Científiques, ambientòlogues, biòlogues, ecologistes, activistes o pedagogues, dones del segle XIX o de l’actualitat. Per commemorar el Dia Internacional de la Dona, ens preguntem a quines dones amb vocació científica i ambiental admirem. Aquestes són, entre moltes d’altres, les nostres dones admirades:
La Marta Lacruz, directora de desenvolupament i consultoria educativa, admira Lynn Margulis (1938 -2011) per com ens va fer repensar l’evolució. Les seves investigacions van dur-la a postular l’origen de la cèl·lula eucariota a partir de la simbiosi de cèl·lules procariotes. També va col·laborar en el desenvolupament de la teoria de Gaia segons la qual la Terra funciona com a superorganisme.
L’Arantxa Arnaiz, responsable de gestió de museus, centres de ciència i centres d’educació ambiental, escull a Rosalind Franklin (1920 – 1958) especialment pels esforços que va fer per ser reconeguda per la comunitat científica en la descoberta de l’estructura helicoidal de l’ADN fent servir la tècnica de difracció de rajos X.
El Javi Gómez, responsable del Centre Andorra Sostenible, ens recorda a una científica catalana, Josefina Castellví (1930 – ), la primer dona que va anar a una estació antàrtica a fer recerca. Les seves investigacions han aportat molt coneixement sobre el continent en temes com la geologia, el canvi climàtic o la microbiologia.
El Pablo Velázquez, coordinador de la Campanya de recollida orgànica de Madrid, admira a Clémence Royer (1830 – 1902). Una dona autodidacta en totes les disciplines i àrees que dominava (ciència, economia, filosofia, feminisme) i la primera persona que va rebatre a Charles Darwin pel seu masclisme i per l’apropiació d’idees de Lamarck, en la seva polèmica traducció francesa de L’origen de les espècies.
El Pablo, com el Javi, també admiren a Rachel Carson (1907 – 1964), la precursora del moviment ecologista. El seu llibre Primavera silenciosa va contribuir a un nou coneixement sobre el lloc que ocupa l’espècie humana en el món i a promoure polítiques i conductes per preservar el medi ambient.
El Ramon Gallifa, tècnic d’educació es decanta per Marie Curie (1867 – 1934), pionera en els estudis sobre la radioactivitat, va ser la primera dona a rebre un Premi Nobel, la primera persona a rebre el Premi Nobel en dues categories diferents (Física i Química) i la primera dona a ocupar el càrrec de professora a la Universitat de París.
El Jordi Pou, responsable de projectes d’educació, admira a Tu Youyou (1930 – ), la primera dona xinesa Premi Nobel per la seva recerca en el camp de la medicina. Va descobrir tractament contra la malària basant les investigacions de medicina tradicional xinesa.
La Tais Vidal, responsable de campanyes de proximitat escull a la científica i artista Maria Sibylla Merian (1647 – 1717) per la seva investigació sobre el procés de metamorfosi de les papallones, acompanyada d’il·lustracions pròpies.
La Caterina Navarro, tècnica de campanyes de proximitat, fa un salt al present i ens cita a Mireia Barba, responsable del projecte “Espigoladors” d’economia social que es centra a evitar el malbaratament d’aliments.
El Xavi Benito, tècnic d’educació, admira a Jane Marcet (1769 – 1858) per la seva aportació a la divulgació científica amb llibres imprescindibles a l’època com ara Converses sobre química. El seu nom no va aparèixer citat en el llibre fins a la 12a edició.
L’Alba Bonàs, tècnica d’educació, escull a l’activista política i ecologista keniana Wangari Maathai (1940 – 2011). L’admira sobretot per fundar el “Moviment Cinturó Verd” i per ser la primera dona africana en rebre un Premi Nobel de la Pau per la seva contribució al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau.
El Marc Piera-Arch, tècnic d’educació, cita a les primatòlogues Jane Goodall (1934 – ) i Dian Fossey (1932 – 1985). La primera per ser pionera en l’estudi dels ximpanzés i pel seu compromís amb l’activisme ambiental. La segona pel seu estudi sobre els goril·les a les muntanyes de Ruanda i la República Democràtica del Congo.
L’Alba Escolà i la Núria Castells, tècniques d’educació, admiren a dues ambientòlogues catalanes: l’Àngels Ferrer (1904 – 1992) i la Marina Mir, per les respectives tasques vocacionals en la divulgació i pedagogia d’estudis ambientals.
