Entrades

La crisi generada arran de la pandèmia del COVID-19 ha impactat en la nostra manera d’entendre i relacionar-nos amb el món, la ciutat i amb els nostres veïns i veïnes. Les administracions locals necessitaran la seva complicitat i compromís per fer front als reptes de la nova normalitat que s’entreveuen, i les campanyes d’informació i sensibilització són elements essencials en aquest procés. 

Les conseqüències socials, ambientals i econòmiques seran molt importants i caldrà que els municipis desenvolupin estratègies innovadores i ambicioses per donar resposta a les noves necessitats de comunicació i informació a la ciutadania. L’escenari post-confinament ens ofereix grans reptes i grans oportunitats.  

Els nous reptes dels municipis

En el molt curt termini els ajuntaments estan cridats a jugar un paper protagonista en la  comunicació i la sensibilització a la ciutadania, el comerç i els serveis, els visitants, etc., sobre les pautes de comportament i normes sanitàries o de distanciament social. Quines accions de comunicació i sensibilització convindrà emprendre?

  • Sensibilització sobre les noves pautes de conducta. La comunicació i sensibilització vers les pautes de distanciament social, d’ús i accés a l’espai i als equipaments públics i els protocols sanitaris, esdevindran cada cop més rellevants. Tot plegat implica interioritzar nous hàbits i normes que poden resultar incòmodes o de difícil comprensió per part de la ciutadania, però també perquè cap la possibilitat que minvi la percepció de perill i es produeixi un efecte de relaxació de la ciutadania.
  • Comunicació de la gestió de nous residus sanitaris. Es pot assegurar que els nous residus sanitaris (mascaretes, guants, pantalles, etc.) han vingut per quedar-se durant un període de temps encara incert i la ciutadania haurà de tenir clara quina és la seva correcta separació, i com tractar els residus en el cas de les persones malaltes. A més, caldrà conscienciar de la importància de no deixar aquests residus fora dels contenidors de rebuig o fins hi tot en papereres obertes com les que hi ha als carrers o als parcs. Aquesta informació és clau per protegir a la població, particularment als treballadors dels serveis de neteja, i assegurar la correcta gestió d’un nou tipus de residus.
  • Fer front al gran volum d’informació (i a la desinformació). Estem convivint amb un gran volum d’informació centrada en la COVID-19, fins i tot es podria parlar d’infoxicació. Des de les administracions, com a font fiable d’informació per a la ciutadania, caldrà un esforç important per generar seguretat informativa a la població, donant missatges concrets, directes i clars, i adaptats als diferents perfils de població.
  • Plans de contingència per a una potencial segona onada. Una segona onada de contagis o rebrots focalitzats abans que existeixi una vacuna per al coronavirus és una amenaça molt real. En aquest sentit, de la mateixa manera que les administracions hauran de disposar de plans de contenció per a garantir la continuïtat dels serveis públics, també hauran de tenir a punt estratègies de comunicació de crisi per a activar-les ràpidament i de manera àmplia.

Quin volem que sigui el nostre model de societat del futur? Com farem la transició cap a la nova normalitat? Tenim l’oportunitat i, per tant també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

Les administracions han d’acompanyar a la ciutadania en aquest procés i s’ha de tenir la mirada posada en les oportunitats de futur i el gran marge de millora i benestar que tenim la possibilitat d’aconseguir. Quines oportunitats val la pena aprofitar?

No desfer el camí que s’havia avançat en sensibilització ambiental

Els municipis tindran la necessitat de reorientar o reforçar les campanyes de caire ambiental habituals, però que prendran major rellevància arran de les conseqüències de la COVID-19 i davant el risc que es facin passes enrere en tot allò que s’havia avançat en sensibilització ambiental en els últims anys.

  • Evitar la caiguda de l’ús del transport públic i fomentar la mobilitat activa. Seguint les recomanacions del Govern i les restriccions derivades de l’estat d’alarma, l’ús del transport públic ha baixat significativament. Cal treballar en alternatives en la mobilitat activa no contaminant, com per exemple la bicicleta, i alhora vetllar per donar seguretat als usuaris del transport públic. Les accions de sensibilització seran clau per fer veure que, modificant els nostres hàbits de desplaçament, podem aconseguir objectius per millorar la nostra qualitat de vida.
  • Fer un ús racional dels plàstics. Amb la crisi de la COVID-19 hem vist que els plàstics tenen aplicacions indispensables per a la salut, però també hem vist com, degut a la por al contagi, s’ha tornat a disparar el consum de productes envasats o empaquetats i d’elements d’un sol ús. Aquest serà un dels reptes més profunds: com atendre a les comprensibles reticències i precaucions de la ciutadania i alhora, la necessitat de sensibilització per un ús racional dels plàstics.
  • Apostar pel consum responsable i sostenible. Un altre aspecte que s’està veient alterat i modificat significativament són els nostres patrons de consum. Els municipis hauran de realitzar accions per a retornar la tranquil·litat als consumidors i la confiança en el petit comerç local i de proximitat, per fomentar l’economia local que s’haurà vist molt perjudicada enfront del comerç electrònic. D’altra banda, amb aquesta crisi s’ha estès àmpliament el debat sobre la relació entre la pandèmia i les implicacions ambientals i socials de l’actual model global de fabricació, distribució i consum. Serà el moment de sensibilitzar a la població vers un model de consum diferent.

Els informadors i agents cívics, la clau per a una comunicació que perduri

Fruit de l’experiència d’Anthesis Lavola en el disseny, planificació i execució de campanyes de sensibilització ciutadanes, es pot afirmar que la interacció directa amb la població és clau per aconseguir els objectius marcats pels nostres clients. L’empatia amb la ciutadania, l’adaptació del discurs a cada interlocutor, la formació dels equips d’informadors en tècniques d’habilitat comunicatives i la sensibilització, són alguns dels elements més rellevants.

En l’escenari post-covid el repte que tenim per davant és majúscul, l’esforç que es demana a la societat serà important, però també ens pot aportar una oportunitat de millora única. Tenim l’oportunitat col·lectiva i per tant, també la responsabilitat, de millorar les nostres accions, de buscar una societat més justa, cívica, oberta i compromesa amb la resta de ciutadans i amb el medi ambient.

La clau de volta serà comptar amb el recolzament, implicació i suport de la ciutadania en cadascuna de les accions i necessitats que es vagin generant i, per a aquesta fi seran imprescindibles les campanyes de sensibilització dutes a terme amb informadors i recolzades per accions comunicatives imaginatives i intel·ligents.

Consulta l’article complet en el web d’Anthesis Lavola.

Laura Toset
Resposanble de campanyes

La commemoració del Dia Mundial de les persones consumidores i del consum responsable se celebra el 15 de març des de l’any 1983 com a reivindicació dels drets de la ciutadania. Tanmateix, la realitat ambiental del planeta ens hauria de fer posar èmfasi en els nostres deures com a persones consumidores i no només en els nostres drets a l’hora de consumir.

Les persones cal que reivindiquem els nostres drets com a consumidores però també hem de prendre consciència dels deures que tenim, també en matèria de consum, per contribuir a un model econòmic, social i productiu més sostenible. I és que el consum responsable és una peça essencial per a garantir un model de desenvolupament sostenible; en aquest sentit, dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que promou l’Organització de Nacional Unides en el marc de l’Agenda 2030, l’objectiu 12 se centra en la producció i el consum responsable per assolir un model de creixement on es té en compte l’impacte econòmic, social i ambiental. Per caminar cap a aquest model de consum, és imprescindible sensibilitzar la ciutadania, educant i facilitant la informació adequada per coresponsabilitzar-la a l’hora de consumir. Una manera de fer-ho és impulsant programes d’educació per la sostenibilitat a través dels quals es donin a conèixer els valors del consum responsable i es promoguin nous hàbits entre les persones per evitar, entre d’altres, problemàtiques com el malbaratament alimentari.

En aquest context, cada vegada són més les administracions implicades en la causa; la Generalitat de Catalunya ha aprovat el 4 de març de 2020 la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya. I també des d’organitzacions i empreses es promouen accions, iniciatives i recursos de consum entesos des del compromís social i ambiental, amb l’objectiu de transformar el model econòmic i de societat. D’aquesta manera, es facilita al conjunt de la ciutadania l’opció d’un producte o servei on es tenen en compte els criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Acompanyar aquestes iniciatives amb programes educatius que facilitin el compromís de la ciutadania amb nous productes i serveis basats en models de consum sostenible és fonamental per normalitzar-ne el seu ús.

L’equip de programes per l’educació per la sostenibilitat d’Anthesis Lavola gestiona projectes que giren a l’entorn el consum responsable:

El taller escolar ‘Som gent de profit’ s’ofereix als centres d’ensenyament de Catalunya dins de la campanya “Som Gent de Profit” de l’Agència de Residus de Catalunya contra el malbaratament alimentari, amb l’objectiu de crear consciència per fer un bon aprofitament dels aliments i promoure els hàbits de consum responsable entre l’alumnat d’educació primària i secundària. El programa pedagògicEl comerç i les escoles’ de l’Ajuntament de Barcelona ofereix als centres educatius l’oportunitat de conèixer i repensar el comerç de proximitat de Barcelona, afavorint el coneixement de l’entorn cultural, social i històric de la ciutat alhora que es tracten els valors relacionats amb el compromís social, apostant per l’economia local. També des del programa eductiu ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ofereixen activitats sobre la temàtica per a centres de formació reglada i no reglada, i per a la ciutadania. En elles es genera un aprenentatge entorn els valors de consum actiu, crític i responsable i en favor de la sostenibilitat social i ambiental. Anteriorment a aquestes propostes, Anthesis Lavola va dissenyar i conceptualitzar de l’interactiu ‘La compra en joc’ pel Govern d’Andorra. Es tracta d’un joc interactiu en el qual l’alumnat ha de realitzar una compra virtual de productes de diferent tipologia. Durant la compra s’analitzarà el cicle de vida dels productes triats per tal de fomentar la reflexió sobre el seu cost econòmic i ambiental, alhora que s’aporten criteris per fer una compra més responsable i sostenible.

Anthesis Lavola també disposa del taller propi ‘El consumidor responsable’, una activitat de sensibilització per aprendre i valorar els productes tenint en compte criteris ambientals i socials, reflexionant també sobre la problemàtica dels residus i els criteris de comerç just. Aquest taller s’ha portat a terme en diferents ocasions, recentment s’ha realitzat als Mercats del barri de Gràcia de Barcelona.

Des d’Anthesis Lavola es tenen en compte criteris de sostenibilitat a l’hora de dissenyar i produir els materials i recursos educatius que ideem.

Es procura la utilització de materials naturals, ecològics, certificats i/o de proximitat, sempre que sigui possible. Se seleccionen materials fàcilment reciclables i/o reutilitzables en usos posteriors per reduir els residus. També s’eviten els usos innecessaris de recursos, tant a nivell material com de volum i versatilitat i es conceptualitza l’espai pensant en la seva facilitat de transport, muntatge, desmuntatge i posterior emmagatzematge; el que permet una reducció de la seva petjada de carboni. En són exemples el disseny de l’activitat tinkering pel centre Bee Happy. Casa de les abelles, les exposicions sobre canvi climàtic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els materials de l’activitat itinerant del programa educatiu Fungastic o els materials del taller propi Lluc el Samaruc, entre d’altres.