Enguany, la Nit dels Museus ha celebrat la seva 41 edició, i el Consell Internacional dels Museus (ICOM) ha proposat, com a lema del dia internacional dels museus (DIM); “Museus híper-connectats, nous enfocaments, nous públics”, en relació a les connexions que els museus estableixen amb la comunitat, el seu paisatge cultural o el seu entorn natural.
Entrada principal del Cosmocaixa
Any rere any, en aquesta nit tan emblemàtica, hem vist incrementar tant el nombre de museus i equipaments adherits a la iniciativa com les xifres de visitants. Algunes dades indiquen que a Catalunya hem passat de 40 museus i 100.000 visitants el 2010 a 112 museus i 200.000 visitants el 2018. És a dir, en 8 anys hem doblat el consum cultural.
A què respon aquest èxit de participació en la Nit dels Museus? Com és que les xifres no fan més que incrementar? Quina oferta cultural ofereixen els museus i equipaments durant aquesta nit?
Tenint present que la gratuïtat també s’ofereix en molts altres moments de l’any, aquest aspecte no hauria de ser un paràmetre que justifiqui per si sol la raó de ser d’aquesta nit… Descartada la gratuïtat com a criteri que expliqui l’èxit d’aquesta nit, aleshores, què hi ha d’especial en la nit dels museus? Són les activitats o exposicions fetes ad hoc i que requereixen un context nocturn?
Per buscar respostes a aquestes preguntes hem anat a conèixer l’experiència dels responsables dels educadors de Lavola d’alguns d’aquests museus: CosmoCaixa, el Museu Agbar de les Aigües o el Centre de Restauració i Interpretació paleontològica (CRIP), per posar alguns exemples. Des de l’equip educatiu de Lavola que desenvolupem part de les activitats i tallers en aquests museus, coincidim en tres fets que percebem de la Nit dels museus.
Taller al cosmocaixa – “Posa el teu nom en colors”
Per una banda, atenem a un públic molt il·lusionat, relaxat i amb ganes de sorprendre’s durant aquesta vetllada que té lloc un sol cop a l’any. És per això que els museus programen activitats singulars per aquesta diada. CosmoCaixa organitza, per exemple, tallers d’observació astronòmica aprofitant la nocturnitat, tallers específics com Empremtes de la llum, Posa el teu nom en colors o sessions de planetari; al Museu Agbar es permet entrar al refugi antiaeri, fent una visita guiada contextualitzada en la guerra civil i al CRIP es fa una edició especial del taller Sons del miocè.
Per altra banda, també ens trobem amb un públic de perfil molt variat. El dia a dia dels museus té, de manera implícita, unes franges horàries que responen al bioritme de la ciutat: els escolars es concentren al matí fins a les 16 h, els turistes hi passen tot el dia, les famílies i els adults hi van a les tardes i en caps de setmana. La Nit dels Museus acull una amalgama de públics on les famílies es barregen amb els grups de joves o d’amics adults, les parelles i els turistes… i cadascú gaudeix, a la seva manera, de la proposta cultural. També veiem que el públic habitual del museu se suma amb un públic més esporàdic que descobreix per primer cop aquests espais. A més a més, hi ha un altre factor rellevant, la difusió conjunta de tota l’oferta cultural té un efecte multiplicador que potencia la capacitat d’arribar a molt més públic.
Sala principal – Cosmocaixa
En definitiva, potser l’èxit de la Nit dels Museus no és tant el què sinó el com. No es tracta només d’exposar unes activitats especials per a aquella nit, sinó la creació d’un ambient diferent que actua com a catalitzador i facilitador per tal que la ciutadania, conegui, experimenti, descobreixi i es faci preguntes que contribueixen a l’enriquiment de la nostra educació i cultura, i és que barrejar-se en espais de cultura sempre és positiu, sigui de dia o de nit.
