A Anthesis Lavola som experts en el disseny i la implementació de campanyes de sensibilització. Les nostres accions, orientades a sensibilitzar la ciutadania sobre problemàtiques ambientals, ens permeten obtenir dades sobre l’impacte de la campanya durant el seu desenvolupament, però resulta complex mesurar els beneficis d’una acció de sensibilització a mitjà o llarg termini. Un estudi elaborat per l’ICTA-UAB aporta dades científiques sobre la repercussió real de l’impacte.

L’estudi La generació de brossa marina a les platges de les illes mediterrànies com a efecte del turisme i la seva mitigació” elaborat pel Doctor Michaël Grelaud i la professora Patrizia Ziveri de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) ha demostrat l’impacte real que tenen aquestes accions. La investigació s’emmarca en el projecte europeu BLUEISLANDS, el qual ha permès estudiar les brosses marines de vuit illes de la Mediterrània (Mallorca, Rab, Sicília, Malta, Míkonos, Rodes, Xipre i Creta). Les costes mediterrànies tenen una intensa pressió del turisme, generant un augment dels residus especialment en temporada alta. Les platges, en conseqüència, es converteixen en passarel·les de brossa que arriben a la mar, provocant greus problemes en l’ecosistema marí.

La investigació ha permès indexar l’acumulació de brossa en aquestes illes i posar en valor els beneficis de campanyes de sensibilització com a estratègies de mitigació dels efectes del turisme. Laura Toset, responsable de campanyes d’Anthesis Lavola, ha conversat amb el Doctor Michaël Grelaud, coautor de l’article d’investigació.

• Quin va ser el paper de l’ICTA-UAB en el projecte BLUEISLANDS i quins criteris es van seguir per a triar les platges?

L’ICTA-UAB ha participat en la fase d’estudi del projecte, en concret, en l’estudi sobre brossa marina a les platges. Preparem la metodologia amb un equip de tres persones de l’Institut i, com no podíem anar a les platges, la compartim amb els socis de les vuit illes perquè la implementessin.

En tractar-se d’un projecte per avaluar l’impacte del turisme, va ser evident avaluar en cada illa una platja molt turística. És a dir, amb presència d’infraestructures associades a aquest sector (hotels, restaurants, bars de platja, discoteques, etc.). Per poder comparar aquestes dades, a cada illa es va triar una altra platja popular freqüentada per persones de la localitati amb poques infraestructures, i finalment a cada illa es van triar platges remotes, sense infraestructura i amb menor nombre de visitants.

Per dur a terme l’estudi, entre els mesos de febrer i novembre de 2017 es van estudiar els residus d’aquestes platges, monitorant les zones i caracteritzant la tipologia de residus. La majoria d’ells van ser materials fets parcialment o completament amb plàstic com envasos, ampolles, bosses de patates, també altres restes com burilles. Després de la realització de l’estudi, en 2019 els ajuntaments de les localitats participants en el projecte van dur a terme campanyes de sensibilització per a conscienciar sobre la problemàtica. Posteriorment, es va tornar a les platges on s’havien realitzat les campanyes per agafar noves mostres i comprar-les amb les del 2017.

• D’entre les platges seleccionades per a l’estudi, en quines es van realitzar les campanyes de sensibilització?

Les campanyes es van fer en sis les platges turístiques i en cinc platges freqüentades per persones de la localitat. Els socis del projecte van fer diferents accions com repartir cendrers, gots per reutilitzar, etc. però el punt en comú de totes les accions en les platges eren les campanyes de sensibilització amb presència de persones informant sobre els problemes derivats de l’impacte del turisme que es van recollir en l’estudi previ. En total s’han fet campanyes en onze platges; deu han mostrat una reducció de la taxa d’acumulació de residus i només una no; l’única platja on no hi havia informadors per parlar directament amb les persones.

• A Anthesis Lavola realitzem campanyes de diferent tipus, a partir de la interacció amb la ciutadania prenem dades qualitatives i quantitatives per mesurar l’impacte de la campanya al territori. Segons les dades de l’estudi, es podria afirmar que les accions realitzades a les platges han tingut un impacte positiu en la reducció de les brosses marines?

Si, clarament. S’ha mesurat una reducció de prop del 50% de les brosses marines directament relacionada amb el turisme. En aquest sentit, les campanyes no han tingut impacte sobre residus que provenen d’altres sectors que actuen a les platges com la pesca, per exemple, però sobre els residus com llaunes de beguda, burilles, paquets de patates, etc. sí que observem una eliminació mitjana de més del 50% de la taxa d’acumulació després de les campanyes de sensibilització. Elrang de la reducció està entre el 20.8% en una platja turística de Xipre i fins al 98.8% en una platja freqüentada per locals a Rodes.

Hi ha un impacte real de les campanyes tot i que és important tenir en compte que, en paral·lel a elles, alguns països han implementat altres accions com la prohibició de fumar a les platges, l’eliminació dels plàstics d’ús únic, etc. El conjunt d’aquestes mesures juntament amb les campanyes, han pogut beneficiar la reducció.

• Segons la teva experiència, quins son els aspectes més rellevants arran de la comparació entre les dades prèvies i les dades posteriors a les campanyes?

Era molt important la fase d’estudi per saber el punt de partida de la investigació. Després, en relació amb les campanyes de sensibilització que cada soci va implementar, el fet de parlar directament amb els turistes i presentar l’estudi ha estat un dels punts més importantsper comunicar el problema de la brossa directament associat al turisme. Per mesurar el resultat es va haver de tornar a les platges i treure’n noves dades i mostres per quantificar la brossa present després de les campanyes. Aquests tres passos crec que són obligatoris per poder mesurar els resultats de les campanyes de sensibilització.

• En aquest sentit son importants les campanyes de sensibilització, però també altres polítiques que l’administració pugui implementar. Quins creus que serien aquests eixos d’actuació?

Clarament, crec que hi ha dues opcions; fer campanyes de sensibilització o bé campanyes sancionadores. Segons el meu punt de vista personal, les campanyes de sensibilització poden tenir millor impacte a llarg termini. I si es pot fer durant l’estiu, crec que es pot reduir l’acumulació de les brosses marines relacionades amb el turisme. La mitjana de l’import que els socis del projecte van dedicar a les campanyes de sensibilització, en temporada alta de maig a setembre, és de més de 100.000 € per km de platja. Dins el context del projecte europeu cada soci ha adaptat les accions mantenint un element en comú: la presència de persones informant a peu de platja.

• Si haguessis de donar consell a un municipi de costa per millora la problemàtica de les brosses marines, quines accions recomanaries?

Crec que les accions amb persones, de tu a tu, funcionen correctament. A més, em sembla important informar les persones sobre la problemàtica del lloc on estan de vacances, no informació en general, sinó dades concretes del lloc.

Laura Toset reflexiona sobre l’aportació de l’estudi a la feina que desentela l’equip de campanyes: “A Anthesis Lavola recollim dades, però ens és difícil fer la comparació perquè habitualment no tenim dades prèvies o posteriors. No obstant això aquest estudi és molt potent per les comparacions que permet fer abans i després de les campanyes. Per a nosaltres és un estudi molt revelador, encara més perquè les dades mostren que les accions de sensibilització amb persones – de tu a tu -han funcionat.“

* Els socis de el projecte BLUEISLANDS són: Consell Insular de Mallorca – Departament de Medi Ambient, Consorci de Taormina Etna (Sicília), contat de Primorje i Gorski Kotar (Rab), Wasteserv Malta Ltd (Malta), Regió de Creta: Direcció de Medi Ambient i Ordenació de el Territori (Creta); Municipi de Míkonos, Municipi de Rhodes, i Ministeri Rural i Medi Ambient – Departament de Medi Ambient de Xipre.