Quinze anys al capdavant de l’educació sobre el litoral i el medi marí

,
Durant el 2021, El Centre de la Platja, l’equipament municipal d’educació ambiental i informació del litoral i el medi marí de Barcelona, celebra els seus 15 anys i ho fa de la mà d’Anthesis Lavola, que l’acompanya des dels seus inicis.

El Centre de la Platja és un equipament d’educació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona que treballa per la conscienciació i divulgació de les diverses problemàtiques que afecten actualment al medi ambient. Amb el medi marí com a protagonista, aquest espai té l’objectiu de millorar el coneixement ciutadà del valor ambiental i patrimonial de les platges urbanes i el seu litoral, i afavorir així a la seva conservació. La seva tasca és clau per implicar les persones en l’acció a favor d’un canvi d’hàbits i així fer-la partícip d’una societat més sostenible. Per fer-ho, cada temporada El Centre ofereix un programa d’activitats que treballa entorn de cinc eixos temàtics, els quals es tracten en profunditat mensualment gràcies a tallers especials, itineraris, videoconferències o exposicions.

Aquest 2021 la programació ha estat marcada per la celebració del 15è aniversari de l’obertura d’El Centre de la Platja, i de maig a setembre s’han tractat aquestes temàtiques: els moviments poblacionals, la biodiversitat, el residu zero, el canvi climàtic i la maritimitat, coincidint amb la Festa Major de la Barceloneta. Una temporada més l’equip d’activació socioambiental d’Anthesis Lavola ha acompanyat a l’Ajuntament de Barcelona en la gestió de l’equipament i ha coordinat i impulsat el programa d’activitats, recolzant el paper essencial d’El Centre de la Platja en la gestió, coordinació i desenvolupament d’accions de conscienciació i esdeveniments al litoral barceloní.

Per l’equip d’Anthesis Lavola és un orgull formar part de la història d’El Centre de la Platja durant els seus quinze anys de trajectòria

Així doncs, durant la temporada, l’equipament ha sigut l’òrgan encarregat de gestionar i tramitar les inscripcions de totes les entitats participants al litoral barceloní durant els mesos previs a la 3a edició Ultra Clean Marathon. Igualment, aquest any el Centre de la Platja ha gestionat la participació dels voluntaris a les proves pilot de Platges Sense Fum, una iniciativa impulsada per l’Agència de Salut Pública (ASPB), Barcelona Cicle de l’Aigua SA (BCASA) i l’Àrea d’Ecologia Urbana, amb l’objectiu d’afavorir la disponibilitat d’espais de lleure més saludables i promoure la protecció del medi ambient al litoral barceloní.

Una altra fita important ha estat la de tornar a ser present en l’esdeveniment mundial del World Clean Up Day on en tan sols una hora es van retirar 3.000 burilles de la platja de Somorrostro. Cal ressaltar també que El Centre de la Platja ha traspassat les fronteres de la ciutat i ha organitzat esdeveniments a diferents ciutats com Vigo, on es va celebrar el dia de l’educació ambiental, i a països com Gambia, on s’ha fet difusió del problema de seguretat alimentària que afecta a la seva població degut als acords pesquers internacionals.

Aquest any el Laboratori de la Platja també ha itinerant per les platges de Barcelona amb els tallers sobre microplàstics, burilles i meduses. Mentre que a El Centre s’acollien exposicions temporals com ‘Plastik Wave’, on és mostrava com realitzar onades fetes amb plàstics recollits de la mar, ‘Ciudad Migrante’ de Mescladís, i ‘Barcelona respon a l’emergència climàtica’ on a través d’unes ulleres es podien veure els diferents escenaris als que s’enfronta la ciutat segons els canvis d’hàbits que realitzem en el nostre dia a dia. Com a activitat estrella, El Centre de la Platja ha acollit per primer cop el Negre de la Riba, un mascaró de proa d’una embarcació que va arribar a la Barceloneta al segle XVIII. El seu aspecte grotesc i cremat va fer que es convertís ràpidament en l’home del sac per als infants, mentre que els veïns i veïnes de la Barceloneta l’acollien com a figura mítica del barri, fent-lo voltar pels diferents comerços i equipaments durant les festes.

Totes les activitats sorgeixen des del sentiment d’estima al litoral barceloní i a la seva història, i van dirigides a tota la ciutadania, amb caràcter inclusiu en clau de gènere, procedència, religió, condició econòmica i diversitat de capacitats. Per l’equip d’Anthesis Lavola és un orgull formar part de la història d’El Centre de la Platja durant els seus quinze anys de trajectòria: hem treballat colze a colze amb l’Ajuntament de Barcelona perquè la ciutat disposi d’un equipament referent en educació ambiental, un espai per experimentar, per descobrir per aprendre, i sobretot, per educar en els valors que ens representen.

/by

La formació com a catalitzador de la sostenibilitat a les organitzacions

Aquesta Dècada d’Acció necessita organitzacions resilients que apostin clarament per avançar en el camí de la sostenibilitat. Però, és possible una organització sostenible sense el compromís de les persones que la conformen?

A Anthesis Lavola creiem fermament en una sostenibilitat construïda colze a colze amb cada una de les persones que formen part de les organitzacions: persones responsables, capaces i compromeses amb el repte de la sostenibilitat. Per a fer-ho és necessari un catalitzador que empoderi i activi la sostenibilitat dins de les organitzacions: la capacitació i implicació de tots els membres dels seus equips.

El paper de la formació i sensibilització és clau: capacitar per a la transformació, connectar el propòsit de les organitzacions amb els valors dels seus empleats i empleades, i integrar la sostenibilitat en el seu dia a dia, tan dins com fora de l’entorn laboral.

A més, una bona estratègia formativa vinculada a la sostenibilitat no només millora la competitivitat de les organitzacions, si no que augmenta el compromís i satisfacció dels seus equips. I és que la responsabilitat i ètica en temes ambientals i socials és un dels valors més buscats per part de la generació actual de treballadors i treballadores.

Com entenem la formació?

Amb més de 40 anys d’experiència en educació i sensibilització ambiental, a Anthesis Lavola confiem profundament en el poder transformador de la capacitació com a activador per al canvi cap a un present i un futur més sostenibles.

En base a això, combinem la nostra experiència en metodologies educatives amb el nostre coneixement expert en sostenibilitat per a elaborar propostes de sensibilització i formació que impulsin un canvi de cultura a les organitzacions, des dels càrrecs directius fins a cada una de les seves treballadores i treballadors.

Partint d’això, les nostres formacions es basen en una metodologia educativa que segueix els principis didàctics recollits a The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice (OCDE, 2010):

  • Els participants són el centre del procés d’aprenentatge. Per aquest motiu és necessari contextualitzar les formacions a la seva realitat i potenciar dinàmiques vivencials.
  • L’aprenentatge és de natura social i, per tant, incorporem la participació, el treball en equip i la col·laboració.
  • ​​Sense emocions no hi ha aprenentatge, i tenim en compte aquesta premissa per a dissenyar propostes que estiguin en sintonia amb les motivacions dels participants.
  • ​​Cada un aprèn d’una manera diferent, amb el que és important combinar diferents estratègies per connectar amb tots i totes les participants.
  • ​​L’esforç és essencial per a l’aprenentatge, i per això les propostes han d’estimular als destinataris per a que participin, facin preguntes i reflexionin sobre el que estan experimentant. 
  • L’avaluació afavoreix l’aprenentatge i la millora contínua, de manera que incorporem estratègies de feedback i avaluació per a generar un entorn d’aprenentatge òptim.
  • ​Aprendre és construir connexions horitzontals, motiu pel qual les nostres formacions busquen connectar els aprenentatges adquirits amb altres aspectes de la vida diària dels participants.

Quina tipologia de formacions oferim?

Cada organització és diferent i els seus requisits formatius també ho són. A més, dins d’una mateixa organització també sol haver-hi diferents necessitats. De manera general, diferenciem els següents tipus de formacions en base als seus objectius:

  • Sensibilització general per als equips, en les que l’objectiu és ajudar a les persones a ser més conscients de com els factors que influeixen en la sostenibilitat afecten al seu dia a dia i al dels demés. Són formacions en les que es prioritza la sensibilització i presa de consciència, i en les que s’aporten coneixements bàsics sobre sostenibilitat per a la presa de decisions i mesures fonamentades a favor de la integritat del medi ambient, la viabilitat de l’economia i la justícia social.
  • Lideratge i estratègies de sostenibilitat, enfocades a persones en càrrecs de direcció, en les que l’objectiu és donar les eines per a liderar la sostenibilitat a les organitzacions, capacitar i convèncer que la sostenibilitat no és una moda passatgera, si no un element competitiu clau per al futur de les organitzacions, del planeta i dels qui hi vivim.
  • Capacitació tècnica en sostenibilitat, en les que l’objectiu és capacitar en relació a diferents aspectes concrets relacionats amb la sostenibilitat, per a millorar la competitivitat i el desenvolupament professional dels seus equips (per exemple, una formació específica sobre anàlisi de cicle de vida de productes, finançament sostenible, ODS, etc).

A part d’aquesta tipologies, trobem variants per a processos d’onboarding, per a transmetre els valors de l’organització a les noves incorporacions, o per a proveïdors, amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat a la seva cadena de subministrament.

Sigui quin sigui el tipus de formació, totes elles combinen el nostre coneixement expert en sostenibilitat amb la nostra experiència en facilitació i dinamització de continguts utilitzant diferents estratègies per arribar a tots i totes les participants.

En quins formats brindem les formacions?

Oferim formacions en format estàndard, així com formacions personalitzades en base a les necessitats:

  • Campus online a través de la nostra plataforma d’aprenentatge ubic (U-learning), amb una àmplia varietat de cursos estructurats en mòduls breus i dinàmics de microlearning, continguts que potencien la motivació intrínseca dels usuaris i amb jocs i estratègies de gamificació per a una experiència amena i significativa.
  • Sustainability Talks emmarcades sota una campanya de comunicació contínua per a dinamitzar l’experiència formativa i fomentar la participació dels destinataris. Les ponències sobre sostenibilitat combinen presentacions d’experts, amb casos pràctics i dinàmiques participatives.
  • Jam formativa, un taller dinamitzat pels nostres experts en format presencial o online, en els que es realitzen diferents dinàmiques participatives per a tenir una experiència d’aprenentatge profitosa i significativa.
  • Escape game, una formació lúdica per a sensibilitzar al voltant de la sostenibilitat a la vegada que es genera teambuilding. 

En definitiva, a Anthesis Lavola volem activar la sostenibilitat a les organitzacions a través de formacions efectives, dinàmiques i atractives que promoguin, capacitin i despertin el desig intrínsec de col·laborar, transformar i integrar la sostenibilitat en el dia a dia de cada una de les persones i de les organitzacions.

Alba Bonàs Piella
Responsable de Consultoria educativa

/by

Els 40 anys del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

Durant els mesos d’abril i maig han tingut lloc els actes  de celebració del 40è aniversari del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. S’han portar a terme dos seminaris sobre projectes punters en acció climàtica i una jornada de cloenda en format de taula rodona. Des d’Anthesis Lavola hem participat fent les tasques de secretaria tècnica dels esdeveniments.

El Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona va néixer el maig de 1980 sent un servei pioner a l’Estat, ja que fou el primer impulsat des d’una administració pública. L’aniversari dels primers quaranta anys del servei ha coincidit amb un dels moments més crítics de la humanitat: per una banda, la crisi de salut ocasionada pel covid-19 i per altra banda; la proximitat de l’horitzó dels objectius del 2030 per poder revertir el destí climàtic del planeta.

En aquest context, l’actual Àrea d’Acció Climàtica ha organitzat un seguit d’actes de celebració. La primera part dels actes ha consistit en un cicle de converses sota el títol ‘Reflexions sobre el futur dels ens locals’ en el qual hi han participat catorze ponents que ocupen els càrrecs d’alcaldes, alcaldesses i d’altres figures de representació pública, i que provenen de la política municipal d’àmbit català, estatal i europeu.

Les converses han permès escoltar i conèixer de primera mà projectes i experiències que porten a terme diferents pobles i ciutats per impulsar una transformació ambiental en els respectius territoris.

El cicle ha consistit en dues jornades que han permès abordar de manera més específica, enriquidora i complementaria aspectes temàtics relacionats amb la justícia climàtica, la biodiversitat, la salut i la natura. La primera jornada va girar a l’entorn d’experiències sobre la reducció de la petjada de carboni per esdevenir ciutats i pobles neutres en emissions i la transició cap a models energètics sostenibles, i la segona va presentar projectes que van de la mà del verd per esdevenir més resilients i saludables, tant pel que fa a la planificació urbana com per la recuperació de la biodiversitat o l’aposta per l’agroecologia. Les experiències que s’han compartit han estat les de Colònia, Grenoble, Cadis, València, Vitòria-Gasteiz, Pamplona, Santander, el Boalo-Cerceda-Mataelpino, Pontevedra, Centelles, Osona, Vilafranca del Penedès, Viladecans i  Castelldefels. 

L’acte de cloenda de les celebracions va portar per títol ‘Veus per inspirar la transformació’, i va consistir en una conversa coral entre sis persones que, per la seva trajectòria professional i personal, han tingut un paper important durant els quaranta primers anys del Servei i, la veu i experiència dels quals, serveix de guia i d’inspiració per afrontar una dècada decisiva per l’actuació.  

Entre les persones convidades hi era el Pere Pous, president d’Anthesis Lavola. Durant la seva intervenció va recordar la llarga trajectòria de col·laboració i projectes compartits entre l’organització i la Diputació de Barcelona, com ho demostra també la participació de l’equip de la solució d’Activació Socioambiental en la gestió de la secretaria tècnica dels actes de celebració.

Per l’equip ha suposat una sort i un aprenentatge acompanyar a l’Àrea d’Acció Climàtica en l’organització dels actes de celebració del 40è aniversari del servei. Hem donat suport en la conceptualització, planificació, coordinació i execució dels diferents actes de celebració, fent un seguiment personalitzat de les persones participants de la mà de l’Àrea i de l’equip tècnic i de comunicació de la Diputació. Alhora hem participat en l’elaboració del programa i els continguts del guió de cada jornada, i hem preparat propostes per dinamitzar les sessions i fomentar la participació de les persones assistents a través del xat amb l’eina Mentimeter. Finalment, en clau de tancament, hem elaborat una relatoria del actes en format escrit i infogràfic, amb el suport de l’equip de disseny d’Anthesis Lavola.

/by

Els beneficis de les campanyes de sensibilització

,
A Anthesis Lavola som experts en el disseny i la implementació de campanyes de sensibilització. Les nostres accions, orientades a sensibilitzar la ciutadania sobre problemàtiques ambientals, ens permeten obtenir dades sobre l’impacte de la campanya durant el seu desenvolupament, però resulta complex mesurar els beneficis d’una acció de sensibilització a mitjà o llarg termini. Un estudi elaborat per l’ICTA-UAB aporta dades científiques sobre la repercussió real de l’impacte.

L’estudi La generació de brossa marina a les platges de les illes mediterrànies com a efecte del turisme i la seva mitigació” elaborat pel Doctor Michaël Grelaud i la professora Patrizia Ziveri de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) ha demostrat l’impacte real que tenen aquestes accions. La investigació s’emmarca en el projecte europeu BLUEISLANDS, el qual ha permès estudiar les brosses marines de vuit illes de la Mediterrània (Mallorca, Rab, Sicília, Malta, Míkonos, Rodes, Xipre i Creta). Les costes mediterrànies tenen una intensa pressió del turisme, generant un augment dels residus especialment en temporada alta. Les platges, en conseqüència, es converteixen en passarel·les de brossa que arriben a la mar, provocant greus problemes en l’ecosistema marí.

La investigació ha permès indexar l’acumulació de brossa en aquestes illes i posar en valor els beneficis de campanyes de sensibilització com a estratègies de mitigació dels efectes del turisme. Laura Toset, responsable de campanyes d’Anthesis Lavola, ha conversat amb el Doctor Michaël Grelaud, coautor de l’article d’investigació.

  • Quin va ser el paper de l’ICTA-UAB en el projecte BLUEISLANDS i quins criteris es van seguir per a triar les platges?

L’ICTA-UAB ha participat en la fase d’estudi del projecte, en concret, en l’estudi sobre brossa marina a les platges. Preparem la metodologia amb un equip de tres persones de l’Institut i, com no podíem anar a les platges, la compartim amb els socis de les vuit illes perquè la implementessin.

En tractar-se d’un projecte per avaluar l’impacte del turisme, va ser evident avaluar en cada illa una platja molt turística. És a dir, amb presència d’infraestructures associades a aquest sector (hotels, restaurants, bars de platja, discoteques, etc.). Per poder comparar aquestes dades, a cada illa es va triar una altra platja popular freqüentada per persones de la localitati amb poques infraestructures, i finalment a cada illa es van triar platges remotes, sense infraestructura i amb menor nombre de visitants.

Per dur a terme l’estudi, entre els mesos de febrer i novembre de 2017 es van estudiar els residus d’aquestes platges, monitorant les zones i caracteritzant la tipologia de residus. La majoria d’ells van ser materials fets parcialment o completament amb plàstic com envasos, ampolles, bosses de patates, també altres restes com burilles. Després de la realització de l’estudi, en 2019 els ajuntaments de les localitats participants en el projecte van dur a terme campanyes de sensibilització per a conscienciar sobre la problemàtica. Posteriorment, es va tornar a les platges on s’havien realitzat les campanyes per agafar noves mostres i comprar-les amb les del 2017.

  • D’entre les platges seleccionades per a l’estudi, en quines es van realitzar les campanyes de sensibilització?

Les campanyes es van fer en sis les platges turístiques i en cinc platges freqüentades per persones de la localitat. Els socis del projecte van fer diferents accions com repartir cendrers, gots per reutilitzar, etc. però el punt en comú de totes les accions en les platges eren les campanyes de sensibilització amb presència de persones informant sobre els problemes derivats de l’impacte del turisme que es van recollir en l’estudi previ. En total s’han fet campanyes en onze platges; deu han mostrat una reducció de la taxa d’acumulació de residus i només una no; l’única platja on no hi havia informadors per parlar directament amb les persones.

  • A Anthesis Lavola realitzem campanyes de diferent tipus, a partir de la interacció amb la ciutadania prenem dades qualitatives i quantitatives per mesurar l’impacte de la campanya al territori. Segons les dades de l’estudi, es podria afirmar que les accions realitzades a les platges han tingut un impacte positiu en la reducció de les brosses marines?

Si, clarament. S’ha mesurat una reducció de prop del 50% de les brosses marines directament relacionada amb el turisme. En aquest sentit, les campanyes no han tingut impacte sobre residus que provenen d’altres sectors que actuen a les platges com la pesca, per exemple, però sobre els residus com llaunes de beguda, burilles, paquets de patates, etc. sí que observem una eliminació mitjana de més del 50% de la taxa d’acumulació després de les campanyes de sensibilització. Elrang de la reducció està entre el 20.8% en una platja turística de Xipre i fins al 98.8% en una platja freqüentada per locals a Rodes.

Hi ha un impacte real de les campanyes tot i que és important tenir en compte que, en paral·lel a elles, alguns països han implementat altres accions com la prohibició de fumar a les platges, l’eliminació dels plàstics d’ús únic, etc. El conjunt d’aquestes mesures juntament amb les campanyes, han pogut beneficiar la reducció.

  • Segons la teva experiència, quins son els aspectes més rellevants arran de la comparació entre les dades prèvies i les dades posteriors a les campanyes?

Era molt important la fase d’estudi per saber el punt de partida de la investigació. Després, en relació amb les campanyes de sensibilització que cada soci va implementar, el fet de parlar directament amb els turistes i presentar l’estudi ha estat un dels punts més importantsper comunicar el problema de la brossa directament associat al turisme. Per mesurar el resultat es va haver de tornar a les platges i treure’n noves dades i mostres per quantificar la brossa present després de les campanyes. Aquests tres passos crec que són obligatoris per poder mesurar els resultats de les campanyes de sensibilització.

  • En aquest sentit son importants les campanyes de sensibilització, però també altres polítiques que l’administració pugui implementar. Quins creus que serien aquests eixos d’actuació?

Clarament, crec que hi ha dues opcions; fer campanyes de sensibilització o bé campanyes sancionadores. Segons el meu punt de vista personal, les campanyes de sensibilització poden tenir millor impacte a llarg termini. I si es pot fer durant l’estiu, crec que es pot reduir l’acumulació de les brosses marines relacionades amb el turisme. La mitjana de l’import que els socis del projecte van dedicar a les campanyes de sensibilització, en temporada alta de maig a setembre, és de més de 100.000 € per km de platja. Dins el context del projecte europeu cada soci ha adaptat les accions mantenint un element en comú: la presència de persones informant a peu de platja.

  • Si haguessis de donar consell a un municipi de costa per millora la problemàtica de les brosses marines, quines accions recomanaries?

Crec que les accions amb persones, de tu a tu, funcionen correctament. A més, em sembla important informar les persones sobre la problemàtica del lloc on estan de vacances, no informació en general, sinó dades concretes del lloc.

Laura Toset reflexiona sobre l’aportació de l’estudi a la feina que desentela l’equip de campanyes: “A Anthesis Lavola recollim dades, però ens és difícil fer la comparació perquè habitualment no tenim dades prèvies o posteriors. No obstant això aquest estudi és molt potent per les comparacions que permet fer abans i després de les campanyes. Per a nosaltres és un estudi molt revelador, encara més perquè les dades mostren que les accions de sensibilització amb persones – de tu a tu -han funcionat.“

* Els socis de el projecte BLUEISLANDS són: Consell Insular de Mallorca – Departament de Medi Ambient, Consorci de Taormina Etna (Sicília), contat de Primorje i Gorski Kotar (Rab), Wasteserv Malta Ltd (Malta), Regió de Creta: Direcció de Medi Ambient i Ordenació de el Territori (Creta); Municipi de Míkonos, Municipi de Rhodes, i Ministeri Rural i Medi Ambient – Departament de Medi Ambient de Xipre.

/by

Premi a la innovació i la solidaritat durant la Covid

,
El 22 de setembre es van lliurar els reconeixements “Barcelona mai s’atura” en el marc del saló BizBarcelona. La col·laboració entre la Xarxa d’Ateneus de Fabricació i el moviment ciutadà Coronavirus Makers ha rebut un premi per la seva tasca produint i subministrant milers d’equips de protecció individual en resposta a l’emergència sanitària de la Covid-19.

Els Ateneus de Fabricació són equipaments impulsats per l’Ajuntament de Barcelona on es treballa per apropar la tecnologia, la ciència i el disseny de la fabricació digital i de les seves aplicacions a tota la ciutadania. Disposen de màquines i personal qualificat per capacitar, donar suport a projectes i acollir activitats sobre la base de l’economia social i solidària, en la qual compartir és el model.

Arran de la situació d’emergència sanitària generada per la Covid-19, els cinc ateneus de la Xarxa d’ateneu de Barcelona (XAF) juntament amb la Casa del Mig Punt Multimèdia, van organitzar els seus equips de treball i la maquinària (una trentena d’impressores 3D, cinc talladores làser i un equip de vint-i-cinc treballadors i treballadores) per tal de produir equips de protecció individuals i distribuir-los al personal essencial que va estar a primera línia d’acció durant que durant la fase més dura de la Covid-19.

La XAF es va sumar a les accions que de manera voluntària va iniciar el moviment ciutadà organitzat a través del col·lectiu Coronavirus Makers, que va arribar a aplegar a més de 3.000 persones entre makers, enginyers, personal sanitaris, taxistes, etc. Conjuntament, i amb el suport de les gerències, direccions i departaments implicats de l’Ajuntament de Barcelona, van fer possible la producció i entrega de fins a 30.000 peces entre març i juliol del 2020.

L’equip d’Anthesis Lavola que gestiona l’ateneu de fabricació ubicat al Parc Tecnològic ha sigut un actiu en aquesta col·laboració perquè s’ha encarregat de la logística del projecte, ha reforçat l’equip per augmentar la producció quan ha estat necessari i ha format als equips de persones voluntàries.

En el Parc Tecnològic, convertit en el centre de logística del projecte col·laboratiu, es rebien les peces produïdes des dels altres ateneus de la XAF, es desinfectaven seguint els protocols sanitaris, s’empaquetaven i s’envien a les diferents entitats que havien sol·licitat materials. En aquest procés, la col·laboració del Sindicat del Taxi de Catalunya ha estat imprescindible per poder realitzar tots els trasllats de materials.

Els reconeixements “Barcelona mai s’atura”, creats per Barcelona Activa i Bizbarcelona – el saló de referència per a emprenedors, startups i pimes –han reconegut en la categoria de “Col·laboració o iniciativa compartida” aquesta feina realitzada conjuntament entre la XAF i els moviments ciutadans, valorant la feina feta per part dels diversos col·lectius. L’endemà de l’entrega del premi es van presentar l’informe de realització del projecte amb la participació de Jordi Reynés, Director de la XAF, el Martí Burriel, coordinador dels serveis Educatius de la XAF i la Clara Borràs, coordinadora de l’Ateneu de Fabricació del Parc Tecnològic per part d’Anthesis Lavola, també es va mostrar un vídeo resum amb la tasca realitzada.

La participació de l’equip d’Anthesis Lavola en aquest projecte solidari i en xarxa ha sigut un repte i alhora una oportunitat; hem col·laborat en la transformació de l’Ateneu del Parc Tecnològic en un centre logístic i productiu amb un nivell de fabricació seriada quan, habitualment, el seu objectiu és el de la producció de prototipatges. Hem constatat els potencials de la maquinària de fabricació digital aplicada a un context real d’emergència social i sanitària i, sobretot, hem fet palesa la importància de la missió de la XAF d’esdevenir espais d’inclusió i de capacitació digital per a tota la ciutadania a partir de l’aprenentatge i l’experimentació en el món de la fabricació digital. Un objectiu alineat amb la vocació educativa de la solució de Museus i Centres de Ciència d’Anthesis Lavola per tal d’augmentar el capital científic i tecnològic de les persones.

/by

Tenint cura de la biodiversitat marina

Aquest estiu, la platja de Mar Bella de Barcelona ha esdevingut escenari de la posta de la tortuga babaua, una espècie amenaçada catalogada a nivell mundial com a vulnerable per la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa. Des del Centre de la Platja de l’Ajuntament de Barcelona s’ha assegurat el respecte al niu durant tot el temps d’incubació.

Per compartir les curiositats i aprenentatges d’aquesta efemèride, el 22 de setembre El Centre de la Platja va programar una xerrada entre la Silvia Giralt, oceanògrafa i responsable de nidificació del CRAM i l’Elena Abella investigadora i experta en nidificació tortugues marines en el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic. Les entitats formen part dels grups d’investigació i preservació de les tortugues marines de Catalunya.

Durant la conversa, realitzada online, es va donar a conèixer tot el procés d’acompanyament a la nidificació de la tortuga, la importància de la seva preservació i conservació, així com les incògnites que encara hi ha a l’entorn la posta de les femelles en les nostres aigües, entre altres curiositats.

El procés per acompanyar la posta va iniciar-se la matinada del 15 al 16 de juliol quan es va localitzar el niu d’una tortuga careta (Caretta caretta) i, d’ençà fins a la matinada del dia 28 d’agost que van eclosionar els darrers ous, es va posar en marxa un dispositiu per tal d’assegurar el naixement de les cries de tortuga i gestionar les nidificacions.

Ha estat el primer cop que una tortuga careta feia la posta en una platja de la ciutat de Barcelona, els darrers dos estius es van produir casos en què algunes tortugues no van poder completar la posta dels ous perquè la temporada coincideix amb l’època d’alta afluència de les platges. Per això ha estat determinant la gestió que s’ha fet enguany per acompanyar el procés i com s’ha vetllat per tenir cura del niu.

La zona on es van trobar els 77 ous que contenia el niu va quedar delimitada per una tanca i va estar vigilada les 24 hores per un dispositiu de voluntariat organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. Des d’ El Centre de la Platja es va treballar activament durant l’estiu per acompanyar l’èxit de la nidificació. L’equip d’Anthesis Lavola que coordina l’equipament d’educació ambiental va impulsar i coordinar la xarxa de voluntariat de més de 1.500 persones per fer torns de vigilància les 24 hores i garantir que tots estiguessin coberts. Prèviament es va portar a terme una formació online entre a totes les persones voluntàries coordinada juntament amb el CRAM, que exposava els continguts teòrics sobre com fer la custòdia del niu, i El Centre de la Platja, que explicava l’operativa del voluntariat.

A part de la ciutadania, les entitats Anèl·lides, Oceanogami, WWF, Ocean52, Surfrider i No más colillas han aportat persones voluntàries. Aquestes entitats formen part de la xarxa que realitza accions de conscienciació i recollida de residus a les platges de Barcelona al llarg de l’any, articulada per El Centre de la Platja. El fet de convidar-les a participar en aquest esdeveniment ha sigut molt favorable per enfortir les complicitats i col·laboracions entre els membres de la xarxa d’entitats.

La biodiversitat del litoral marí és un dels eixos temàtics de la programació regular d’El Centre de la Platja i un dels pilars que articulen la tasca d’educació ambiental que es porta  a terme.

Poder ser un actiu en la cura de la nidificació de la tortuga careta ha suposat una oportunitat d’aprenentatge per l’equip i ha posat en valor els objectius d’El Centre entre la ciutadania, potenciant l’educació ambiental i la formació sobre la biodiversitat, els seus valors i també els perills i reptes als quals s’enfronta. Alguns d’ells, per exemple, aquest episodi de reproducció de la tortuga careta.

Les persones voluntàries que van participar en el projecte destacaven, en la seves intervencions durant la xerrada del dilluns, l’emoció de veure néixer algunes de les tortugues i la important tasca de conscienciació envers la protecció d’aquesta espècie i la necessitat d’aprendre a conviure amb elles ja que tornaran, estiu rere estiu, a les nostres costes buscant les condicions òptimes per nidificar.

Aquest fenomen s’investiga a través d’un Projecte científic per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta a Catalunya, liderat per persones expertes de les principals universitats i centres d’investigació (la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’Estació Biològica de Doñana). La Generalitat hi participa des del 2015. També n’és un actiu el projecte ‘Careta a la vista’, sorgint arran de la presència creixent a les platges catalanes de femelles nidificants d’aquesta espècie, i de la necessitat de gestionar aquestes nidificacions.

/by

Activitats telemàtiques per l’alumnat

,
La situació de confinament que viscuda ha obligat els centres educatius a adaptar la relació amb l’alumnat, el temari i el treball competencial a canals i formats en línia. Encara són moltes les incerteses sobre com serà la represa del nou curs però l’equip de programes educatius d’Anthesis Lavola ha treballat i treballa per donar resposta als clients i a la comunitat educativa.

Els programes d’educació ambiental són una eina fonamental per l’educació pel desenvolupament sostenible (EDS), ja que permeten la descoberta d’espais, entorns naturals o infraestructures relacionades amb la temàtica ambiental. Els programes actuen com a complement de la tasca docent oferint visites i activitats per l’alumnat de centres educatius, de formació no reglada o en el lleure i també per a la ciutadania en general.

Des d’Anthesis Lavola, hem seguit donant servei als clients amb els quals col·laborem en el disseny, gestió i dinamització de programes educatius per fer front a les noves necessitats dels diferents públics. Apostant com sempre per incorporar eines i metodologies innovadores, des de diferents programes educatius s’han elaborat materials i recursos online perquè el professorat pugui treballar de manera autònoma continguts relacionats amb l’educació ambiental i la sostenibilitat amb el seu alumnat. Tanmateix, el gran repte ha consistit a traslladar en els canals telemàtics les experiències presencials de descoberta de l’entorn i dels espais ambientals. S’ha aconseguit a través de plataformes de videotrucada grupals, possibilitant la realització de sessions dinamitzades per part d’una persona educadora. L’oferta per a cada programa educatiu s’ha dut a terme a partir de tres línies de treball: adaptant els continguts de les visites presencials als nous canals i als nivells educatius, prioritzant aquells coneixements que poden comprendre’s més fàcilment sense estar present en l’espai en qüestió; generant nous recursos didàctics que puguin ser compartits a través de plataformes de videotrucada i que suposin una eina interactiva per a l’alumnat connectat a la sessió; plantejant noves metodologies que busquin la implicació activa de l’alumnat, interpel·lant-los amb dinàmiques participatives a través del xat, fent-los moure físicament per l’espai de casa per generar proactivitat i situacions divertides. En aquestes sessions, s’ha reduït el temps de durada i el nombre de participants per sessió per tal de garantir major atenció, tant per part dels participants com per part de la persona educadora en relació l’alumnat.

Són varis els programes educatius que han començat a incorporar aquestes sessions en les seves ofertes. Un d’ells és el programa ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el qual ha transformat l’oferta habitual proposant un catàleg d’activitats alternatives online. Aquest es basa en cinc activitats telemàtiques, una per a cada eix del programa, que es realitzen en directe amb una persona de l’equip educatiu o bé, es poden veure gravades a posteriori. Fins al moment s’han realitzat sis activitats online tractant dos dels eixos; recursos i residus i el cicle de l’aigua. Aquests continguts s’aborden de manera generalista i adaptada als diferents nivells i, de cara al setembre, es preveu incorporar en l’oferta l’adaptació de visites a infraestructures al format online.

El futur dels programes educatius passa per apostar per propostes que combinin les activitats presencials i les noves activitats telemàtiques.

El segon exemple és el programa ‘Com funciona Barcelona?’ de l’Ajuntament de Barcelona, el qual ofereix tres modalitats de visites adaptades al context d’una sessió online dinamitzada. Les propostes actuals plantegen la descoberta de les clavegueres, La Fàbrica del Sol i el parc del Laberint d’Horta, tres dels espais clau de l’oferta estàndard del programa. Durant el mes de maig s’han realitzat quatre sessions dinamitzades amb centres educatius i el mes de juliol també es portaran a terme sessions diverses online amb grups de casals.

Altres exemples en el territori català són el programa del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, disposa d’un programa educatiu, ‘Un volt als residus’ en el qual es visiten les instal·lacions del Consorci. S’ha creat una visita virtual per a públic de primària, secundària i públic adult en el Centre Integral de Valorització de Residus (CIVRM) de la qual s’han realitzat dues proves pilot per poder-la oferir durant el curs vinent. El programa d’educació ambiental de l’Ajuntament de Viladecans, també inclourà les sessions virtuals en la seva oferta.

Fora de Catalunya, el programa educatiu Mancoeduca de la Mancomunitat de Pamplona en el qual s’ha creat expressament una activitat per poder-se realitzar en el context d’una plataforma de videotrucada, en aquest cas tracta sobre la temàtica del malbaratament alimentari i ha estat realitzada en dues sessions amb alumnat. L’equip del programa treballa per ampliar l’oferta amb deu activitats noves, adaptades als diferents nivells educatius i oferir-les a partir de setembre.

Aquestes experiències, han suposat un aprenentatge per part de l’equip de programes educatius i han posat sobre la taula les potencialitats i les millores necessàries a adoptar per portar a terme aquestes modalitats d’activitats. De cara a l’oferta educativa del curs vinent, amb totes les incerteses que l’acompanyen, de ben segur que caldrà apostar per propostes educatives que combinin les activitats presencials com les hem conegut fins ara, i les noves activitats telemàtiques.

/by

De la proximitat física a la digital: com s’adapten les campanyes de sensibilització?

Les mesures sanitàries aplicades arran de la COVID-19 ens obliguen a mantenir un distanciament físic entre les persones però, en canvi, socialment necessitem sentir-nos més a prop que mai. Ha estat necessari buscar noves fórmules d’acostament social per mantenir-nos units i, les campanyes de sensibilització són un clar exemple de la importància de la proximitat entre persones per aconseguir els objectius desitjats.

L’essència de les campanyes de sensibilització ambiental és la relació que s’estableix amb la ciutadania per a comunicar el missatge. La majoria d’aquestes accions es realitzen a peu de carrer, interpel·lant directament a la ciutadania, aplicant estratègies i eines de la comunicació no verbal per generar empatia i aconseguir la complicitat dels interlocutors per sensibilitzar-los sobre una determinada temàtica.

És possible generar proximitat social en el nou context de distanciament físic? la campanya ‘Acierta con la orgánica’ de l’Ajuntament de Madrid ha transformat i adaptat a les noves circumstàncies per seguir amb els seus objectius essencials: la sensibilització i informació sobre la recollida d’aquest tipus de residus. L’equip d’Anthesis Lavola que gestiona el projecte juntament amb l’equip responsable de l’Ajuntament de Madrid, han reaccionat amb creativitat i eficiència, adaptant els objectius de la campanya a nous canals i creant nous recursos educatius i divulgatius.

Nova estratègia en xarxes socials

La campanya ja disposava d’un perfil de Twitter i, per adaptar-se a les noves circumstàncies s’han creat tres perfils més a Instagram, Facebook i un canal de YouTube. Aquests canals són eines fonamentals per mantenir i enfortir el contacte amb els públics als quals es dirigeix ​​la campanya ja que, a través d’ells, s’obren espais d’interacció i debat i s’ofereixen continguts informatius.

S’ha dissenyat una nova estratègia en xarxes socials consistent, d’una banda, en l’augment de la freqüència de publicacions tant en xarxes socials com en el blog de la campanya, i en publicacions municipals (Diari de Madrid). D’altra banda, s’han elaborat i produït de continguts específics per a cadascun dels canals, oferint a més una programació periòdica de trobades en línia. Des de l’inici del confinament s’han programat xats en directe per Instagram i Twitter, convocant cites virtuals setmanals a les xarxes per respondre preguntes en directe als seguidors i seguidores (dimarts de 17 a 18 h, a través de Twitter i de 18 ha 19 h, a través d’Instagram).

Ampliació de l’entorn web

La campanya ha elaborat un Google site com a repositori d’activitats i propostes educatives. S’ha organitzat segons els diferents tipus de públics (alumnat d’infantil, primària i secundària, i ciutadania en general), perquè els docents puguin compartir-los amb l’alumnat o bé perquè la ciutadania pugui consultar-los. Entre els continguts que es poden trobar en aquest entorn virtual hi ha guies de separació de residus, materials imprimibles, vídeo-tallers, vídeos animats, jocs interactius, passatemps, manualitats, etc. A més es pot fer una visita virtual a l’exposició “Canviem la mirada sobre els residus”, una proposta basada en l’exposició itinerant de la campanya per conèixer més de prop quin paper tenim els ciutadans en la producció de residus i la seva gestió.

A més, a petició de el client, s’ha creat una nova secció al web corporatiu per recopilar totes les recomanacions relacionades amb els residus.

Formació i recursos educatius online

Un dels eixos fonamentals de la campanya és el programa educatiu. Amb els centres educatius tancats s’han trobat noves maneres de generar continguts sobre educació ambiental consistents en la producció de vídeo-tallers o vídeos animats. L’equip d’educadors i d’informadors ambientals de la campanya exposen coneixements rellevants alhora que fan demostracions pràctiques per revelar informacions, per exemple generen contingut sobre l’economia circular o l’energia orgànica.

Aquestes produccions es publiquen al canal de YouTube i al web de recursos educatius, i estan a disposició dels docents i de la ciutadania en general.

A més, des d’aquesta setmana la campanya amplia el seu abast transformant el programa educatiu presencial en un programa a distància, oferint activitats d’aula per videoconferència, teatre a distància i taller de compostatge online.

Igualment, des de l’inici del confinament com a eina de formació a distància s’han programat webinars informatius setmanals (dijous de 18 h a 19 h).

Informació i atenció telefònica

En paral·lel a les accions digitals, la campanya se segueix amb la tasca de sensibilització i informació mitjançant trucades informatives i d’avaluació de el sistema de recollida de residus a la ciutadania. S’han realitzat accions telefòniques als aliats dels districtes participants de la campanya i també s’han realitzat enquestes per telèfon sobre el servei de recollida del residu orgànic.

L’adaptació i transformació de la campanya és un cas d’èxit que, d’una banda, posa en valor la importància d’establir relacions de confiança amb els nostres clients perquè, juntament amb els equips d’Anthesis Lavola, es puguin assolir els objectius dels projectes. I, d’altra banda, posa en relleu la capacitat d’innovació i la versatilitat de l’equip de campanyes demostrant un compromís amb la tasca de sensibilització ambiental.

/by

Consum responsable, model sostenible

La commemoració del Dia Mundial de les persones consumidores i del consum responsable se celebra el 15 de març des de l’any 1983 com a reivindicació dels drets de la ciutadania. Tanmateix, la realitat ambiental del planeta ens hauria de fer posar èmfasi en els nostres deures com a persones consumidores i no només en els nostres drets a l’hora de consumir.

Les persones cal que reivindiquem els nostres drets com a consumidores però també hem de prendre consciència dels deures que tenim, també en matèria de consum, per contribuir a un model econòmic, social i productiu més sostenible. I és que el consum responsable és una peça essencial per a garantir un model de desenvolupament sostenible; en aquest sentit, dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que promou l’Organització de Nacional Unides en el marc de l’Agenda 2030, l’objectiu 12 se centra en la producció i el consum responsable per assolir un model de creixement on es té en compte l’impacte econòmic, social i ambiental. Per caminar cap a aquest model de consum, és imprescindible sensibilitzar la ciutadania, educant i facilitant la informació adequada per coresponsabilitzar-la a l’hora de consumir. Una manera de fer-ho és impulsant programes d’educació per la sostenibilitat a través dels quals es donin a conèixer els valors del consum responsable i es promoguin nous hàbits entre les persones per evitar, entre d’altres, problemàtiques com el malbaratament alimentari.

En aquest context, cada vegada són més les administracions implicades en la causa; la Generalitat de Catalunya ha aprovat el 4 de març de 2020 la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya. I també des d’organitzacions i empreses es promouen accions, iniciatives i recursos de consum entesos des del compromís social i ambiental, amb l’objectiu de transformar el model econòmic i de societat. D’aquesta manera, es facilita al conjunt de la ciutadania l’opció d’un producte o servei on es tenen en compte els criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Acompanyar aquestes iniciatives amb programes educatius que facilitin el compromís de la ciutadania amb nous productes i serveis basats en models de consum sostenible és fonamental per normalitzar-ne el seu ús.

  • Programa ‘Compartim un futur’
  • Taller ‘Som gent de profit’
  • Programa ‘El comerç i les escoles’

L’equip de programes per l’educació per la sostenibilitat d’Anthesis Lavola gestiona projectes que giren a l’entorn el consum responsable:

El taller escolar ‘Som gent de profit’ s’ofereix als centres d’ensenyament de Catalunya dins de la campanya “Som Gent de Profit” de l’Agència de Residus de Catalunya contra el malbaratament alimentari, amb l’objectiu de crear consciència per fer un bon aprofitament dels aliments i promoure els hàbits de consum responsable entre l’alumnat d’educació primària i secundària. El programa pedagògic ‘El comerç i les escoles’ de l’Ajuntament de Barcelona ofereix als centres educatius l’oportunitat de conèixer i repensar el comerç de proximitat de Barcelona, afavorint el coneixement de l’entorn cultural, social i històric de la ciutat alhora que es tracten els valors relacionats amb el compromís social, apostant per l’economia local. També des del programa eductiu ‘Compartim un futur’ de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ofereixen activitats sobre la temàtica per a centres de formació reglada i no reglada, i per a la ciutadania. En elles es genera un aprenentatge entorn els valors de consum actiu, crític i responsable i en favor de la sostenibilitat social i ambiental. Anteriorment a aquestes propostes, Anthesis Lavola va dissenyar i conceptualitzar de l’interactiu ‘La compra en joc’ pel Govern d’Andorra. Es tracta d’un joc interactiu en el qual l’alumnat ha de realitzar una compra virtual de productes de diferent tipologia. Durant la compra s’analitzarà el cicle de vida dels productes triats per tal de fomentar la reflexió sobre el seu cost econòmic i ambiental, alhora que s’aporten criteris per fer una compra més responsable i sostenible.

Anthesis Lavola també disposa del taller propi ‘El consumidor responsable’, una activitat de sensibilització per aprendre i valorar els productes tenint en compte criteris ambientals i socials, reflexionant també sobre la problemàtica dels residus i els criteris de comerç just. Aquest taller s’ha portat a terme en diferents ocasions, recentment s’ha realitzat als Mercats del barri de Gràcia de Barcelona.

Des d’Anthesis Lavola es tenen en compte criteris de sostenibilitat a l’hora de dissenyar i produir els materials i recursos educatius que ideem.

Es procura la utilització de materials naturals, ecològics, certificats i/o de proximitat, sempre que sigui possible. Se seleccionen materials fàcilment reciclables i/o reutilitzables en usos posteriors per reduir els residus. També s’eviten els usos innecessaris de recursos, tant a nivell material com de volum i versatilitat i es conceptualitza l’espai pensant en la seva facilitat de transport, muntatge, desmuntatge i posterior emmagatzematge; el que permet una reducció de la seva petjada de carboni. En són exemples el disseny de l’activitat tinkering pel centre Bee Happy. Casa de les abelles, les exposicions sobre canvi climàtic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els materials de l’activitat itinerant del programa educatiu Fungastic o els materials del taller propi Lluc el Samaruc, entre d’altres.

/by

Un mes del Glòria

,
El dissabte 22 de febrer, un mes després que la borrasca Glòria arribés a les costes catalanes, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat una acció de conscienciació i recollida de residus a les Platges de Nova Icària, Somorrostro, Sant Miquel i Barceloneta. En tan sols 1 h 30 min es van recollir 110Kg de residus.

El Centre de la Platja ha estat estratègic per la coordinació de totes les entitats que realitzen accions de conscienciació i recollides de residus al nostre litoral i que s’han implicat un cop més per a fer palès la importància de gestionar correctament els nostres residus i reduir el consum.  Entitats com Surfrider, No más colillas, Pure clean Earth, Blue salt School, Foundation for the best world, WWF, Plastic attack i El peix al plat, han estat presents al llarg de la jornada.

El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona, Eloi Badia, ha participat en aquesta acció i ha quedat sorprès per la gran quantitat de residus trobats, “Cal posar fi als plàstics d’un sol ús i reciclar molt més!” deia en una piulada a Twitter.

Després de l’acció s’ha fet una reflexió sobre el destí final dels productes recollits: els envasos aniran a l’Ecoparc 2 de Montcada i el rebuig a l’Ecoparc 4 d’Hostalets de Pierola, on es farà un altre triatge per separar productes que es puguin reciclar, la resta anirà a un abocador controlat (no se’n pot fer valorització energètica perquè contenen sorra).

Anthesis Lavola fa catorze anys que treballa en la coordinació del Centre de la Platja, un equipament que ha esdevingut un centre referent en l’educació ambiental relacionada amb el litoral. A més de la coordinació de la xarxa d’entitats que realitzen accions de conscienciació i recollides de residus al litoral, El Centre de la Platja ofereix en el seu programa d’activitats diferents eixos temàtics relacionats amb el mar i el litoral com; les migracions humanes a través del mar, la biodiversitat, el residu zero, el canvi climàtic i la maritimitat. Així doncs El Centre de la Platja esdevé una aula de mar que permet treballar de manera transversal diferents àmbits amb l’objectiu de fomentar la cultura de la sostenibilitat.

Ressò en els mitjans de comunicació:

/by