essencials, com alleujar l’estrès dels alumnes que entren en un laboratori per primer cop. En comptes de concebre la realitat virtual com a solució en si mateixa, seria millor començar a concebre-la com una eina addicional perquè els alumnes aprenguin i es motivin.
La realitat virtual ajuda les institucions d’educació superior a resoldre el principal problema: el pressupost
Les institucions d’educació superior s’enfronten a un gran obstacle per millorar el perfil de l’educació que ofereixen: els diners. Tot i que resulta temptador dir que la tecnologia de realitat virtual és cara, la contribució a la sostenibilitat econòmica no és difícil d’entendre.
Hem establert que l’experiència pràctica al laboratori és un element essencial a l’hora de desenvolupar les habilitats dels alumnes de ciències i preparar-los per al món real. I quant costa un laboratori? Doncs més que un grapat de cascos de realitat virtual.
Aquí el concepte clau és l’accés. La realitat virtual facilita l’accés als equips que són massa cars per a les institucions, com les màquines de next generation sequencing (una tecnologia de seqüenciació de l’ADN), que ara són habituals en la recerca del càncer i en el desenvolupament de medicaments, però que les universitats no es poden permetre.
Tot i que les institucions ja disposin d’aquests laboratoris, la inversió val la pena. En ciències, els equips i consumibles punters són cars, tan cars que és gairebé impossible que els alumnes tinguin accés a l’equip que han de saber utilitzar quan s’hagin graduat.
No cal que la realitat virtual vagi sola
Un estudi sobre els laboratoris virtuals de Labster indica que les simulacions de laboratoris gamificats poden incrementar significativament els resultats de l’aprenentatge i el nivell de motivació en comparació amb l’ensenyament tradicional. De fet, els resultats són encara millors quan tots dos es combinen.
En resum, la realitat virtual no revolucionarà tota sola l’educació superior, però que cal aplicar-la en combinació amb els millors aspectes del sistema educatiu. Això vol dir que les classes teòriques, el treball en equip, les tasques individuals, els elements gamificats, la narració d’històries, les animacions 3D, l’aprenentatge per assaig i error (i la llista continua) s’haurien de combinar per crear experiències d’aprenentatge que no només transmetin el contingut del currículum sinó que motivin els alumnes i els preparin per a la vida professional.
De fet, la realitat virtual permet als alumnes d’omplir aquest buit que dèiem que falta entre la teoria i la pràctica. Això, per descomptat, no vol dir que no hagin de practicar en contextos reals si és que hi tenen accés, però no és gens fàcil.
Només hi ha una cosa que pot fer que la realitat virtual no sigui el factor trencador que sembla: les mentalitats conservadores i els sistemes rígids, que potser evitaran que les institucions i els alumnes adoptin les eines que de ben segur marcaran la revolució educativa que tant necessitem.
Així que confieu en la parafernàlia. La realitat virtual és aquí per ajudar.
Maria Homann – Gestora de màrqueting de continguts a Labster –
Consulta l’article original: https://www.labster.com/blog/vr-in-higher-ed-isnt-hype-its-here-to-help/
