“Et fa pensar a través dels materials”, “fomenta la creativitat”, “fa protagonistes als participants”, “obre la porta a la gestió del fracàs”, “sense límits”, “t’atrapa!”.
Aquestes són algunes de les reaccions dels prop de vint-i-cinc participants, tots ells professionals del sector educatiu, després d’assistir als tallers formatius que Ryan Jenking va oferir sobre un tema apassionant: la metodologia Tinkering en el marc de l’STEAMConf 2018 que organitza cada any la Fundació “la Caixa” a CosmoCaixa. Ryan Jenking és cofundador de Wonderfullidea, ex membre de l’Exploratorium (museu de la ciència, l’art i la percepció humana de San Francisco) i actualment dedica gran part del seu temps a difondre aquesta metodologia desenvolupant tallers i xerrades arreu del món.
La metodologia Tinkering va néixer a l’Exploratorium com una branca dels moviments “maker” i “do it yourself” i ràpidament s’ha obert pas com una eina educativa molt eficaç en l’apoderament d’infants i joves a l’hora d’intervenir en el seu entorn amb propostes STEAM, és a dir, que combinen la ciència, la tecnologia i l’art .
Gran varietat de materials i fenòmens, feedback immediat, interacció entre els participants i un ambient lúdic són, segons Cristina Simarro, investigadora del Centre de Recerca per l’Educació Científica i Matemàtica de la UAB (CRECIM), els quatre pilars bàsics per garantir un marc de treball basat en aquesta metodologia. Per fer-nos una idea, aquestes quatre característiques delimiten un gran camp de joc on els participants es mouen lliurement i desenvolupen les seves creacions en un ambient que promou el treball en equip, l’assaig – error, la reflexió, etc. Aquesta llibertat d’acció permet que la creativitat sigui màxima i el ventall de resultats obtinguts molt ampli.
En poc temps, aquesta metodologia s’ha estès en centres educatius i museus arreu d’Europa teixint una xarxa de professionals que busquen diferents formes d’aplicar i innovar en aquest àmbit. A casa nostra, el Tinkering ha arribat per diferents camins i amb diferents formats i un dels seus màxims exponents el podem trobar a l’espai Creactivity de CosmoCaixa. Aquest espai, promogut per Fundació “la Caixa” i amb l’assessorament tècnic de les investigadores Cristina Simarro i Digna Couso del CRECIM, ha permès fer arribar la metodologia Tinkering a un gran nombre de persones de diferents perfils i procedències. Públic familiar, joves i, sobretot, escoles i instituts d’arreu del país posen en pràctica a diari les seves habilitats i creativitat en aquest espai innovador.
Chain reaction (imatge 2)
Cal destacar que el paper del facilitador és clau en els tallers Tinkering ja que la seva tasca és acompanyar als participants per aquest gran ventall de possibilitats garantint el seu procés d’aprenentatge. Els facilitadors donen suport als participants en l’exploració dels materials, en el plantejament dels objectius, l’assoliment d’aquests i, sobretot, en la reflexió sobre els processos i experiències que cada participants ha viscut. Al Creactivity de CosmoCaixa, aquesta tasca recau en l’equip educatiu de Lavola tutoritzats pels tècnics de l’àrea de ciència de CosmoCaixa.
Tots aquests aspectes de la metodologia Tinkering van ser tractats i es van debatre durant les dues jornades de formació a través dels tallers proposats per Ryan Jenking. Scribbling machines (imatge 3), paper circuits & computation (imatge 4) i chain reaction (imatge 2) van ser les activitats proposades per submergir-se en aquesta metodologia. Aquests tres tallers, tot i tenir unes tasques força definides, són un bon exponent de la metodologia Tinkering. La varietat de materials i la llibertat en el desenvolupament permeten observar un gran ventall de resultats finals molt diferents els uns dels altres.
Scribbling machines (imatge 3)
paper circuits & computation (imatge 4)
A més del treball pràctic, les jornades van servir també per debatre i expressar els punts forts i les preocupacions relacionades amb la forma d’aplicar el Tinkering en els diferents entorns de treball. Com es pot fer encaixar el Tinkering en els processos d’aprenentatge de l’educació formal? És necessari el canvi de model actual per tal d’implementar satisfactòriament aquest tipus de metodologies en l’educació? És l’aprenentatge per competències un marc ideal per utilitzar una eina com aquesta?
En el debat sobre aquestes qüestions es va fer èmfasi en que un dels punts forts de la metodologia Tinkering, en el marc de les competències, està en treballar els processos i les actituds més enllà de treballar el component dels continguts, ja que sovint passen més desapercebudes però tenen una importància cabdal per afrontar els reptes que ens depara el segle XXI.
Així doncs, es va convergir força en la idea que, en aquest moment de canvi i evolució de l’educació al nostre país, la metodologia Tinkering pot ser una bona eina per avançar cap als nous escenaris pedagògics que es plantegen pels propers anys.
En aquest sentit, també volem destacar que l’equip de l’àrea d’educació de Lavola, amb l’expertesa adquirida en aquest àmbit, ha dissenyat, juntament amb la Fundació Agbar, “La Factoria de l’Aigua”, un nou espai Tinkering al Museu Agbar de les Aigües de Cornellà on es treballa amb aquesta metodologia per tractar els aspectes relacionats amb la gestió de l’aigua.
