Entrades

El Zoo de Barcelona aposta per l’Itinerapp

El Zoo de Barcelona ha apostat per la digitalització d’algunes de les activitats que ofereix a través del seu servei educatiu. Des d’Anthesis Lavola hem fet possible aquest procés dissenyant i incorporant continguts i jocs interactius digitals amb l’eina Itinerapp en quatre activitats diferents.

El servei educatiu del Zoo de Barcelona ofereix activitats per a tots els nivells educatius de l’educació formal, no formal i per al públic familiar per conèixer i estimar els animals. Per donar resposta a la voluntat de digitalitzar part de la seva oferta educativa, l’equip de consultoria ha portat a terme un treball de valoració i d’anàlisi per tal d’identificar el potencial de les dinàmiques  i recorreguts de les visites per adaptar-les al format digital a través de l’Itinerapp®.

Aquest recurs educatiu, conceptualitzat i dissenyat per Lavola, és una aplicació que permet fer visites i itineraris gamificats adaptables a les necessitats de cada projecte, segons el públic, els espais, etc. En l’aplicació s’integren continguts, proves i dinàmiques que els participants resolen durant la visita, aportant-los una experiència d’entreteniment i d’aprenentatge.

Un cop valorades les diferents activitats i acordats els diferents moments de les visites en els quals s’inclourien els recursos digitals gamificats, s’han adaptat els continguts i dissenyat les proves per realitzar cinc itineraris digitals; per les activitats ‘Discovery’, ‘Mangabeis’, ‘Orangutans’ i ‘Animals en perill’. Per aquesta última, adreçada a l’alumnat de Cicle mitjà i superior de primària, ESO i Batxillerat s’ha proposat realitzar dos itineraris diferenciats que s’adaptin als nivells de les diferents etapes educatives, agrupant l’alumnat de primària, per una banda, i el de secundària i batxillerat, per l’altra.

Per dissenyar i adaptar l’Itinerapp® s’ha utilitzat diverses tipologies de proves i jocs com puzles, jocs de memòria, de multi resposta, de fer parelles, de selecció de paraules o imatges, etc. que milloren la interactivitat amb els participants a través del format digital. També s’han incorporat materials audiovisuals i vídeos de realitat augmentada i 360º, una aportació tecnològica que enriqueix la visita i que garanteix que es puguin veure aspectes de l’itinerari vinculats al comportament dels animals que potser no succeeixen en el moment en el que es porta a terme l’activitat.

Un cop dissenyats i programats els continguts, l’equip d’Anthesis Lavola ha realitzat una prova pilot de cada itinerari i ha format a l’equip educatiu del Zoo que s’encarrega de desenvolupar les activitats amb els públics participants.

Aquest procés de digitalització aporta un valor diferencial a l’oferta educativa del Zoo, millorant-ne la innovació, la interactivitat i la comprensió dels coneixements a través de la varietat de recursos digitals que ofereix l’Itinerapp®. Una eina desenvolupada per a tauletes amb sistema operatiu iOS i, recentment, per a Android.

/by

L’educació ambiental en temps de pandèmia

Som a les portes d’acabar un any inèdit en el qual, per portar a terme la nostra tasca educativa no hem pogut estar físicament a prop dels públics als quals ens dirigim. Això ens ha obligat i motivat a transformar i adaptar les solucions, recursos i serveis que oferim als clients per seguir aportant-los valor. Què ens emportem, d’aquest any?

Les paraules ‘resiliència’ i ‘innovació’ han format part del dia a dia de l’equip d’educació d’Anthesis Lavola. Si bé la nostra pràctica educativa sempre ha apostat per aportar solucions creatives que estiguin alineades amb les tendències pedagògiques més punteres, en temps de pandèmia ‘hem evolucionat de manera estrepitosa per donar resposta a les noves necessitats dels clients i dels públics. Fins ara, utilitzàvem la tecnologia tímidament, perquè els usuaris finals no estaven preparats; ara hi estem abocats’, com reflexiona la Núria Solé, responsable de la solució de programes educatius. I afegeix que s’han obert noves maneres d’apropar-se i de treballar amb la comunitat educativa la qual ha integrat, finalment, el món digital en el seu ADN; ‘La digitalització pot oferir moltes possibilitats per seguir educant i és molt interessant per tot el que ens ofereix. La hibridació del món presencial i el digital podem arribar molt més enllà; podem ampliar, complementar i millorar la tasca que fèiem presencialment’.

Cal incorporar els avantatges que aporta la digitalització a la nostra tasca educativa i la normalització i acceptació de les propostes en línia entre la comunitat educativa i el públic general per aportar més valorar a l’aprenentatge.

En la taula rodona virtual ‘Com ajudar a l’escola des de fora de l’escola?’ que el passat juny vam organitzar des d’Anthesis Lavola, les interversions de Coral Regí, directora de l’escola Virolai de Barcelona, ja van apuntar la reflexió sobre com totes les activitats interactives i gamificades en línia que es van crear per acompanyar als centres educatius com a recurs d’aprenentatge i a la ciutadania com a propostes d’oci quan no es podia sortir del domicili, podrien conviure. I és que l’escenari que ha anat perfilant-se en el desconfinament i les noves onades de la COVID-19 és que la presencialitat i el distanciament físic forçosament han de coexistir i que fluctuen segons les necessitats sanitàries de cada moment.

En aquest sentit, la Berta Segura, com a educadora ambiental remarca la promoció de les eines digitals entre els equips a partir de formacions internes per desenvolupar nous recursos en línia i conèixer noves eines digitals de participació. El seu ús ha suposat una manera d’apropar entorns naturals a persones que no poden viure’ls en primera persona, ja sigui pel seu lloc de residència, les seves circumstàncies personals, etc. En aquest sentit, moltes de les activitats i xerrades que s’han promocionat en format digital durant el confiament, han pogut arribar a moltes més persones usuàries que, d’altra manera, no haurien pogut gaudir-ne.

Destaquem el compromís dels clients per seguir apostant per l’educació ambiental en temps de pandèmia, tant per la vocació de servei a la ciutadania com per l’acompanyament als docents en temps d’incertesa.

Cal doncs aprofitar i incorporar els avantatges que aporta la digitalització a la nostra tasca educativa i la normalització i acceptació de les propostes en línia entre la comunitat educativa i el públic general, per enriquir, ampliar i aportar més valorar a l’aprenentatge. Un aprenentatge que, fonamentalment i en essència, totes les persones de l’equip remarquen que ha de poder seguir sent presencial per viure el gaudi i l’experiència que aporta la participació en un taller manipulatiu o en una visita de descoberta de l’entorn natural.

En aquest sentit, l’Anna Giraldés i el Roger Cardellach, que coordinen programes d’educació ambiental, apunten la importància de recuperar el material didàctic i pedagògic que es posa a l’abast dels infants de manera sensorial i manipulativa. Si bé hi ha recursos digitals que propicien la interacció i la motivació per part de l’alumnat, l’aprenentatge vivencial i sensorial basat en l’observació, l’escolta i la manipulació d’objectes i recursos, és més perdurable a llarg termini. Com també ho és el fet que una persona educadora ambiental experta pugui compartir els seus coneixements en el context d’una activitat presencial, creant un vincle afectiu i empàtic amb el públic.

Així ho reafirma l’Alba Bonàs, responsable de la solució de consultoria educativa al dir que ‘l’essència de l’educació són les persones, i les persones ens relacionem millor amb tots els sentits’. I, en aquesta mateixa línia, la Tais Vidal a partir de la seva experiència com coordinadora de campanyes de sensibilització té clar que per aconseguir una millor sensibilització en les campanyes ‘cal mantenir el contacte presencial entre els equips de persones informadores del carrer i la ciutadania, ja que en aquest cas, a més, representen un fil de comunicació entre la població i l’administració o els clients que les impulsen’.

I, precisament en referència als clients, cal destacar el seu compromís per seguir apostant per l’educació ambiental en temps de pandèmia, tant per la vocació de servei a la ciutadania com per l’acompanyament als docents en temps d’incertesa. Gran part de la transformació de programes educatius i activitats de museus i centres ha sigut possible gràcies l’aposta que els clients han fet per dissenyar noves activitats en línia. En aquest sentit, l’equip d’educació es complau de l’empatia i la confiança dels clients amb els quals s’ha treballat de la mà, un fet que ha reforçat els vincles. Una mostra és la bona acollida que va tenir el cicle de webinars especialitzats que va impulsar Anthesis Lavola per seguir teixint complicitats amb les relacions amb els clients.

Per aprofundir en les reflexions de la pràctica educativa durant la pandèmia, en aquest podcast (en anglès) podeu escoltar a Marta Lacruz, Directora de Desenvolupament i responsable d’Educació d’Anthesis Lavola.

/by

Premi a la innovació i la solidaritat durant la Covid

,
El 22 de setembre es van lliurar els reconeixements “Barcelona mai s’atura” en el marc del saló BizBarcelona. La col·laboració entre la Xarxa d’Ateneus de Fabricació i el moviment ciutadà Coronavirus Makers ha rebut un premi per la seva tasca produint i subministrant milers d’equips de protecció individual en resposta a l’emergència sanitària de la Covid-19.

Els Ateneus de Fabricació són equipaments impulsats per l’Ajuntament de Barcelona on es treballa per apropar la tecnologia, la ciència i el disseny de la fabricació digital i de les seves aplicacions a tota la ciutadania. Disposen de màquines i personal qualificat per capacitar, donar suport a projectes i acollir activitats sobre la base de l’economia social i solidària, en la qual compartir és el model.

Arran de la situació d’emergència sanitària generada per la Covid-19, els cinc ateneus de la Xarxa d’ateneu de Barcelona (XAF) juntament amb la Casa del Mig Punt Multimèdia, van organitzar els seus equips de treball i la maquinària (una trentena d’impressores 3D, cinc talladores làser i un equip de vint-i-cinc treballadors i treballadores) per tal de produir equips de protecció individuals i distribuir-los al personal essencial que va estar a primera línia d’acció durant que durant la fase més dura de la Covid-19.

La XAF es va sumar a les accions que de manera voluntària va iniciar el moviment ciutadà organitzat a través del col·lectiu Coronavirus Makers, que va arribar a aplegar a més de 3.000 persones entre makers, enginyers, personal sanitaris, taxistes, etc. Conjuntament, i amb el suport de les gerències, direccions i departaments implicats de l’Ajuntament de Barcelona, van fer possible la producció i entrega de fins a 30.000 peces entre març i juliol del 2020.

L’equip d’Anthesis Lavola que gestiona l’ateneu de fabricació ubicat al Parc Tecnològic ha sigut un actiu en aquesta col·laboració perquè s’ha encarregat de la logística del projecte, ha reforçat l’equip per augmentar la producció quan ha estat necessari i ha format als equips de persones voluntàries.

En el Parc Tecnològic, convertit en el centre de logística del projecte col·laboratiu, es rebien les peces produïdes des dels altres ateneus de la XAF, es desinfectaven seguint els protocols sanitaris, s’empaquetaven i s’envien a les diferents entitats que havien sol·licitat materials. En aquest procés, la col·laboració del Sindicat del Taxi de Catalunya ha estat imprescindible per poder realitzar tots els trasllats de materials.

Els reconeixements “Barcelona mai s’atura”, creats per Barcelona Activa i Bizbarcelona – el saló de referència per a emprenedors, startups i pimes –han reconegut en la categoria de “Col·laboració o iniciativa compartida” aquesta feina realitzada conjuntament entre la XAF i els moviments ciutadans, valorant la feina feta per part dels diversos col·lectius. L’endemà de l’entrega del premi es van presentar l’informe de realització del projecte amb la participació de Jordi Reynés, Director de la XAF, el Martí Burriel, coordinador dels serveis Educatius de la XAF i la Clara Borràs, coordinadora de l’Ateneu de Fabricació del Parc Tecnològic per part d’Anthesis Lavola, també es va mostrar un vídeo resum amb la tasca realitzada.

La participació de l’equip d’Anthesis Lavola en aquest projecte solidari i en xarxa ha sigut un repte i alhora una oportunitat; hem col·laborat en la transformació de l’Ateneu del Parc Tecnològic en un centre logístic i productiu amb un nivell de fabricació seriada quan, habitualment, el seu objectiu és el de la producció de prototipatges. Hem constatat els potencials de la maquinària de fabricació digital aplicada a un context real d’emergència social i sanitària i, sobretot, hem fet palesa la importància de la missió de la XAF d’esdevenir espais d’inclusió i de capacitació digital per a tota la ciutadania a partir de l’aprenentatge i l’experimentació en el món de la fabricació digital. Un objectiu alineat amb la vocació educativa de la solució de Museus i Centres de Ciència d’Anthesis Lavola per tal d’augmentar el capital científic i tecnològic de les persones.

/by

De la proximitat física a la digital: com s’adapten les campanyes de sensibilització?

Les mesures sanitàries aplicades arran de la COVID-19 ens obliguen a mantenir un distanciament físic entre les persones però, en canvi, socialment necessitem sentir-nos més a prop que mai. Ha estat necessari buscar noves fórmules d’acostament social per mantenir-nos units i, les campanyes de sensibilització són un clar exemple de la importància de la proximitat entre persones per aconseguir els objectius desitjats.

L’essència de les campanyes de sensibilització ambiental és la relació que s’estableix amb la ciutadania per a comunicar el missatge. La majoria d’aquestes accions es realitzen a peu de carrer, interpel·lant directament a la ciutadania, aplicant estratègies i eines de la comunicació no verbal per generar empatia i aconseguir la complicitat dels interlocutors per sensibilitzar-los sobre una determinada temàtica.

És possible generar proximitat social en el nou context de distanciament físic? la campanya ‘Acierta con la orgánica’ de l’Ajuntament de Madrid ha transformat i adaptat a les noves circumstàncies per seguir amb els seus objectius essencials: la sensibilització i informació sobre la recollida d’aquest tipus de residus. L’equip d’Anthesis Lavola que gestiona el projecte juntament amb l’equip responsable de l’Ajuntament de Madrid, han reaccionat amb creativitat i eficiència, adaptant els objectius de la campanya a nous canals i creant nous recursos educatius i divulgatius.

Nova estratègia en xarxes socials

La campanya ja disposava d’un perfil de Twitter i, per adaptar-se a les noves circumstàncies s’han creat tres perfils més a Instagram, Facebook i un canal de YouTube. Aquests canals són eines fonamentals per mantenir i enfortir el contacte amb els públics als quals es dirigeix ​​la campanya ja que, a través d’ells, s’obren espais d’interacció i debat i s’ofereixen continguts informatius.

S’ha dissenyat una nova estratègia en xarxes socials consistent, d’una banda, en l’augment de la freqüència de publicacions tant en xarxes socials com en el blog de la campanya, i en publicacions municipals (Diari de Madrid). D’altra banda, s’han elaborat i produït de continguts específics per a cadascun dels canals, oferint a més una programació periòdica de trobades en línia. Des de l’inici del confinament s’han programat xats en directe per Instagram i Twitter, convocant cites virtuals setmanals a les xarxes per respondre preguntes en directe als seguidors i seguidores (dimarts de 17 a 18 h, a través de Twitter i de 18 ha 19 h, a través d’Instagram).

Ampliació de l’entorn web

La campanya ha elaborat un Google site com a repositori d’activitats i propostes educatives. S’ha organitzat segons els diferents tipus de públics (alumnat d’infantil, primària i secundària, i ciutadania en general), perquè els docents puguin compartir-los amb l’alumnat o bé perquè la ciutadania pugui consultar-los. Entre els continguts que es poden trobar en aquest entorn virtual hi ha guies de separació de residus, materials imprimibles, vídeo-tallers, vídeos animats, jocs interactius, passatemps, manualitats, etc. A més es pot fer una visita virtual a l’exposició “Canviem la mirada sobre els residus”, una proposta basada en l’exposició itinerant de la campanya per conèixer més de prop quin paper tenim els ciutadans en la producció de residus i la seva gestió.

A més, a petició de el client, s’ha creat una nova secció al web corporatiu per recopilar totes les recomanacions relacionades amb els residus.

Formació i recursos educatius online

Un dels eixos fonamentals de la campanya és el programa educatiu. Amb els centres educatius tancats s’han trobat noves maneres de generar continguts sobre educació ambiental consistents en la producció de vídeo-tallers o vídeos animats. L’equip d’educadors i d’informadors ambientals de la campanya exposen coneixements rellevants alhora que fan demostracions pràctiques per revelar informacions, per exemple generen contingut sobre l’economia circular o l’energia orgànica.

Aquestes produccions es publiquen al canal de YouTube i al web de recursos educatius, i estan a disposició dels docents i de la ciutadania en general.

A més, des d’aquesta setmana la campanya amplia el seu abast transformant el programa educatiu presencial en un programa a distància, oferint activitats d’aula per videoconferència, teatre a distància i taller de compostatge online.

Igualment, des de l’inici del confinament com a eina de formació a distància s’han programat webinars informatius setmanals (dijous de 18 h a 19 h).

Informació i atenció telefònica

En paral·lel a les accions digitals, la campanya se segueix amb la tasca de sensibilització i informació mitjançant trucades informatives i d’avaluació de el sistema de recollida de residus a la ciutadania. S’han realitzat accions telefòniques als aliats dels districtes participants de la campanya i també s’han realitzat enquestes per telèfon sobre el servei de recollida del residu orgànic.

L’adaptació i transformació de la campanya és un cas d’èxit que, d’una banda, posa en valor la importància d’establir relacions de confiança amb els nostres clients perquè, juntament amb els equips d’Anthesis Lavola, es puguin assolir els objectius dels projectes. I, d’altra banda, posa en relleu la capacitat d’innovació i la versatilitat de l’equip de campanyes demostrant un compromís amb la tasca de sensibilització ambiental.

/by

La creativitat no es confina

Enmig de la crisi sanitària causada per la Covid-19, l’equip d’educació d’Anthesis Lavola estem treballant per seguir aportant valor als nostres clients. Compartim com s’han reorientat alguns dels projectes en els quals col·laborem gràcies a la capacitat d’adaptar-se i la innovació.

Les crisis defineixen moments en què l’ordre establert de les rutines canvia, provocant incerteses i desconcerts però també obrint un espai de temps entre la rutina anterior i la futura que ens permet certa llibertat per poder-nos adaptar a la realitat present. En aquest impàs,

el nostre equip ha respost amb proactivitat, creativitat i rapidesa, i ha comptat amb la bona predisposició i receptivitat dels clients per tirar endavant els projectes en curs, adaptant-los a les noves circumstàncies.

Per això, el nostre gran repte en les darreres setmanes i en les que vindran consisteix a reenfocar els projectes, programes o serveis que portem a terme pels nostres clients. Hem aconseguit seguir oferint propostes de qualitat en temes d’educació ambiental i sostenibilitat de manera no presencial per a les comunitats educatives i la ciutadania en general. Aquestes són algunes de les iniciatives:

Millores en profunditat

Són molts els programes educatius que estan aprofitant la cancel·lació de les activitats presencials per fer una revisió en profunditat de l’oferta. És un moment idoni per poder fer aquesta reflexió implicant a totes les parts integrants dels projectes (qui porta a terme l’activitat, qui la idea, qui la coordina i qui la impulsa) ja que sovint, el ritme del curs escolar no facilitar aturar-se i prendre perspectiva. Els equips educatius dels diferents programes estan fent una anàlisi exhaustiva del conjunt de les activitats per detectar millores i actualitzacions dels continguts o materials.

És el cas de MancoEduca, el programa d’educació ambiental de la MCP (Mancomunitat de la Comarca de Pamplona) on l’equip educatiu comparà amb la participació d’una tècnica de la MCP amb la finalitat de poder fer més operatives les millores que s’identifiquin. El programa ‘Compartim un futur’ de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) també realitzarà aquesta tasca de revisió aplicant la perspectiva de gènere i incorporant el nou pla de residus PREMET25 i el nou Pla clima i energia 2030 de l’AMB.

Docència virtual

De la mateixa manera que les activitats que dissenyem per programes educatius tenen com a objectiu facilitar la descoberta i l’aprenentatge significatiu de l’alumnat durant les visites o tallers, la nova oferta manté la qualitat dels continguts i s’adapta al format virtual, traient profit de les eines digitals.

Tant el programa MancoEduca com la campanya ‘Acierta con la orgánica’ de l’Ajuntament de Madrid han creat respectivament dos Google site com a repositori d’activitats i propostes educatives. Les han organitzades per diferents tipus de públics (alumnat d’infantil, primària i secundària i ciutadania en general), perquè els docents pugui compartir-los amb l’alumnat o bé perquè la ciutadania pugui consultar-los.  Igualment, en el marc de la campanya també s’han produït vídeo-tallers en els quals els equips d’educadores i d’informadores ambientals exposen coneixements rellevants alhora que fan demostracions pràctiques per revelar informacions. Un camí que també exploren els programes ‘Compartim un futur’ i ‘Com funciona Barcelona?’ per adaptar i transformar la seva oferta educativa.

Per una altra banda, el programa pedagògic ‘Coneguem els nostres parcs‘ ha apostat per llençar reptes setmanals a l’alumnat, vehiculat a través dels docents, en els quals els responsables dels diferents parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona demanen descobrir i investigar alguns aspectes dels espais naturals.

Presència a les xarxes

Els projectes aposten per produir continguts específics pels canals de Twitter, Instagram o Facebook, les quals esdevenen una eina fonamental per mantenir i enfortir el contacte amb els públics. S’estan utilitzant per trobar noves maneres d’adreçar-se a seguidors i seguidores i obrir espais d’interacció, generar debat, oferir càpsules informatives, etc. Els xats en directe per Instagram i Twitter són una de les propostes que ofereix la campanya ‘Acierta con la orgánica’, la qual ha convocat cites virtuals setmanals a les xarxes per respondre preguntes en directe als seguidors i seguidores (dimarts, de 17 h a 18 h, a través de Twitter i de 18 h a 19 h, a través d’Instagram). Igualment, la campanya es segueix amb la tasca de sensibilització i informació mitjançant trucades informatives i d’avaluació del sistema de recollida de residus a la ciutadania.

Formació dels equips

Aturar-se per aprendre nous recursos, conèixer noves metodologies educatives i crea sinergies entre equips de persones educadores, és una de les tasques que es portaran a terme en aquest període i que de ben segur seran de gran utilitat per la nostra pràctica diària com a educadores ambientals. El programa MancoEduca ha realitzat una sessió formativa sobre la metodologia aprenentatge per servei adaptada al context del servei comunitari de temàtica ambiental, que portarà a terme l’equip del programa educatiu ‘Com funciona Barcelona?’.

Aquestes són algunes de les accions que actualment s’estan portant a terme com a resposta a la situació de confinament que viu la població. A l’equip d’educació d’Anthesis Lavola se’ns presenten més i nous reptes en les pròximes setmanes per seguir aportant valorar als nostres clients i fer possible una evolució i transformació dels projectes en els que treballem. Malgrat la situació actual, l’educació científica i ambiental per a la sostenibilitat no s’atura i és, de fet, més necessària que mai.

/by

Neurociència i educació, juntes per un aprenentatge significatiu

La neurociència aplicada al camp educatiu ens ajuda a la presa de decisions a l’hora de consolidar la memòria i, per tant, l’aprenentatge. La doctora en neurociència Marta Portero, va senyalar en la xerrada que va impartir pel programa ‘Coneguem els nostres parcs’ la importància d’incloure les evidències científiques quan es dissenyen activitats i recursos educatius.

El passat mes de juny els tècnics, coordinadors i responsables del programa pedagògic Coneguem els Nostres Parcs de la Diputació de Barcelona, van gaudir de la xerrada que la Marta Portero va fer sobre neurociència i aprenentatge. La conferència, proposada i organitzada per part de Lavola com a coordinadors del programa educatiu, va tenir lloc amb motiu de la cloenda del curs escolar durant la jornada de balanç del programa.

La neurocientífica i investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, va compartir les claus del funcionament del cervell, un òrgan plàstic que constitueix la base de l’aprenentatge a partir de les experiències que vivim. Conèixer les funcions mentals i la seva interdependència, ens ajuda a millorar la pràctica i la innovació educativa a l’hora de dissenyar activitats, enfocar la metodologia o plantejar-ne la dinamització.

Partint de la certesa que l’aprenentatge està totalment lligat a la memòria, els factors de consolidació de la memòria són fonamentals per formar memòries a llarg termini. El cervell però, evoluciona en les diferents etapes de la vida de la persona i va madurant progressivament. Per tant cal tenir en compte el desenvolupament d’aquest òrgan en les diferents edats de l’educació formal per adreçar-nos al públic escolar; els principals destinataris de les activitats educatives que s’ideen i es dinamitzen des de Lavola. 

Així doncs, per exemple, en els primers anys de vida el cervell de l’infant té molta activitat i es generen moltíssimes connexions sinàptiques entres neurones. En termes educatius l’estimulació és positiva perquè motiva el desenvolupament neuronal però cal tenir en compte que un excés d’estimulació podria comportar certs nivells d’estrès. Convé doncs que les activitats dirigides a la canalla d’educació infantil siguin estimulants però no excitants. Tal com evidencien diferents estudis, les activitats en contacte amb entorns naturals contribueixen a reduir l’estrès, milloren les relacions socials, fomenten la creativitat, la motricitat i l’autonomia, juntament amb altres aspectes emocionals i intel·lectuals.

En canvi, a partir l’etapa de l’educació primària, concretament entre els 6-7 anys i fins a l’adolescència, l’activitat neuronal es redueixen progressivament i té lloc el que es coneix com la poda neuronal. Afirmava Portero que aproximadament el 50% de les connexions sinàptiques s’eliminen prioritzant l’útil i significatiu per l’adaptació de la persona en el seu entorn. Per contribuir a la poda neuronal és positiu oferir activitats educatives que reforcin l’aprenentatge simbòlic (el llenguatge, la lectura, l’escriptura, la música, l’abstracció o el pensament lògic, deductiu i el raonament matemàtic) i altres funcions cognitives complexes com la presa de decisions, la planificació, l’autoavaluació, el diàleg, etc. La metodologia tinkering associada a coneixements científics, tecnològics i matemàtics pot ser una proposta interessant a tenir en compte en aquesta etapa. A Lavola s’aposta fermament per aquesta metodologia educativa a l’hora de dissenyar tallers i activitats per a infants de 6 a 12 anys a museus i centres de ciència, aquí podeu veure’n algun exemple.

En l’adolescència segueix tenint lloc la poda neuronal, però com explica la Marta Portero, hi entra en joc l’activitat socioemocional i el circuit de reforç i recompensa. El cervell adolescent gira entorn d’allò que li fa sentir plaer, és més impulsiu, busca la novetat i això actua com a un motor d’aprenentatge. És positiu reforçar l’autonomia de l’alumnat i implicar-lo en la presa de decisions a l’hora de plantejar-los propostes educatives. Explica Portero que per aprendre convé estar una mica estressats, tenir un cert nivell d’activació fisiològica (el que es coneix com a “arousal” en termes neuronals) que ens mantingui actius però no sobreestimulats. En aquest sentit, les activitats que incorporen la gamificació com a element innovador i motivacional són ben rebudes, tot i que afirma Portero que això no implica necessàriament la consolidació de l’aprenentatge; prèviament ha d’haver-hi una explicació o informació que hagi despertat la curiositat de l’alumnat. A Lavola tenim experiència en el disseny d’activitats que incorporen la innovació usant noves tecnologies de realitat virtual i de realitat augmentada, aplicades a metodologies basades en jocs d’escape room o bé en aplicacions digitals. També hem desenvolupat l’Itinerapp, una eina digital que afavoreix la interacció del visitant durant les visites a equipaments, espais i instal·lacions.

Tanmateix cal tenir en compte que la sobre estimulació pot anar en detriment de l’atenció, que és un factor fonamental perquè hi hagi aprenentatge. Per generar-la cal treballar la tasca que es porta a terme, la motivació per realitzar-la i l’activació de la persona que la fa. En aquest sentit, els espais naturals són indrets suficientment actius per estar estressat en termes positius i, alhora, són llocs tranquils en els quals el cervell té pocs estímuls que hagi d’inhibir per evitar distraccions, afavorint la concentració. Els estímuls sensorials lligats a l’experimentació motora també ajuden a consolidar el record de l’aprenentatge realitzat. Precisament en els espais naturals els sentits estan totalment exposats a nous estímuls, com pot ser la vista de nous paisatges i colors, olors diferents de les habituals, tactes i textures de la vegetació i del terreny, etc. El programa Coneguem els nostres parcs n’és un boníssim exemple.

L’activació de les emocions és també un factor remarcable per l’aprenentatge, tanmateix Portero senyala que no cal viure situacions emocionants per aprendre, mentre que sí que ajuda si prèviament s’ha tingut curiositat per allò que hem conegut o descobert, com també ho fa el fet de reconèixer l’aprenentatge que s’ha dut a terme. En aquest sentit, compartir l’aprenentatge (diferent de l’aprenentatge cooperatiu), exposar-lo en formats diversos, potencia el cervell social. També ho fa el fet d’integrar i relacionar els nous aprenentatges en aquells que ja sabem. Una manera de fer-ho és potenciant l’experiència prèvia de l’alumnat o bé connectar-la amb la realitat, com es fa amb els projectes de servei comunitari mitjançant la metodologia de l’aprenentatge servei. Precisament el curs vinent s’impulsa aquesta tipologia de projectes en el marc dels programes educatius Com funciona Barcelona? i Compartim un futur en els quals col·laborarem activament.

En definitiva, durant la seva xerrada la Marta Portero va activar tots i cadascun dels factors que ajuden a l’aprenentatge i els assistents vam aprendre molt, consolidant en la nostra memòria un seguit de bones pràctiques que són reveladores per la nostra tasca educativa. Així doncs, en el moment de plantejar el disseny d’una activitat o d’un taller i a l’hora de dinamitzar una visita, la neurociència ens aporta arguments i raons contrastades que milloren les solucions educatives i pedagògiques que aportem als nostres clients, fent que guanyin en efectivitat i implicació emocional, i tingui major impacte significatiu pel públic final que en gaudirà.

/by

Descobreix els nostres projectes